Translate

28 d’abril 2005

II CURSA D' ESQUI DE MUNTANYA A ERR-PUIGMAL'05 - CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL

EL MAL TEMPS TORNA A FER ACTE DE PRESENCIA AL CAMPIONAT DE CATALUNYA 2005

Ahir 24 d'abril, l'AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA, dins dels actes previstos del 75è Aniversari de l'entitat, va organitzar l'última cursa d'esquí de muntanya de la temporada, La Cursa Popular d'Esquí de Muntanya Err-Puigmal 2005, que enguany formava part del IV circuit pro-olímpic català d'esquí de muntanya i el II Campionat de Catalunya Individual d'esquí de muntanya. La prova recordem que es va tenir que aplaçar pel fort torb que va bufar el 10 d'abril, data prevista inicalment per fer la prova.

Després d'una gran feinada de recollir totes les banderes, reparar-les i torna-les a posar, dijous l'itinerari ja estava preparat amb unes condicions optimes. La sobtada pujada de temperatures i la pluja van fer minvar el gruix de neu amb gran velocitat, cosa que ens va obligar a retallar i a buscar alternatives fins l'últim moment.

Tot i la forta tormenta que queia de matinada mentre els controls s'anaven preparant, a la hora de la sortida el temps ens va respectar, i els 51 corredors van poder fer finalment un itinerari de 1100m de desnivell, amb sortida a Puigmal d'Err i tres pujades, una en direcció al Puigmal de Lló, on no s'hi va poder pujar un altre cop pel fort vent, una cap al Pas dels Lladres i l'última al Pic de Dorrieu, on estava situada l'arribada.

Amb un itinerari únic tots els corredors podien entrar en la categoria absoluta, de manera que Kilian Jornet del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), amb només 17 anys va quedar Campió de Catalunya absolut, amb un temps de 1:05:38. El 2on Classificat fou Alfons Gaston del Manlleu, G. Exc amb 1:07:44, i el 3er en Joan Mª Vendrell del CEC amb 1:08:03.

Pel que fa a les fèmines, la Campiona de Catalunya va ser Cristina Bes, del Girona, C. Esquí amb amb 1:25:33, la 2ona Classifiacada la Roser Espanyol d’Unió Exc Urgellenca amb 1:30:27 i la 3era l’Elisenda Genís de Vic, U. Exc amb 1:38:12.

Des d'aquí agraïr a tots els corredors la seva participació tot i la mala predicció metereològica, als controls, que van treballar molt i sota unes condicions extremes, i a tots els nostres esponsors: Powerbar, Alpina, Gr-0, Ski Trab, Patagonia, Scarpa, Black Diamond, Millet, Sportful, Halti, Damm, Plis-plas, Altitud, Espunyes, Gallina Blanca, Danone, Tarradellas, Isdin, Aquamad i Cercle Aventura, Campo Base, Paraddax i Coca Cola. Sense tots ells no hauria estat possible. Disfruteu molt de la neu que encara queda pel Pirineu i no oblideu d'entrenar de cara a la temporada que ve.

Si voleu consultar les classificacions finals ho podeu fer a la nostra web http://www.aemuntanya.net/ o a www.feec.es

10 d’abril 2005

ESQUI DE MUNTANYA AL PIC DE PALA RODONA

CRÓNICA SORTIDA OFICIAL 02-03/04/05 AL PIC DE LA PALA RODONA (2.789M) I PIC ALT DEL CUBIL (2.833M)




Tot i que les previsions d’aquest cap de setmana eren un cop més dolentes, les ganes de sortir a la muntanya, van poguer més.
De fet ja feia un mes que s’havia acabat el curset d’esquí de muntanya, i el grup volia tenir una continuïtat, per anar assimilant tot allò que havia après.

Tot i l’escassa neu d’aquesta temporada en segons quins llocs, vem optar per Andorra. Després de Setmana Santa és un bon moment per conèixer els racons que s’hi amaguen sense tenir que patir cues de trànsit..

El dissabte 2 d’Abril quedem al Santuari de Meritxell, on la gran majoria han passat la nit. Apart de la Bea Abad, en Josep Mª Vera, el Ramon Borràs, el Jepton, la Gloria i el seu fill Oriol, i el Julio, també s’hi ha afegit el Rafa i la Gloria que són els qui porten la “Borda de Meritxell”.

La Vall de Ransol, es un indret solitari i sense explotar comercialment. Tot i que arrel de la construcció d’un alberg a peu de carretera, ara fan sortides en raquetes i motos de neu i amb el temps si l’activitat es descontrola perdrà l’encant que tenia fins ara.

El dia comença clar, però a mida que passen les hores es va tapant de núvols més espessos. A les 9h30 comencem la travessa cap un pic desconegut, després del protocol del control d’Arva.

L’itinerari transcorre per la part dreta del riu Meners per fortes pales. Es posa a prova l’experiència de fer voltes maries. La neu és humida però en perfecte estat per fer una bona baixada, ja que el cel entaraninyat la manté a una temperatura constant. Hi ha un parell de trams de pocs metres que hem tingut que descalçar-nos els esquís.

A peu del coll observem que el vent ha despullat de neu la part superior d’aquest. Decidim pujar tots fins un replà a 2.500 m. L’última pala és un autèntic recital de ziga-zagues curtes i simétriques, ja que la placa que ha format el vent ens obliga a pujar pel lateral d’aquesta i observar el seu comportament de cara al descens. Les ganivetes fan acte de presencia.

Un cop al replà fem un mos i ens separem en dos grups, ja que tot i que el temps cada cop és més amenaçador encara tenim corda per estona. Cal destacar que l’Oriol Valls amb només 14 anys ha completat 600 metres de desnivell el dia de la seva estrena, adaptant-se amb molta facilitat al nou material. Tot un “crack”.

Gran part del grup capdavanter té que desestimar l’intent de pujar al coll al no portar grampons. Des del coll a 2.685 m es divisa el Pic Alt del Cubil, molt ventat, fet que ens fa anular aquest cim per l’endemà. Tot just arribem al cotxe 15h15 comença a nevar amb força. El nivell tècnic tant de pujada com de baixada ha estat molt bó així com la capacitat de patiment.

Abans de la dutxa hem anat a l’Espunyes a comprar motxilles d’atac Dynastar per només 25 Euros. Des de mitja tarda que no ha parat de ploure. Sopem al Palau de Gel de Canillo.

L’endemà no plou, però hi ha boira baixa i núvols de retenció que impedeixen la visibilitat a partir d’una determinada cota. La sol.litud i l’entorn de la Vall de Ransol han agradat molt i decidim, vist el temps fer una altre incursió però per l’esquerra del riu Meners en direcció al Refugi dels Coms de Jan 2.220 metres.

Avui s’han afegit a l’excursió l’Oscar Gómez i el Gusmà. La travessa discorre per un bosc espès on hem hagut de traçar una mica al “tun-tun” fins que ens hem topat amb el bon camí. Un cop al refugi, hem fet un àpat i com que el temps no millorava hem fet unes recerques individuals amb Arva, que sembla que han resultat profitoses.

El descens encara que curt, ja que només haviem acumulat 300 metres de desnivell, ha sigut excitant, entre molts arbres i amb fort pendent.

Lluís Planagumà Grífol.

12 de març 2005

CURSET D’ESQUÍ DE MUNTANYA 2005

CRÓNICA CURSET D’ESQUÍ DE MUNTANYA 2005

Durant l’última setmana de febrer i 1ª de març s’ha realitzat el curset d’esquí de muntanya subvencionat per la FEEC.
Dels 14 participants, 10 eren o es van fer socis de l’AEM (En Josep Manel Guede, la Gloria Garcia i el Josep Antón Valls, el Miquel Ruiz, la Rosa Hontoria, la Beatriz Abad, el Ramon Borràs, el Josep Mª Vera, el Paco Eito, i l’Eduard Prieto) i la resta d’altres entitats excursionistes (En Oscar Gómez, la Sandra Sallés, l’Eva Cobos, i l’Anna Michelena).

Pel la manera com es van apuntar al curset, la gran majoria esperava l’inici del curset amb molt delit o inclús amb neguit per descobrir les emocions i els patiments de l’esquí de muntanya. Es respirava una sensació d’il.lusió i por a la vegada, de passió i respecte que es té, quan es pot aconseguir fer realitat un somni que per raons diverses no s’ha trobat el moment. “Fer un curset d’iniciació a l’esquí de muntanya”.


Tothom s’haurà fet una sèrie de preguntes que l’han fet dubtar: Estic preparat fisicament?; Tinc el nivell suficient per lliscar per neus no tractades?; On puc llogar el material?; I el tema de les allaus...?
Però també tenien clars altres afirmacions: “Ja estic fart d’anar caminant o amb raquetes a fer muntanya i quedar-se enrera a la baixada” (Amb tot el respecte per ambdós col.lectius); “Vull tenir noves sensacions fora pistes”; “Vull fugir de la massificació de les estacions d’esquí i del risc que això comporta”; “M’agrada fer pics, i disfruto esquiant per racons desconeguts”.

Doncs sí, tot això és el que us pot aportar l’esquí de muntanya i molt més...

Recordo que fa 8 anys, vaig fer el curset a l’Agrupació amb el César i em queixava de que 1 baixada al dia em semblava poc. Ara, esquiar a pistes en el meu cas, ha quedat relegat a un parell de caps de setmana l’any. I sempre tinc la sensació de que hem falta quelcom!

Tot i que les condicions meteorológiques del curset, han sigut adverses: Molt fred i vent (el 1er cap de setmana) i Neu i ventisca (el segon). Les rigoroses temperatures i les nevades continuades han contribuit a gaudir d’una neu inmillorable, d’una qualitat excepcional, seca i fonda i res a envejar amb la del Canadà.

Cal destacar que el bon ambient, la gresca i xerinol.la han estat presents en tot moment. També vull trametre la més rápida recuperació del Josep Manel i la Gloria, que van patir un esquinç d’un lligament del genoll i una estrebada muscular respectivament.

En definitiva, ha estat un curset amb molt d’empaque, bons àpats, i que sobretot ha servit de terapia anti-estrés, amb una forma de riure (Eva i Sandra) malaltís i contagiós.

Lluís Planagumà Grífol.

01 de març 2005

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS EN PATINS 10/02/05

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS EN PATINS 10/02/05


Ja fa molt temps d'això però avui mirant per la xarxa he descobert la classificació d'una de les poques curses de patins de velocitat en ruta que he disputat. La llàstima va ser que va ploure les hores previes i l'asfalt estava totalment moll, fet que comportar dificultats alhora de desenvolupar la técnica d'impuls i va deslluir l'espectacularitat d'aquest esport minoritari.

Aquell any va participar a la Mitja Marató de Granollers, propiament dita "La Mitja" l'atleta etíop Haile Gebreselasie. Els patinadors vàrem sortir tot just després dels participants amb cadires de rodes i 3 minuts abans que els atletes, per no interferir en la prova més multitudinaria de l'estat espanyol.

Tot i aquesta avantatge, cal dir que per uns instants l'etiop em va sobrepassar a l'alçada de La Garriga on vaig marcar 34'20". De baixada cap a Granollers ja va ser una altre historia. A la linia d'arribada 1h00'55" classificant en 16ª posició d'una cinquantena d participants.


CRONIQUES I CLASSIFICACIÓ

Lluís Planagumà Grífol

07 de febrer 2005

ESQUI DE MUNTANYA A LA TOSSA D'ALP

CRÓNICA SORTIDA OFICIAL 30/01/05 A LA TOSSA D’ALP (2.535M) AMB ESQUIS DE MUNTANYA



Arrel de les intenses nevades que han afectat a la vessant nord del Pirineu (Vall d’Aràn, Nord del Pallars, Andorra, i Nord del Pirineu Francés), i de l’elevat risc d’allaus 4-5 ens hem vist obligats a cambiar d’itinerari a última hora. La neu en cotes baixes, a més a més feia augmentar el desnivell de la sortida en 400 metres, cosa que la convertia en una sortida de més duresa. Per segon cop consecutiu aquest any no s’hat fet la sortida que estava programada, en aquest cas al Pic de Quenca. Per tant decidim fer un itinerari curt i proper, ja que hi ha moltes carreteres on cal portar cadenes obligatories i a més hi ha vaga de grues.

A les 6h del matí del diumenge sortim en direcció a La Cerdanya, sense tenir clar exactament el que farem. Cal dir que l’escasetat de neu que hi havia a gran part del Pirineu no ha millorat massa. Tot i que la situació meteorológica previa al cap de setmana ha comportat molta neu, el vent huracanat ha provocat que la neu seca ,molt volàtil i poc assentada (fruit de les baixíssimes temperatures) desapareixés formant grans deflacions (erosions a sobrevent) i acumulacions a sotavent.

A mida que ens apropem per la collada es veuen els efectes del vent. El Puigllançada o el Puigmal els descartem ja que estàn totalment pelats. La Tossa d’Alp sembla una bona elecció des del parking de Coma Oriola de l’estació d’esquí de La Masella (1.900 m).

El grup estava format per la Coral, la Sara i l’Angel, l’Emigdio, el Xavi Mariné i el seu fill, l’Albert, el Xavi Sanitjas, el Gusmà, la Beth, l’Estel i jo. A les 10h la temperatura és de – 13º C. L’Emigdio no te massa ganes de fer res de moment. El Xavi Mariné i el seu fill prefereixen fer pistes finalment. Els altres enfilem amb esquís de muntanya per un tub molt estret i dret i comencem a fer un nombre interminable de voltes maries combinat amb trams de traça directa.

Hem fet una mica de técnica de progressió, ja que no hem fet servir les ganivetes. On la neu és dura és preferible tirar tot dret, falcant bé els esquís, per no recular enrera, i emprar els bastons amb decisió.

Aquest moviment, ens ha fet oblidar el fred viu que durant tot el dia serà present. L’ultim tram fins la Tossa d’Alp (2.535M) l’hem fet per una pista tancada amb poca neu i gelada, amb algun petit ensurt sense conseqüencies. A les 12h30 hem arribat al vértex del cim, on hem fet ràpidament les fotos de rigor.

El refugi de Niu de l’Aliga, ens ha servit per recuperar forces. El dia és molt net i clar i des de la taula es podia contemplar fins i tot Montserrat.
La baixada ha trancorregut per pista, amb neu de gran qualitat. En Xavi Sanitjas ens ha deleitat i fet una demostració de les seves evolucions amb el telemark.

A l’arribada al parking hem fet un test amb la sonda i la motxila, així com recerca amb l’arva. També he aprofitat que anava vestit de goretex de dalt a baix, per fer un experiment que feia temps que volia provar. L’Emigdio i el Gusmà m’han enterrat sota la neu. He pogut comprobar, tot i que sabia que tenia els companys al costat, com en tans sols 2 minuts sota 30 cm de neu se m’accelerava la respiració tot i fer una petita càmara d’aire a l’interior de la neu, i tenia símptomes d’angoixa.

Lluís Planagumà Grífol.

19 de gener 2005

ESQUI DE MUNTANYA I RAQUETES AL PIC DE PEDRONS

CRÓNICA SORTIDA OFICIAL 16/01/05 AL PIC DE PEDRONS (2.715M) AMB ESQUIS DE MUNTANYA I RAQUETES

Tot i que la sortida estava programada al Pic de Puigpedrós, es va cambiar de zona per falta de neu. El Pic de Pedrons és garantia d’èxit en períodes escasos de neu.

La seva orientació a nord fa que disposi de bones condicions per esquiar fins molt entrada la temporada. El cim es troba a la linea fronterera Andorra-França, just al costat de l’estació d’esquí del Pas de la Casa. És un pic ideal per sortides d’iniciació, o per fer una matinal.

Finalment, decidim fer “un puja-baixa” d’un dia. Per tant, sortim de Meridiana/Fabra i Puig a les 6h del matí. El grup està format pel Paco Almendros, l’Angel del Hoyo i la Sara, en Xavi Fargas, la Coral, en Gusmà i jo (amb esquís) i l’Elena (dona d’en Paco) i la Isabel Cararch (amb raquetes), i l’Estel (la gossa alpinista).

Ens retrobem per esmorzar a Puigcerdà. La temperatura és molt baixa -8ºC. Allí s’uneixen al grup en Rafa, el Jordi i l’Oscar amics de l’Àngel .
La duana que hi havia al Pas de la Casa, l’han traslladat al Pont del Baladrar des d’on abans s’iniciava l’excursió al cim. Ara, el punt de sortida és a uns 100 metres més amunt on hi ha 2 petits parkings per uns 15 cotxes a banda i banda de la carretera.

L’anticicló que fa més de 15 dies que dura ha desfet gran part de la neu. El dia s’ha llevat amb una fina capa de núvols prims que enterboleixen la llum del sol, i no deixem que escalfi tot el que voldriem. Vent en calma.

A les 10h30’ del matí ens posem en marxa. El pendent és suau i molt ample. El recorregut habitual transita per la vall, però per causes de força major, l’itinerari ara discorre per més amunt i a la dreta, per la línia de carena, divisoria de dos valls.

El ritme és bo i constant, amb petites parades per recollir el grup. Hi ha alguna clapa sense neu, que hem salvat fent un flanqueig a mà dreta. En arribar sota la petita cresta , ens hem tret els esquís, per fer el tram final entre roques i gel, però sense necessitat dels grampons.

Amb 2h30’-2h45’ hem anat fent cim tot el grup. Des de dalt hem vist davant nostre el Roc Melé, el Pic Negre d’Envalira, el Pic de la Mina, o la Pala de La Serrera entre d’altres. Tranquilament hem dinat amb aperitiu inclós (olives, patates i cervesa ben fresca).

La baixada pels que esquiàvem no ha estat massa agradable, ja que la neu crosta, feia perillós el descens. Calia anar amb compte! La neu feixuga, no suportava el pes de la persona, i quan aquesta es trencava i s’enfonsava, t’obligava a fer molt d’esforç perque els esquís tornessin a flotar, amb el perill de quedar-se clavat en qualsevol moment.

Tot i això no va haver cap mena d’incidència. A les 14h45’ mentre esperàvem a l’Elena i l’Isabel en un replà molt aprop dels cotxes, vam fer una pràctica de recerca de victimes d’allaus amb l’Arva. L’experiència va resultar molt profitosa, tant per en Xavi Fargas que l’estrenava avui, com per la Coral que va decidir compra-ne en breu un!.

Lluís Planagumà i Grífol