Translate

31 de març 2012

LA POCA TRAÇA 25/03/12 CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS

LA POCA TRAÇA 25/03/12 CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS 



Dissabte després de dinar enfilem amb cotxe cap a Queralbs per anar a sopar i a dormir a casa de la Montse i l’Enric (la meva parella de cursa), amb qui faré la Poca Traça que organitza el Centre Excursionista d’Olot. Després de fer un agradable passeig pel poble, s’afageix a la festa en Nacho, un amic d’ells, per sopar. En acabar anem a dormir aviat, ja que amb canvi d’hora ens retallen una hora de son… Matinem més del compte per esmorzar i preparar la motxilla. 






Amb la calma anem caminant cap a l’estació del cremallera, on l’organització ens dóna un tiquet per pujar a Núria. Esquiadors i acompanyants agafem el primer cremallera poc abans de les 8 del matí. Un cop al Santuari, recollim els dorsals i anem a una sala d’actes on fan el briefing per conèixer l’itinerari previst, així com el material obligatori que cal portar. A les 9h30 es donava el tret de sortida. Mentre 20.000 atletes corrien pels carrers de la ciutat comtal, gaudint de la Marató de Barcelona... unes 50 parelles d'esquiadors-alpinistes disputàvem el Campionat de Catalunya per Equips a Núria, en un entorn solitari i verge.




Amb els peus lliscant per damunt la flonja neu acabada de caure, però amb el cap sobre el dur asfalt empenyent a companys i amics presents en l'esdeveniment esportiu del dia. L'itinerari sortia del Santuari de Núria, remuntant els primers 820 metres de desnivell per la Vall de Noucreus fins al peu de la pala final, on l’Enric ha marcat un ritme d’entrada força viu i jo darrera mirant de controlar la respiració per no passar-me de revolucions.




Després calia girar cap a l’esquerra i pujar per una canal, uns 100 metres de desnivell positiu amb els esquís a la motxilla, però sense grampons, per tornar a posar-nos les fustes fins quasi a tocar el Pic de Noufonts de 2.861m., just a la frontera natural (1h15’50”). El primer descens era curt però la sensació de benestar, flotant literalment dins un gruix de mig metre de neu nova, és impossible de descriure. La mantell no es trencava ni s’esberlava en blocs, sinó que es deixava esquiar sense cap mena d’oposició o impediment, i amb la mateixa uniformitat en tot aquest tram. Vaja, un luxe!









Un cop abaix, tocava posar pells, ja que el recorregut ens feia guanyar 250 metres passant pel Pic d’Anyeller i el Coll Bernat, carenant amb esquís per primer cop el Pic de Noucreus (2798 m.). Durant l’ascens l’itinerari molt panoràmic, permetia visualitzar a un cantó la primera baixada que acabàvem de fer i a l’altre el segon descens que ens esperava.  Una vegada al Pic del Noucreus, els equips que feien l’itinerari B (Curt), ja baixaven cap a meta, mentre que la resta iniciàvem la següent baixada, de nou cap a França, fins l’Estany de les Truites al Circ de Carançà. 




A la primera part, la neu tornava a estar intacte, obrint traça a través d’una neu sense transformar espectacular. Després d’un llarg flanqueig, entràvem a una segona  i tercera pala on predominava la neu primavera, i on calia esprémer al màxim els quàdriceps que cremaven de valent per mantenir la traçada. A l’alçada del Estany de les Truites, tenia lloc una nova transició per encarar la tercera i darrera pujada de la jornada, de 450 metres de desnivell, fins el Pic de Noucreus per segon cop.





El sol i el calor comença a apretar i m’acabo el bidó d’aigua que he anat dosificant, ja que no hi ha cap tipus d’avituallament en cursa. Aviat es comencen a formar pans de neu sota les pells de foca; Sort que abans d’iniciar la carrera hem posat cera, que ha servit per endarrerir aquests efectes tant molests… Les vistes són esplèndides sobretot quan passem per davant de la cara nord del Pic de l'Infern. Després de 2h35’09” coronem el Pic de Noucreus per segon cop i fem la darrera transició. 




Ja només ens resta baixar fins a meta. En aquest descens cal vigilar doncs la neu és molt canviant. Durant quasi tot el descens prenc la davantera, traçant per fora de les trajectòries dels altres competidors que han passat abans. Malgrat que alguna vegada no baixo tot lo directe que podria, esquiar fent diagonals més llargues del compte, queda compensat per la major velocitat creuer que dóna la tranquilitat de no trobar una neu tant traïdora com la neu crosta que ha aparegut en alguns punts, i que dificulta i fa alentir molt el ritme de cursa. 






En el darrer tram de la baixada, que era era molt estret i irregular, a causa dels excusionistes que havien passat amb raquetes, la neu estava força gelada i calia esquiar amb molta precaució, doncs era fàcil patir una caiguda. Finalment entrem amb l’Enric a meta després de completar 16Km i 1.600 metres + amb un temps de 2h48’24” en 19ª posició de la general de 50 equips. 








Malgrat que quasi bé feia 2 mesos que no em posava els esquís, les sensacions han estat molt gratificants, on he xalat amb la millor neu de l'any en algunes baixades. A les pujades he regulat bé, arribant prou sencer a meta, mentre que a les transicions, l'Enric ha fet tasques d'equip per retallar temps al cronòmetre.








FOTOS DE LA CURSA


CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA




Lluís Planagumà i Grífol.











10 de març 2012

DUATLÓ DE MUNTANYA D’ODENA 3/03/12



DUATLÓ DE MUNTANYA D’ODENA 3/3/12


El passat 3 de març va tenir lloc la darrera prova del Calendari de Duatlons de Muntanya organitzades per la Federació Catalana de Triatló, que va ser suspesa en el seu moment degut a la onada de fred Sibèria. En aquesta ocasió l’equip del Club Natació Molins de Rei, va estar format per l’Albert Gil, en Dani Agustín i un servidor. Només arribar a Òdena, l'Albert ja em va comentar el que calia fer. La premissa estava clara: Calia que tots 3 arribéssim a meta fos com fos en cas de punxada...  Teníem que puntuar per mantenir-nos en la primera divisió i així va ser. La prova constava de tres sectors. Un primer de cursa a peu de 5Km aproximadament, un segon de bicicleta de muntanya de 20Km i un tercer de nou de cursa a peu de 2,5Km.





La cursa a peu per pista i amb poc terreny tècnic va ser molt ràpida. La veritat és que pel que a mi respecte, se'm va fer curta. Ja sabeu que això d'anar a tot drap des del principi no és el que més m'agrada. Així i tot el primer parcial el passo en 21’14” (51è). Durant el tram de bicicleta de muntanya vaig fer el que es va poder tot i no tocar-la des de feia un parell de mesos. L'itinerari pujava quasi fins a tocar el Parc Eòlic de la Serra de Rubió per tornar a baixar a la vila d'Odena. A la meitat del tram de bici en Dani em va agafar i li vaig deixar la manxa per inflar la roda que devia tenir alguna poro. Abans de coronar el punt més alt em va a tornar a recuperar el terreny perdut i ja no el vaig poder enxampar... El segon parcial el vaig acabar en 1h13’27” (84è) a 16,34Kmh de mitjana.


Només quedava el segon tram de cursa a peu on les sensacions van ser molt bones, avançant a 7-8 duatletes i tenint en el punt de mira al Dani que al final va entrar dos llocs davant meu amb un crono de 1h44’02”.  Al final (35è) millor parcial amb 9’35” en el tercer sector i un temps final de 1h44’16” 70è /175 arribats i 15è Veterans Homes 40-44. L'Albert per la seva part va concloure la cursa amb un temps final de 1h53’56”-Quan va arribar a meta, ens va explicar que s'havia perdut en el tram de bicicleta, motiu que li va fer perdre força estona.


Agrair especialment a l'Albert que ha tirat del carro per que en un moment o altre del calendari hi hagués equip per sumar punts (Mínim calen tres components arribats a meta per poder puntuar). I felicitar a tots el membres de l'equip que han participat per aconseguir una nova fita, i formar part una temporada més de la 1ª divisió!

04 de març 2012

I MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL 19/02/12

I MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL 19/02/12


Com que a última hora es va anular l'Open Vall Fosca Esquí Alpinisme, per falta de neu, vaig decidir inscriurem aquesta darrera setmana, a la I Marató Hivernal de Campdevànol tot i no estar previst. Després de matinar més del compte a les 5h30 faig via amb cotxe cap aquesta població. Un cop allà coincideixo, amb diversos companys habituals (Assumpta, Francesc Boada, Jaume Folguera, Cesc Sensada) davant d'un bar tancat esperant per fer un cafetó. Més tard alhora de recollir els dorsals he pogut saludar en Jordi Ballesta, l’Albert Herrero i el Vikingosdu. Com que el dia apunta que serà assolellat prefereixo portar una tèrmica de màniga llarga i una altre de curta per si fa més calor del compte. Agafo la ronyonera, sacrificant el lloc del bidó per portar un paravent. Un parell de buffs també em seran útils. Degut a l’época que es cel•lebra la cursa i que quasi bé la meitat del itinerari és per sobre els 1.500 metres d’altitud, cal portar material obligatori (Guants, Buff, Paravent i Manta Térmica, i Pantaló Pirata o Malles Llargues).



Així doncs a les 8 del matí, hora de sortida, la temperatura a Campdevànol és de -4ºC. Per davant ni més ni menys que 42Km i 5.400 metres acumulats, el mateix desnivell que a Zegama…! Tal com comença la cursa m’emparello amb en Cesc, amb qui vaig compartir la segona part del traçat a Sierra de Chiva’11, per fer una sortida ràpida i evitar aglomeracions en un tram d’escales a la sortida del poble. Davant nostre es forma un grup d’uns 10 atletes que no seguim per no ofegar-nos més del compte. Trotem durant 1,5 Km per una pista dura que va paralela al riu Freser, però en sentit invers. El ferm és sec i acartronat i a cada petjada sota la sola es nota una especie de “crec-crec” de la gelor que despren el terra. A partir del Km 3 ens introduim dins el bosc i iniciem la primera rampa del dia (250 metres+ en 2Km.), per sender ben fressat que ens farà esbufegar més del compte, intercalant trams al trot i altres que fem caminant per recuperar una mica la respiració. Un cop superat aquest mur arribo al Km 5 Sant Pere d’Auira (34’19”) on hi ha el primer avituallament líquid (Aigua), per continuar amb la mateixa tónica (250 m+ en 2Km) fins el Km 7, Pla de Pruners, cota 1.300 (46’58”) on trobem un assortit avituallament liquid i sólid. Aprofito per carregar “piles” (Taronja + platan), i em prenc un parell de gots d’isotónic, ja que no porto cap bidó.


Passat aquest punt fem un petit descens fins el Coll de Grats (1.250 m. s.n.m) i un curt fals pla fins el Km 9 que ens vindrà bé per refer-nos del intens esforç que hem fet fins ara (500 metres + en 4Km). Val a dir que ha estat un inici de cursa molt directe. Calculo que estic dins del grup dels 15-20 primers atletes i paulatinament ens anem avançant mutuament, en funció del terreny. Però mirant el perfil, ja veig que es torna a repetir la historia sumant de nou 500 metres + fins el Km 13,5 on hi ha instal·lat el tercer avituallament després d’una baixada amb força gebre que cal negociar amb compte! Ara em trobo al Coll Pan a 1.750 metres d’altitud on passo amb un temps de 1h17’19”.  Aquí torno a beure tres gots d’isotónic, doncs m’avisen que el proper punt per hidratar-se està força lluny. 


Camí de la Covil, primer cim del dia, la pendent no dóna opció a córrer, caminant a més de 170 pulsacions per minut. Per dins vaig pensant que he sortit molt fort i que caldrà vigilar amb la mecànica, però aquí ningú afluixa, i si mires enrera veus una filera de corredors, entre ells en Cesc que van fent la seva cursa. Toca com a mínim mantenir la posició i apretar les dents. Un cop al Pic de la Covil a 2.001 metres i Km 15 porto 1h37’29”. A aquesta alçada ja no hi ha quasi arbres i el terreny està format per prats alpins força resecs per l’època de l’any a causa de l’escasa pluja dels darrers mesos. Durant 5 Km de distància el traçat transcorre per la carena de la Serra del Montgrony que separa les divisories d’aigues dels rius Rigart i  Merdàs, amb vistes al seus pobles com Nevà, Planoles o Fornells de Muntanya al nord, mentre que al sud Gombren queda amagat per l’espessa vegetació.



Gaudim amb la presència de cims emblemàtics com el Puigmal a un cantó o el Pedraforca a l’altre, malgrat que no llueixen en tot el seu esplendor per falta de neu. El dia és radiant, no bufa vent i s’observen gran panoràmiques gràcies a l’excelent visibilitat. La veritat és que fa un dia perfecte per córrer. Una vegada acabat el descens (-125 m.) fins el Coll de Coma Ermada, toca remuntar (+200 m.) fins el Pic de Costa Pubilla a 2.055 m. (2h10’11”). Encara queden dos puntes més per conquerir, l’Emperadora a 1.961m. que pujem després de perdre (-150 m.) fins el Coll de la Bona i guanyar (+50 m.), i el cim de Pedra Picada a 2.006 m. (2h27’44”) amb (-100 m.) de baixada fins el Coll del Remoló i nou ascens de (+150 m.). Un autèntic tobogan en el punt més alt de la cursa. Un cop passat el darrer obstacle , estem al Km 20 i portem un desnivell acumulat a les cames de 1.800 metres +. Ara toca baixar pel bell mig de prats de forma acusada, tenint compte de no caure de cul en algun punt relliscós. En el descens em superen dos atletes i vaig fent comptes… Diria que estic situat en la posició 21ª segons les indicacions del últim control. Prefereixo no forçar a sac, doncs encara resta molt pel final.



Durant aquest tram ens apropem molt a la carretera que conecta Castellar de N’hug amb La Molina, a través del Port de la Creueta i dóna una perspèctiva clara de les dimensions i extensió de la marató. Ens trobem en el punt més llunyà de tota la cursa i comencem a recular cap a la linia de meta! Després de baixar 600 metres en 4Km, arribem al Collet de Meians Km 24 (3h05’11”), on hi ha un nou punt per hidratar-se. Sortint d’aquest punt tenim una forta pujada d’uns 250 m. en 2Km, on coincideixo amb en Miquel Morales, durant un parell de kilómetres. Les sensacions segueixen sent bones, però ara arriben els moments decisius…! El temps ha canviat una mica i apareixen núvols baixos que tornen a refrescar l’ambient. Superat el Km 26, un llarg descens fins el Km 35 ens portarà a descobrir uns racons realment espectaculars, amb trams de rierols gelats que cal sortejar amb compte per no patir una caiguda fatal…! 



La zona val molt la pena, de visitar una altre dia amb calma. Arribo al Refugi de les Planelles Km 28,5 en (3h36’23”) i tot seguit baixem pels esglaons que hi han a tocar de l’Ermita de la Mare de Deu del Montgrony Km 29,5 (3h43’07”), on saludo a l’Assumpta que ha vingut com sempre a fer un reportatge fotogràfic de primer ordre! A partir d’aquí m’en adono que si les forces m’acompanyen es factible arribar per sota la barrera de les 5 hores, però encara està molt lluny per ser una realitat. El que si, que hi poso són ganes, i avanço a un parell de corredors per uns revirats senders fins que arribo al Km 35 (4h13’57”). Pregunto quin desnivell queda i em diuen que un parell de pujades i uns 200 metres + en total. Una vegada al Km 39 Coll de la Batalla (4h35’06”), ja només queda l’última baixada, que per cert recorda bastant a l’entrada per pista encimentada de Zegama, i ja veig clar que ho aconseguiré de sobres… Temps final 4h57’24” acabant 18è de la general i 5è de veterans, molt content pel resultat, i sense haver patir cap crisi en tota la cursa. Encara no m’ho crec però amb aquest crono tindria dorsal directe per la Zegama-Aizkorri, tenint en compte que es tracta de la mateixa distancia i el mateix desnivell acumulat…! És la meva millor marca personal en una marató de muntanya, si mirem el temps i el desnivell acumulat! 



Al cap de poc entra també en Cesc Sensada amb 5h08’, que també ha fet una gran cursa, acabant en 26ª posición de 111 atletes arribats dins el temps límit de 8 hores. Mentre acabem de comentar la jugada amb l’Assumpta Marimón, en Cesc Sensada, l’Albert Herrero i l’Olga Mankó, arriba a meta en “Bodi” en 7h02’, que fa un mes escàs que ha estat operat de la clavícula. Aquest matí quan l’he vist pensava que venia a animar a la colla pesigolla...! Quin parell de nassos per no dir un altre cosa que té el paio! Pel que fa a l’organització cal dir que els avituallaments han estat molt correctes, la senyalització perfecte i el recorregut espectacular. Agraïr als voluntaris i al equip técnic les hores de dedicació i la feina feta en aquesta 1ª edició, i molt especialment al Jordi Tubau, que em va deixar canviar un dorsal d’un amic (Jordi Martí Olivella), que està en fase de recuperació al Tendó d’Aquiles. Aquests detalls cada cop són menys comuns...! Ens veiem a la Vall del Congost.

Lluís Planagumà i Grífol