Translate

09 de gener 2009

XII TRAÇA CATALANA'09 A LES ANGLES 04/01/09

XII TRAÇA CATALANA'09 A LES ANGLES 04/01/09


Ara fa un any, el passat diumenge 4 de gener del 2009 vaig aprofitar l'ocasió per fer la meva primera cursa d'esquí-alpinisme de l'any. Va ser un entrenament de llarga durada de 5 hores.

A les 8h del matí es va donar el tret de sortida des de l'estació d'esquí de Les Angles, amb una temperatura molt baixa! Durant el dia va lluir el sol, però el vent va endurir molt el recorregut de per sí prou técnic.



L'itinerari inicial tenia previst remuntar fins al Mont Llaret per pistes (+750m), per baixar fins al Llac de les Bulloses i pujar el Pic del Carlit per una banda i tornar de nou al llac i emprendre la tornada fins la cota intermitja de Les Angles.

Finalment, es va fer el recorregut clàssic de les últimes edicions, que consistia, un cop a Les Bulloses en pujar el Petit Peric, i amb grampons fer el Pic Peric de 2.810m per dirigir-se de nou al llac i seguir l'itinerari restant. En total un recorregut de 24.2km i 2.050 metres de desnivell positiu.



Un cop a dalt del Mont Llaret, tocava un descens fins molt aprop del Llac de Les Bulloses, amb neu fonda i força trillat pel pas del primers participants. Tot seguit poso pells de nou, per encaminar-me cap el Petit Peric. Al cap de poca estona m'en adono que s'ha gelat el kamelback, cosa preocupant a aquestes alçades de cursa. Es tracta d'una prova molt llarga i caldrà reposar líquids en algun que altre control.

La pala del Petit Peric està dura i gelada, i els flanquejos per on està feta la traça són força traidors, ja que aquesta és inexistent a causa del vent que l'ha borrat. L'esquí rellisca, i es surt de la traça. Cal vigilar per no caure, ja que podria ser fatal, lliscar muntanya avall!



Un cop a dalt, el vent és molt fort amb cops de 70-80 km/h, que et tomba, cosa que fa que la sensació térmica giri entorn els 25-30ºC sota cero. Amb els esquís a la motxilla baixo fins el coll, per encarar la cresta que puja el Pic Peric (2.810m). En un punt ens fan calçar els grampons i reseguim la traça caminant. L'organització ha instalat un parell de cordes fixes tant per pujar com per baixar.

Al cim, el fred és bestial, i no sé encara com els controls ho poden aguantar. Sembla ser que els tancaràn en breu, ja que la situació és extrema! Tot seguit baixada a peu fins una de les plataformes que han preparat i em calço els esquís.

La neu en aquest tram és immillorable. A cotes més baixes es troba un pel més humida, cosa que fa que els esquís no llisquin amb tanta facilitat. Finalment, cal remuntar de nou fins el Mont Llaret. Durant aquest tram pateixo una pàjara degut a l'escassa hidratació. Deambulant i demanant l'hora, arribo al cim.

Encara queda baixar per fora pista, fins la cota intermitja de l'estació de Les Angles. La neu està encrostada, i ja no queden forces per emplear-se a fons. Augmenta el risc de patir una trencadissa, en cas de caiguda. Per sort tot acaba bé, i després de posar pells per quarta vegada i salvar 50 metres de desnivell entro a meta amb un temps de 4h57'58".

Més fotos a:
TRAÇA CATALANA'09


Lluís Planagumà i Grífol


07 de gener 2009

6 HORES NOCTURNES EN PISTA A CAN DRAGÓ 21/12/08

6 HORES NOCTURNES EN PISTA A CAN DRAGÓ 21/12/08

Com ja és tradició pels voltants de Nadal, s'organitzen multitut d'actes per la Marató de TV3, per recaptar fons per una bona causa.

Corredors.cat, ha organitzat de nou les 24hores d'atletisme en pista per la Marató de TV3. Aquest any a les pistes de Can Dragó a Barcelona.

Cada cop és més ampli el ventall d'activitats organitzades en aquest festa de l'esport. Aquest any s'ha disputat curses de 10.000 metres Sub'39; Sub40'; Sub 45'; Sub 50' Sub 55' i Sub 60'; curses d'eliminació; activitats infantils pels més menuts; les 6 hores nocturnes; les 24 hores de relleus per equips; i les 24 hores individuals, prova reina i origen d'aquesta diada.

Pel que a mi respecte, aquest any vaig decidir provar fortuna en una prova no tant exigent i extrema com les 24 hores de l'any passat. Les 6 hores nocturnes, em van semblar un altre repte important, més adient per l'objectiu final d'aquest any'09, l'Ironman de Frankfurt a primers de juliol.

Un cop vaig decidir la prova, només calia fixar-se un objectiu. El primer era acabar. Una meta asequible, si s'agafa com a referencia l'edició de l'any passat!

El repte marcat, va ser fer més de 60Km, el que suposa una mitja de 6'/km o el que és el mateix, fer 10km/h. El handicap, era correr de nit, el fred, la humitat, etc...

Des de fa un parell de mesos, que estic inscrit a un pla d'entrenament amb uns companys de Corredors.cat, amb en Jaume Leiva, actual campió de Catalunya'08 de 10.000 metres.

Els consells d'en Jaume m'han anat de perles, pel que fa a la preparació del repte!

A les 12 de la nit, ens posavem en marxa uns 30 ultrafondistes, amb intenció d'acumular com més kilometres millor. Entre ells cal destacar la presencia d'en Josep Bernaus, alma mater de les 24 hores per la marato de TV3, l'Ascensión Julve, companya de club (Agrupació Sant Jordi), en Lluís Copete "Luigi"; etc..

Abans de la sortida i durant una força estona, vaig poder gaudir dels companys d'entrenaments, més coneguts com "Aquarunners", com en "Oliveras, Roland, Serju16".



Al pas per la primera hora vaig correr junt amb en "Massa", "Curat", i en "RafaBosch". Vem fer 12km en 1 hora a 5'23"/km. Poca estona després els vaig deixar marxar, ja que podia posar en perill tota la cursa.

Veia que era un ritme massa fort, per mantenir durant tantes hores. Vaig afluixar un xic, per conservar les opcions intactes. Ara tenia 2km de marge, i caldria administrar-ho bé.

Al pas per les 2h portava 21,6Km a 5'35"/km (Parcial de 9,6km/h). Tot seguia dins del guió. Quan portava al voltant de les 2h30' vaig augmentar el ritme doblant a companys que anaven per davant meu.

A les 3h de cursa vaig marcar 32,4km a 5'37"/km (Parcial de 10.8km/h). Aixó em va provocar un estat de motivació extra fins les 4h de cursa, on vaig passar amb 42,4Km a 5'40"/km (Parcial de 10Km).

Durant la 5ª hora, que va ser quan vaig coincidir amb "l'Antirco" en pista, va ser el pitjor moment de la cursa. Les cames ja havien sobrepassat el mur, i el pes dels quadriceps era excessiu. Semblava que portés un pernil a cada cama.

Sort que vaig ajuntar-me durant les dues darreres hores amb en "Hdfcat" (Home de ferro català), i vem xerrar de les Triatlons i Ironmans que havia fet i de futurs reptes.

A les 5h de cursa portava 51,2Km a 5'52"/km (Parcial de 8,8km/h, el pitjor de tots). Només calia esperar que passés el temps i no forçar més del compte, ja que qualsevol entrebanc et podia deixar tira't a la cuneta.

Finalment tot va acabar bé! La darrera hora va sortir a 5'53"/km (Parcial de 10.1km/h). La recuperació ha estat prou bona, amb dolors musculars durant 3-4 dies.

Al final 61.300 Km a un ritme molt constant durant tota la cursa. De fet, apart de la marca, el que millor regust em va deixar és que no vaig patir cap crisi en tota la nit, cosa que no tenia molt clar abans de començar.

El fred, la humitat, i la nit en sí són factors que no pots controlar, però amb l'incodicional suport de molts dels companys d'entrenament, junt amb en "Rubens i Serju16" que també van fer la seva marató particular de voluntariat 24/24 i la d'en "Antirco" in situ amb calça curta a les 4 de la matinada, o la tasca d'en "Debutante" amb el seu portàtil llegint missatges d'ànim en directe via internet d'en "JDR i Antirco", van servir per mantenir-me viu i no defallir.

Agraiment especial a tots els voluntaris de les 6hores com en "Sergi42195" i altres que desconec el nom. La marca també és d'ells. De tant en tant, els hi demanava el que volia de la bossa. Em preparaven un bidó amb isotónic, o inclús em donaven les barretes a punt per menjar! Em van evitar un desgast físic i psiquic!

En "Serju16", em va ajudar molt ja que de tant en tant em feia signes de la posició que ocupava o dels kilómetres que portava a través de la pantalla, que tenia al seu costat. Em va mantenir molt motivat per no baixar el ritme.

Esperem repetir l'any vinent!


Lluís Planagumà i Grífol

02 de gener 2009

MATINAL D'ESQUÍ DE MUNTANYA AL MONTSENY 28/12/08

MATINAL D'ESQUI DE MUNTANYA AL MONTSENY 28/12/08

Tot i que era el dia dels Sants Inocents, podem dir amb certesa que vem deixar la nostra traça a la Serralada del Montseny diumenge passat!

Degut a la llarga malatia de la mare, encara no haviem sortit a la muntanya des de feia 3 mesos, i el cos ens demanava esbravar-nos, per oblidar els mals moments que va patir després de l’operació.

Així doncs, dissabte a la tarda vem fer una serie de missatges de móbil per fer una mica de quorum. Finalment vem coincidir 5 companys de l’A.E.Muntanya.

Sota una intensa pluja a les 7h30’ sortim de Barna direcció a Sant Celoni, la Isabel, la Coral, en Nacho, la Beth, un servidor i la Pruna!

A mida que anem pujant podem observar que no hi ha ni rastre de neu!
Em començo a preocupar perque segueix plovent i sembla que la cota de neu ha pujat molt.

A menys de 2 kilómetres per Sta Fe, i a una temperatura de 2ºC les volves de neu fan acte de presència. La carretera es torna relliscosa i el paissatge a mida que anem girant de vessant es torna blanc. La màquina llevaneus treballa frenéticament! Per sort evitem posar cadenes i podem aparcar sense problemes.
Un cop a lloc, la nevada pren més cos! La Coral està més preocupada per com treure’m el cotxe, que pel pastís de neu que ens espera!

Sense massa convenciment inicial, posem pells i ja veurem si és factible baixar esquiant. Sortim des de Santa Fe, pel bell mig de la fageda, camp a través.



Les primeres impressions són immillorables. Neu fresca, gens transformada, un xic humida, i molt compactada. Sembla que avui serà un gran dia! El nivell d’excitació va pujant de tó.

Tot i que el dia no acompanya, poden més les ganes que la meteo imperant. Potser no farem el Turó de l’Home, però l’experiencia valdrà molt la pena!

En Nacho, que s’ha iniciat en l’esquí de muntanya aquesta temporada, no sap el que és patir, a nivell de qualitat i quantitat de neu en una sortida. Ha nascut amb la flor al cul! Espero que no s’ens malacostumi!

La sensació de foquejar pel mig del bosc, és indescriptible. No té preu, disfrutar d’aquest entorn de sol.litud i de fredor. Mica en mica anem avançant entre una munió de troncs de faigs blancs. Voltes maries, traça directa, i girs progresius a dojo!



Després de salvar un desnivell de 400 metres aproximadement arribem al Coll del Vent i sortim a la carretera que puja al Turó de l’Home. L’ambient aquí és plenament hivernal, com si fossim a les cotes altes del Pirineu, amb fortes ràfegues de vent i amb una sensació térmica molt freda.

Després d’un estira i arronsa, desistim en l’intent de pujar al cim, a causa de l’espesa boira. La neu de la carretera, en alguns punts sobrepassa la valla protectora. Els efectes del vent han regelat la part superior del mantell, i aquest es trova endurit.

Iniciem tots el descens juntament amb la Beth i la Isa, que van caminant. L’excelent qualitat de la neu durant la baixada ens porta a fer crits agosarats d’èxtasis! Quina neu i quin espectacle, esquiar per una fageda!



Els arbres s’han transformat en portes com si es tractés d’un eslalom especial!
La vegetació abundant ens obliga en algún instant a prendre riscos, per no topar amb els obstacles, improvisant girs forçats, aixecant un esquí o obrint-nos de cames per atravessar un matoll d’herbes.

La Beth i la Isa segueixen les traces que hem fet de pujada i fan via cap al cotxe. I la Pruna (Gossa) comença a donar sínptomes de cansanci.

En poca estona hem acabat l’excursió! I podem explicar una nova aventura, en un lloc poc habitual.

Més fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/ESQUIDEMUNTANYAALMONTSENY#

Lluís Planagumà i Grífol