III CRONONIU A LA MOLINA - A.E. MUNTANYA

III CRONONIU A LA MOLINA - A.E.MUNTANYA 30/12/07

Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/IIICRONONIUALAMOLINAAEMUNTANYA
I el video a: III Crononiu d'esquí de muntanya
http://www.outdoortime.tv/





Durant el matí i a primeres hores de la tarda del dissabte 29 de desembre del 2007 es van fer tasques de reconeixement del terreny per on tenia que disputar-se la cursa. L’escassa neu, va causar que s’hagués de fer un itinerari d’urgencia, tot per pistes, amb innivació artificial, tal i com va passar l’any passat.

L’equip de treball sobre el terreny estava format per l’Oriol Montero, director de la cursa, en Cesar Camón com a cap de controls, en Xavi Sanitjas, en Jepton Valls, la Gloria Garcia, l’Oriol Valls, la Coral i l’Ester Navarro, en Julio Romero, l’Albert Carrillo, en Marcos Amigó, l’Ester Buil, en Quim Fuentes, etc. Al llarg de la tarda i l’endemà es van afegir la resta de controls d’alçada (Dani Pallàs i la Maria, en Jordi Cercós i la Mónica Pena etc…).

Abans i després de la I Cursa de Relleus a La Molina, que va tenir lloc la tarda del dissabte, es va procedir a fer les inscripcions i l’entrega de dorsals, a càrrec de l’Enric Guardiola, la familia Montero i Garcia i els col.laboradors Marta Cervera i Carles Godoy.

Pel que fa al control de material i de pes s’en van encarregar en Joan Roqué, la Teresa Simó, la Montse (O. Montero) i l’Adela (X.Sanitjas).

Les tasques de senyalització de l’esdeveniment així com l’accès al parking i a la sala d’inscripcions va ser feina d’en Ramon Tornero, i en Carles Cases. En Ramon a causa d’una grip sobtada no va poder exercir de “speaker”, com en ell és habitual, el dia de la cursa.

Tampoc van faltar a la cita els nostres càmeres oficials de Tururut (Oscar, Julia i Guillermo, aquest últim gravant imatges des d’una moto de neu), i que van entrevistar a més d’un participant a la linia de meta.

El President de l’A.E.Muntanya, Joan Josep Cucala, el Vicepresident, Lluís Planagumà, i el President del S.E.A.M (Secció d’Escalada i Alta Muntanya), Toni Raga, també van estar presents a l’esdeveniment com a representants de l’entitat organitzadora del Campionat d’Espanya de Cronoescalada’08.

A les 20h30’ es va fer el briefing, preparat en powerpoint per en Lluís Planagumà, que va presentar l’Oriol Montero, per explicar l’itinerari definitiu.

Tot seguit ens allotjem al refugi de la U.E.C. a La Molina, on s’hi menja d’alló més bé! Després del sopar es distribueixen les tasques a fer.

L’endemà sona el despertador a les 4h30’ de la matinada. A les 5h esmorzen els controls d’alçada. A les 6h amb els esquís als peus comencen a foquejar muntanya amunt fins la linia d’arribada per tal de montar l’arribada.

Al mateix temps obrim la sala del menjador que ens ha cedit l’estació de La Molina per fer el control del material i les últimes inscripcions.

La linia de sortida a les 7h del matí presenta molta activitat. Les motos de neu ens ajuden a pujar, la roba d’abric que els participants van deixar ahir per portar a la linia de meta.

S’instalen els arcs inflables de Buff, Grifone i La Molina i es delimita la sortida amb valles plenes de pancartes de tots els nostres esponsors. El servei de megafonia també està a punt per rebre els participants.

El ritme a la taula d’inscripcions també és frenétic. La Marta Cervera torna a portar la veu cantant!. Mentre els corredors escalfen, s’avisa als participants que cal signar el llibre de la “start-list”.

Després de passar el control d’arva, que fan en Carles Montero i en Carles Cases tot està preparat per iniciar la cursa. En total s’han apropat 134 corredors a la linia de sortida. Es reserva lloc als 20 millors classificats/des.

A les 8h30’ amb molta puntualitat arrenca la prova. L’itinerari de només 600 metres de desnivell i uns 7km de distancia fa que es tracti d’una carrera molt ràpida.

Tot seguit l’Oriol i en Lluis agafen el telecadira que porta dalt de tot de la pista Muntanya Sagrada.

El ritme dels primers esquiadors és infernal i amb prou feines tenim temps per veure de resquitllada el fàcil lliscar d’en Kilian Jornet que encapçala la cursa. L’Agustí Roc i en Javier Martín de Villa el segueixen a certa distancia. Tots 3 han pujat a la cota intermitja de l’estació a la mateixa velocitat que el telecadira. Aquest ha estat l’ordre final d’arribada.

Seguint la cursa des de dins, ara amb pells de foca fins l’Amorriador de Rus on està situada la meta, podem veure les evolucions dels participants de ben aprop. Es tracta d’una cursa “a tot gas”, amb traça directe i sense voltes maries. Técnicament no té massa dificultat, ja que les pendents són bastant suaus. Es tracta d’una única pujada, a completar amb el menor temps possible, d’aquí el nom de cronoescalada.

Pel que fa a les noies, l’andorrana Sophie Dusautoir ha guanyat per davant de la catalana Gemma Arrò i la basca Izaskun Zubizarreta.

Al ser una prova tant curta i explosiva molts corredors arriben un darrera l’altre en fila india. El dispositiu d’un xip que l’empresa No-Limit ha posat per controlar el temps final dels participants ha donat més d’un ensurt alhora d’entrar a meta.

Mica en mica han anat arribant tots els participants. Cal destacar que només ha fet la cursa un soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya, en Gusmà Porcar, ja que la majoria dels que podrien participar formen part de la organització.

Els controls, han soportat estoicament el fred del matí fins que han retirat les valises i s’han afegit a l’acte de cloenda, amb el pica-pica, l’entrega de premis i el sorteig de material.

Durant l’entrega de premis que ha dirigit l’Oriol Montero, han intervingut diferents personalitats com el President de la FEDME Sr. Joan Garrigós, el President de la FEEC Sr. Antón Fondevila, el Responsable FEDME d’esquí de muntanya Sr. Oriol Duixans, el Director Comercial de La Molina Sr. Lluis Dreyfus i el President de l’Agrupació Excursionista Muntanya Sr. Joan Josep Cucala.

Classificacions a:
http://www.feec.org/Activitats/esquidemun/2008/Molina.xls

Crónica FEEC a:
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3893

Lluís Planagumà i Grífol

I CURSA DE RELLEUS DE LA MOLINA - A.E.MUNTANYA

I CURSA DE RELLEUS A LA MOLINA – A.E.MUNTANYA 29/12/07




El darrer cap de setmana de l’any s’ha cel.lebrat la 1ª Cursa de relleus d’esquí de muntanya a La Molina organitzada conjuntament amb l’Agrupació Excursionista Muntanya A.E.M., entitat de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), que ha estat qui ha dissenyat l’itinerari.

Aquest acte va retre un homenatge a l’equip que es va proclamar Campió d’Europa Junior en els passats mundials d’esquí de muntanya a Avoriaz (França). L’equip estava format per en Kilian Jornet, Marc Pinsach i Mireia Miró.

L’esdeveniment ha comptat amb 7 equips de dos nois i una noia cadascun. A les 6 de la tarda des del peu del Telecabina Alp 2.500 han sortit amb pells de foca fins dalt de tot de la pista de l’Estadi, salvant un desnivell d’uns 200 metres. El recorregut, molt técnic, ha constat fins i tot d’un tram a peu amb esquís a la motxila. Després iniciaven un descens fins la linia d’arribada per donar el seguent relleu.

Els guanyadors van tornar a ser els campions d’Europa amb un temps de 43’12”, seguits per l’equip format per en Joan Mª Vendrell, Dani Leon i Iolanda Garcia amb 46’ i en 3ª posició l’equip de l’Albert Garcia, Gemma Arró i Marçal Rocias amb 47’33”.

La xocolatada a peu de pistes va tenir molt d’éxit entre el públic asistent.

Seguidament es va fer el briefing de cara a la III Crononiu que va tenir lloc l’endemà.

Totes les fotografies a:

http://picasaweb.google.es/lluispatins/ICURSADERELLEUSDELAMOLINA291207?authkey=eVzcyev3Dq8

Lluís Planagumà i Grífol

24 HORES D'ATLETISME EN PISTA PER LA MARATÓ'07 DE TV3

24 HORES D’ATLETISME EN PISTA PER LA MARATO'07 DE TV3

FOTOGRAFIES DE LA CURSA
http://picasaweb.google.es/lluispatins/24HDATLETISMEPERLAMARATO07DETV3

El passat cap de setmana 15-16 de desembre s’ha celebrat de forma altruista, a l’estadi Serrahima, la IV edició de les 24 hores d’atletisme en pista per recaptar diners per una causa noble: La Marató de TV3, que aquest any estava dedicada a les enfermetats cardiovasculars.

Aquest esdeveniment ideat per en Josep Bernaus, ha tingut un impressionant recolçament de l’associació de Corredors.cat a tots els nivells. Com molts sabeu, l’ànima d’aquest projecte, en Josep és company meu de feina i durant les 3 edicions anteriors m’havia comentat si m’agradaria fer aquest repte. Jo, sempre li contestava que això de correr en una pista durant 24 hores era una animalada i que no em veuria mai el pél en un recinte tancat.

Com cada any, a mitjans d’octubre em comentava el nombre del primers inscrits, etc...

De la nit al dia, sense haver-ho pensat previament em ve el desig de provar, que és això d’una ultramarató en pista. Em pica la curiositat. A l’oficina no paro de sentir comentaris de superatletes com en Jose Luis Posado, o Eddie Gallen, capaços de fer més de 200km en 24 hores. Ho vull viure en primera persona i veure de prop aquestes màquines de fer kilómetres.

Cal dir que no m’he entrenat específicament per aquesta disciplina, sinò que he anat fent allò que m’agrada, que és correr per muntanya, amb constants canvis de ritme i amb forts desnivells, res del que em trobaré en una pista d’atletisme.

Només he fet proves d’ultrafons tipus Matagalls-Montserrat o Carros de Foc, sempre per muntanya, encara que no aquest any. Vaig curt de rodatge, ja que bàsicament la temporada l’he dedicat a fer maratons de muntanya de 42Km (Berga, Zegama-Aizkorri i Collserola) i el Championnat du Canigó de 33Km. D’asfalt la Marató de Barcelona.

El nul entrenament en ultrafons (>50Km), i la monotonia de la pista poden ser els grans handicaps, però motivació no m’en falta. Una de les incógnites és saber com reaccionaré en una cursa on l’escenari és el mateix, amb llums i tons diferents.

La gran majoria dels participants, són molt experimentats en aquest tipus de curses. Són corredors habituals de proves de 100 Km. Fan tirades d’entrenament de 70 km corrent i/o combinats amb caminar. Però, tampoc és el mateix fer un ultrafons que un prova de 24 hores de resistencia. Cal reservar forçes o no gastar-les en va.

Els companys de feina em fan la “guitza” carinyosament, abans que arribi el ditxós dia.

El divendres 14 per la tarda preparo la bossa, i m’en porto 3 samarretes i malles térmiques i 3 parells de bambes per fer la cursa. Cal ser previsor, ja que sembla que plourà i farà fred rigorós, per tant també agafo xubasquero i un plumó.

Aquest tipus de prova té un gran avantatge, ja que et permet tenir a l’abast qualsevol cosa o producte.

Pel que he pogut llegir, la prova cal dividir-la mentalment en 3 parts de 8 hores cada una. Durant la 1ª és l’escalfament i es combina correr i caminar; La 2ª part cal mantenir un ritme de creuer; i la 3ª fer el que es pugui.

El dissabte sobre les 10h15’ arribo a l’estadi. Cada corredor té el seu box amb el seu dorsal per deixar a mà el que calgui en cursa. En Paris Canals un atleta de renom dins d’aquest mon s’ha portat 2 caixes plenes de begudes isotóniques, galetes, barretes etc. Només de veure tot el que porta, un pensa amb el desgast que patirem… A part l’organització dóna avituallaments tant líquids com sólids.

A les 11 hores amb força expectació sortim 28 valents pels carrils nº 7 i 8, amb l’objectiu de correr durant 24 hores. Paralelament i amb la mateixa durada, es dona la sortida a una cursa de relleus de 2km pel carrer nº 1. Les càmeres de TV3 recullen el moment inicial així com els relleus d’atletes com l’Arcadi Alibés, en Xavier Bonastre o en Roger Roca.

Alguns dels atletes estàn esponsoritzats per empreses que donaràn a la Marató de TV3, l’import de 2,5 euros per kilómetre fet, durant la cursa.

Durant la 1ª hora i mitja m’emparello amb en Joan Compte, que té una millor marca personal de 204 km. Trotem i caminem seguint una estricte pauta (12’ corrent a un ritme de 2’35” cada volta i 3’ caminant per recuperar). Cada volta són 437,75 metres.

M’impresiona la disciplina i el control del ritme. Part de la seva familia li va cantant els temps de pas, per tal de no apretar més del compte durant les primeres hores. Estic al.lucinant!! Mai hauria imaginat que en una prova tant llarga hi hagi atletes que marquin parcials de temps a cada volta. Estic parlant de més de 450 voltes!!!

No estic gens cansat però em sembla que he començat massa fort per aquest tipus de prova. L’objectiu és acabar i prefereixo baixar el ritme. A les 15h30’ quan portem 4h15’ de cursa el speaker dóna les primeres dades. Porto fets 37 km. Està clar que ho pagaré… Com a consol, penso que els kilometres fets, benviguts siguin.

Paro una estona per fer un mos. Res de barretes. Crec que em pot provocar problemes d’estomac, si menjo gels energétics, etc... Per tant he apostat per la versió casolana (Empanada gallega, Truita de patates, i Fuet).

A les 4 de la tarda, m’acompanya trotant durant 1 hora el meu amic Rafa Ferràndiz. No noto problemes físics. Fa bon temps. A nivell de nutrició he picat fruits secs i trossos de platan i he begut caldo i liquids isotónics.

El fet de correr en un circuit tancat, et fa pensar molt. Però la novetat en sí d’aquest repte et distreu a la vegada. Pots observar l’evolució de cada corredor i veure el tarannà, l’estil i les manies dels millors especialistes de la modalitat.

Als voltants de les 5 de la tarda la Beth ve amb la bicicleta a veure que tal ho porto. M’acompanya a estones caminant per la pista. Els impactes sobre el tartà causen les primeres molesties a la inserció del bessó dret.

Fa força fred i comença el ball de mudes. Un cop s’ha fet fosc es gira un vent violent. El cel s’ha tapat i no tarda massa a ploure. Ràfegues de vent combinades amb pluja glacial, fan que opti per posar-me fins i tot pantalons impermeables, per no refredar-me.

Sort que només ha durat 1hora i mitja i després s’aclarit el cel. La nit serà gélida i llarga però sembla que no ens mullarem més. M’he canviat de roba i sabatilles.
De moment no he fet us del MP3, ja que el Dj Jordi Monja alias “meep” està molt entonat amb els temes escollits. No hi falta la cançó preferida de cada participant. Sembla que escoltarem música també durant 24 hores.

El speaker alias “debutante” ens ha mantingut sempre desperts amb la lectura la classificació i dels kilómetres fets cada hora. Paulatinament ha fet la presentació de tots els atletes de 24 hores explicant l’objectiu de cada corredor.
Apart de transmetren’s missatges d’ànims de companys i amics que segueixen la cursa per internet, menciona que avui l’Espanyol juga a l’estadi olímpic, molt aprop d’aquí.

Passades, les 7 de la tarda en Bernat Laviña (company de btt) i Sra. han vingut per sorpresa a saludar-me abans del partit que fan a Montjuich. Totes les mostres de suport ajuden a aconseguir la meta. Mica en mica tots els atletes anem reben visites de familiars.

Durant les primeres 8 hores de cursa em comuniquen que ja porto 61 km fets.

El públic que ve a veure la prova va canviant constantment, ja que la roda de corredors de relleus de 2 km és molt extensa. Cal destacar per sobre de tothom, a la Marina, una corredora-animadora dels Maimakansu, que des de primera hora del matí no ha parat d’animar-nos al crit de “Guapoooo”. També ha fet el seu relleu de 2 km el dissabte al migdia.

Aquesta modalitat l’he trobat molt vistosa, ja que cada 5 voltes hi ha un nou atleta en pista i això m’ha permès disfrutar d’una gran diversitat d’estils de correr.

Cap a les 9 de la nit, han fet acte de presencia el meu cunyat Gusmà Porcar i en Toni Jofre.

A aquestes alçades de cursa, el dolor al bessó és constant però es deixa fer. Opto per conservar la mecánica i camino en gran part amb l’ajuda de pals telescópics.
La cadencia del pas cada cop és més lenta i més curta.

Cal dir que no porto gaire rigor horari en la ingesta d’aliments sólids ni líquids. Va per sensacions. El fet de disposar de tot l’avituallament necessari a peu de pistes, crec que m’ha perjudicat, ja que m’he relaxat i no m’he obligat a menjar com cal per una prova d’aquesta envergadura.

Els companys de cursa ens anem animant mutuament, cada cop que ens avançem.
Tots ens trobem en la mateixa lluita, i no volem perdre components pel camí. Cadascú corre la seva cursa, però el grup no vol tenir baixes.

A les 10 de la nit el speaker anuncia nous parcials. De moment 71 Km en 11 hores. Està clar que estic baixant el ritme de forma exponencial. Ja veig que he marcat un ritme molt fort d’inici i m’està passant factura.

Vaig tocat físicament, però mentalment estic molt fresc. El fet de canviar cada 4 hores el sentit de la marxa fa que subdivideixis el repte amb 6 parts i estem a punt d’iniciar el compte enrere.

La Carme Nadal (companya de feina) que durant el matí ha estat ajudant a fer les bosses-obsequi pels corredors inscrits, ha tornat per veure si encara estava viu.

Als voltants de les 11h de la nit, la claca ha augmentat a 5, amb la visita de la Beth i en Frederic Fillat. Han estat unes hores especials, el poder comptar amb tant de suport.

Per megafonia, ens comuniquen que en Paris Canals, atleta que fins aquells moments encapçalava la cursa ha decidit abandonar per motius personals. Una llàstima no saber fins on hagués pogut arribar!! De totes formes sempre l’he vist com un “extraterrestre” i després del recital a la pista el mite ha crescut. (123Km en 11h20’).

Aprofito les aturades per mirar el telefon móbil. Els missatges m’han servit per estar en contacte amb la familia i comentar que tal marxaven les coses. En Juanjo Cucala, president de l’A.E.Muntanya també ha volgut saber com rutllava l’experiencia.

Descanso uns 25’ per menjar-me un tros de truita de patates preparada per l’ocasió.

En Pep Indalecio alias “Indi” i la Jordina companys de cursa s’han quedat bocabadats en veure el festival que portava entre mans!! Ens hem fet unes fotos per recordar l’anécdota!! També han parat a descansar; La Jordina té el turmell molt inflat, i l’Indi te dolor al genoll. A mitjanit s’han retirat.

El fred intens m’obliga a canviar sovint “l’aigua al canari”. Estic perdent molt líquid, però no sóc conscient del risc que pot comportar això. Crec erròniament que vaig ben hidratat pel color de l’orina…

Tot i portar més de 12 hores deambulant per la pista, no he patit cap crisis mental. Només em limito a resar perque els dolors articulars no vagin a més i em deixin acabar.

En Frederic m’acompanya trotant o caminant durant quasi una hora. Sobre la 1 de la nit marxa cap a casa; Pràcticament es pot dir que la meva etapa com atleta finalitza aquí, convertint-me en caminador.

El Barça ha guanyat a Valencia 0-3, segons ens informen. Qualsevol noticia és ben rebuda per distreure la ment.

Cada cop paro més sovint a reposar forces o estirar les cames. Sobre les 2h de la nit, durant un d’aquests descans demano els serveis d’un fisioterapeuta perque em faci un massatge. Comenta que la sobrecàrrega del bessó és deguda a la falta d’entrenament però que no hi ha cap lesió. Em recomana fer uns estiraments, però la veritat és que a aquestes alçades ja no hi ha ganes de res. Tot representa un esforç!

A les 3h30’ de la matinada, amb 16 hores de cursa a les cames assoleixo el meu primer objectiu: 100 Kilometres en pista. Ho cel.lebro fent-me unes fotos amb en Josep Bernaus.

Com a premi, decideixo dormir durant 30’ dins d’un sac que m’he portat. El despertador ha sonat i poc a poc m’he llevat. M’he canviat de roba de nou, posant-me malles térmiques de windstopper i un plumó. Estic totalment destemperat. M’he pres un vas de llet calenta amb galetes. Han passat més de 20’ fins que m’he incorporat a la pista.

Les dues primeres voltes les he fet coix i tremolant. Sort que després les articulacions han agafat temperatura i he pogut caminar més dignament.

Entre les 4h30’ i les 7h es pot dir que han estat els moments més durs per mi. Sobretot pel fred que feia i el poc ambient que es respirava a l’estadi.

L’únic que motivava, era veure com venien corredors amb cara d’haver-se llevat feia poc per correr el seu relleu de 2km en hores intempestives. Se’ls veia contents per la causa i alguns escalfaven fins i tot una hora. Quina moral!!

Durant aquestes hores només penso en que arribin les 7h del matí, doncs farem l’últim canvi de sentit a la pista, i de seguida creixerà el dia.
Com que no tinc cap marca prefixada, intento que les hores vagin fent el seu curs.

A les 5h30’ em faig un bany de peus amb aigua freda, doncs noto que la planta dels peus està mollt rescalfada de tants impactes. Un compeed a cada peu m’evitarà conviure amb les molestes llagues.

Quan la claror fa acte de presencia sembla que ja sigui el final, però encara resten més de 3 hores per acabar. El volum de públic augmenta i molts familiars venen a donar el darrer alè als corredors.

El meu amic Lluis Cuenca, ha anat mirant per internet l’evolució de la carrera. Al veure que aquest matí encara seguia en cursa, s’ha apropat al Serrahima a les 9h, per animar-me més de prop. Al igual que en Rafa Ferràndiz que ha gaudit molt corrent un dels relleus de 2 km.

En Jeroni Murillo, tampoc ha volgut perdre’s l’espectacle, tot i que encara no pot fer esport després de la greu malaltia que ha patit. Tot i així no ha perdut el bon humor que sempre el caracteritza i ja ha confirmat que l’any vinent s’apuntarà a les 24 hores de la Marató de TV3.
Durant les dues darreres hores la gent no para d’animar. Molts companys de l'Agrupació Sant Jordi que també formen part de l'equip d'organitzadors em saluden i donen mostres de suport.

Aixó sembla que està fet però quan manca poc més d’una hora una cremor a la tibia a l’alçada del turmell m’obliga a parar en 2 ocasions per aplicar-me un gel fred, i reduir la sensació de dolor. Així no puc continuar.

De sobte m’ha vingut com una pàjara. És el tram final i sé que acabaré el repte, però el meu físic s’ha deteriorat fins a límits insospitats. La darrera volta a l’estadi, he tardat quasi 10 minuts en completar-la.

El darrer relleu de 2 km protagonitzat per l’Abel Anton, doble campió olímpic en Marató, la música de Vangelis, i un improvisat i emotiu passadís del públic als atletes ha posat punt i final a 24 hores de lluita contra el rellotge.

Només acabar, els 20 supervivents ens abracem i més d’un deixem anar l’emoció en forma llàgrimes.

CLASSIFICACIONS
http://www.ultrawalking.net/2007/tv32007.html

En total he finalitzat en 16ª posició amb una distancia de 126,5 Kilometres, res a veure amb les impressionants marques dels primers. Salvador Reig (215 Km); Angel de la Mata (206 Km); Eddie Gallen (204 Km) o Edu Clemente (196 Km). Tots ells amb més de 450 voltes a la pista. Pel que fa a les fémines cal destacar a l’Alexandra Panayotou (163 Km) guanyadora de les dues últimes Matagalls-Montserrat i Mª del Mar Garcia (156 Km).

Després de les fotos de rigor, noto que no estic fi. No tinc forces ni reflexes per asseurem a terra. Sembla que el cap em balla. M’estiro i començo a tremolar.

Definitivament em passa quelcom. La situació no és normal. La darrera hora ha resultat nefasta. D’haver-me notat aquests símptomes a mitja cursa de ben segur hagués hagut d’abandonar.

Requeixo dels serveis mèdics, que em porten a l’Hospital de Barcelona. Allí em posen suero i em fan una analítica d’on es despren que he patit una deshidratació máxima. Per la tarda em deixen marxar cap a casa.

Caldrà fer repós durant 3 dies, beure molts líquids i comprovar que tot els indexs Ck estiguin dins dels valors normals. Els resultats posteriors així ho van corroborar.

L’experiencia ha acabat bé, però dubto repetir-la, ja que el fet de caminar o correr sobre una superficie uniforme castiga molt més les articulacions que una prova per muntanya amb terreny més irregular.

De totes formes, des d’aquí vull felicitar a tothom a qui ha col.laborat per fer-nos disfrutar d’una fita i d’uns companys que mai oblidaré.

FIL DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=1911.0

FIL MINUT A MINUT DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=2410.0


Lluis Planagumà i Grífol