CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - L'AVENC DELS ESQUIROLS

CURSET D'ESPELEOLOGIA DIRIGIT A DONES 2n CICLE - L'AVENC DELS ESQUIROLS


La segona sortida pràctica programada era l'Avenc de l'Espluga (Serra de l'Òbac), però arrel de les darreres pluges de la setmana, es va decidir substituir l'avenc per una altre cavitat, degut a la presencia d'un torrent subterrani, que podia estar crescut i comportar més dificultats.

Per tant diumenge a les 8h30', quedem al lloc habitual, per dirigir-nos cap a l'Avenc dels Esquirols, situat dins l'urbanització Els Lledoners, just a dalt del port de l'Ordal i ubicat dins de la zona del Garraf espeleológicament parlant. El massís calcari del Garraf presenta infinitat d’esvorancs, ja que es tracta d’un terreny molt porós i permeable, per on es filtra l'aigua de la pluja.

L’aproximació és nula, ja que pràcticament s'arriba en cotxe fins a la mateixa entrada de la cavitat (1').

L'Avenc del Esquirols presenta una doble entrada de grans dimensions. Està equipada, i en alguns trams disposa de corda fixa. Aquestes tasques de manteniment són a càrrec del grup EspeloCorb.

El matí és gélid, com de costum darrerament. Amb petites restes de neu granulada pel voltant de la cova.
Mentre esmorzem, arriben dos grups més, amb algún ex-membre del GERS, com la Mercé Vera. Dins d'aquest món, tothom es coneix i decideixen entrar per la boca de la dreta.

Tot seguit, l'Ignasi revisa l'instalació i decideix afegir un deviador per salvar un tram del primer pou de 23 metres de fondaria. Per tant cal baixar, i des de dalt es veu el fons... El terra es veu molt lluny!

La sensació general de tots els cursetistes (Marta, Beth i Lluís), ha estat de pànic controlat. Tots hem coincidit a dir, que un cop fet el rappel volat i posar peu a terra, ens tremolaven les cames. Impressiona molt veure la boca d'entrada des d'abaix, i et dona a pensar en que un error podria ser mortal.

Personalment mentre feia aquest primer rappel tenia el braç encongit, com si el cap, li donés ordres per no deixar anar més corda del compte. Això m'ha provocat un neguit intern, que s'ha traduit en un descens amb petites interseccions en el lliscar de la corda.

Superat aquest primer pou, ens endinsem per una galeria de no més de 3 metres, per iniciar el segon pou de 8 metres, ja dins de la foscor. Estem a la Sala de l'Orgue. A partir d'aquest punt, només hem circulat per una corda, per tant cadascú ha baixat sense ajuda visual externa.

El següent pas era una estretor, que ha calgut fer amb tot l'arnés, mosquetons, bagues, i resta d'estris posats, i que ha donat un tó de dificultat.

Després venia el plat fort del dia, un pou totalment aeri, anomenat “los 42 de la muerte” en referencia als metres que cal baixar. Aquest cop tot i que era més profund, al estar a les fosques, la sensació d'esgarrifança no ha existit, i tots hem baixat sense cap mena de problema físic o mental.

Un parell de metres abans d'arribar al seu fons, ens hem desviat per encarar el darrer pou de 21 metres. Un cop a la Sala Blanca, l’Ignasi ens comenta la rapidesa amb la que hem actuat tots fins aquest punt. En total hem baixat uns 90 metres. La cavitat continua, però no apurem fins el límit. El color de la sala, com bé indica el seu nom, té molt a veure amb el tipus de roca i amb la disolució de la calcita amb l’aigua.

Les parets són plenes de concrecions amb formes semblants a ponzelles a mig obrir. No s’aprecien formacions.

Ara toca remuntar el camí a base de puny i croll. Mica en mica tots salvem el desnivell perdut. Mentre pujem el pou de 42 metres, podem observar una colada molt uniforme.

En Siscu, l’Ignasi, junt amb la Marta i la Beth, han anat desfent el camí fins veure la llum del dia i posteriorment progressar fins la sortida. Mentrestrant en Jordi Trujillo ha anat desinstalant la via, i jo m’he pres la llicencia de portar penjant, un petate extra amb les cordes recuperades.

Un cop tots a la boca d'entrada, hem decidit acabar la sortida fent un àpat al restaurant Els Lledoners.

Fotos a:



Lluís Planagumà Grífol.