Translate

25 de gener 2010

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - AVENC D'EN PASSANT

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - AVENC D'EN PASSANT


El passat diumenge 24 de gener, vem realitzar la 4ª i darrera sortida del curs d'iniciació a l'espeleologia. Aquest cop hem visitat una cavitat de 31 metres de fondaria al Parc Natural del Garraf.

De fet l'aproximació l'hem fet amb cotxe per l'urbanització del Rat Penat, fins al Pla de Querol, on hem deixat els cotxes. En escasos 10' a peu hem arribat a l'entrada de l'Avenc d'en Passant. Hem començat l'exploració una mica més tard de lo habitual, per motius aliens a l'activitat, però no ha suposat cap incovenient ja que no hi havia cap altre grup dins la cavitat.

El Garraf es un terreny eminentment calcari, que a causa dels efectes de l'aigua i el vent ha propiciat una abundant xarxa de coves i avencs.

Només entrar, ja cal posar els cinc sentits, ja que ens trobem amb un primer pou de 6 metres, i cal fer servir el dressler. Tot seguit hi ha un passamà fins arribar a un segon pou. Aquest és de 20 metres i totalment aeri.

Tots vem baixar, tenint que fer 2 canvis de corda en dos reinstalacions o fraccionaments. A mida que baixàvem, vem acabar d'assimilar els conceptes bàsics de l'autobloqueig, canvi de corda i tot el protocol que això comporta.

Un cop abaix al pou, trobem un ratolí mort, que va aixecar més d'un petit xiscle... Mentre tots retornàvem cap a l'exterior, vem poder observar una estalagmita amb moltes concrecions, així com colades de acid carbónic de gran poder erosiu!

Mica en mica vem anar remuntant amb el puny i els estreps tot el camí anterior, fins acabar sortint al voltant de les 15h.

Un bon dinar a un restaurant de "La Pava" de Castelldefels, va posar punt i seguit al curs d'espeleologia, ja que a primers de febrer continuem amb un segon cicle.

Fotos a:
L'AVENC D'EN PASSANT


Lluís Planagumà i Grífol.

19 de gener 2010

CURSET D’ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - L'AVENC DEL LLEST

CURS D’ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - L’AVENC DEL LLEST

El passat diumenge 17 de gener vem fer la tercera sortida pràctica del curset. Aquest cop tocava posar en pràctica, tots els coneixements adquirits la setmana anterior, de circulació per corda.

El lloc escollit per fer l’activitat es troba a la Serra de l’Obac. Arribar a l’entrada de l’Avenc del Llest, ens va portar un 45’ d’aproximació. A part de l’Ignasi i en Siscu, portàvem un monitor més, en Jordi Trujillo.

Mentre l’Ignasi equipava la via, en Siscu, en Jordi i en Pau revisaven, com ens haviem ajustat tot l’equip per accedir al pou. Es van instalar dues cordes, una pel monitor i l’altre pel cursetista, per poder vigilar de prop els nostres moviments.

Mica en mica amb l’ajuda del rapelador vem endinsar-nos a l’avenc. Primer vem salvar una canal amb l’ajuda de les cames, i després va venir l’extraplom, on calia extremar la seguretat per no patir algun cop contra la paret, ja que aquesta estava molt humida i relliscosa.

Després d’uns moments d’impressió i de nervis, tothom va superar aquest primer obstacle sense incovenients. Un cop vem posar el peu a terra, vem caminar, ja completament a les fosques amb l’ajuda dels frontals, cap un passadís on hi havia una porta de ferro amb reixes. Probablement, el cau havia servit de pressó.

Una vegada creuada la porta, s’obre una immensa galeria, on comencem a visualitzar algunes formacions, com estalagmites, banderes, estalactites, etc…

Esglaonadament, tots remuntem uns 20 metres d’alçada verticals amb l’única ajuda del puny, el croll, i els estreps, supesos al buit per la corda i aquests aparells.

Particularment, he tirat més de braços que de cames, a causa d’una lesió muscular, tot i que s'hauria de fer uns moviments mecànics més simultanis. A mitja pujada a la Sala Sardi, m’he parat per observar altres formacions en els seus 360º.

La Marta, s’ha colapsat un moment al pujar, i l’Ignasi ha remuntat fins a la seva alçada per donar-li suport. Finalment ha continuat fins a dita sala. Un cop a dalt, a la Sala Sardi, prou espectacular, ens hem fet la foto de familia del dia (Envoltats d’estalagmites, banderes, estactites i columnes).

Tot seguit hem iniciat el descens amb el dressler fins a la gran galeria de nou, sense patir cap incidencia.
I a continuació circulant per corda, hem superat una estretor on ha calgut moure’s amb molta habilitat. Tots ho hem aconseguit. A partir d’aquí hem tornat pel mateix camí, fins a la gran sala, i hem iniciat el camí de retorn.

Dins l’avenc hem trobat vida animal i vegetal. En concret hem pogut disfrutar d’una granota verda (Efecte mimetisme), al costat d’una fulla verda. I també hem vist un escorcó o serp de petites dimensions que s’ha deixat retratar.

Per sortir, ha calgut superar el pou d’entrada; De nou amb el “Jumar" i el croll, fins que hem arribat a un punt on podiem posar el peu a terra. De seguida sortim cap a l’exterior després de 3h30’-4h d’exploració…

La conclusió d’aquest tercer dia, ha estat unànim. Tothom ha consolidat els seus coneixements de circulació per corda.

Fotos a:
L'AVENC DEL LLEST


Lluís Planagumà i Grífol

16 de gener 2010

CURSET D’ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - LES ESCLETXES DEL PAPIOL

CURSET D’ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES - LES ESCLETXES DEL PAPIOL

Diumenge dia 10 de gener en plena onada de fred, vem anar a les Escletxes del Papiol, per fer pràctiques de progressió i circulació per corda. Sort que el dia es va aixecar i va lluir el sol...
 
Mentre l'Ignasi anava preparant les 4 vies per on fariem els exercicis del dia, en Siscu i en Pau ens van lliurar tot el material de forma individualitzada, perque poguessim ajustar-lo (Arnés, cinta, casc, estreps), així com el material de seguretat (Bagues de seguretat, croll, puny, i dressler).
 
Tot aixó, ja va portar el seu temps, al no estar familiaritzats amb tots aquests estris. Després van començar els problemes... La técnica d'ascens no té gaire a veure amb l'escalada, ja que tot el desnivell que salvem és en artificial, o sigui que tot és gràcies a l'ús de certs materials (puny i estreps) per progressar corda amunt. Cal fer literalment l'oruga de forma sincronitzada, per poder avançar.
 
Particularment, els primers moments no hi havia manera d'agafar de forma eficaç aquest moviment. Un cop arribats al primer spit, vem tenir que assegurar-nos amb la baga curta de seguretat. Ara tocava treure el croll, que es una peça autoblocant que escanya la corda. Per això calia alliberar de tensió la corda. Per mi crec que va ser el punt més crític del dia, ja que no hi havia manera de poder desenpallegar-me de croll.
 
Després d'uns instants de nervis, vaig trobar la manera de fer-ho amb l'ajut dels estreps i del nus de la reunió. El proper pas va ser muntar un davallador de seguretat, el dressler, per baixar rapelant. Tot sempre, sota l'atenta mirada i supervisió de l'Ignasi, en Siscu i en Pau.
 
Un cop acabat el procés, vem fer la mateixa operació diverses vegades, per anar assimilant els passos i els conceptes. També va ser interessant fer la transició cap a un altre tram de corda.
 
En resum, cal dir que tots quatre vem patir durant algún que altre instant a causa de la desconeixença del materiat emprat, peró el resultat va ser molt satisfactori, ja que finalment vem acabar agafant confiança en nosaltres mateixos, i en les nostres possibilitats.

Fotos a:
LES  ESCLETXES DEL PAPIOL
 
 
Lluís Planagumà i Grífol

13 de gener 2010

TENDINITIS AQUILEA - LA HISTORIA CONTINUA

TENDINITIS AQUILEA - LA HISTORIA CONTINUA


Com ja sabeu des de mitjans d'agost que estic lesionat sense poder correr, ni fer muntanya, ni esquiar, etc...

Després de 24 sessions de rehabilitació on creia que posaria punt i final a la tendinitis, ja vaig veure que la cosa no estava al 100%.

Dijous 7 de gener, vaig anar al trauma i em va comentar que si no em notava recuperat amb tantes sessions, calia operar (les 2 cames).

Això comporta 3 mesos de recuperació per cama. L'operació consisteix en obrir i pentinar el tendó d'Aquiles, separant les fibres i netejant la bruticia o toxines acumulades, i infiltrar sang propia i cel.lules mare, per intentar regenerar el tendó i oxigenar-lo. Es veu que es forma una pelicula o gelatina, que és la que actua. En acabar cal enguixar o immobilitzar durant 3 setmanes i després fer la recuperació pertinent, i sense tenir garanties de quedar al 100%.

Ja us podeu imaginar, el que em va venir al cap...! De moment he deixat de banda l'operació.

He parlat amb la meva fisio-osteópata, i m'ha confirmat que tinc un problema biomecànic. En definitiva, la lesió ve originada per dos motius: El desgat físic dels entrenaments i competicions dels últims anys, i en concret de l'any passat, combinat amb una "mala alimentació", pel tren de vida que li demano al meu cos o sigui que m'han posat una dieta estricta (Res de proteina, ni carn, ni peix, ni ous, ni embotits; Res de làctics, ni llet, ni formatges, ni iogurts). Per tant faré vida vegetariana (bàsicament arrós, verdura, cigrons, llenties i pasta que no porti blat...).

Em comenta que tinc els filtres bruts, i que als 40 anys no és tant fàcil recuperar-se. O sigui que em tocarà seguint fent bondat, però ara pitjor...

Hem decidit que comenci a correr suau durant màxim 35' alternant amb la bicicleta i tot aixó combinant amb sessions de cyriax especifiques per intentar pentinar el tendó, separant fibres "a lo viu".

Metode Cyriax

No us atabalo més, ja us explicaré!

Fins ara,


Lluís Planagumà i Grífol.

05 de gener 2010

LA JACETANIA EN BTT 02/01/2010

LA JACETANIA EN BTT 02/01/2010

Aprofitant les festes de Nadal, el passat cap de setmana ens vem escapar a terres aragoneses, per tal de disfrutar del Pirineu. Com que encara estic en procés de recuperació, i no puc esquiar, vaig aprofitar que la colla estava a pistes per fer una escapada en btt, l'únic dia que el temps es va aguantar...

Segons vaig llegir en uns fulletons turístics, vaig empalmar dues rutes, per tal de disfrutar d'un dia sencer de mountain bike. A les 11hores del matí, vaig sortir de Jaca (820 metres s.n.m) remuntant el curs del riu Aragón, pel camí de Santiago que comença a Somport. Un cop a Castiello de Jaca (Km 8), per carretera local vaig fins a Bescós de Garcipollera (km 12.5).

Allí per pista tancada al trànsit rodat, inicio forta pujada fins la cota 1.450 (Km 20). Durant l'ascens puc observar per sorpresa com aixequen el vol un grup de 10-15 votors, que per la seva envergadura em donen un petit ensurt. L'entorn salvatge i deshabitat, és ideal per veure especies animals.

El terreny molt humit i pesat, han fet més dura la pujada. A partir dels 1.300 metres d'altitud la presencia de neu ha estat una constant, i ha donat una nota de color a la sortida. Ja de baixada m'he parat a visitar les ruines del despoblat nucli de Cenarbe a 1.081 m s.n.m.

La resta del descens per una pista amb força grava, aconsella a fer l'itinerari en sentit antihorari. Finalment després de 32km arribo de nou als voltants de Castiello de Jaca.

Fotos:
LA JACETANIA EN BTT

A partir d'aquí, començo un nou bucle en direcció Aratorés, pujant un segon port de 200m + que dona accés a la Vall de Borau. Paro per beure i menjar algun ganyip ja que estic amb l'estomac buit i quasi desfondat. Tot just arribar al poble de Borau (Km 38) s'inicia el tercer port del dia.

Aquest darrer, és menys fort però també es pujen uns 170m + fins un coll amb vistes a la Vall d'Aísa. Un cop al poble d'Aísa (Km 45) em prenc un refresc i unes "patates guarres" tot i la gana que tinc, ja que es fa tard i no vull que s'em faci de nit!

El circ d'Aspe tot nevat és espectacular i tanca la vall d'Aisa pel nord! Es tracta d'un racó verge del Pirineu Aragonés, on l'ambient rural encara perdura a dia d'avui.

Ara, el camí és de baixada durant uns 12km seguint el curs del riu Estarrún. Un cop el travesso, el paisatge s'obre molt i la ruta supera algún turó, per on hi ha repartits petits nuclis rurals fins a l'entrada de Jaca  (Km 70) pel conegut Pont de San Miguel.


Lluís Planagumà i Grífol