Translate

31 de març 2008

X OPEN VALL FOSCA ESQUÍ ALPINISME 16/02/08

X OPEN VALL FOSCA ESQUÍ ALPINISME 16/02/08





Si voleu veure el video de la cursa:
http://es.youtube.com/watch?v=FgNNQofs_rw

Si voleu un video resum d'altres edicions:
http://www.youtube.com/watch?v=dJlLj3wp-gQ&feature=related

El passat 16 de febrer es va cel.lebrar la X edició de l’Open Vall Fosca, la prova d’esquí de muntanya amb més participació estatal, amb l’habitual cartell d’inscripcions esgotades.

En total van prendre la sortida 166 equips formats per dues persones. Es la cursa del Pirineu amb més pell de foca per metre quadrat!

Es tracta d’una travessa que des dels seu inici es feua cada 2 anys, tot i que ultimament s’ha fet de forma anual en alguna edició. És d’aquells esdeveniments en que qualsevol participant pot dir amb orgull que “ell també va estar present en aquella X edició”.

És una cita fixa en el calendari d’un esquiador de muntanya tot i que no es dediqui a fer curses regularment. És la festa de l’esquí alpinisme! I l’éxit de tot aixó recau en la organització que té cura per traçar uns itineraris inédits, espectaculars i técnics, on prima l’alpinisme i els forts descensos. Sempre hi ha trams a peu o amb grampons per canals equipats amb corda fixa per major seguretat.

L’edició d’enguany vaig correr amb en Vicenç Sánchez, conegut per tothom d’aquest mon per ser un dels representants del comité d’esquí de muntanya de la F.E.E.C. des de fa anys.
Tot va sorgir arrel d’un comentari de la cursa. Encara que no li agrada fer curses de cap tipus, el traçat i el caire popular i festiu d’aquesta prova el van animar a decidir-se.

El fet de poder realitzar l’itinerari complet ja m’omplia prou per disfrutar d’auténtic esquí de muntanya. L’ambient que es genera al voltant d’aquesta cursa, els regals de qualitat, el tracte envers els corredors i sobretot el recorregut són els millors avals d’aquesta cursa.

Divendres tarda enfilem cap a la Pobla de Segur. Un cop al pavelló, recollim el dorsal i la bossa d’obsequis del que destaca una pala de neu “Black Diamond” valorada en més de 30 euros.

Dissabte a les 9h del matí es dona el tret de sortida des de sota la Presa de Sallente. L’itinerari consta de 1.830 metres de desnivell positiu i uns 1.400 m. de negatiu. Es confirma, el dia clar i les condicions de neu seca i freda que l’organització va comentar ahir al briefing.

Després de lliscar 1 kilometre , cal possar esquís a la motxila per pujar per un corriol dret sense quasi bé res de neu, a la dreta de la canal del Pigolo.
Uns 100 metres de denivell més amunt, ens calcem els esquís. Ara la traça és doble durant tot l’itinerari. Hi ha petits trams de solana on manca la neu, però l’organització ha treballat de valent fent un corriol de neu per no treure’s els esquís.

A l’alçada de les vies de tren, hem foquejat per sobre la mateixa fins empalmar amb la part superior de la canal de Pigolo, travessant diversos tunels on han palejat neu a l’interior.

El ritme que portem permet fer fotografies de la cursa i de l’entorn que ens envolta.
Després de creuar el 1er Control de Pas i fer les últimes voltes maries de la 1ª pujada, ens posem els esquís a la motxila i amb grampons iniciem una elegant canal que ens portarà directament al cim del Montsent de Pallars de 2.887 metres. La neu està dura però no representa cap problema excepte un petit pas de més de 50º on hi ha força ambient.

A dalt del cim mengem una barreta i iniciem el descens d’una pala d’uns 400 m de desnivell amb una neu excepcional, sense transformar, que es deixa fer, gens traidora.

La 2ª pujada és de poc més de 250 metres de desnivell. El sol, ja es nota, però escalfa
lo just per no tenir fred ni fer mal bé el mantell de neu. Durant la 2ª baixada seguim deleitant-nos amb les immillorables condicions.

La darrera pujada es fa un pel més feixuga pel desnivell o cansanci acumulat. L’últim tram cal fer-lo per una canal amb grampons fins l’avantcim del Montorroio de 2.861 metres.
A partir d’aquí només resta un descens directe i sostingut de més de 600 metres fins a l’Estany Gento on hi ha la linia d’arribada. Abans però cal remar en lleuger ascens durant uns 50 metres!! En total 5h07’45” de gloria!

Cal destacar la 13ª posició de l’Oriol Montero, company de l’A.E.Muntanya, que es trova en un gran moment de forma, formant parella amb l’Albert Vilana.

També m’ha agradat molt trobar-me a en Jordi Ferrer i l’Ester Nebot que s’han estrenat en el món de les curses de forma brillant, casdascun amb la seva respetiva parella de cursa.

Finalment, el teleféric ens ha portat de nou a la presa de Sallente on hi havia un pica pica. Tot contents per la gran jornada d’esquí hem comentat les anécdotes de la cursa amb altres corredors. A la nit s’ha fet el sopar de cloenda i el sorteig de material.

Tot i que l’endemà l’organització ha donat pautes de diversos itineraris d’esquí de muntanya per fer tranquilament hem preferit tornar a casa ja que no quedaven no hi havia tanta motivació ni forces per repetir…

Classificacions:
http://www.openvallfosca.com/

Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/XOPENVALLFOSCA



Lluís Planagumà i Grífol

30 de març 2008

26 CEC VAL D’ARAN – SINGLES WORLD CUP 2008

26 CEC VAL D’ARAN – SINGLES WORLD CUP 2008





El passat 13 de gener, l’estació d’esquí de Baqueira va acollir la 1ª prova individual de la Copa del Món d’esquí de muntanya 2008.

La forta nevada del divendres 11 va fer modificar l’itinerari previst, a causa del risc d’allaus. En total van ser 1.640 metres positius i els respectius negatius.

El traçat es va desenvolupar a prop de les pistes. En concret va transcórrer des del Pla de Beret fins a Dossau per després baixar al Clot i tot seguit tornar a pujar al coll del Dossau, tot aquest itinerari fora de l’estació. Després es baixava per pista al Pla de Beret, on calia fer una nova transició per tornar a remuntar el Tuc de Dossau. La darrera baixada fins la linia d’arribada es repetia per pista.

Pel que fa a la meva experiencia, cal dir que tot i que era la meva primera sortida amb esquís de la temporada, em va servir per fer un entrenament fort, per ritme i desnivell.

La cursa va ser molt ràpida i poc técnica, però la organització del Centre Excursionista de Catalunya s’en va sortir prou bé!.

El que vaig trobar a faltar van ser participants habituals de la Copa Catalana i el Circuit Pro-olimpic. Només hi havia els masters dels masters, o sigui les seleccions i poca cosa més. Per tant de seguida es van marcar unes diferencies abismals, fet que va provocar-me un estat d’estrés més alt.

El temps final que vaig marcar van ser 2h52’08” mentre que el guanyador l’italià Dennis Brunod va fer 1h27’19”. En Kilian Jornet hagués pogut fer podium, però un problema amb la tanca d’una bota el va desplaçar a la 4ª posició absoluta.


Classificacions:
http://www.cec-centre.org/node/2775


Lluís Planagumà i Grífol