Divendres 1 d’abril va ser per mi l’inici de temporada en aigues obertes i “tancades”…! A causa de les congestions nasals que pateixo, descarto el tema piscina i l’únic recurs que tinc per entrenar és al mar. Tot i que només queden 2 mesos i mig per l’Ironman de Niça, crec que arribaré a temps per nedar la distancia amb dignitat tot i retràs a nivell de preparació que porto comparat amb els que neden tot l’any.Ahir a la tarda amb la bonança que feia va decidir tastar l’aigua de la Mar Bella i la veritat és que està fredíssima.
La Beth em va acompanyar i em va ajudar a cordar el neopré. Tampoc van faltar els escarpins, els guants i el gorro de neopré, basic per soportar tanta estona amb el cap sota l’aigua a aquestes alçades de l’any.En total van caure 1.600 metres en 38’, anant d’espigó a espigó (400m), amb una mar molt calmada i una lleugera corrent. Com que no hi havia cap boia i normalment només nedo girant el cap a la dreta, quan anava mirant mar endins no tenia referencies i a vegades em desviava un pel de la trajectoria, sense seguir una linia recta.
Per rectificar el rumb calia mirar de front l’espigó contrari que semblava molt lluny però que metre a metre s’anava escurçant. Quan girava i tornava en direcció a l’espigó del Restaurant La Oca, era molt més fácil, ja que els edificis del front marítim serveixen de referència. Fins a 6 edificis per contar i tenir referencies del que queda per arribar al final del llarg.
Lluís Planagumà i Grífol
