Dels creadors de la clàssica Pinós - Roubaix de l'any passat (200Km i 3.800m+) per Carreteres secundaries, Sterratos i Trams de pavés... Enguany, preparats per viure de nou l'experiència i recórrer kilómetres i desnivells semblants a The Ronde Van Bergeren. Per no haver de matinar més del compte, m'apropo divendres tarda amb la furgo i m'allotjo a una de les poques places de l'area de autocaravanes que hi ha a Montmajor (Berguedà), el camp base de l'edició 2023. Només arribar al poble veig un paio vestit de ciclista amb una gravel, però no li dóno més importància...
Entro a un dels dos bars del poble que junt amb la Casa d'embutits Fígols i el Forn de Pa, són els punts on es pot recollir el Passaport, tot i que oficialment és a partir del dissabte 1 d'abril a les 7h del matí. Per sort allà dins em trobo al Jordi Vallés una de les dues "ànimes mà⁶ter" d'aquesta anada d'olla, amb l'ordinador últimant detalls. Em comenta que sí, que per 5 euros puc avançar la feina per demà, així que compro 4 Passaports, ja que venen tres companys més a fer la primera part de la Ultra Pepin (Versió Llarga 200Km i 4.000m+).
Aprofito per adquirir la nova gorreta ultralleugera i transpirable per 15€ amb diferents missatges impresos com el clàssics Allez, Gavatxos Madafakas, No Sterrato No Party, Vegano Is Summer i Virgin de Lourdes que serveix per identificar als malalts i motivats com jo que es mouen per patir a rampes del 25%, embrutar i maltractar la transmissió de la bicicleta per camins polsegosos però també per veure raconades amb encant del nostre ric territori paisatgístic i ajudar al comerç local fent gasto per on passa la ruta.
Abans d'anar a dormir, vaig saber més de l'enigmàtic ciclista anomenat Miquel. Resulta que ha arribat de Barcelona fins aquí pedalant, per demà fer la distància sencera de la Ultra Pepin, i l'endemà tornar de nou cap a casa a cop de pedal. Lo pitjor de tot és que avui per anar a dormir a una casa rural li calia fer un "Capolat" pel mig... Per sort l'altre ànima màter del Tour du Lord en David Ariño, en assabentar-se al mateix bar, s'ha ofert a pujar-lo amb el jeep. Com bé diuen i mai millor dit "Que bonito es este deporte" i la història no acaba aquí. Continuarà...
La Ronde Van Bergeren, és una bogeria per fer amb bicicleta de carretera, de gravel o amb algun prototip en extinció com el de l'Albert, un dels companys amb qui he compartit aquesta aventura sobre rodes. Es pot fer en un sol dia o en més, entre l'1 i el 16 d'abril, per optar als obsequis dels col.laboradors en aquest cas Embotits Casa Fígols, Forn de Pa de Montmajor, Caldo Aneto i els 2 Bars del poble.
El traçat es desenvolupa entre les comarques del Berguedà, Bages i Solsonés emulant les clàssiques ciclistes d'un dia del Nord d'Europa, amb 11 Sterratos i Murs a dojo. Diversió i Patiment assegurats de la mà dels nostres estimats/odiats segons el moment, gent del @tourdulord. Jo tal com vaig fer l'any passat, he dividit en dues etapes la Ultra Pepin i així dissabte faré 100Km fins a Cardona, i l'endemà els altres 100Km i escaig fins a Montmajor.
01/04/23 MONTMAJOR - CARDONA 100KM 2000M+ 18.0KMH 5H30'X
Sortim a les 8h30' junt amb en Jordi M Rami, en Dani Guerrero i l'Arlbert Bayo per completar aquesta nova clàssica en 2 etapes. Bé, bàsicament això només ho faré jo, ells deixaran la segona etapa per fer-la algun dia de la Setmana Santa pròpiament dita. Només començar toca fer un sifó, baixada dreta seguida d'un mur, que serveix per escalfar cames i ens porta fins a Montclar (Km 5). Tot seguit fem el primer Sterrato de 1,5 Km, el Firal du Roi de 2☆☆ tant pla i ben garvellat, que sembla que li hagin passat un rascle...
La ruta transcorre entre camps grocs de colza i algunes masies que li dónen personalitat a l'entorn. En un punt determinat (Km 12.5) deixem les carreteres locals, i ens endinsem a la carretera C-26 que connecta Berga amb Cardona. Pedalem direcció Montmajor passant pel poble d'Espunyola fins que trobem un trencall a la dreta que indica Mal Pas de Capolat. El nom ja dóna mal rotllo; És el Muraco per excelència d'aquesta edició de la clàssica de primavera. Després d'un kilómetre d'aproximació sense desnivell, una senyal indica l'inici del calvari previ a Setmana Santa...
Es tracta de 4,5Km al 8,69% de mitja per fortes rampes de ciment. En Dani i en Jordi s'escapen molt aviat cara amunt, mentre jo i l'Albert anem un xic per darrere. En un dels punts més característics sota una bauma, ens trobem a l'eix del mal, buscant sang i víctimes... L'Adolfo alias "Xurrero", en Jordi i en David, microfon i càmera de video en mà, van copsant les primeres impressions en un dels punts més durs del traçat.
Jo no tinc idees per dir res al micro, però sí cames per fer alguns cavallets... Osadia que té resposta immediata a mode de "venjança verbal" per haver menystingut el punt més crític a nivell d'exigència física "Ja ho pagaras..." Un cop a dalt, a uns 1300 metres d'altitud, s'obre el paisatge i ciclem pel Pla de Tresserra amb boniques panoràmiques, envoltats de prats de pastura i masies desperdigades, passant per Taravil (Km 25) i deixant Capolat (Km 30.5) a mà esquerra.
Un tram revirat i solitari que ens porta fins al Coll de la Mina (Km 35.5), punt on ens posem el paravent ja que toca baixada fins a Berga i fa una mica de fresca. Però no fem el descens més lógic que seria seguir per la carretera principal, la BV-4241 que comunica Sant Llorenç de Morunys amb Berga, sinò no estaríem parlant d'una etapa disenyada pels companys del Tour du Lord... Al cap de 2.5Km (Km 38) agafem a mà dreta una petita carretera local i molt rural que farà les nostres delícies, amb vistes als contraforts de la Serra de Queralt.
Es tracta dels voltants de Rossinyol i Coforb, una raconada idíl.lica buscada a consciència pel nostre gaudir. Al Km 45 tornem a la carretera principal en marcat descens fins que girem a la dreta per un trencall i ens deixem caure pel Polígon Industrial de la Valldan als afores de Berga. Ja estem pensant en esmorzar i com que anem de fàbula hi ha comentaris eixelebrats, de fer la Ronde Van Bergeren sencera tot i que no estava previst...
Però malgrat estar a la primavera no tot pot ser de color rosa, encara que ens a vegades ens ho facin creure... En aquestes contrades no saben que és el "Vegano Azul" ho dic per partida doble... Els entesos en la materia ja saben de que parlo i sinò Haber Estudiao. Així doncs ja dins a Berga quan ja salivem pensant on anirem a omplir l'estòmac, ens trobem que incomprensiblement el track ens porta cap a una direcció sense sentit segons el nostre prisma.
Però això depen de quins ulls s'ho miren. Està clar que quant ens toca posar plat petit i pinyó gros ens enrecordem de la Verge Maria i la mare que va parir als encantadors de serps que a estones porten micro i càmera de video... Quina ensarronada! Es tracta d'un camí estret i enformigonat que ens asfixia i ens fa prémer les dents per no posar peu a terra, malgrat és el nostre desig. L'han batejat com "Pater-Berg" que es podria assimilar perfectament a "Patejada per Berga" fent referència a que possiblement li toqui caminar a més d'un per arribar a dalt de tot.
Un altre paral.lelisme és que és el nom que rep el darrer mur d'una de curses clàssiques de primavera. Estem parlant del Tour de Flandes i que precisament es celebra el primer cap de setmana d'abril, tal com estem fent nosaltres. Aquests del TDL a l'escola no sé si han anat, però si que tenen molt saber-viure. Una vegada superada la trampa sorpresa, entrem de nou a Berga passant pel casc antic i ens deixem estimar pel vici i la gula a un forn céntric.
Ja més reposats i amb els dipósits plens reprenem la marxa, sortint de la població pel segon Sterrato del dia el "Ral Chemin" de 4☆☆☆☆. Estem ciclant pel GR-179 durant uns 4 Km aproximadament, transitant per trams amb reguerots, altres de grava o sorra i que cal fer amb cura si no es vol punxar, tal com li ha passat a un Madafaka que auxiliem a cop de manxa. Tot seguit tornem a pedalar per asfalt per uns instants, abans d'iniciar el Sterrato 3 "Graugés-Le-Lac" de 3☆☆☆.
Un oasis natural que resseguim pel seu voral tot contemplant la vegetació de l'estany. Un petit tresor que ens omple de motivació per seguir descobrint a cop de pedal indrets amb encant com aquest (Km 60). A continuació per carretera secundaria fem cap a Caserres (Km 67) des d'on si mirem cap enrere es divisa una gran extensió de terreny i muntanya cap al nord que va del Moixeró fins a La Figuerassa,
Sortint de poble enfilem pel "Camí de Cardona" ara asfaltat. Un xic de l'esglesia de Sant Joan Montdarn (Km 75,5), els companys Dani i l'Albert es desvien del track ja que tenen la possibilitat de tornar cap a Montmajor abans d'hora i tancar el seu particular cercle. En Jordi i jo fem via cap a Viver i Serrateix, unes terres que van ser devastades per un incendi d'enormes dimensions l'any 1994 i que no havia trepitjat.
Després de quasi 30 anys no queda rastre d'aquell malson, però amb la sequera d'enguany tothom sap que es pot tornar a repetir a qualsevol punt i amb unes conseqüències pitjors. En un punt concret fem un gir d'uns 180 graus deixant la població de Viver a l'esquerre (Km 79,5), iniciant una pujada suau fins a Montbordó que ens dona una bonica perspectiva de tots els voltants i de part dels darrers kilómetres que hem fet. Continuant per la mateixa carretera arribem a Serrateix (Km 84) que deixem a la dreta sense entrar al nucli urbà i ens dirigim fins el Camping L'Hostalet.
Just aquí comença el 4rt Sterrato "Le Cochon" de 4☆☆☆☆ i una 2Km de distancia, perfumat per purins i que passa arran d'algunes granjes de porcs d'aquí el seu nom i que combina un primer tram que cal fer amb compte sobretot els que anem amb rodes de 23", no com el company Salvador si no recordo malament, que va amb una gravel i que gaudeix a "tutiplen" del descens i un altre de pujada, on li retallem l'avantatge i el deixem enrere. Je, je...!
Després d'això iniciem un espectacular i revirat descens pel Serrat de la Miranda amb bon asfalt i molt inhóspit que ens porta fins la Masia Navel, catalogada pel Patrimoni Arquitectónic Català i que data del segle XVII (Km 93) ja molt a prop de la comarca del Bages. Un edifici rural, amb la seva ermita que dóna a pensar com devia ser la vida en aquella època en un lloc tan aillat. En poca estona (Km 96) sortim a la carretera que va de Cardona a Montmajor, la mateixa C-26 que hem fet en els primers kilómetres.
Aquí, m'acomiado d'en Jordi "Rami" que ha vingut per un dia, i que torna cap a Montmajor on té el cotxe, i que farà la segona part el proper cap de setmana. A mi, només em resta girar a l'esquerre i pedalar per una llarga recta, creuar el riu Cardener i entrar a Cardona per l'emblemàtic Portal de Graells, abans d'encarar el Mur du Pepitu, que fa honor al seu nom i que passa per davant de la seva carnisseria.
Als peus del Castell (Km 100) em trobo amb en Dani i l'Albert al bar El Turista per fer un entrepà i comentar les darreres anècdotes. Aquest matí abans d'iniciar l'etapa en David ha tingut la gentilesa d'acompanyar-me, amb el seu cotxe fins aquí, perque jo tingués el meu "llit" al final de la jornada d'avui. Demà em tocarà fer el segon tram en solitari, però abans soparé al Restaurant La Bauma i dormiré amb la furgoneta al parquing d'autocaravanes que hi ha prop de la piscina municipal.
02/04/23 CARDONA - MONTMAJOR 109KM 2200M+ 16,1KMH 6H46'X
Després d'una nit tranquila i esmorzar a la furgo, arrenco cap a les 8h30 sota un cel clar passant pel carrer Major i continuant cara amunt fins la sortida del poble, Al cap de poc a mà esquerra tenim el Sterrato 5 "Le Champs Enrapés" de 3☆☆☆ amb una pujada que cal apretar el cul perque la roda no patini i un tram de baixada amb "aguacates i fruites variades..." que cal negociar bé. Com altres vegades el camí torna a la carretera després de1,5Km per on circulava prèviament.
En breu arribo a l'Alt de Bergús (Km 108 del total de la ruta), punt on es separen la Ultra Pepin (205 Km) de la Pepin que fa un traçat més curt (130 Km). El vent que ha començat amb força i serà el principal enemic durant tot el dia amb ràfegues constants i molestes per pedalar. En breu arribo a un trencall que em sona de la clàssica Pinós - Roubaix. de l'any passat.
Molt aprop d'aquí vaig punxar per segon cop en l'edició anterior. Aquesta vegada tot transcorre sense novetats passant per Les Cases de Matamargó (Km 114,5) on comença el Sterrato 6 "Carrefour de Vallmanya" de 4☆☆☆☆ i uns 5Km de distància. Pista ample de pujada on cal exprimir-se en el darrer tram i descens amb un parorama envoltat de camps verds fins el petit i aillat nucli de Vallmanya (Km 120).
A partir d'aquí ràpid descens, gràcies al vent que tinc a favor i al bon estat del ferm, que em porta fins els afores de Salo (Km 124,5). En una cruïlla de carreteres, només creuar un pont sobre una riera, cal agafar-ne un altre que assenyala a Castelltallat. Aquí s'inicia el Muraco de Prades, un tram que s'em fa especialment feixuc, ja que la pujada és dura i el vent no para de fer la murga. Són uns 5,5 Km que es fan molt llargs, fins a Ca l'Ase Negre (764 s.n.m.) però al final tot passa...
Tot seguit un curt descens tenyit del groc de la colza, em condueix fins una pista ample que agafem a la dreta. Entrem al Sterrato 7 "Autopiste du Prades" de 1☆ . Són uns 2Km aproximadament que es resumeix en un tram de pujada i un altre de pla fins el mateix nucli habitat de Prades de la Molsosa. Allà mateix al trencall em trobo una noia ciclista que em pregunta per anar a Pinós, es veu que no ha vist el trencall i s'ha desorientat.
Com que jo vaig cap allà, iniciem una conversa tot desfent el camí previ que la Sonia Magallón, que és com es diu, havia fet amb antelació. Xerrant, xerrant resulta que ha treballat a Piera i que tenim amics comuns... El món és molt petit, i així és com, gent del @Tourdulord, teniu una follower més al vostre compte d'Instagram, i una fan més dels vostres recorreguts. A plena solana afrontem el Mur de Pinós depuis Prades, que no té res a veure amb el que puja de Vallmanya, però que ens ha deixat ben rustits.
Abans però hem fet el Sterrato 8 "Pinós-Village" de 2☆☆ entrant al poble per la dreta i fent un descens delicat amb grava fins el cementiri. Ens resta el tros més dur i dret de l'ascensió al Santuari de Pinós (Km 142), fent algunes ziga-zagues per reduir el percentatge de la pendent, amb trams de dos dígits. Un cop a dalt, foto de rigor amb la nova partenaire, la Sónia, de qui m'acomiado perque pugui prosseguir la seva ruta.
Al haver adquirit Le Passeport em dóna dret en aquest punt al premi d'una cervesa, i he aprofitat per fer-me un petit homenatge (Xai a la brasa amb pa amb tomàquet), ja que el dipósit anava amb reserva des de feia estona. Reprenc la marxa sobre la 13h30 quan el restaurant comença a omplir-se. El recorregut em porta fins a Ardèvol (Km 145) el punt més occidental de la Ronde, que destaca per la seva Torre de Defensa del segle X que em paro a mirar amb deteniment.
Molt aprop hi ha dues més, la de Vallferosa i la de Lloberola. Avanço per carretera estreta fins que agafo una nova pista forestal que segueix el GR-7 a través del Serrat Llarg. És el Sterrato 9 "Maison Incendiée" de 3☆☆☆, que no he sapigut trobar .. En breu faig cap a Su (Km 155) on hi ha una concentració de cotxes esportius d'una marca determinada. Just al sortir de la població torno a coincidir durant uns kilómetres amb en Salvador, amb qui ahir vam compartir un Sterrato junts i que també ha dividit la ruta en dues etapes.
A continuació, passo per un tram conegut de l'any passat, però en sentit invers. Veurem que ens depara la North Face de Trullàs,,, Un sifó en tota regla en forma de V que baixa decididament, i que a mida que passen els metres cara avall, ja vas posant cara de la ostia que et vindrà cara amunt. Durant el curt descens m'avança un madafaka que fa la Ultra Pepin i que fa pinta que serà el primer que avui arribarà a Montmajor d'una tirada.
Tal com havia previst el Mur de Trullàs mai et deixa indiferent sigui pel cantó que sigui, Té la mateixa mala llet el miris per on el miris! Un cop a dalt cal creuar la carretera de Cardona a Solsona (Km 165,5) i em deixo caure en direcció al Pantà de Sant Pons. Un tram d'asfalt molt degradat, bonyegut i amb sots oberts àvids de rebentar llantes de 44.000 euros.
Personalment el tram més perillós per patir un bon ensurt si baixes a tot drap. Ha calgut armar-se de paciencia i prèmer el fré més d'un cop per evitar algun ensurt important. Una vegada al pantà, malgrat la sequera actual, no deixa d'atraurem el color blau intens de l'aigua que inunda tot el contorn que puc veure. Segueixo per la carretera que hi ha a l'altre cantó de la presa (Km 168,5), una via de servei o d'us veinal, que em porta per una zona totalment desconeguda per mi.
Vaig badant i pensant amb les meves cabóries sense fer cas a un trencall que va cap a Can Bernoi, que quan he mirat el gps, m'ha fet adonar que me'l havia passat de llarg. He fet més d'un kilómetre de pujada en direcció a Linya. Una vegada esmenat l'error continuo per sort per un terreny més dócil del que havia pres abans; A partir d'aquí, tot és baixada fins molt a prop de Cardona, on el seu castell destaca omnipresent des de la llunyania. El fet de tenir el cotxe tant aprop, m'ha provocat mals pensaments uns instants, però finalment no n'he fet ús...
Abans de sortir a la carretera principal, cal girar a l'esquerra bordejant una finca i allí és on comença el Sterrato 11 (Km 181). Es tracta del tram no pavimentat més llarg amb diferència de tota la ruta. Te 5☆☆☆☆☆ i es diu "La Riviere" perque segueix el Riu Aigua d'Ora en sentit contrari al seu curs. Per tant és una pista agradable que va picant amunt, amb l'agreujant del vent que no ha donat treva en tot el dia. La llàstima és que el cabdal d'aigua està estancat o és quasi inexistent, sense massa encant per culpa de la ditxosa sequera.
Al arribar a Sorba (Km 187) s'acaba el camí d'uns 6 Km llargs de ferm forestal i continua ara per l'asfalt i en paral.lel al riu fins el mateix Forn d'Aigua d'Ora (Km 191,5). Durant uns 5 Km aproximadament anem sumant metres de fatiga a les cames, cara amunt fins arribar a la entrada d'un camí una mica confús i que sembla particular. M'endiso cap a la dreta a l'últim Sterrato 11 de 2☆ i uns 3,5 Km de distància que després millora i s'eixampla fins a Vilandeny.
Just aquí trobem de nou l'asfalt, i s'inicia un espectacular sifó d'un kilómetre i escaig, anomenat Gargallà Avenue. Es tracta de l'únic tram cronometrat en que el més ràpid dels nois i de les noies tenen un "Passe Vip" directe per la Grand Final del Tour du Lord, el mes de Setembre. No és el meu cas, ja que em paro a mig camí per fer unes fotografies d'un grup de ciclistes que venen per darrera, i segurament ostentaré el pitjor parcial de tots, je, je, je...
La ruta teòricament acaba aquí, però no, queden uns 7Km de pujada contínua que es fan molt pesats, però per sort els faig acompanyat d'un grup nombrós que han fet la Pepin (130Km) i que fa més distés el camí fins a Montmajor (Km 109). Un cop a la plaça del poble, signo al control de firmes la meva arribada, content d'una nova volta per indrets poc coneguts i amb encant, però que no en vull ni imaginar fer-ho tot (209 Km) al menys són els que a mi m'han sortit amb pérdues incloses, en una sola jornada.
Són les 18h30 i he arribat amb molta gana, cosa que aprofito a un dels bars per fer un entrant i un primer plat, ja que el segon han estat les costelles a Pinós, junt amb la canya de rigor gentilesa de la casa al final de l'etapa. Això m'ha reconfortat i m'ha donat forces per tornar fins a Cardona (15Km extres) en aquest cas preferentment de baixada que tanquen el cercle iniciat.
