Translate

05 de gener 2008

24 HORES D'ATLETISME EN PISTA PER LA MARATÓ'07 DE TV3

24 HORES D’ATLETISME EN PISTA PER LA MARATO'07 DE TV3

FOTOGRAFIES DE LA CURSA
http://picasaweb.google.es/lluispatins/24HDATLETISMEPERLAMARATO07DETV3



El passat cap de setmana 15-16 de desembre s’ha celebrat de forma altruista, a l’estadi Serrahima, la IV edició de les 24 hores d’atletisme en pista per recaptar diners per una causa noble: La Marató de TV3, que aquest any estava dedicada a les enfermetats cardiovasculars.

Aquest esdeveniment ideat per en Josep Bernaus, ha tingut un impressionant recolçament de l’associació de Corredors.cat a tots els nivells. Com molts sabeu, l’ànima d’aquest projecte, en Josep és company meu de feina i durant les 3 edicions anteriors m’havia comentat si m’agradaria fer aquest repte. Jo, sempre li contestava que això de correr en una pista durant 24 hores era una animalada i que no em veuria mai el pél en un recinte tancat.

Com cada any, a mitjans d’octubre em comentava el nombre del primers inscrits, etc...

De la nit al dia, sense haver-ho pensat previament em ve el desig de provar, que és això d’una ultramarató en pista. Em pica la curiositat. A l’oficina no paro de sentir comentaris de superatletes com en Jose Luis Posado, o Eddie Gallen, capaços de fer més de 200km en 24 hores. Ho vull viure en primera persona i veure de prop aquestes màquines de fer kilómetres.

Cal dir que no m’he entrenat específicament per aquesta disciplina, sinò que he anat fent allò que m’agrada, que és correr per muntanya, amb constants canvis de ritme i amb forts desnivells, res del que em trobaré en una pista d’atletisme.

Només he fet proves d’ultrafons tipus Matagalls-Montserrat o Carros de Foc, sempre per muntanya, encara que no aquest any. Vaig curt de rodatge, ja que bàsicament la temporada l’he dedicat a fer maratons de muntanya de 42Km (Berga, Zegama-Aizkorri i Collserola) i el Championnat du Canigó de 33Km. D’asfalt la Marató de Barcelona.

El nul entrenament en ultrafons (>50Km), i la monotonia de la pista poden ser els grans handicaps, però motivació no m’en falta. Una de les incógnites és saber com reaccionaré en una cursa on l’escenari és el mateix, amb llums i tons diferents.

La gran majoria dels participants, són molt experimentats en aquest tipus de curses. Són corredors habituals de proves de 100 Km. Fan tirades d’entrenament de 70 km corrent i/o combinats amb caminar. Però, tampoc és el mateix fer un ultrafons que un prova de 24 hores de resistencia. Cal reservar forçes o no gastar-les en va.

Els companys de feina em fan la “guitza” carinyosament, abans que arribi el ditxós dia.

El divendres 14 per la tarda preparo la bossa, i m’en porto 3 samarretes i malles térmiques i 3 parells de bambes per fer la cursa. Cal ser previsor, ja que sembla que plourà i farà fred rigorós, per tant també agafo xubasquero i un plumó.

Aquest tipus de prova té un gran avantatge, ja que et permet tenir a l’abast qualsevol cosa o producte.

Pel que he pogut llegir, la prova cal dividir-la mentalment en 3 parts de 8 hores cada una. Durant la 1ª és l’escalfament i es combina correr i caminar; La 2ª part cal mantenir un ritme de creuer; i la 3ª fer el que es pugui.

El dissabte sobre les 10h15’ arribo a l’estadi. Cada corredor té el seu box amb el seu dorsal per deixar a mà el que calgui en cursa. En Paris Canals un atleta de renom dins d’aquest mon s’ha portat 2 caixes plenes de begudes isotóniques, galetes, barretes etc. Només de veure tot el que porta, un pensa amb el desgast que patirem… A part l’organització dóna avituallaments tant líquids com sólids.





A les 11 hores amb força expectació sortim 28 valents pels carrils nº 7 i 8, amb l’objectiu de correr durant 24 hores. Paralelament i amb la mateixa durada, es dona la sortida a una cursa de relleus de 2km pel carrer nº 1. Les càmeres de TV3 recullen el moment inicial així com els relleus d’atletes com l’Arcadi Alibés, en Xavier Bonastre o en Roger Roca.

Alguns dels atletes estàn esponsoritzats per empreses que donaràn a la Marató de TV3, l’import de 2,5 euros per kilómetre fet, durant la cursa.

Durant la 1ª hora i mitja m’emparello amb en Joan Compte, que té una millor marca personal de 204 km. Trotem i caminem seguint una estricte pauta (12’ corrent a un ritme de 2’35” cada volta i 3’ caminant per recuperar). Cada volta són 437,75 metres.

M’impresiona la disciplina i el control del ritme. Part de la seva familia li va cantant els temps de pas, per tal de no apretar més del compte durant les primeres hores. Estic al.lucinant!! Mai hauria imaginat que en una prova tant llarga hi hagi atletes que marquin parcials de temps a cada volta. Estic parlant de més de 450 voltes!!!

No estic gens cansat però em sembla que he començat massa fort per aquest tipus de prova. L’objectiu és acabar i prefereixo baixar el ritme. A les 15h30’ quan portem 4h15’ de cursa el speaker dóna les primeres dades. Porto fets 37 km. Està clar que ho pagaré… Com a consol, penso que els kilometres fets, benviguts siguin.

Paro una estona per fer un mos. Res de barretes. Crec que em pot provocar problemes d’estomac, si menjo gels energétics, etc... Per tant he apostat per la versió casolana (Empanada gallega, Truita de patates, i Fuet).

A les 4 de la tarda, m’acompanya trotant durant 1 hora el meu amic Rafa Ferràndiz. No noto problemes físics. Fa bon temps. A nivell de nutrició he picat fruits secs i trossos de platan i he begut caldo i liquids isotónics.

El fet de correr en un circuit tancat, et fa pensar molt. Però la novetat en sí d’aquest repte et distreu a la vegada. Pots observar l’evolució de cada corredor i veure el tarannà, l’estil i les manies dels millors especialistes de la modalitat.

Als voltants de les 5 de la tarda la Beth ve amb la bicicleta a veure que tal ho porto. M’acompanya a estones caminant per la pista. Els impactes sobre el tartà causen les primeres molesties a la inserció del bessó dret.

Fa força fred i comença el ball de mudes. Un cop s’ha fet fosc es gira un vent violent. El cel s’ha tapat i no tarda massa a ploure. Ràfegues de vent combinades amb pluja glacial, fan que opti per posar-me fins i tot pantalons impermeables, per no refredar-me.

Sort que només ha durat 1hora i mitja i després s’aclarit el cel. La nit serà gélida i llarga però sembla que no ens mullarem més. M’he canviat de roba i sabatilles.
De moment no he fet us del MP3, ja que el Dj Jordi Monja alias “meep” està molt entonat amb els temes escollits. No hi falta la cançó preferida de cada participant. Sembla que escoltarem música també durant 24 hores.

El speaker alias “debutante” ens ha mantingut sempre desperts amb la lectura la classificació i dels kilómetres fets cada hora. Paulatinament ha fet la presentació de tots els atletes de 24 hores explicant l’objectiu de cada corredor.
Apart de transmetren’s missatges d’ànims de companys i amics que segueixen la cursa per internet, menciona que avui l’Espanyol juga a l’estadi olímpic, molt aprop d’aquí.

Passades, les 7 de la tarda en Bernat Laviña (company de btt) i Sra. han vingut per sorpresa a saludar-me abans del partit que fan a Montjuich. Totes les mostres de suport ajuden a aconseguir la meta. Mica en mica tots els atletes anem reben visites de familiars.

Durant les primeres 8 hores de cursa em comuniquen que ja porto 61 km fets.

El públic que ve a veure la prova va canviant constantment, ja que la roda de corredors de relleus de 2 km és molt extensa. Cal destacar per sobre de tothom, a la Marina, una corredora-animadora dels Maimakansu, que des de primera hora del matí no ha parat d’animar-nos al crit de “Guapoooo”. També ha fet el seu relleu de 2 km el dissabte al migdia.

Aquesta modalitat l’he trobat molt vistosa, ja que cada 5 voltes hi ha un nou atleta en pista i això m’ha permès disfrutar d’una gran diversitat d’estils de correr.

Cap a les 9 de la nit, han fet acte de presencia el meu cunyat Gusmà Porcar i en Toni Jofre.

A aquestes alçades de cursa, el dolor al bessó és constant però es deixa fer. Opto per conservar la mecánica i camino en gran part amb l’ajuda de pals telescópics.
La cadencia del pas cada cop és més lenta i més curta.

Cal dir que no porto gaire rigor horari en la ingesta d’aliments sólids ni líquids. Va per sensacions. El fet de disposar de tot l’avituallament necessari a peu de pistes, crec que m’ha perjudicat, ja que m’he relaxat i no m’he obligat a menjar com cal per una prova d’aquesta envergadura.

Els companys de cursa ens anem animant mutuament, cada cop que ens avançem.
Tots ens trobem en la mateixa lluita, i no volem perdre components pel camí. Cadascú corre la seva cursa, però el grup no vol tenir baixes.

A les 10 de la nit el speaker anuncia nous parcials. De moment 71 Km en 11 hores. Està clar que estic baixant el ritme de forma exponencial. Ja veig que he marcat un ritme molt fort d’inici i m’està passant factura.

Vaig tocat físicament, però mentalment estic molt fresc. El fet de canviar cada 4 hores el sentit de la marxa fa que subdivideixis el repte amb 6 parts i estem a punt d’iniciar el compte enrere.

La Carme Nadal (companya de feina) que durant el matí ha estat ajudant a fer les bosses-obsequi pels corredors inscrits, ha tornat per veure si encara estava viu.

Als voltants de les 11h de la nit, la claca ha augmentat a 5, amb la visita de la Beth i en Frederic Fillat. Han estat unes hores especials, el poder comptar amb tant de suport.

Per megafonia, ens comuniquen que en Paris Canals, atleta que fins aquells moments encapçalava la cursa ha decidit abandonar per motius personals. Una llàstima no saber fins on hagués pogut arribar!! De totes formes sempre l’he vist com un “extraterrestre” i després del recital a la pista el mite ha crescut. (123Km en 11h20’).

Aprofito les aturades per mirar el telefon móbil. Els missatges m’han servit per estar en contacte amb la familia i comentar que tal marxaven les coses. En Juanjo Cucala, president de l’A.E.Muntanya també ha volgut saber com rutllava l’experiencia.

Descanso uns 25’ per menjar-me un tros de truita de patates preparada per l’ocasió.

En Pep Indalecio alias “Indi” i la Jordina companys de cursa s’han quedat bocabadats en veure el festival que portava entre mans!! Ens hem fet unes fotos per recordar l’anécdota!! També han parat a descansar; La Jordina té el turmell molt inflat, i l’Indi te dolor al genoll. A mitjanit s’han retirat.

El fred intens m’obliga a canviar sovint “l’aigua al canari”. Estic perdent molt líquid, però no sóc conscient del risc que pot comportar això. Crec erròniament que vaig ben hidratat pel color de l’orina…

Tot i portar més de 12 hores deambulant per la pista, no he patit cap crisis mental. Només em limito a resar perque els dolors articulars no vagin a més i em deixin acabar.

En Frederic m’acompanya trotant o caminant durant quasi una hora. Sobre la 1 de la nit marxa cap a casa; Pràcticament es pot dir que la meva etapa com atleta finalitza aquí, convertint-me en caminador.

El Barça ha guanyat a Valencia 0-3, segons ens informen. Qualsevol noticia és ben rebuda per distreure la ment.

Cada cop paro més sovint a reposar forces o estirar les cames. Sobre les 2h de la nit, durant un d’aquests descans demano els serveis d’un fisioterapeuta perque em faci un massatge. Comenta que la sobrecàrrega del bessó és deguda a la falta d’entrenament però que no hi ha cap lesió. Em recomana fer uns estiraments, però la veritat és que a aquestes alçades ja no hi ha ganes de res. Tot representa un esforç!





A les 3h30’ de la matinada, amb 16 hores de cursa a les cames assoleixo el meu primer objectiu: 100 Kilometres en pista. Ho cel.lebro fent-me unes fotos amb en Josep Bernaus.

Com a premi, decideixo dormir durant 30’ dins d’un sac que m’he portat. El despertador ha sonat i poc a poc m’he llevat. M’he canviat de roba de nou, posant-me malles térmiques de windstopper i un plumó. Estic totalment destemperat. M’he pres un vas de llet calenta amb galetes. Han passat més de 20’ fins que m’he incorporat a la pista.

Les dues primeres voltes les he fet coix i tremolant. Sort que després les articulacions han agafat temperatura i he pogut caminar més dignament.

Entre les 4h30’ i les 7h es pot dir que han estat els moments més durs per mi. Sobretot pel fred que feia i el poc ambient que es respirava a l’estadi.

L’únic que motivava, era veure com venien corredors amb cara d’haver-se llevat feia poc per correr el seu relleu de 2km en hores intempestives. Se’ls veia contents per la causa i alguns escalfaven fins i tot una hora. Quina moral!!

Durant aquestes hores només penso en que arribin les 7h del matí, doncs farem l’últim canvi de sentit a la pista, i de seguida creixerà el dia.
Com que no tinc cap marca prefixada, intento que les hores vagin fent el seu curs.

A les 5h30’ em faig un bany de peus amb aigua freda, doncs noto que la planta dels peus està mollt rescalfada de tants impactes. Un compeed a cada peu m’evitarà conviure amb les molestes llagues.

Quan la claror fa acte de presencia sembla que ja sigui el final, però encara resten més de 3 hores per acabar. El volum de públic augmenta i molts familiars venen a donar el darrer alè als corredors.

El meu amic Lluis Cuenca, ha anat mirant per internet l’evolució de la carrera. Al veure que aquest matí encara seguia en cursa, s’ha apropat al Serrahima a les 9h, per animar-me més de prop. Al igual que en Rafa Ferràndiz que ha gaudit molt corrent un dels relleus de 2 km.

En Jeroni Murillo, tampoc ha volgut perdre’s l’espectacle, tot i que encara no pot fer esport després de la greu malaltia que ha patit. Tot i així no ha perdut el bon humor que sempre el caracteritza i ja ha confirmat que l’any vinent s’apuntarà a les 24 hores de la Marató de TV3.
Durant les dues darreres hores la gent no para d’animar. Molts companys de l'Agrupació Sant Jordi que també formen part de l'equip d'organitzadors em saluden i donen mostres de suport.

Aixó sembla que està fet però quan manca poc més d’una hora una cremor a la tibia a l’alçada del turmell m’obliga a parar en 2 ocasions per aplicar-me un gel fred, i reduir la sensació de dolor. Així no puc continuar.

De sobte m’ha vingut com una pàjara. És el tram final i sé que acabaré el repte, però el meu físic s’ha deteriorat fins a límits insospitats. La darrera volta a l’estadi, he tardat quasi 10 minuts en completar-la.

El darrer relleu de 2 km protagonitzat per l’Abel Anton, doble campió olímpic en Marató, la música de Vangelis, i un improvisat i emotiu passadís del públic als atletes ha posat punt i final a 24 hores de lluita contra el rellotge.

Només acabar, els 20 supervivents ens abracem i més d’un deixem anar l’emoció en forma llàgrimes.

CLASSIFICACIONS
http://www.ultrawalking.net/2007/tv32007.html

En total he finalitzat en 16ª posició amb una distancia de 126,5 Kilometres, res a veure amb les impressionants marques dels primers. Salvador Reig (215 Km); Angel de la Mata (206 Km); Eddie Gallen (204 Km) o Edu Clemente (196 Km). Tots ells amb més de 450 voltes a la pista. Pel que fa a les fémines cal destacar a l’Alexandra Panayotou (163 Km) guanyadora de les dues últimes Matagalls-Montserrat i Mª del Mar Garcia (156 Km).

Després de les fotos de rigor, noto que no estic fi. No tinc forces ni reflexes per asseurem a terra. Sembla que el cap em balla. M’estiro i començo a tremolar.

Definitivament em passa quelcom. La situació no és normal. La darrera hora ha resultat nefasta. D’haver-me notat aquests símptomes a mitja cursa de ben segur hagués hagut d’abandonar.

Requeixo dels serveis mèdics, que em porten a l’Hospital de Barcelona. Allí em posen suero i em fan una analítica d’on es despren que he patit una deshidratació máxima. Per la tarda em deixen marxar cap a casa.

Caldrà fer repós durant 3 dies, beure molts líquids i comprovar que tot els indexs Ck estiguin dins dels valors normals. Els resultats posteriors així ho van corroborar.

L’experiencia ha acabat bé, però dubto repetir-la, ja que el fet de caminar o correr sobre una superficie uniforme castiga molt més les articulacions que una prova per muntanya amb terreny més irregular.

De totes formes, des d’aquí vull felicitar a tothom a qui ha col.laborat per fer-nos disfrutar d’una fita i d’uns companys que mai oblidaré.

FIL DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=1911.0

FIL MINUT A MINUT DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=2410.0


Lluis Planagumà i Grífol