V TRAÇA MUGA 08/02/15
El passat dia 8 de febrer vam estrenar el calendari de Copa Catalana d'esquí de muntanya per equips, participant a la V Traça Muga, que organitzava la Unió Excursionista Urgellenca. Aquest cop vaig compartir parella amb en Marc Balañà Prats, un crack de les ultra-trails, que debutava en aquesta modalitat de competició. Gràcies a la organització vaig poder córrer, al posar-me en contacte amb en Marc, ja que el meu company habitual, l'Enric Martin, va preferir fer net de la forta grip que va patir fa uns dies. Així doncs dissabte acudim a la Seu d'Urgell per recollir el dorsal, escoltar el briefing i posar cara a la "parella de ball".
La visita a l'Espai Ermengol, es converteix en una sessió de retrobament per partida triple. A part de conèixer en Marc i el seu co-equipier oficial, en Jacob Salvadó, per la resta de curses de la Copa, també coincideixo amb la Maria Erill, ex-companya de l'Agrupació Excursionista Muntanya, i amb en Lluís Planagumà Brum, no és broma, que només coneixia virtualment. Amb la Maria, després de 15 anys hem tornat a coincidir en una cursa d'esquí de muntanya. Encara recordo que el seu debut amb 13 anys no va passar desapercebut. Durant els dos següents anys va formar part de les primeres fornades del Centre de Tecnificació d'Esqui de Muntanya, però ho va deixar per que era un sacrifici majúscul i més a aquestes edats. Ara més relaxada sembla que vol tornar a donar guerra...
L'anècdota de la jornada però va ser sonada. La història va així: Un dia, un conegut em va trucar i em va dir: He vist a la classificació final de la Poca Traça del passat cap de setmana que havies arribat just davant meu i no et vaig veure... Resposta meva: Impossible. Aquest any no l'he feta. Estàs equivocat. Rèplica: No, no que t'ho dic de veritat. Conseqüència: Miro la classificació i sí el company té tota la raó però ha descuidat un detall. Resultat: Doncs sí, encara que sigui increïble, en Lluís Planagumà i Brum, no sóc jo, però lo curiós del cas, és que a part de dir-nos igual que no n'hi ha masses, a sobre fa un esport que de masses tampoc és! I finalment després de dues temporades, hem coincidit a la Traça Muga. I a sobre amb el paravent del mateix color... Que petit és el món!
Amb la lliçó apresa 15Km i un itinerari amb dues pujades de 850m+ i 650m+ respectivament marxo cap a la Casa de Colònies Ridolaina on hem quedat per sopar i dormir amb els amics Àngels Paneque, Albert Andrés i en Blai, parella i la petita Aiala, que demà faran esquí de muntanya per la zona de Lles ben aprop d'on estarem nosaltres. A la hora d'esmorzar coincideixo amb l'Aitana Gibernau i en Josep Pallàs que participen a la cursa com a parella mixta.
Així doncs de bon matí ens dirigim cap a l'estació d'esquí de fons d'Arànser, on comença la cursa. El termòmetre marca -9ºC al parking del refugi, però a mida que agafem alçada puja la temperatura; Tenim la típica inversió tèrmica dels dies anticiclònics. Un cop a lloc, escalfem amb en Marc i companyia, un parell de cops ja que la sortida s'ha endarrerit més del compte.
Amb un dia radiant, però amb molt vent a cotes altes iniciem la cursa 75 equips. Com sempre, la sortida és agònica, per agafar posicions abans de deixar l'ample pista d'esquí de fons. Amb les presses, ensopego i m'avancen alguns companys entre els quals hi ha el tàndem David Palos i l'Òscar Anguera amb qui tindrem un frec a frec durant tota la cursa.
Ja més calmats, enfilem per dins el bosc un tram suau amb doble traça, que posteriorment es transformarà en una única. Les posicions estan força definides, i ens movem entre els dos primers equips femenins un d'ells formats per l'Eli Bertran i la Pilar Quesada. En Marc, té una marxa més i jo vaig darrera mantenint el tipus. Així i tot encara puc algunes fotos en moments puntuals de la cursa, on s'acumulen els participants, ja sigui fent voltes maries, en trams lineals o a la canal del dia.
A certa alçada el paisatge s'obre i desapareix la massa forestal. És des d'aquest punt, on observem l'estètica Canal Central del Pic de la Barra. Un cop feta l'aproximació, posem grampons i tirem cap amunt. Just a la sortida de la canal, les ràfegues de vent són molt fortes i ens fan trontollar mentre calcem de nou els esquís. Des del Pic de la Barra, transitem per la carena fronterera amb Andorra, totalment desprotegits i en contra dels cops de tramuntana.
Aquests, arriben al seu grau màxim de violència al Coll de Monturull, posant en entredit la nostra integritat física i la de la resta de participants i controls. Fa un fred exagerat i anem amb compte de no perdre l'equilibri. És com si estiguéssim en un túnel de vent per mesurar l'aerodinàmica d'un Formula 1... No hi ha temps a perdre! Cal marxar a correcuita cap a cotes més baixes.
Sortim just davant del primer equip femení format per la Pilar Caixach i la Roser Ortés. La caiguda ens ha fet perdre distància amb els companys David i Òscar, que els hem perdut del punt de mira, però no pas les ganes d'augmentar el ritme. La pujada cap al Pic de Colilla o dels Estanyons, molt visible i constant, ens ha permès recuperar un parell de posicions fins a emparelar-nos de nou amb el duet tarragoní just al cim.
L'emoció està servida fins el final. Iniciem el descens primers amb una neu excel·lent que ens permet baixar ràpid per una zona arrecerada del vent. Un cop entrem al bosc, la cosa canvia, i a l'alçada de nou del Refugi dels Estanys de la Pera, en David i l'Òscar prenen la davantera, que ja no deixaran fins a l'arribada a tocar del Refugi Lliure de Pollineres.
En resum 2h29' de patiment i diversió en companyia d'en Marc Balañà que ha estrenat el seu currículum en aquest món, amb nota, entrant a la meitat de la classificació 35ens/71 arribats. El primer equip de la general ha estat el format per Gerard Vila i Pere Rullan amb un temps de 1h38'. Agrair molt especialment la tasca de la organització durant tota la setmana, per traçar un itinerari que han hagut de modificar fins a 5 ocasions a causa de les canviants condicions meteorològiques.
Lluís Planagumà i Grífol