Translate

28 de febrer 2010

MOLINS DE REI-TIBIDABO-TERRASSA-ULLASTRELL-OLESA-VILADECANS-MOLINS DE REI 27/02/10

MOLINS DE REI-TIBIDABO-TERRASSA-ULLASTRELL-OLESA-VILADECANS-MOLINS DE REI 27/02/2010


Ahir al matí, tot i que ja estava anunciada la pluja, vem sortir els companys del Triatló Molins, per fer una veritable etapa reina. L’intenció era fer 3 ports amb un desnivell positiu de més de 2.000 metres.
El programa previst era pujar el Tibidabo per Santa Creu d’Olorda, després Montserrat i per rematar el dia Ullastrell. El que feia un cómput d’uns 130km totals aproximadament.

L’exigencia del perfil, va fer desistir a més d’un que va preferir entrenar pel seu compte, ja que l’etapa no s’adaptava a les seves característiques. El grup està format per 20 triatletes, i cada un té les seves qualitats i macances. Altres van optar per sortir i escurçar la ruta, però la veritat és que la ditxosa pluja va ser qui va dictar sentencia.

A les 8h del matí vem iniciar les primeres rampes de Sta. Creu d’Olorda a ritme tranquil, on vem fer algunes instantànies en marxa. Mica en mica, el grup va anar accelerant fins arribar a Vallvidrera on vem decidir atansar-nos fins dalt del Tibidabo. El darrer kilómetre amb trams de més d’un 15%, a l'alçada de la Torre de Collserola, va marcar diferencies i el grup es va disgregar. En Dume va coronar primer.


Des de dalt del mirador, en Josep Castellvi, practicant de la btt ens va fer un parell de fotografies pel record. Ja portàvem 625m + en 15 kilómetres.

Tot seguit ràpid descens de nou fins a Vallvidrera, per dirigir-nos cap a Les Planes, La Floresta i Sant Cugat del Vallés. Un cop a Rubí sobre les 10h del matí va començar a plovisquejar. Aviat, vem anular el projecte que teniem. Ens vem dirigiur cap a Terrassa sota una pluja cada cop més insistent.

A partir d’aquí ens vem enfilar per la carretera que va cap a Martorell, fins el trencall que indicava Ullastrell, on vem girar a la dreta per ciclar per una via més tranquila.

El descens, sempre perillós ens va deixar totalment amarats i un cop vem arribar al final de la carretera, en Dume, Santos, Xavi S., i l’Albert van optar per retornar cap a Molins de Rei. La resta Xavi M., Paco, Sergi, Monti i Lluís P., vem seguir fins a Olesa.

Un cop allà, va parar de ploure, però la mullena sempre incómoda ens va acompanyar la resta de la jornada. De tornada a Pallejà, vaig punxar la roda del darrera. Com que la temperatura no era freda i ja feia estona que el temps havia millorat, en Xavi Màrquez i jo vem acordar pedalar una hora més. Per tant ens vem arribar fins a Viladecans.

De tornada en Xavi M. va patir un petit percanç al inflar la roda, i va caldre canviar la càmara de nou.
En total van sortir 106km i 1.335m+ en 4h21’, o sigui a 24,3km/h. Com sempre, un bon entrenament.


Fotos a:
RUTA 270210

Lluís Planagumà Grífol

22 de febrer 2010

UNA NOVA EXPERIENCIA EN BICICLETA 21/02/2010

UNA NOVA EXPERIENCIA EN BICICLETA 21/02/2010

Aquest matí mentre anàvem a Montserrat en cotxe, pujant per la sinuosa carretera, ens hem topat amb un extrany "prototip" de bicicleta. El ciclista no podia ser un altre que l'Antoni Escudero, tot un pioner en el mon experimental de les dues rodes. Al cap d'una estona ha arribat a la plaça del monestir, on ens hem fet unes fotos i on no he pogut resistir la temptació de provar-la. El temps que ha invertit a pujar des de Monistrol fins a Montserrat ha estat 1h20'.

En la meva curta experiencia, el manillar m'ha semblat inestable, però comenta que no té cap dificultat en baixada, i que només ha patit algún petit "susto" pujant. L'estiu passat va fer ruta des de La Jonquera fins a Roma en 12 dies. Tot un crack! Enhorabona Antoni!

Fotos a:
UNA NOVA EXPERIENCIA


Lluís Planagumà Grífol

21 de febrer 2010

CLUB NATACIÓ MOLINS DE REI - TRIATLÓ NOVA EQUIPACIÓ 20/02/2010

CLUB NATACIÓ MOLINS DE REI - TRIATLÓ NOVA EQUIPACIÓ 20/02/2010


El 20 de Febrer del 2010, era la data previa fixada, i així va ser. Es van cumplir els pronóstics i l’equipació va arribar a temps pel gran dia. En Monti i també en Xavi Màrquez van veure recompensat tot l’esforç que han fet per disposar d’una nova i completa equipació per la nova temporada 2010 de duatló i triatló especialment.

És el primer cop que formo part d’un grup tant competitiu i la veritat és que el fet d’anar tots vestits amb la mateixa imatge fa molta patxoca i dona forces per ser més ambiciosos en els nostres projectes esportius.

Tot i que només puc asistir i coincidir amb el grup durant les sortides de bicicleta de carretera, els caps de setmana, l’ambient que es respira és molt sa i fresc i hi ha moltes ganes de fer-ho bé. El primer pas ja està fet, els resultats ja vindràn…!

Dels 20 integrants de l’equip només en van faltar tres, en Jaume, en Paqueixo i en Paco, per motius personals. La majoria de la resta vem assistir a la sortida matinal ciclista; Aquest cop la ruta va ser Molins de Rei-Piera- Sant Sadurní, Gelida, Molins de Rei. Van ser 93 kilómtres i 935m + a una mitjana de 27,7 km/h en el meu cas. Després ens vem reunir als voltants de les instalacions del club per fer la foto oficial d’aquesta temporada


Els 17 components de l’equip del C.N.M.R. són d'esquerre a dreta a dalt  Enric, Juan Luis Montilla, Albert, Sergi Barbero, Pere Vendrell, Pau, Santos Sanz, Dani Agustín, Lluís Planagumà, i abaix Lluís Badosa, Xavi Sánchez, Xavi Màrquez, David Sánchez, Lluís Remón, Doménec Gris, Miguel Angel Garcia, i Ramonchu.

Fotos a:



Lluís Planagumà Grífol

19 de febrer 2010

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - L'AVENC DELS ESQUIROLS

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - L'AVENC DELS ESQUIROLS


La segona sortida pràctica programada era l'Avenc de l'Espluga (Serra de l'Òbac), però arrel de les darreres pluges de la setmana, es va decidir substituir l'avenc per una altre cavitat, degut a la presencia d'un torrent subterrani, que podia estar crescut i comportar més dificultats.

Per tant diumenge a les 8h30', quedem al lloc habitual, per dirigir-nos cap a l'Avenc dels Esquirols, situat dins l'urbanització Els Lledoners, just a dalt del port de l'Ordal i ubicat dins de la zona del Garraf espeleológicament parlant. El massís calcari del Garraf presenta infinitat d’esvorancs, ja que es tracta d’un terreny molt porós i permeable, per on es filtra l'aigua de la pluja.

L’aproximació és nula, ja que pràcticament s'arriba en cotxe fins a la mateixa entrada de la cavitat (1').

L'Avenc del Esquirols presenta una doble entrada de grans dimensions. Està equipada, i en alguns trams disposa de corda fixa. Aquestes tasques de manteniment són a càrrec del grup EspeloCorb.

El matí és gélid, com de costum darrerament. Amb petites restes de neu granulada pel voltant de la cova.
Mentre esmorzem, arriben dos grups més, amb algún ex-membre del GERS, com la Mercé Vera. Dins d'aquest món, tothom es coneix i decideixen entrar per la boca de la dreta.

Tot seguit, l'Ignasi revisa l'instalació i decideix afegir un deviador per salvar un tram del primer pou de 23 metres de fondaria. Per tant cal baixar, i des de dalt es veu el fons... El terra es veu molt lluny!

La sensació general de tots els cursetistes (Marta, Beth i Lluís), ha estat de pànic controlat. Tots hem coincidit a dir, que un cop fet el rappel volat i posar peu a terra, ens tremolaven les cames. Impressiona molt veure la boca d'entrada des d'abaix, i et dona a pensar en que un error podria ser mortal.

Personalment mentre feia aquest primer rappel tenia el braç encongit, com si el cap, li donés ordres per no deixar anar més corda del compte. Això m'ha provocat un neguit intern, que s'ha traduit en un descens amb petites interseccions en el lliscar de la corda.

Superat aquest primer pou, ens endinsem per una galeria de no més de 3 metres, per iniciar el segon pou de 8 metres, ja dins de la foscor. Estem a la Sala de l'Orgue. A partir d'aquest punt, només hem circulat per una corda, per tant cadascú ha baixat sense ajuda visual externa.

El següent pas era una estretor, que ha calgut fer amb tot l'arnés, mosquetons, bagues, i resta d'estris posats, i que ha donat un tó de dificultat.

Després venia el plat fort del dia, un pou totalment aeri, anomenat “los 42 de la muerte” en referencia als metres que cal baixar. Aquest cop tot i que era més profund, al estar a les fosques, la sensació d'esgarrifança no ha existit, i tots hem baixat sense cap mena de problema físic o mental.

Un parell de metres abans d'arribar al seu fons, ens hem desviat per encarar el darrer pou de 21 metres. Un cop a la Sala Blanca, l’Ignasi ens comenta la rapidesa amb la que hem actuat tots fins aquest punt. En total hem baixat uns 90 metres. La cavitat continua, però no apurem fins el límit. El color de la sala, com bé indica el seu nom, té molt a veure amb el tipus de roca i amb la disolució de la calcita amb l’aigua.

Les parets són plenes de concrecions amb formes semblants a ponzelles a mig obrir. No s’aprecien formacions.

Ara toca remuntar el camí a base de puny i croll. Mica en mica tots salvem el desnivell perdut. Mentre pujem el pou de 42 metres, podem observar una colada molt uniforme.

En Siscu, l’Ignasi, junt amb la Marta i la Beth, han anat desfent el camí fins veure la llum del dia i posteriorment progressar fins la sortida. Mentrestrant en Jordi Trujillo ha anat desinstalant la via, i jo m’he pres la llicencia de portar penjant, un petate extra amb les cordes recuperades.

Un cop tots a la boca d'entrada, hem decidit acabar la sortida fent un àpat al restaurant Els Lledoners.

Fotos a:



Lluís Planagumà Grífol.

LA TENDINITIS AQUILEA JA ÉS HISTORIA

LA TENDINITIS AQUILEA JA ÉS HISTORIA

Aquest passat dimarts, després de 10 sessions intenses de Cyriax, dos cops a la setmana en el darrer mes de gener i febrer, la Marta Soro, finalment m'ha donat l'alta médica, per poder practicar tot tipus d'esport.

Després de sis mesos, es pot dir que estic del tot recuperat. Ara cal anar agafant el to muscular progresivament, i esperar que la dolencia no es torni a repetir. Quan veus les coses tant negres, fas el que sigui per poder tornar a disfrutar de l'esport.

Aquesta lesió, m'ha ensenyat sobretot a tenir cura en el tema alimentari. He seguit les pautes fixades per l'osteópata, per portar una dieta més sana i adequada al meu ritme de vida.

Primer vaig seguir la famosa "Dieta del Sirope de savia i arce" durant 9 dies, perdent 5 kilos de pes en 5 dies. Després el cos es va estabilitzar. Tot seguit he estat un mes a base de verdures, arrós, llegums i fruita.
Els làctics són els grans sacrificats, però sembla que he aprés a conviure sense ells.

I per descomptat he seguit i continuaré fent estiraments a diari. Gràcies per tot Marta, i a tots els que m'heu estat donant ànims aquests mesos difícils.

Salut i kilómetres.

Lluís Planagumà Grífol.

12 de febrer 2010

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - LES ESCLETXES DEL PAPIOL

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - LES ESCLETXES DEL PAPIOL

El passat diumenge 7 de febrer dins de la primera sortida del segon cicle del curset d'espeleologia dirigit a dones, vem tornar de nou a El Papiol, per seguir treballant les técniques de progressió i circulació per corda.

El matí va ser molt intens pel que respecte al nombre de transicions a que ens va sotmetre l'Ignasi. Aquest cicle només el seguim la Marta, la Beth i un servidor. La Nuria i en Pau també ens van acompanyar activament. En Siscu només va fer acte de presencia, degut a una dolencia a l'esquena.

La jornada es pot resumir en un circuit de competició de T.P.V (Técniques de Progressió Vertical), que el vem repetir en 3 ocasions, i on van destacar com a principal novetats un pasamà aeri i un rapel guiat.

El passamà a una alçada d'uns 10-15 metres, el vem fer amb l'ajut només de les bagues de seguretat, cosa que en un primer instant ens va donar que pensar...! El rapel guiat, és molt útil per evitar un torrent d'aigua en una cavitat, sense tenir que mullar-se per seguir avançant.

A les 14h vem donar per concluida la sessió.

Fotos a:
LES ESCLETXES DEL PAPIOL T.P.V.


Lluís Planagumà i Grífol.