Tot i que era el dia dels Sants Inocents, podem dir amb certesa que vem deixar la nostra traça a la Serralada del Montseny diumenge passat!
Degut a la llarga malatia de la mare, encara no haviem sortit a la muntanya des de feia 3 mesos, i el cos ens demanava esbravar-nos, per oblidar els mals moments que va patir després de l’operació.
Així doncs, dissabte a la tarda vem fer una serie de missatges de móbil per fer una mica de quorum. Finalment vem coincidir 5 companys de l’A.E.Muntanya.
Sota una intensa pluja a les 7h30’ sortim de Barna direcció a Sant Celoni, la Isabel, la Coral, en Nacho, la Beth, un servidor i la Pruna!
A mida que anem pujant podem observar que no hi ha ni rastre de neu!
Em començo a preocupar perque segueix plovent i sembla que la cota de neu ha pujat molt.
A menys de 2 kilómetres per Sta Fe, i a una temperatura de 2ºC les volves de neu fan acte de presència. La carretera es torna relliscosa i el paissatge a mida que anem girant de vessant es torna blanc. La màquina llevaneus treballa frenéticament! Per sort evitem posar cadenes i podem aparcar sense problemes.
Un cop a lloc, la nevada pren més cos! La Coral està més preocupada per com treure’m el cotxe, que pel pastís de neu que ens espera!
Sense massa convenciment inicial, posem pells i ja veurem si és factible baixar esquiant. Sortim des de Santa Fe, pel bell mig de la fageda, camp a través.
Les primeres impressions són immillorables. Neu fresca, gens transformada, un xic humida, i molt compactada. Sembla que avui serà un gran dia! El nivell d’excitació va pujant de tó.
Tot i que el dia no acompanya, poden més les ganes que la meteo imperant. Potser no farem el Turó de l’Home, però l’experiencia valdrà molt la pena!
En Nacho, que s’ha iniciat en l’esquí de muntanya aquesta temporada, no sap el que és patir, a nivell de qualitat i quantitat de neu en una sortida. Ha nascut amb la flor al cul! Espero que no s’ens malacostumi!
La sensació de foquejar pel mig del bosc, és indescriptible. No té preu, disfrutar d’aquest entorn de sol.litud i de fredor. Mica en mica anem avançant entre una munió de troncs de faigs blancs. Voltes maries, traça directa, i girs progresius a dojo!
Després de salvar un desnivell de 400 metres aproximadement arribem al Coll del Vent i sortim a la carretera que puja al Turó de l’Home. L’ambient aquí és plenament hivernal, com si fossim a les cotes altes del Pirineu, amb fortes ràfegues de vent i amb una sensació térmica molt freda.
Després d’un estira i arronsa, desistim en l’intent de pujar al cim, a causa de l’espesa boira. La neu de la carretera, en alguns punts sobrepassa la valla protectora. Els efectes del vent han regelat la part superior del mantell, i aquest es trova endurit.
Iniciem tots el descens juntament amb la Beth i la Isa, que van caminant. L’excelent qualitat de la neu durant la baixada ens porta a fer crits agosarats d’èxtasis! Quina neu i quin espectacle, esquiar per una fageda!
Els arbres s’han transformat en portes com si es tractés d’un eslalom especial!
La vegetació abundant ens obliga en algún instant a prendre riscos, per no topar amb els obstacles, improvisant girs forçats, aixecant un esquí o obrint-nos de cames per atravessar un matoll d’herbes.
La Beth i la Isa segueixen les traces que hem fet de pujada i fan via cap al cotxe. I la Pruna (Gossa) comença a donar sínptomes de cansanci.
En poca estona hem acabat l’excursió! I podem explicar una nova aventura, en un lloc poc habitual.
Més fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/ESQUIDEMUNTANYAALMONTSENY#
Lluís Planagumà i Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada