50 CURSA UEC BASSIERO 5014
El cap de setmana del 13-14 de març va tenir lloc la 50ena edició de la cursa d'esquí de muntanya de la UEC. Per commemorar aquesta gran fita, els organitzadors ens van preparar un itinerari molt especial al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici. En categoria elit, la travessa era de 26Km i 2.550m+.
Després del briefing, marxo amb l'Albert Andrés cap al Refugi de Gerdar, on compartim taula i habitació amb en Ramon Regi representant de la FEEC i els corredors Joan Morral i Jaume Otero. L'endemà toca matinar i pujar amb cotxe fins a La Peülla, on està la sortida. Bufa força vent i decideixo posar-me una samarreta interior per si el temps a dalt és fred. Un cop fet el control d'Arva, noto que la fixació es mou, com ja em va passar l'any anterior a l'Altitoy. Per sort ho solucionen ràpid i sense més incidències donen el tret de sortida. 
La primera pujada la fem per la part esquerra de la Peülla, evitant les pistes d'esquí. Una vegada saltem cap a la Vall de Ruda, seguim fent metres amunt per l'altre vessant fins la primera transició. A continuació toca fer un llarg flanqueig que desemboca en una divertida canal que ens portarà fins el fons de la Vall de Ruda. L'exigent descens ens obligarà a esforçar-nos al màxim. 
Nosaltres seguim cap al Coll de Saboredo a 2.700m., gaudint d'un dia esplèndid i d'unes vistes immillorables del Parc. Una vegada treiem pells, saltem cap al vessant d'Amitges, amb una neu excel.lent, passant per l'Estany Gran d'Amitges i deixant el Refugi d'Amitges a la nostra dreta. Pel camí podem veure els Encantats, el Llac de Sant Maurici, Tuc de Subenuix, etc...
Finalitzem el descens a l'alçada de la cota 2.200m., on enfilem amb les pells amunt per la Coma de l'Abeller, deixant a mà esquerra les esveltes Agulles d'Amitges. Es tracta d'un racó solitari on caldrà posar esquís a la motxilla en el seu tram final per accedir al Port de Sant Maurici, una escletxa entre roques que ens permet canviar de vessant i arribar per un suau pendent fins el cim del Bassiero a 2.900m.
Una vegada a dalt, on bufa fort vent i la visibilitat és perfecte, afrontem el recorregut que ens resta, sabent que quasi tot ja és baixada. Primer cal salvar l'obstacle més delicat de la cursa pel que correspon al descens. Es tracta del sempre capriciós Coll de Bassiero i la seva dreta canal, on generalment hi ha habituals caigudes que poden comportar risc, en funció de l'estat de la neu.
És en Samuel Orts. Entre el seu company de cursa i l'Enric li fan un envenat per parar l'hemorragia, mentre aviso al control que cridi l'helicòpter. Ja més tranquils, els deixem i seguim la cursa, després d'uns 10 minuts d'ensurt. El tram que ens resta fins a meta discorre per la bonica Vall de Gerber. Cal deixar lliscar els esquís per evitar remar els menys possible i esforçar-se al màxim, doncs cal creuar diversos llacs gelats amb el desgast que comporta, al tenir que fer el pas patinador.
Cal tirar de braços i sortejar els diferents obstacles que anem trobant en aquest indret salvatge. La veritat és que el descens castiga molt els quàdriceps, que ja fa estona que estan en fase de reserva. Amb vistes al Refugi de Les Ares encarem la darrera pujada que ens portarà de nou fins el peu del telecadira de La Peülla, on està la línia d'arribada. Entrant en 20ª posició després de 4h56'56".
Lluís Planagumà i Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada