Translate

12 d’abril 2011

53 RALLI DEL CEC D’ESQUI DE MUNTANYA 10/04/11

53 RALLI DEL CEC D’ESQUI DE MUNTANYA 10/04/11 – VALL DE CONANGLES


Per fi aquest cap de setmana he estrenat la temporada "hivernal" d'esquí de muntanya amb una cursa que des de l'any passat que tenia anotada al calendari, el Ralli del CEC a la Vall de Conangles - Itinerari 3000m+. També hi havia 2 recorreguts més el de 2.000m+ i el de 1.000m+. Dissabte tarda camí de la Vall d’Aran, ja vàig observar a l’alçada de la boca sud del tunel de Viella, que pintaven bastos i que si l’organització no havia modificat el traçat de la prova ens tocaria caminar més del compte. 




Ni rastre de neu! Un cop a l’altre cantó del tunel, l’aspecte millorava ostensiblement, però la xafogor a mitja tarda era del tot anormal per l’epoca de l’any. Una vegada instal·lats, ens vàrem apropar a la Sala Polivalent de la Plaça de la Llibertat, on es recollien els dorsals i tenia lloc la xerrada tècnica, amb les explicacions de l’itinerari final. Un cop allà vaig coneixer a l’Enric Martin, la meva parella de cursa, que gràcies a la col.laboració de l’organització del Centre Excursionista de Catalunya ens va posar en contacte per poder competir plegats i formar equip. Això de fer una cursa sense coneixer l’altre company sempre és una incógnita, perque no coneixes el ritme que portarà ni el nivell físic o técnic que té, però des del primer moment i va haver feeling!





Feia quasi 2 temporades que no competia, i vaig tenir l’ocasió de saludar antics companys de curses, controls i gent de l’organització com l’Oriol Montero, en David Palos, en Jonathan Valladares, en Lluis Maria Massó, la Tina Bes, en Carles Valls o en David Mengual entre d’altres. A la reunió es va confirmar el pitjor dels presagis. Calia fer 500 metres de desnivell amb els esquís a la motxila, per falta de neu. El traçat va ser retallat parcialment (Una pujada i una baixada menys). 





Degut a l'exagerada calor de l'ultima setmana, l'organització va haver de modificar el recorregut, ja que el gruix de neu fonia a un ritme de 20cm/dia. Impressionant...! L'itinerari final comptava amb 5 pujades i 5 baixades amb un desnivel positiu de 2.650m+. Esquí alpinisme en estat pur: Traçat alpí, dur, técnic i molt exigent, tal com requereix una prova d’aquesta categoría. La nit abans com sempre vaig deixar llest el material obligatori que calia portar. En aquesta ocasió: Jaqueta i pantaló paravent, Casc, Arva, Pala i Sonda, Manta Térmica i Grampons.






L’endemà diana a les 5h, per fer la darrera càrrega d’hidrats. A les 6h15’ amb l’Oriol Montero ens dirigim en cotxe cap a la sortida, al costat del Refugi Hospital de Viella (1.650m), a la Boca Sud del Tunel de Viella. A les 7h15’ del matí sortim amb bambes i els esquis i botes carregats a la motxila, els 80 equips aprox. que fem l’itinerari 3.000 i el 2.000. Els nervis i les pors s’han esvait de cop. Ara toca marcar un ritme alegre que ens permeti passar els dos talls horaris per poder completar tot el recorregut sencer. 




En cas d’arribar fora de control, l’organització ha deixat molt clar que no permetrà cap excepció!. En un primer tram, anem trotant tot i el pes de portar els esquís i les botes a l’esquena. Mica en mica el desnivell és més pronunciat i cal regular per no defallir més endavant. Estem a la cua del grup important de la cursa i és questió de no separar-se. El camí està molt humid i cal salvar els tolls i petits rierols que baixen per tot arreu. Al final de la vall, cal remuntar en forma de ziga-zagues guanyant força alçada en poca estona. Hi ha trams de camp a traves molt directes, per herba que es fan molt feixugs.





Sembla que fins ara amb l’Enric portem un ritme molt regular i que ens compenetrem molt bé. La meva intenció serà com a mínim de mantenir-ho fins el final. Després de 57’ fem la primera transició i ens calcem els esquís per primer cop. Ara entrem de pleu en el regne nival…! Les primeres voltes maries costen de fer i noto que les botes em molesten. Està clar que ja no recordava aquests dolors. A mida que anem pujant de cota les vistes són exepcionals.





La meteorologia de moment es manté estable en el vessant sud, però s’intueix que a la cara nord tindrem un temps gris i amb molts nuvols baixos enganxats. Després de 1h39’ arribem el Tuc de Sarrahera de 2.645m. Han estat 1.000 metres de desnivell seguits. La segona transició, la fem prou ràpid. Dobleguem bé les pells, ja que avui patiran de valent amb tants canvis i cap a dins el mono. Un cop inicem el descens saludo en Pere Ollé que ens indica el camí a seguir fins l’Estany Redon. 





La sortida és molt dreta, i per un instant  s’em belluga quelcom a la panxa. Després dels primers girs un pel dubitatius, a causa de la meva nula inactivitat esquiant tant a pistes com a muntanya, em deixo anar i començo a enllaçar els girs amb més naturalitat. La neu en aquesta primera pala està en condicions óptimes. A mida que ens anem apropant a la cara nord, la boira cada cop és més espessa, ja que estem vorejant la carena pirinenca i l’entrada de suau vent de nord provoca un increment de la nuvolositat.




Un cop a l’Estany Redon que quasi no s’aprecia degut a la boira, toca posar pells de nou per remuntar 380m+ fins el Tuc del Port de Viella a 2.605m d’altitud. La pujada molt franca, es deixa fer i estem força animats. Només tenim un parell o tres d’equips al voltant. Abans d’arribar al cim foquejant, ens trobem amb l’aresta que seguim durant uns metres. Un cop a dalt 2h36’ he pogut saludar en Vicenç Sanchez i en Xavi Gonzalez controls que han passat la nit en alçada, en tendes de campanya.





En el següent descens per la Canal del Port de Viella d’uns 700m - ha calgut estar molt atent, ja que l’escassa visibilitat dificultava poder seguir les banderoles vermelles amb normalitat, tenint que canviar la trajectoria bruscament en algun moment. La neu primavera i totalment tranformada en tot el seu mantell, s’ha deixat esquiar millor del que em pensava, ja que no hi havia canvis sobtats en la qualitat de la neu. Un cop a la cota 1.900m comença la tercera pujada del dia d'uns 500 m+ on en dos moments puntuals hem hagut de pujar a peu per una canal de neu primer i per l’herba més tard.  Aquest tram no formava part de l’itinerari original, que s’ha modificat per l’accelerada reducció del mantell nival a causa de l’onada de calor. En aquest tram una pell ja m’ha començat a fer la murga. 




Posteriorment hem arribat a un petit coll sota el Tuc de Sarrahera en 4h01’, per desfer en baixada un tram realitzat durant la primera pujada del dia, fins un punt de control on he aprofitat per saludar de nou en Carles Valls, molt a prop de l’Estany de Rius. Aquí ha calgut posar pells de foca de nou ara per un traçat força planer. Poc després, una de les pells m’ha tornat a fer la guitza, i he preferit penjarme-la al coll i avançar amb una, ja que el terreny ho permetia fins arribar al control del tall horari amb 20’ de marge. 




Aquí s’han agreujat els meus problemes amb l’adherencia de les pells de foca. Per tant he tirat de cinta americana per poder continuar, ja que estaven molt humides i a la mínima es desenganxaven de l’esquí, tot i posar-ne unes de noves.



Amb tot aixó hem sortit els últims del control 15’ abans del seu tancament.  Les dues parelles amb les que estàvem fent la nostra propia cursa, ens han avançat. La resta de corredors han optat per itineraris més populars. Per culminar aquest gran dia d’esquí alpinisme, quedava el darrer obstacle important d’uns 500m+, on destacava la dreta canal que ens portava al Tuc de Conangles de 2.783m. després de 5h01’.  A peu de canal un control obligava a pujar uns 250 metres de desnivell  amb grampons.




A dalt la vista era excepcional, podent observar l’Aneto, Maladetes, Mulleres a un cantó, i el Parc Nacional d’Aigüestortes –Sant Maurici a l’altre. La forta canal per on hem baixat, estava equipada amb una corda fixa, que hem agafat en més d’una ocasió ja que la neu transformada estava molt relliscosa. Després de fer un curt descens fins el penúltim control, encarem els darrers 50 metres de desnivell en pujada fins el Coll de Conangles. Ja només queda disfrutar d’un llarg descens fins la linia d’arribada on entrem després de 5h58’ i moltes fotos per enmarcar, tancant la classificació de l’itinerari 3000 molt contents i amb molt de mérit.






A la linia d’arribada ens esperava la Montse, la parella de l’Enric, que ha volgut veure-ho de primerà ma. Acabada la cursa cal posar-se les bambes de nou, ja que encara ens toca caminar uns 35’ fins el cotxe on arribem a les 14h. Un cop canviats, anem fins una area de picnic a tocar del Refugi de Conangles on l’organització ha preparat uns entrepans de butifarra, i ha fet l’entrega dels premis així com el sorteig de material. Al final l’acte ha quedat un pel deslluit a causa de la pluja que ha volgut estar present en forma de tempesta.



Des d’aquí felicitar a tota l’organització per l’esforç dut a terme i per traçar un itinerari tant alpí tot i les dificultats dels darrers dies.


CRÓNICA I CLASSIFICACIONS OFICIALS CEC 

FOTOS DES DE DINS DE LA CURSA - LLUIS 

FOTOS DES DE DINS DE LA CURSA - ENRIC 

FOTOS CEDIDES PER ROGER ROVIRA


Lluís Planagumà Grífol.

08 d’abril 2011

BATEIG DE FÈMINES A L'AVENC DEL LLEST 03/04/11

BATEIG DE FÈMINES A L'AVENC DEL LLEST 03/04/11


Diumenge passat dins el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l'Obac, la Secció del GERS (Grup de Espeleolegia i Recerca Subterranea) de l'Agrupació Excursionista Muntanya va realitzar un bateig per a no iniciats a l'espeleologia. Les participants que es van iniciar dins el mon de la foscor foren la Pilar, la Carme Sanz, la Justa, i la Teresa Sabadell. L'organitzador fou l'Ignasi Yzaguirre, amb l'ajuda d'en Siscu Rise, l'Angel Donoso, en Pau Sanchez, i la Nuria Zendrera. 



La Beth Porcar i un servidor vàrem aprofitar després d'una llarg periple sense trepitjar un avenc, per fer un reciclatge de tots els conceptes dels cursos de l'any anterior. La Marta Tudela, encara amb molesties de la lesió, va preferir no arriscar i es va dedicar a cuidar a les fieres, Bibo, Son i Pruna...! L'experiencia segons van confirmar les implicades, va ser molt profitosa, tot i haver patit més del compte en algun moment puntual.




La Pilar progressava per la corda quasi fent carreres demostrant una gran facilitat en l'aprenentatge. La Carme li anava al darrere, i pujant a la Sala Sardi, també va fer honors a una gran capacitat d'adaptació. La Teresa, va demostrar ser una gran esportista i tenir molta confiança en ella mateixa per estar en un medi desconegut fins el moment. Els nervis, van provocar en la Justa, una baixada de sucre que va comportar una sensació de fatiga generalitzada. Després de picar quelcom es va recuperar i la sortida de l'avenc ja va ser d'una manera molt més fluida.



Lluís Planagumà i Grífol.

02 d’abril 2011

MATINAL DE 75, 90,100 KM

MATINAL DE 75, 90, 100 KM


Ha arribat el bon temps, i avui he decidit tornar a la carretera, després de no tocar la bici en tota la tardor i l'hivern. Com que el tema horari no ha quedat molt clar, he sortit de Sant Andreu pujant per l'Arrabassada fins a Vallvidrera on ens hem trobat a les 9h aproximadament amb l'Albert, en Xavi M., en Dani, en Pau, el Marcos, en Lluís B. i en Ninu.




Hi havia ganes de gresca i hem tornat a Molins de Rei per Sta. Creu d'Olorda. A la baixada en Ninu ha trencat la roda i s'ha hagut de retirar. La resta hem seguit direcció Pallejà, on hem tingut l'agradable sorpresa... de pujar les infernals rampes que porten a Fontpineda 13% mig i en un revolt molt peraltat voltant el 20%. El ronyons han patit de valent! Tot seguit hem creuat l'urbanització per baixar fins a Corbera de Llobregat. En Lluís B. ha decidit tirar cap a casa. Ho tenia a tocar...! A partir d'aquí hem pujat un nou port.





Aquest cop la Creu d'Aregall per la seva vessant més suau. A dalt ens hem recuperat tot prenent un refresc. Després hem baixat cap a Gelida i Martorell a ritme ràpid, i sense afluixar arribem a Molins. L'Albert i jo encara ens quedava l'última cirereta, Sta. Creu de nou per la part més dura, i la veritat és que tot i l'escàs rodatge m'he sentit prou bé alhora d'encarar el port després de tanta inactivitat ciclista. Al Turó d'en Cors hem fet la foto de rigor i ens hem despedit. A mi encara em restava pujar fins el trencall de l'Arrabassada per disfrutar d'un agradable descens fins la ciutat comtal. En total han sortit 103Km i més de 1.600m+ a una mitja de 24.0Km/h



Lluís Planagumà i Grífol

01 d’abril 2011

APERTURA TEMPORADA MAR OBERT'11

APERTURA TEMPORADA MAR OBERT'11



Divendres 1 d’abril va ser per mi l’inici de temporada en aigues obertes i “tancades”…! A causa de les congestions nasals que pateixo, descarto el tema piscina i l’únic recurs que tinc per entrenar és al mar. Tot i que només queden 2 mesos i mig per l’Ironman de Niça, crec que arribaré a temps per nedar la distancia amb dignitat tot i retràs a nivell de preparació que porto comparat amb els que neden tot l’any.
Ahir a la tarda amb la bonança que feia va decidir tastar l’aigua de la Mar Bella i la veritat és que està fredíssima. 


La Beth em va acompanyar  i em va ajudar a cordar el neopré. Tampoc van faltar els escarpins, els guants i el gorro de neopré, basic per soportar tanta estona amb el cap sota l’aigua a aquestes alçades de l’any.
En total van caure 1.600 metres en 38’, anant d’espigó a espigó (400m), amb una mar molt calmada i una lleugera corrent. Com que no hi havia cap boia i normalment només nedo girant el cap a la dreta, quan anava mirant mar endins no tenia referencies i a vegades em desviava un pel de la trajectoria, sense seguir una linia recta. 


Per rectificar el rumb calia mirar de front l’espigó contrari que semblava molt lluny però que metre a metre s’anava escurçant. Quan girava i tornava en direcció a l’espigó del Restaurant La Oca, era molt més fácil, ja que els edificis del front marítim serveixen de referència. Fins a 6 edificis per contar i tenir referencies del que queda per arribar al final del llarg.



Lluís Planagumà i Grífol