I MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL 19/02/12
Com que a última hora es va anular l'Open Vall
Fosca Esquí Alpinisme, per falta de neu, vaig
decidir inscriurem aquesta darrera setmana, a la I Marató Hivernal de
Campdevànol tot i no estar previst. Després de matinar més del compte a les
5h30 faig via amb cotxe cap aquesta població. Un cop allà coincideixo, amb
diversos companys habituals (Assumpta,
Francesc Boada, Jaume Folguera, Cesc Sensada) davant d'un bar
tancat esperant per fer un cafetó. Més tard alhora de recollir els dorsals he
pogut saludar en Jordi Ballesta, l’Albert
Herrero i el Vikingosdu. Com que el dia apunta que serà assolellat prefereixo
portar una tèrmica de màniga llarga i una altre de curta per si fa més calor
del compte. Agafo la ronyonera, sacrificant el lloc del bidó per portar un
paravent. Un parell de buffs també em seran útils. Degut
a l’época que es cel•lebra la cursa i que quasi bé la
meitat del itinerari és per sobre els 1.500 metres
d’altitud, cal portar material obligatori (Guants, Buff, Paravent i Manta
Térmica, i Pantaló Pirata o Malles Llargues).
Així doncs a les 8 del matí, hora de sortida, la temperatura
a Campdevànol és de -4ºC.
Per davant ni més ni menys que 42Km i 5.400 metres
acumulats, el mateix desnivell que a Zegama…! Tal com comença la cursa
m’emparello amb en Cesc, amb qui vaig compartir la segona part del traçat a
Sierra de Chiva’11, per fer una sortida ràpida i evitar aglomeracions en un
tram d’escales a la sortida del poble. Davant nostre es forma un grup d’uns 10
atletes que no seguim per no ofegar-nos més del compte. Trotem durant 1,5 Km per una pista dura
que va paralela al riu Freser, però en sentit invers. El ferm és sec i
acartronat i a cada petjada sota la sola es nota una especie de “crec-crec” de
la gelor que despren el terra. A partir del Km 3 ens introduim dins el bosc i
iniciem la primera rampa del dia (250 metres+ en 2Km.), per sender ben fressat
que ens farà esbufegar més del compte, intercalant trams al trot i altres que
fem caminant per recuperar una mica la respiració. Un cop superat aquest mur
arribo al Km 5 Sant Pere d’Auira (34’19”) on hi ha el primer avituallament
líquid (Aigua), per continuar amb la mateixa tónica (250 m+ en 2Km) fins el Km
7, Pla de Pruners, cota 1.300 (46’58”) on trobem un assortit avituallament
liquid i sólid. Aprofito per carregar “piles” (Taronja + platan), i em prenc un
parell de gots d’isotónic, ja que no porto cap bidó.
Passat aquest punt fem un petit descens fins el Coll de Grats
(1.250 m.
s.n.m) i un curt fals pla fins el Km 9 que ens vindrà bé per refer-nos del
intens esforç que hem fet fins ara (500 metres + en 4Km). Val a dir que ha estat un
inici de cursa molt directe. Calculo que estic dins del grup dels 15-20 primers
atletes i paulatinament ens anem avançant mutuament, en funció del terreny. Però
mirant el perfil, ja veig que es torna a repetir la historia sumant de nou 500 metres + fins el Km
13,5 on hi ha instal·lat el tercer avituallament després d’una baixada amb
força gebre que cal negociar amb compte! Ara em trobo al Coll Pan a 1.750 metres d’altitud
on passo amb un temps de 1h17’19”. Aquí
torno a beure tres gots d’isotónic, doncs m’avisen que el proper punt per
hidratar-se està força lluny.
Camí de la Covil, primer cim del dia, la pendent no dóna
opció a córrer, caminant a més de 170 pulsacions per minut. Per dins vaig
pensant que he sortit molt fort i que caldrà vigilar amb la mecànica, però aquí
ningú afluixa, i si mires enrera veus una filera de corredors, entre ells en
Cesc que van fent la seva cursa. Toca com a mínim mantenir la posició i apretar
les dents. Un cop al Pic de la
Covil a 2.001
metres i Km 15 porto 1h37’29”. A aquesta alçada ja no hi
ha quasi arbres i el terreny està format per prats alpins força resecs per
l’època de l’any a causa de l’escasa pluja dels darrers mesos. Durant 5 Km de distància el traçat
transcorre per la carena de la
Serra del Montgrony que separa les divisories d’aigues dels
rius Rigart i Merdàs, amb vistes al seus
pobles com Nevà, Planoles o Fornells de Muntanya al nord, mentre que al sud
Gombren queda amagat per l’espessa vegetació.
Gaudim amb la presència de cims emblemàtics com el Puigmal a
un cantó o el Pedraforca a l’altre, malgrat que no llueixen en tot el seu esplendor
per falta de neu. El dia és radiant, no bufa vent i s’observen gran
panoràmiques gràcies a l’excelent visibilitat. La veritat és que fa un dia
perfecte per córrer. Una vegada acabat el descens (-125 m.) fins el Coll de
Coma Ermada, toca remuntar (+200
m.) fins el Pic de Costa Pubilla a 2.055 m. (2h10’11”). Encara
queden dos puntes més per conquerir, l’Emperadora a 1.961m. que pujem després
de perdre (-150 m.)
fins el Coll de la Bona
i guanyar (+50 m.),
i el cim de Pedra Picada a 2.006
m. (2h27’44”) amb (-100 m.) de baixada fins el
Coll del Remoló i nou ascens de (+150
m.). Un autèntic tobogan en el punt més alt de la cursa.
Un cop passat el darrer obstacle , estem al Km 20 i portem un desnivell
acumulat a les cames de 1.800
metres +. Ara toca baixar pel bell mig de prats de forma
acusada, tenint compte de no caure de cul en algun punt relliscós. En el
descens em superen dos atletes i vaig fent comptes… Diria que estic situat en
la posició 21ª segons les indicacions del últim control. Prefereixo no forçar a
sac, doncs encara resta molt pel final.
Durant aquest tram ens apropem molt a la carretera que
conecta Castellar de N’hug amb La
Molina, a través del Port de la Creueta i dóna una
perspèctiva clara de les dimensions i extensió de la marató. Ens trobem en el
punt més llunyà de tota la cursa i comencem a recular cap a la linia de meta!
Després de baixar 600
metres en 4Km, arribem al Collet de Meians Km 24
(3h05’11”), on hi ha un nou punt per hidratar-se. Sortint d’aquest punt tenim
una forta pujada d’uns 250 m.
en 2Km, on coincideixo amb en Miquel Morales, durant un parell de kilómetres. Les
sensacions segueixen sent bones, però ara arriben els moments decisius…! El
temps ha canviat una mica i apareixen núvols baixos que tornen a refrescar
l’ambient. Superat el Km 26, un llarg descens fins el Km 35 ens portarà a
descobrir uns racons realment espectaculars, amb trams de rierols gelats que cal
sortejar amb compte per no patir una caiguda fatal…!
La zona val molt la pena,
de visitar una altre dia amb calma. Arribo al Refugi de les Planelles Km 28,5
en (3h36’23”) i tot seguit baixem pels esglaons que hi han a tocar de l’Ermita
de la Mare de
Deu del Montgrony Km 29,5 (3h43’07”), on saludo a l’Assumpta que ha vingut com
sempre a fer un reportatge fotogràfic de primer ordre! A partir d’aquí m’en adono que si les forces m’acompanyen es
factible arribar per sota la barrera de les 5 hores, però encara està molt
lluny per ser una realitat. El que si, que hi poso són ganes, i avanço a un
parell de corredors per uns revirats senders fins que arribo al Km 35
(4h13’57”). Pregunto quin desnivell queda i em diuen que un parell de pujades i
uns 200 metres
+ en total. Una vegada al Km 39 Coll de la Batalla (4h35’06”), ja només queda l’última
baixada, que per cert recorda bastant a l’entrada per pista encimentada de
Zegama, i ja veig clar que ho aconseguiré de sobres… Temps final 4h57’24”
acabant 18è de la general i 5è de veterans, molt content pel resultat, i sense
haver patir cap crisi en tota la cursa. Encara no m’ho crec però amb aquest
crono tindria dorsal directe per la Zegama-Aizkorri, tenint en compte que es tracta
de la mateixa distancia i el mateix desnivell acumulat…! És la meva millor
marca personal en una marató de muntanya, si mirem el temps i el desnivell
acumulat!
Al cap de poc entra també en Cesc Sensada amb 5h08’, que també ha fet
una gran cursa, acabant en 26ª posición de 111 atletes arribats dins el temps
límit de 8 hores. Mentre acabem de comentar la jugada amb l’Assumpta Marimón,
en Cesc Sensada, l’Albert Herrero i l’Olga Mankó, arriba a meta en “Bodi” en 7h02’, que fa un mes escàs que ha
estat operat de la clavícula. Aquest matí quan l’he vist pensava que
venia a animar a la colla pesigolla...! Quin parell de nassos per no dir un
altre cosa que té el paio! Pel que fa a l’organització cal dir que els avituallaments han estat molt correctes, la senyalització
perfecte i el recorregut espectacular. Agraïr als voluntaris i al equip técnic
les hores de dedicació i la feina feta en aquesta 1ª edició,
i molt especialment al Jordi Tubau, que em va deixar canviar un dorsal d’un
amic (Jordi Martí Olivella), que està en fase de recuperació al Tendó
d’Aquiles. Aquests detalls cada cop són menys comuns...! Ens veiem a la Vall del Congost.
Lluís Planagumà i Grífol
Dissabte
després de dinar enfilem amb cotxe cap a Queralbs per anar a sopar i a dormir a
casa de 
Amb la calma anem caminant cap a l’estació
del cremallera, on l’organització ens dóna un tiquet per pujar a Núria. Esquiadors
i acompanyants agafem el primer cremallera poc abans de les 8 del matí. Un cop
al Santuari, recollim els dorsals i anem a una sala d’actes on fan el briefing
per conèixer l’itinerari previst, així com el material obligatori que cal
portar. A les 9h30
es donava el tret de sortida. Mentre 20.000 atletes corrien pels carrers de la
ciutat comtal, gaudint de 
Amb els peus lliscant per damunt la flonja neu acabada de caure, però
amb el cap sobre el dur asfalt empenyent a companys i amics presents en
l'esdeveniment esportiu del dia. L'itinerari sortia del Santuari de Núria,
remuntant els primers 
Després calia
girar cap a l’esquerra i pujar per una canal, uns 
Un cop
abaix, tocava posar pells, ja que el recorregut ens feia guanyar 
A la primera part, la neu tornava a estar intacte, obrint traça a
través d’una neu sense transformar espectacular. Després d’un llarg flanqueig,
entràvem a una segona i tercera pala on
predominava la neu primavera, i on calia esprémer al màxim els quàdriceps que cremaven
de valent per mantenir la traçada. A l’alçada del
Estany de les Truites, tenia lloc una nova transició per encarar la tercera i
darrera pujada de la jornada, de 
El sol i el calor comença a apretar i m’acabo el bidó d’aigua que
he anat dosificant, ja que no hi ha cap tipus d’avituallament en cursa. Aviat es
comencen a formar pans de neu sota les pells de foca; Sort que abans d’iniciar
la carrera hem posat cera, que ha servit per endarrerir aquests efectes tant
molests… Les vistes són esplèndides sobretot quan passem per davant de la cara nord del Pic de l'Infern. Després de 2h35’09” coronem el Pic de Noucreus per segon cop i fem la
darrera transició. 
Ja només ens resta baixar fins a meta. En aquest descens cal
vigilar doncs la neu és molt canviant. Durant
quasi tot el descens prenc la davantera, traçant per fora de les trajectòries
dels altres competidors que han passat abans. Malgrat que alguna vegada no
baixo tot lo directe que podria, esquiar fent diagonals més llargues del
compte, queda compensat per la major velocitat creuer que dóna la tranquilitat
de no trobar una neu tant traïdora com la neu crosta que ha aparegut en alguns
punts, i que dificulta i fa alentir molt el ritme de cursa. 
En el darrer tram
de la baixada, que era era molt estret i irregular, a causa dels excusionistes
que havien passat amb raquetes, la neu estava força gelada i calia esquiar amb
molta precaució, doncs era fàcil patir una caiguda. Finalment
entrem amb l’Enric a meta després de completar 16Km i 
