MARATÓ DEL MONTSENY 09/11/2014
Després de la èpica I edició de la Marató del Montseny'11, no havia tornat a participar per aquestes contrades fins avui. Dos anys sense poder assistir per culpa de la lesió al pubis. Aquest cop ha estat inversament proporcional, amb una meteorologia perfecte per córrer, i gaudint de tota la colla d'amics i coneguts que m'he trobat abans, durant i després de la cursa.
El dissabte tarda junt amb el Juan Luis Montilla i l'Albert Casas anem cap a Sant Esteve de Palautordera, per recollir els dorsals. Malgrat haver estat un mes parat sense córrer, a causa del recent abandonament a la Ultra Pirineu per noves molèsties als abdominals inferiors, i presentar-me a la línia de sortida molt curt de kilòmetres, tinc plena confiança en mi mateix. De seguida començo a trobar coneguts dins el pavelló. Petem la xerrada amb en Raül Racero dels Koalas, l'Oriol Pagès, en David Carrasco, i a l'Yves Almellones entre altres. A destacar la trobada amb l'Angie Rigo i en Xavi Torrens, que ens vam conèixer un estiu de fa uns anyets, fent la Volta al Montblanc i que no havíem tornat a coincidir. Ells formen part de l'equip Sa Milana d'Illes Balears.
També em fa il·lusió poder saludar i xerrar amb l'Alfredo Gil i el Manuel amb qui vaig compartir l'experiència de la Marató del Meridiano a l'illa de El Hierro, molt recomanable per cert. Després de la sessió de nutrició esportiva i el briefing de la prova, marxem cap al Can Gil-Leon, a tocar del poble de Montseny, amics d'aventures amb qui compartim sopar i tertúlia abans d'anar a dormir.
La sortida és molt ràpida, massa pel meu gust, però cal apretar les dents durant els primers kilòmetres, per no patir cues alhora de circular per corriols. Durant aquest tram fins a Mosqueroles coincideixo amb en Jordi Martí Olivella. Al seu costat es troba en Sergi Cuscó que només el coneixia virtualment a través de les xarxes socials. A més de 170 pulsacions per minut vaig fent amics, com el David Calaburra que acaba de sortir d'una grip i va mig ofegat.
Per sort, passat l'avituallament del Km 4 en 26'23", la pista desapareix i es converteix en un camí més estret, amb suaus pujades que fem al trot. La cursa ja està llançada, però segueixen havent molts nervis entre els participants, amb continus avançaments i intercanvi de posicions, en el terreny que cadascú domina millor. Arribo a Fontmartina Km 8 en 56'45". Molta expectació a l'avituallament. En Dani Galera, en Massa o l'Yves són alguns dels que m'esperonen. La veritat és que donen ales i no cal prendre's Red Bull!.
En aquest punt m'emparello uns instants amb en Salvador Vilalta Berengueras, que em sonava de vista però que no en sabia el nom. A partir d'aquí transitem per corriols que és on em sento més còmode corrent, ja siguin de pujada o baixada. Passat el cartell del Km10 (1h08'23"), iniciem el primer descens camí del Càmping Les Illes. Paro un moment a canviar l'aigua de les olives i reprenc la marxa un xic fort, per recuperar el terreny perdut.
Avanço a la Melissa Galí de l'equip Mur i Castell - Tuga, que avui no té el dia i en poca estona ja sóc al Km14 Càmping Les Illes. Un parell de gots per hidratar i seguim a ritme viu per un sender divertit on cal salvar algun obstacle de la natura que ens barra el pas. Tot seguit arribem a l'idil.lic racó de Sant Bernat Km 16 (1h43'45") que està ple a vessar de public animant i esperant el pas dels atletes. És un dels controls de pas i el primer avituallament complet.
Cal carregar piles i em prenc el meu temps, doncs en 5Km afrontem 800m+. Aquest tram fins el Coll de l'Home Mort, el faig en la seva major part caminant, malgrat això, les pulsacions segueixen sent altes. La transició de caminar en comptes de córrer, serveix per recuperar un a mica l'alè i em permet avançar adversaris o retallar temps als atletes que van per davant. Abans d'arribar a dalt, deixem el cim del Matagalls a mà esquerra. En el mateix instant visualitzo la figura d'en Jordi Martí Olivella.
Començo el descens cap a Sant Marçal, per un bosc de fades encantades... En poca estona arribo al Coll Pregon Km20 (2h38'29"), on atrapo en Jordi Martí, que no està fi de la panxa. Li guanyo uns metres, però una vegada a l'avituallament tornem a córrer plegats. Estic gaudint al màxim durant aquesta part del recorregut. La multitud de fulles amaguen forats o pedres que poden ser traïdores, i cal baixar pensant en un possible entrebanc inesperat. Per sort, només una torta de peu, sense conseqüencies.
Camí de Les Agudes Km 25 (3h10'17"), torno a agafar avantatge respecte en Jordi. M'emparello amb un noi de Vitòria, amb qui faig tota la pujada fins dalt la carena, xerrant de diferents curses. Aquest cop la temperatura és ideal, fa la fresca justa i no bufa gens de vent, en el tram per accedir al Coll del Turó. De lluny es comencen a escoltar els tambors del grup de batucada, que inconscientment fan que un incrementi el ritme de creuer.
Un cop al peu del Turó, puc saludar a l'Àngela, a l'Yves entre la cridòria i el gran ambient que s'ha format. No és el Sancti Spiritu però temps al temps... Omplo el bidó i surto corrent amb un grapat de fruits secs i un diversos trossos de codony. El Km30 el tenim a tocar del Turó de l'Home (4h05'10"). La primera part del descens fins a Fontmartina el baixo fort i avanço diferents atletes. Estic en la meva salsa, corriol estret amb bardisses, forta pendent i molta pedra solta. Gaudeixo arriscant-me per mantenir l'equilibri.
A l'alçada de Fontmartina Km34 (4h33'02") ens ajuntem un grup de 8-10 atletes entre ells en Pika el Fuerte i en Jordi que em torna a atrapar. Sembla que s'ha recuperat i no triga gaire a marxar endavant. A partir d'aquí fins a meta, he d'afluixar el ritme, ja que els trams de pista, em produeixen dolors al pubis, havent de fer les passes més curtes. Són 8Km durs on hem quedo pràcticament sol, intentant no defallir.
Finalment entro a meta en 5h21'30" en 133ª posició de 750 atletes arribats en les 8hores de temps límit i 31è Veterà. Molt content, després d'estar un mes parat, per la lesió que em va obligar a abandonar a l'Ultra Pirineu. No es pot demanar més. De bon principi he anat calcant els temps de pas de fa 3 anys, amb la por que més tard em passés factura el poc kilometratge i mantenint un ritme alt de pulsacions (169) en tota la cursa, però per sort no ha vingut de visita l'home del sac...
Feliç, per haver acabat una nova fita. Volia agrair molt especialment a la Marta Soro Ventura, la seva predisposició per buscar-me un raconet per fer la revisió tècnica dos dies abans de la cursa. Felicitar de nou a la organització de nou, per la gran feina feta i als fotògrafs Angel Enguita, Elena Mate i Sergi Lloveras per aquests records vivents. En definitiva, una luxe de carrera al costat de casa.
CLASSIFICACIÓ GENERAL
VIDEO OFICIAL OCISPORT
VIDEO BY RAMI
VIDEO D'ELENA MATE
Lluís Planagumà i Grífol
Cal carregar piles i em prenc el meu temps, doncs en 5Km afrontem 800m+. Aquest tram fins el Coll de l'Home Mort, el faig en la seva major part caminant, malgrat això, les pulsacions segueixen sent altes. La transició de caminar en comptes de córrer, serveix per recuperar un a mica l'alè i em permet avançar adversaris o retallar temps als atletes que van per davant. Abans d'arribar a dalt, deixem el cim del Matagalls a mà esquerra. En el mateix instant visualitzo la figura d'en Jordi Martí Olivella.
Començo el descens cap a Sant Marçal, per un bosc de fades encantades... En poca estona arribo al Coll Pregon Km20 (2h38'29"), on atrapo en Jordi Martí, que no està fi de la panxa. Li guanyo uns metres, però una vegada a l'avituallament tornem a córrer plegats. Estic gaudint al màxim durant aquesta part del recorregut. La multitud de fulles amaguen forats o pedres que poden ser traïdores, i cal baixar pensant en un possible entrebanc inesperat. Per sort, només una torta de peu, sense conseqüencies.
Camí de Les Agudes Km 25 (3h10'17"), torno a agafar avantatge respecte en Jordi. M'emparello amb un noi de Vitòria, amb qui faig tota la pujada fins dalt la carena, xerrant de diferents curses. Aquest cop la temperatura és ideal, fa la fresca justa i no bufa gens de vent, en el tram per accedir al Coll del Turó. De lluny es comencen a escoltar els tambors del grup de batucada, que inconscientment fan que un incrementi el ritme de creuer.
Un cop al peu del Turó, puc saludar a l'Àngela, a l'Yves entre la cridòria i el gran ambient que s'ha format. No és el Sancti Spiritu però temps al temps... Omplo el bidó i surto corrent amb un grapat de fruits secs i un diversos trossos de codony. El Km30 el tenim a tocar del Turó de l'Home (4h05'10"). La primera part del descens fins a Fontmartina el baixo fort i avanço diferents atletes. Estic en la meva salsa, corriol estret amb bardisses, forta pendent i molta pedra solta. Gaudeixo arriscant-me per mantenir l'equilibri.
A l'alçada de Fontmartina Km34 (4h33'02") ens ajuntem un grup de 8-10 atletes entre ells en Pika el Fuerte i en Jordi que em torna a atrapar. Sembla que s'ha recuperat i no triga gaire a marxar endavant. A partir d'aquí fins a meta, he d'afluixar el ritme, ja que els trams de pista, em produeixen dolors al pubis, havent de fer les passes més curtes. Són 8Km durs on hem quedo pràcticament sol, intentant no defallir.
Finalment entro a meta en 5h21'30" en 133ª posició de 750 atletes arribats en les 8hores de temps límit i 31è Veterà. Molt content, després d'estar un mes parat, per la lesió que em va obligar a abandonar a l'Ultra Pirineu. No es pot demanar més. De bon principi he anat calcant els temps de pas de fa 3 anys, amb la por que més tard em passés factura el poc kilometratge i mantenint un ritme alt de pulsacions (169) en tota la cursa, però per sort no ha vingut de visita l'home del sac...
Feliç, per haver acabat una nova fita. Volia agrair molt especialment a la Marta Soro Ventura, la seva predisposició per buscar-me un raconet per fer la revisió tècnica dos dies abans de la cursa. Felicitar de nou a la organització de nou, per la gran feina feta i als fotògrafs Angel Enguita, Elena Mate i Sergi Lloveras per aquests records vivents. En definitiva, una luxe de carrera al costat de casa.
CLASSIFICACIÓ GENERAL
VIDEO OFICIAL OCISPORT
VIDEO BY RAMI
VIDEO D'ELENA MATE
Lluís Planagumà i Grífol