Translate

10 de març 2011

MARATO DE BARCELONA'11

MARATO DE BARCELONA’11 06/03/2011


Aquest any la preparació per la Marató de Barcelona del 6 de març, ha vingut marcada a títol particular per una cita previa, la Marató de Muntanya de El Hierro el 5 de Febrer, just un mes abans. Aquest fet ha comportat un entrenament un pel irregular durant el darrer mes, a causa de la fatiga muscular i d’una sensació física i mental de baixada de forma o de falta de xispa. Molta part de culpa l’ha tingut a 15 dies vista, una forta bronquitis que m’ha deixat seqüeles respiratories de les que m’ha costat molt de fer net.

A nivell de kilometratge, sempre m’he caracteritzat per ser un atleta que no acumula grans distancies mensuals ni molts dies de correr. Aquest any però hi ha un tret diferencial, que és haver incorporat un dia a la setmana series amb els companys de Can Dragó. Això s'ha traduit en una evolució molt favorable en els registres de totes les curses que he realitzat millorant les marques en 10.000m.(38’04”) i Mitja Marató (1:23’36”). Els kilómetres d’entrenament  amb curses incloses durants el mesos previs han estat els següents: Oct’10 136Km; Nov’10 140Km; Des’10 146Km; Gen’11 216Km; Feb’11 166Km el que representa una mitja setmanal de 40 kilómetres repartits entre 3 i 4 dies d’entrenament.

El divendres abans de la prova, hem fet a El Prat de Llobregat el tradicional dinar de germanor entre maratonians i exmaratonians de l’Agrupació Sant Jordi. Tot un clàssic per carregar energies abans de la Marató. És l’excusa perfecte per fer un bon àpat amb bona companyia, explicant i recordant les mil i una anécdotes de les anteriors edicions, així com dels nostres objectius de cara a la cursa de diumenge. Aquest any hem anat a un restaurant galleg, seguint el consells d’en Jeroni Murillo que és qui ha fet la reserva, i la veritat és que no ha defraudat! L’entrecot s’ha emportat el primer premi; Algú ho havia de dir…! Mica en mica ens hem anat despedint desitjant-nos sort, i més tard un reduit nombre de comensals (3) hem anat a la fira del corredors a recollir el dorsal. La resta (7) aquest any no han fet la cursa per motius diversos.

Diumenge a les 7h30’ quedem a les escales de les torres bessones de l’Avinguda de Maria Crisitina per fer la foto oficial del club Catalunyacaixa, que s’estrena aquest any en Marató amb una participació de 20 atletes aproximadament. Més tard cadascú s’ha incorporat al calaix de sortida que li pertoca, segons la marca que té previst fer. Tot i que els precedents de les dues darreres setmanes no eren massa motivadors, he sortit amb l'intenció de fer Sub 3h amb l'inestimable companyia de molts atletes de Corredors.cat, capitanejats per en Jordi Girona "Curat", que ha estat el responsable de portar el grup. Des de bon principi ja he vist que hauria de parar en algún moment o altre, per evacuar líquids ja que la cosa apretava més del compte. El ritme marcat es podia seguir però tampoc sabia fins quan... Els problemes respiratoris aviat han quedat oblidats i la cosa pintava bé!

A partir del Km 8 ha aparegut en Dionís Hidalgo company de club i hem rodat molta estona junts. Passaven els kilómetres i el grup anava al ritme previst. A l'alçada de la Meridiana he pogut saludar a en Marc Gómez, en Juanjo Jiménez i en Jordi Florensa que també rodaven a molt bon ritme així com a la barqueta Sub 3h10' dels Correcats. Al pas per la mitja 1h30'02", la cosa funcionava bé, però tampoc es podien tirar cohets. Només quedava fer el mateix però un mica més ràpid...! No em veia fent 20 Km més lluitant entre parar o no parar per orinar.

Finalment sobre el Km 26 no hi hagut més remei, perdent l'estela del grup. Aquests 30-40" potser han estat vitals pel resultat final, ja que no he pogut conectar més amb el gruix del grup d'en "Curat". Només he pogut ajuntar-me amb un grupet on hi anava en "Manolo M", "Dani" i "Calvino" que mica en mica s'anaven despenjant de la resta. El pas per Les Glories crec que ha estat el més emotiu en el meu cas sobretot al girar Diagonal avall...! L’aglomeració de gent i l’animació era impressionant i la marató es trobava en un punt de maduresa que qualsevol cosa et feia aflorar sentiments amagats o posar la pell de gallina…! 

A l'alçada del Km 30 la "Kasumei" s'ha afegit al grup per fer-nos de llebre, i la veritat és que molta culpa del temps final ha estat gràcies a ella. Ha tirat del grupet i m'ha servit per no relaxar-me en cap moment. Portava un rétol penjat a l’esquena o deia Si t’enganxes al meu cul, aquest any no veus el mur”, i la veritat és que el tram més dur s’ha deixat fer millor que altres anys. La calor en aquesta part m'ha fet patir bastant i a vegades em notava amb la gola ben seca. El problema ha estat que no he volgut prendre isotónic fins els darrers 10 kilómetres, per evitar problemes intestinals i quan he volgut no he atinat a trobar les ampolles en el lloc adequat...! Anava al límit i ja veia que la cosa s'escaparia per poc. 

Així i tot, he intentat mantenir el ritme, però les cames ja estaven molt carregades i les pujades del Paralel i de la Ronda Sant Pau s'han fet eternes! Pel carrer Sepúlveda he apretat i ja no era capaç ni de mirar al públic que animava amb força. Ofegat i amb les pulsacions a tope he passat pel Km 42 en 2h59'49". L'imatge final de la recta d'entrada l'he fet amb més pena que gloria arribant a meta en 3:00"39" sense forces ni per alçar els braços. 

Només creuar la linia d'arribada, els serveis de la Creu Roja m'han hagut d'arreplegar i m'han portat en llitera a l'hospital de campanya on he estat gairebé 1 hora a base de suero a causa de la forta deshidratació patida. Allà he viscut un moment una mica cómic tret de qualsevol película d’en Santiago Segura; Mentre estava a la llitera, relaxat amb una ma amb suero i l’altre amb una especie de didal per veure la capacitat d’oxigen màxima, una forta rampa em sacseja el bessó, tenint que demanar ajuda a crits perque no podia aguantar el fort dolor. S'incia una lluita d’egos! Per una banda, jo vull incorporar-me per estirar el tendó mentre que per l’altre la voluntaria de la Creu Roja només fa que repetir-me que no em mogui el més mínim. Finalment, els hi haig de dir com tenen que fer-me els estiraments perque en un principi ningú atina com fer-ho per calmar-me.

Després de recuperar-me he anat a recollir la medalla, però ja no he tingut l'oportunitat de saludar els companys de barqueta, així com la resta de companys de Catalunyacaixa.
Des d'aquí felicitar a tots els que heu aconseguit el vostre repte, especialment als que s'estrenaven en la distancia i que a partir d'ara ja podràn dir ben alt que ja són Maratonians, i als que no també pel vostre esforç! I agraïr a tots els Voluntaris, Creu Roja, i Associacions que col·laboren en la Marató per la gran feina feta.

Els temps de pas han estat els seguents:

Km 5 21'41"; Km 10 21'08"; Km 15 21'21"; Km 20 21'16"; Mitja 1h30'02" Km 25 20'51"; Parada Técnica... Km 30 21'26"; Km 35 21'29"; Km 40 22'15"; Final 9'13"

1ª Mitja 1:30'02" ;  2ª Mitja 1:30'37" 

Temps Final 3:00'39" Millor Marca Personal

Videos:


Lluís Planagumà i Grífol