Aquest matí tal
com havíem quedat hem sortit desafiant les baixes temperatures. Tot i que la
convocatòria finalment no ha estat gaire florida (Toni Jofre, Juan Luis
Montilla i jo), ha estat l’excusa perfecte per fer una tirada llarga per
Collserola’s Mountain, ara que ja hi neva i tot! Sortim del Velòdrom, fins el
Turó de Valldaura, tot un clàssic per agafar calor corporal. En Toni, però ens
ha deixat molt ràpid, ja que al sortir amb retràs (9h00) esperant a un company
que finalment no s’ha presentat, es pot dir que hem rodat junts 3 Km escassos.
La cosa es
posava negra ja que en Monti en confirma que també tenia que ser aviat a casa,
i ja em veia canviant de plans abans d’hora. Decideixo una ruta diferent, fent
un petit bucle que em serveix per refrescar la memòria d’alguns corriols que fa
temps que no passo, com els que porten a Can Catà, 
Així doncs pujo
cap al Forat del Vent, per baixar tot seguit per la Serra d’en Gatell arribant a
Can Cerdà per un tram de sender que era espectacular però que les màquines
excavadores s’han encarregat d’eliminar. Un tresor menys! Des d’aquí m’he
arribat fins a Can Coll amb la clara idea de fer una introspecció per veure
l’estat d’uns corriols molt revirats que hi ha a prop. En diverses ocasions he
hagut de recular fruit de la massa forestal que impedia el pas. Es tracta
d’arbres i branques caiguts durant la nevada de fa un parell d’anys, i que
resten per netejar. Cansat i sense haver agafat el ritme ideal en tot el dia, hem
queda el pitjor, tornar cap a casa. Porto 28Km i 1.300 m+ a les cames. No m’ho
penso dues vegades i torno per la via més directa (370m+ en 3,7Km) pujant de
nou al Turó de Valldaura i arribant al límit. La baixada fins el Velòdrom la
torno a fer pel mateix lloc i en total em surten 34Km i 1.650m+ en 3h53’.
Lluís Planagumà i
Grífol.
