IV RAID GARRAF 20-22/04/07
2 dies de Raid pels voltants del Garraf i l’Alt Penedés. Tot una experiencia!! Orientació en btt, a peu, via ferrada, barrancs i patins en línia són les 5 modalitats que hem fet durant el cap de setmana del 21 i 22 d’abril. Ahir dissabte 21, de 8h a 20h i avui diumenge 22, de 5h a 12h s'ha cel.lebrat aquesta prova de la Copa Catalana de Raids d'Esports de Muntanya.
El nostre equip l’AEM RAID TEAM l’hem format en Sergi Pujalte, el Miquel Rubio i un servidor que m’estrenava dins aquest món.
En Sergi i en Miquel prenen la sortida de dissabte amb btt de Torrelles de Foix fins Aiguaviva (tram de 14 Km), molt a prop de Santes Creus.
Un cop a Aiguaviva hi ha la primera transició. Ara en Miquel i en Lluís fem la cursa a peu de 18 Km passant per la cresta del Montmell, on perdem força temps, quasi 1h, per trobar 2 valises que no hem encarat bé des del principi.
El 3er tram de btt (26 Km) ens el saltem perque no ens tanquin els altres controls i poder fer la resta d’activitats.
En desplacem amb cotxe, tot l’equip fins el punt de control on s’inicia el 4rt tram del dia, que consta del barranc del Foix + cursa a peu (10 Km). Aquest sector el fem en Sergi i jo. Cal dir que passem per 3 badines d'aigua que cal fer nadant amb un aigua gélida i un petit rapel. Finalitzat el barranc durant la cursa a peu ens perdem i fem un camp a través que les nostres cames s'han enrecordat tota la nit, degut a les múltiples esgarrinxades!!
Un cop acabat aquest tram, nova prova de btt (15 Km) a càrrec d’en Sergi i en Miquel fins a Sant Martí Sarroca, on finalitzem el dia fent la darrera secció on participo junt amb en Miquel, la ditxosa ferrata + cursa a peu (5 Km), que m'ha posat la adrenalina a tope després de 2 caigudes al buit, per sort sense picar amb la roca de la paret ni conseqüencies.
M'he donat compte que les cordes i els mosquetons serveixen de veritat, sino ja estaria al l'altre barri....
Cansats però contents ens dirigim cap al Poliesportiu de Sta Maria i els Monjos on passem la nit.
Avui diumenge a les 5h de la matinada tram nocturn amb btt de 26 Km des de Santa Margarida i els Monjos fins a Sant Martí Sarroca. En Sergi i en Miquel han estrenat i provat l’eficacia dels espectaculars frontals nous i han aconseguit el cinqué millor temps d’aquesta modalitat.
El 2on tram de Sant Martí Sarroca fins La Bleda de 7 Km amb patins en línia ha estat un suplici pel meu company Sergi.
Després secció de btt de 15 Km des de La Bleda fins el trencall de carretera que puja al castell de Sant Miquel d'Olerdola que han fet en Sergi i en Miquel.
El 4rt tram era combinat: Pujada amb patins en línia fins al Castell d'Olerdola (2 Km) i cursa a peu de 6 Km fins a Canyelles (2on camp a través amb aiiiiiiiiiiiiis i uiiiiiiiiiiiiiss per tot el cos). En Miquel i jo recodarem durant força temps el paisatge espinós d’aquestes contrades.
L'últim tram d'avui ha estat amb btt (14 Km) fins a Vilanova i la Geltrú que he fet junt amb en Sergi.
Cal dir que aquest tipus de raid en tot moment l'equip està format per 2 corredors, mentre l'altre descansa i va a la següent transició amb cotxe per muntar la paradeta i preparar el material necessari per la següent secció.
Es tracta d'un esport de treball en equip. L’únic problema és el cansansi acumulat i les poques hores que es dorm.....
http://www.feec.org/Activitats/raids/2007/GARRAF.xls
http://www.aetalaia.org/curses/crm/index.htm
http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fsantmarti
06 de setembre 2007
05 de setembre 2007
CHAMPIONNAT DU CANIGÓ 2007
CHAMPIONNAT DU CANIGÓ 2007
El passat 5 d’agost a la localitat francesa de Vernet-les-Bains es va cel.lebrar una clàsica pel que fa a les curses de muntanya, el Championnat du Canigó.
Aquesta cursa té els seus inicis l’any 1905 per homenatjar els habitants de Vernet que portejaven blocs de glaç de quasi 80 kilos de pes, extrets de la glaçera del Canigó fins al poble per refrescar els visitants de les estacions termals de la regió.
El Club Alpí Francés de Perpinyà organitzà una cursa a peu amb una càrrega de 8 kg a la motxila, tradició que a dia d’avui encara es conserva.
Els participants poden optar a córrer sense pes o a la modalitat anteriorment citada.
Quant arribem al poble, dissabte a la tarda, podem veure el cim del Canigó a 2.784 metres des de Vernet-les-Bains a 650 m s.n.m. La volta que es dona i el desnivell ja posa nerviós a més d'un. Recollim els dorsals i ens prenem una birra per hidratar la musculatura...
La cursa és de llarga distancia: 33 Kilómetres i es tracta d’un recorregut circular. Consta de 2134 m de desnivell positiu fins el cim del Canigó i del mateix desnivell de baixada. És una pujada directa i una baixada eterna...
Abans de donar la sortida es respira un ambient impressionant!!. 800 participants es concentren en el punt d’inici. A les 7h es dóna el tret de sortida. Abans de començar en Toni Jofre i jo ens hem retrovat amb el seu amic en Xavi Vicente.
Els primers kilómetres de pujada fins al Coll de Jou a 1.125 m (Km 4.5) tenim problemes de tràfic, degut a que hem sortit força enrera, tenint que avançar altres corredors pels marges amb el perill de tortes de peu i algun que altre massatge urticari. A partir d’aquí tenim una pista ample fins al Refugi de Marialles a 1.718 m (Km 8.7); És un pal si la fas caminant i un via crucis fer-la corrent, però un no es pot relaxar i apretem les dents... Gran espectacle de públic i animació a l’alçada del refugi.
De seguida fem el tram fins el Coll Verd, un corriol que m'ha divertit molt. Després més amunt a la Cabana Aragó a 2.183 m (Km 14.2) també hi havia xerinola amb tantes tendes de campanya plantades i gent aplaudint.
Ja, només quedava el tram final, amb vistes al magnífic circ que forma el Canigó, i la grimpada per la xemeneia que du fins al cim a 2.784 m (Km 17.4), que coronem en Toni i jo juntament amb un temps de 3h05'
Sense parar-nos a contemplar les vistes iniciem el descens. El primers 600 m de desnivell de baixada fins al Refugi de Cortalets a 2.150 m (Km 21) a ritme molt fort. Després he vist que calia reduir la intesitat si no volia topar-me amb les ditxoses rampes. Tants metres de desnivell seguits de baixada eren una incógnita i calia reservar forces.
Al Km 23 caiguda sense consequencies i alguna que altre torta de peu. En Toni marxa uns metres per davant. Coincidim en els diferents controls de pas i avituallaments.
El via crucis va per dins, avui he patit més que a la Marató de Berga. La calor també n'ha tingut part de culpa en aquests darrers kilometres. No m'he tallat tant al baixar, i això ha provocat un nivell de patiment més alt. Finalment els últims controls servien per donar un respir inclosa una dutxa amb manguera al Km 29 que ha resultat providencial.
A les 11h50' entro a meta junt amb en Toni content pel poc entreno que portava (93Km) el mes de juliol i satisfet amb el temps emprat 4h50’36 arribant a meta el 210 i 211 de la classificació final.
Un 10 per la cursa, la organització i el públic que li ha donat molt de caliu. L’any vinent esperem tornar-hi si estem en forma...
El passat 5 d’agost a la localitat francesa de Vernet-les-Bains es va cel.lebrar una clàsica pel que fa a les curses de muntanya, el Championnat du Canigó.
Aquesta cursa té els seus inicis l’any 1905 per homenatjar els habitants de Vernet que portejaven blocs de glaç de quasi 80 kilos de pes, extrets de la glaçera del Canigó fins al poble per refrescar els visitants de les estacions termals de la regió.
El Club Alpí Francés de Perpinyà organitzà una cursa a peu amb una càrrega de 8 kg a la motxila, tradició que a dia d’avui encara es conserva.
Els participants poden optar a córrer sense pes o a la modalitat anteriorment citada.
Quant arribem al poble, dissabte a la tarda, podem veure el cim del Canigó a 2.784 metres des de Vernet-les-Bains a 650 m s.n.m. La volta que es dona i el desnivell ja posa nerviós a més d'un. Recollim els dorsals i ens prenem una birra per hidratar la musculatura...
La cursa és de llarga distancia: 33 Kilómetres i es tracta d’un recorregut circular. Consta de 2134 m de desnivell positiu fins el cim del Canigó i del mateix desnivell de baixada. És una pujada directa i una baixada eterna...
Abans de donar la sortida es respira un ambient impressionant!!. 800 participants es concentren en el punt d’inici. A les 7h es dóna el tret de sortida. Abans de començar en Toni Jofre i jo ens hem retrovat amb el seu amic en Xavi Vicente.
Els primers kilómetres de pujada fins al Coll de Jou a 1.125 m (Km 4.5) tenim problemes de tràfic, degut a que hem sortit força enrera, tenint que avançar altres corredors pels marges amb el perill de tortes de peu i algun que altre massatge urticari. A partir d’aquí tenim una pista ample fins al Refugi de Marialles a 1.718 m (Km 8.7); És un pal si la fas caminant i un via crucis fer-la corrent, però un no es pot relaxar i apretem les dents... Gran espectacle de públic i animació a l’alçada del refugi.
De seguida fem el tram fins el Coll Verd, un corriol que m'ha divertit molt. Després més amunt a la Cabana Aragó a 2.183 m (Km 14.2) també hi havia xerinola amb tantes tendes de campanya plantades i gent aplaudint.
Ja, només quedava el tram final, amb vistes al magnífic circ que forma el Canigó, i la grimpada per la xemeneia que du fins al cim a 2.784 m (Km 17.4), que coronem en Toni i jo juntament amb un temps de 3h05'
Sense parar-nos a contemplar les vistes iniciem el descens. El primers 600 m de desnivell de baixada fins al Refugi de Cortalets a 2.150 m (Km 21) a ritme molt fort. Després he vist que calia reduir la intesitat si no volia topar-me amb les ditxoses rampes. Tants metres de desnivell seguits de baixada eren una incógnita i calia reservar forces.
Al Km 23 caiguda sense consequencies i alguna que altre torta de peu. En Toni marxa uns metres per davant. Coincidim en els diferents controls de pas i avituallaments.
El via crucis va per dins, avui he patit més que a la Marató de Berga. La calor també n'ha tingut part de culpa en aquests darrers kilometres. No m'he tallat tant al baixar, i això ha provocat un nivell de patiment més alt. Finalment els últims controls servien per donar un respir inclosa una dutxa amb manguera al Km 29 que ha resultat providencial.
A les 11h50' entro a meta junt amb en Toni content pel poc entreno que portava (93Km) el mes de juliol i satisfet amb el temps emprat 4h50’36 arribant a meta el 210 i 211 de la classificació final.
Un 10 per la cursa, la organització i el públic que li ha donat molt de caliu. L’any vinent esperem tornar-hi si estem en forma...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)