TRAÇA CATALANA 12/01/14

TRAÇA CATALANA 12/01/14

El diumenge 12 de gener hem estrenat la temporada de curses d'esquí de muntanya participant a la XXVII Traça Catalana a Les Angles (Capcir). La intenció era fer un entrenament de qualitat per veure el meu estat físic real, de cara a altres cites més importants.

Feia un parell de temporades que no participava en aquesta cursa i el primer que em va sorprendre és que la sortida ara es fa des de la cota intermitja de l'estació. Això fa que en poca estona ens trobem en un entorn lliure de remuntadors mecànics.

A les 8h30 es dóna el tret de sortida, mai millor dit, doncs el soroll de la pistola ha provocat algun ensurt...  Agafo la roda de l'Enric malgrat que avui, la cursa és individual. Em serveix de referència durant la primera pujada fins el Mont Llaret (+ 260m ), on agafa uns metres d'avantatge a la transició.

A partir d'aquest punt llisquem per un petit plateau amb neu ventada, on tenim que negociar la trajectòria a seguir en funció dels corriols de neu que anem trobant. El primer descens ha estat molt revirat i divertit, recordant una especie de circuit de boardercross, amb diversos obstacles de la natura, que han fet les delícies de més d'un dels participants. Al menys així és com jo ho he viscut.

Al arribar a La Balmette, tornem a posar pells, camí del Petit Peric. Aquest tram és ample i planer fins que arribem al peu de la pala. Com de costum, els llargs flanquejos per guanyar alçada se'm fan pesats, i és millor sortir de la traça per no patinar més del compte, doncs la neu esta molt dura.

Abans de coronar el Petit Peric els que fem l'itinerari A (25Km i 1.750m+) ens desviem per la dreta a través d'una canal que baixa directe a un estany a tocar del Refugi de Camporells. Un xic més enllà cal posar pells de nou. M'extranya veure a l'Enric tant a prop. Es veu que ha tingut problemes amb la tanca de la bota durant el curt descens. Sortim pràcticament junts, però aviat anirà agafant distància un altre cop.

Un control em canta que vaig el 67 de no se quants, tot i que per darrera encara en queden bastants. Estem en un indret solitari, sota l'ombra que reflexen els 2 Perics. Fa fresca, la justa per que els controls no els toqui patir. Sap greu no poder-se parar a admirar el que ens envolta amb tranquil·litat, però ja sabem el que tenen les curses. A aquestes alçades, els participants anem molt esglaonats i no puc aguantar-me de treure la càmera durant l'aproximació cap a la Canal Nord del Pic Peric. A la nostra dreta queda el Pic de Camporells. Quan arribem al peu del corredor posem grampons. La filera de formigues minúscules avança pas a pas, mai millor dit. L'Enric va dos posicions davant meu i ja no tornarem a coincidir fins al final de la cursa.

La traça oberta és perfecte i l'únic soroll que s'escolta de tant en tant és el d'un petit tros de gel que fa caure algú que va per davant. Ja que l'entorn s'ho val, aprofito per fer alguna instantània més. Fruit d'això en Jordi Illamola arriba a la meva alçada i aprofito l'avinentesa per tenir un record fotogràfic en primera persona. Des d'aquí agrair-t'ho! A la propera cursa caldrà seguir igual...

Sortint del couloir, cal carenar a peu fins al Pic Peric. Un cop a dalt hem de baixar caminant per la cresta uns metres fins on ens calcem de nou els esquís. En aquest punt em cau un dels vidres de les ulleres, que perdo en la immensitat blanca. A partir d'aquí iniciem el retorn cap a Les Angles enllaçant a meitat del descens amb l'itinerari de pujada al Petit Peric que hem fet anteriorment.

Com que ja conec la resta de la baixada d'altres edicions, imprimeixo més velocitat per no haver de remar als fals plans. A l'alçada de la Balmette toca remuntar un pendent de 400m+ sense rastre d'altres corredors a la vista, que transita pel mig del bosc, fins arribar de nou al Mont Llaret, on treiem pells. 

El darrer descens es fa en direcció al Roc d'Aude i per la pista negra "Aigle" que deixem a mig camí, per encarar els últims 140 metres fins la meta. Finalment entro en 67a plaça de 95 atletes classificats. Molt content de les sensacions, malgrat l'escàs entrenament. Amb molta feina pendent...

Lluís Planagumà i Grífol