I MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL 19/02/12

I MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL 19/02/12

Com que a última hora es va anular l'Open Vall Fosca Esquí Alpinisme, per falta de neu, vaig decidir inscriurem aquesta darrera setmana, a la I Marató Hivernal de Campdevànol tot i no estar previst. Després de matinar més del compte a les 5h30 faig via amb cotxe cap aquesta població. Un cop allà coincideixo, amb diversos companys habituals (Assumpta, Francesc Boada, Jaume Folguera, Cesc Sensada) davant d'un bar tancat esperant per fer un cafetó. Més tard alhora de recollir els dorsals he pogut saludar en Jordi Ballesta, l’Albert Herrero i el Vikingosdu. Com que el dia apunta que serà assolellat prefereixo portar una tèrmica de màniga llarga i una altre de curta per si fa més calor del compte. Agafo la ronyonera, sacrificant el lloc del bidó per portar un paravent. Un parell de buffs també em seran útils. Degut a l’época que es cel•lebra la cursa i que quasi bé la meitat del itinerari és per sobre els 1.500 metres d’altitud, cal portar material obligatori (Guants, Buff, Paravent i Manta Térmica, i Pantaló Pirata o Malles Llargues).

Així doncs a les 8 del matí, hora de sortida, la temperatura a Campdevànol és de -4ºC. Per davant ni més ni menys que 42Km i 5.400 metres acumulats, el mateix desnivell que a Zegama…! Tal com comença la cursa m’emparello amb en Cesc, amb qui vaig compartir la segona part del traçat a Sierra de Chiva’11, per fer una sortida ràpida i evitar aglomeracions en un tram d’escales a la sortida del poble. Davant nostre es forma un grup d’uns 10 atletes que no seguim per no ofegar-nos més del compte. Trotem durant 1,5 Km per una pista dura que va paralela al riu Freser, però en sentit invers. El ferm és sec i acartronat i a cada petjada sota la sola es nota una especie de “crec-crec” de la gelor que despren el terra. A partir del Km 3 ens introduim dins el bosc i iniciem la primera rampa del dia (250 metres+ en 2Km.), per sender ben fressat que ens farà esbufegar més del compte, intercalant trams al trot i altres que fem caminant per recuperar una mica la respiració. Un cop superat aquest mur arribo al Km 5 Sant Pere d’Auira (34’19”) on hi ha el primer avituallament líquid (Aigua), per continuar amb la mateixa tónica (250 m+ en 2Km) fins el Km 7, Pla de Pruners, cota 1.300 (46’58”) on trobem un assortit avituallament liquid i sólid. Aprofito per carregar “piles” (Taronja + platan), i em prenc un parell de gots d’isotónic, ja que no porto cap bidó.

Passat aquest punt fem un petit descens fins el Coll de Grats (1.250 m. s.n.m) i un curt fals pla fins el Km 9 que ens vindrà bé per refer-nos del intens esforç que hem fet fins ara (500 metres + en 4Km). Val a dir que ha estat un inici de cursa molt directe. Calculo que estic dins del grup dels 15-20 primers atletes i paulatinament ens anem avançant mutuament, en funció del terreny. Però mirant el perfil, ja veig que es torna a repetir la historia sumant de nou 500 metres + fins el Km 13,5 on hi ha instal·lat el tercer avituallament després d’una baixada amb força gebre que cal negociar amb compte! Ara em trobo al Coll Pan a 1.750 metres d’altitud on passo amb un temps de 1h17’19”.  Aquí torno a beure tres gots d’isotónic, doncs m’avisen que el proper punt per hidratar-se està força lluny. 

Camí de la Covil, primer cim del dia, la pendent no dóna opció a córrer, caminant a més de 170 pulsacions per minut. Per dins vaig pensant que he sortit molt fort i que caldrà vigilar amb la mecànica, però aquí ningú afluixa, i si mires enrera veus una filera de corredors, entre ells en Cesc que van fent la seva cursa. Toca com a mínim mantenir la posició i apretar les dents. Un cop al Pic de la Covil a 2.001 metres i Km 15 porto 1h37’29”. A aquesta alçada ja no hi ha quasi arbres i el terreny està format per prats alpins força resecs per l’època de l’any a causa de l’escasa pluja dels darrers mesos. Durant 5 Km de distància el traçat transcorre per la carena de la Serra del Montgrony que separa les divisories d’aigues dels rius Rigart i  Merdàs, amb vistes al seus pobles com Nevà, Planoles o Fornells de Muntanya al nord, mentre que al sud Gombren queda amagat per l’espessa vegetació.

Gaudim amb la presència de cims emblemàtics com el Puigmal a un cantó o el Pedraforca a l’altre, malgrat que no llueixen en tot el seu esplendor per falta de neu. El dia és radiant, no bufa vent i s’observen gran panoràmiques gràcies a l’excelent visibilitat. La veritat és que fa un dia perfecte per córrer. Una vegada acabat el descens (-125 m.) fins el Coll de Coma Ermada, toca remuntar (+200 m.) fins el Pic de Costa Pubilla a 2.055 m. (2h10’11”). Encara queden dos puntes més per conquerir, l’Emperadora a 1.961m. que pujem després de perdre (-150 m.) fins el Coll de la Bona i guanyar (+50 m.), i el cim de Pedra Picada a 2.006 m. (2h27’44”) amb (-100 m.) de baixada fins el Coll del Remoló i nou ascens de (+150 m.). Un autèntic tobogan en el punt més alt de la cursa. Un cop passat el darrer obstacle , estem al Km 20 i portem un desnivell acumulat a les cames de 1.800 metres +. Ara toca baixar pel bell mig de prats de forma acusada, tenint compte de no caure de cul en algun punt relliscós. En el descens em superen dos atletes i vaig fent comptes… Diria que estic situat en la posició 21ª segons les indicacions del últim control. Prefereixo no forçar a sac, doncs encara resta molt pel final.

Durant aquest tram ens apropem molt a la carretera que conecta Castellar de N’hug amb La Molina, a través del Port de la Creueta i dóna una perspèctiva clara de les dimensions i extensió de la marató. Ens trobem en el punt més llunyà de tota la cursa i comencem a recular cap a la linia de meta! Després de baixar 600 metres en 4Km, arribem al Collet de Meians Km 24 (3h05’11”), on hi ha un nou punt per hidratar-se. Sortint d’aquest punt tenim una forta pujada d’uns 250 m. en 2Km, on coincideixo amb en Miquel Morales, durant un parell de kilómetres. Les sensacions segueixen sent bones, però ara arriben els moments decisius…! El temps ha canviat una mica i apareixen núvols baixos que tornen a refrescar l’ambient. Superat el Km 26, un llarg descens fins el Km 35 ens portarà a descobrir uns racons realment espectaculars, amb trams de rierols gelats que cal sortejar amb compte per no patir una caiguda fatal…! 

La zona val molt la pena, de visitar una altre dia amb calma. Arribo al Refugi de les Planelles Km 28,5 en (3h36’23”) i tot seguit baixem pels esglaons que hi han a tocar de l’Ermita de la Mare de Deu del Montgrony Km 29,5 (3h43’07”), on saludo a l’Assumpta que ha vingut com sempre a fer un reportatge fotogràfic de primer ordre! A partir d’aquí m’en adono que si les forces m’acompanyen es factible arribar per sota la barrera de les 5 hores, però encara està molt lluny per ser una realitat. El que si, que hi poso són ganes, i avanço a un parell de corredors per uns revirats senders fins que arribo al Km 35 (4h13’57”). Pregunto quin desnivell queda i em diuen que un parell de pujades i uns 200 metres + en total. Una vegada al Km 39 Coll de la Batalla (4h35’06”), ja només queda l’última baixada, que per cert recorda bastant a l’entrada per pista encimentada de Zegama, i ja veig clar que ho aconseguiré de sobres… Temps final 4h57’24” acabant 18è de la general i 5è de veterans, molt content pel resultat, i sense haver patir cap crisi en tota la cursa. Encara no m’ho crec però amb aquest crono tindria dorsal directe per la Zegama-Aizkorri, tenint en compte que es tracta de la mateixa distancia i el mateix desnivell acumulat…! És la meva millor marca personal en una marató de muntanya, si mirem el temps i el desnivell acumulat! 

Al cap de poc entra també en Cesc Sensada amb 5h08’, que també ha fet una gran cursa, acabant en 26ª posición de 111 atletes arribats dins el temps límit de 8 hores. Mentre acabem de comentar la jugada amb l’Assumpta Marimón, en Cesc Sensada, l’Albert Herrero i l’Olga Mankó, arriba a meta en “Bodi” en 7h02’, que fa un mes escàs que ha estat operat de la clavícula. Aquest matí quan l’he vist pensava que venia a animar a la colla pesigolla...! Quin parell de nassos per no dir un altre cosa que té el paio! Pel que fa a l’organització cal dir que els avituallaments han estat molt correctes, la senyalització perfecte i el recorregut espectacular. Agraïr als voluntaris i al equip técnic les hores de dedicació i la feina feta en aquesta 1ª edició, i molt especialment al Jordi Tubau, que em va deixar canviar un dorsal d’un amic (Jordi Martí Olivella), que està en fase de recuperació al Tendó d’Aquiles. Aquests detalls cada cop són menys comuns...! Ens veiem a la Vall del Congost.

CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA

FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 15

FOTOS CEDIDES PER ASSUMPTA MARIMON KM 29

FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 35

Lluís Planagumà i Grífol