I RUTA MINERA 20/07/14

I RUTA MINERA 20/07/14

Diumenge 20/07/14 en Dionís Hidalgo, els germans Sergi i Xavier Hernanz i un servidor, hem participat a la 1a edició de la Ruta Minera. La cicloturista més dura de Catalunya, amb un recorregut de 166Km i 4150m+. El traçat circular, transcorre íntegrament pel Prepirineu, travessant en gran part el Berguedà i en menor les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès. 

El principal al·licient de la prova és superar 6 Ports de Muntanya i en especial el del Pradell, de categoria especial (HC),amb rampes del 26% i un kilòmetre al 15% de mitja. El dissabte, ha estat una jornada de nervis ja que la meteorologia no estava clara, agafant més estris del compte, per acabar de decidir demà a última hora. Al voltant de les 19h ens hem trobat al pavelló municipal de Berga, per tal de recollir el dorsal. 

A la petita fira hem coincidit amb en Daniel Sanz que estava al stand de Viator amb qui hem petat la xerrada. Tot seguit, hem anat cap a l'alberg a sopar, a base de macarrons i pit de pollastre. Per concloure el dia, hem fet una cervesa mentre comentem el perfil, talls horaris etc... Amb els nervis ha costat força conciliar el son i a les 6h del matí, donava la sensació de no haver aclucat l'ull.

Després de treure el cap per la finestra i veure com s'aixeca el dia, decideixo la indumentària a posar-me i baixem al menjador on s'apleguen altres participants de la prova. A part del propi esmorzar que donen a l'alberg, ho complemento amb la "famosa" papilla de l'avia. A continuació torno a passar per la toilette, que en les darreres hores he visitat en diverses ocasions...

La cita és a les 8 del matí al costat del pavelló, tot i que finalment hem sortit quasi a les 8h30 després dels parlaments i rendir homenatge al exciclista Jose Perez Francès. En total el nombre de ciclistes que han pres la sortida ha rondat sobre els 475. Els primers instants han servit per recórrer els carrers del centre de Berga fins que ens hem dirigit a la part alta de la ciutat. Una vegada allà, hem iniciat un curt descens fins el Pantà de La Baells,  per continuar per carretera direcció el poble de Vilada.

Durant aquest tram, el gran grup de ciclistes s'ha anat disgregant i cadascú ha posat el seu ritme de creuer per tal de no gastar més del necessari abans d'hora. De moment la temperatura és ideal per pedalar. Aviat arribem a Vilada a partir d'on s'inicia l'ascens al primer port del dia, el de la Batallola 1.195m (2a categoria amb 17.3Km 505m+ i amb un pendent mig del 4%.

Tot seguit creuem el poble de Borredà i ens desviem de la carretera principal, per agafar un altre de local cap al municipi més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà. A partir d'aquest punt,  s'endureix la pujada amb un tram del 16%, on en Xavi i en Dionís prenen la davantera, marxant un centenar de metres. En Sergi i jo, més conservadors baixem un xic el ritme. 

Un cop a dalt dels Rasos del Tubau, baixem direcció la Pobla de Lillet per una carretera estreta i sinuosa. La organització ens avisa amb banderoles d'un pas, que cal fer amb precaució per evitar accidents. Durant aquest tram fins l'avituallament de Guardiola de Berguedà, tots dos anem còmodament a remolc d'un escamot que s'ha format de forma natural. En poca estona agafem en Dionís, que s'afegeix a nosaltres. 

Arribem a Guardiola de Berguedà (Km49),després de quasi 2 hores de cursa. En Xavi ens espera a que carreguem piles i sortim tots junts, amb el pensament d'afrontar l'obstacle més difícil de la jornada, el Port del Pradell (1.731m.) de Categoria Especial de 21Km i un pendent mig del 7%, que salva 1.029metres. Durant un parell de kilòmetres circulem per la C-16, l'Eix del Llobregat, fins que prenem una desviació a mà dreta direcció al Pedraforca. 

Estem de nou al punt més baix, i a partir d'aquí només fem que pujar. Passats uns 3 kilòmetres a mà esquerra trobem un trencall que ens portarà fins el Jou i Sant Corneli. Es tracta d'una tranquil·la pista asfaltada, des d'on podem contemplar el Catllaras i els Cingles de Vallcebre. 

Un cop a Sant Corneli girem a mà dreta per continuar per una carretera més ample. Aviat junt amb en Xavi, anirem avançant ciclistes amb un ritme constant que farà que ens distanciem lleugerament d'en Sergi i en Dionís. Abans d'arribar a la pista forestal que porta cap al poble de Peguera, ens desviem a mà dreta fins Vallcebre.

Una vegada arribem al Coll de Fumanyà (1.548m.), on ens rep un dinosaure immens de ferro, i que sembla que estan reconvertint una antiga mina en un espai cultural, s'inicia una forta baixada direcció Saldes que s'estroncarà de cop quan els controls ens desviem a mà esquerra. Estem als darrers 3Km del Port del Pradell i on s'inicia el veritable infern.

Amb la vista, vaig mirant els ciclistes que van per davant. Alguns ja circulen de banda a banda de la carretera. Aprofito per fer les darreres fotos just abans de la senyal de trànsit que indica un 20%. A partir d'aquí cal agafar fort el manillar, estrènyer les dents i guanyar metre a metre, fent ziga zagues damunt la bicicleta, a una velocitat de ralentí sense perdre l'equilibri.

Sort en tenim, tots els participants, de la claca espontània de familiars i afeccionats que han vingut, i que ens han donat forces per no posar peu a terra. A un kilòmetre escàs per coronar, avanço en Xavi que ha parat en dues ocasions per rampes a les cames. Una vegada a dalt, s'observa en primer terme el Pedraforca, encara que a mida que iniciem el descens cap a la Pleta Palomera desapareix la silueta característica de l'enforcadura passant a ser un mur de pedra de grans dimensions.

És aquí, al principi de la baixada, on en un nou avituallament, ens reagrupem tots quatre. Les rampes sostingudes han fet estralls en més d'un, provocant més d'un fiasco, parlant en termes de trial... Un cop recuperat l'alè i amb els dipòsits de glucosa més alts ens dirigim cap a Gósol. A aquestes alçades i amb els símptomes previs, recomano als companys que es prenguin un xarrup de magnesi, per recuperar la fatiga muscular.

Una vegada creuem el poble de Gósol (Km 83), s'inicia el tercer port del dia, el Coll de Josa (Km 89), de 2a Categoria i 8.5Km de longitud amb un 5.1% de desnivell mig.  Personalment, estic pletòric i pujo el port molt fàcilment. En Xavi sembla que va millor, però encara no està al seu nivell habitual. En Dionís sense fer soroll, va sumant ports i en Sergi es mostra molt ferm, malgrat el poc kilometratge en els entrenaments. Units fent força! Es tracta d'arribar tots junts, si podem mantenir un ritme semblant.

El descens cap a Josa de Cadí és ràpid i cal anar en compte en alguna corba on la organització ens indica que cal ralentitzar la marxa per no prendre mal. Aviat la carretera gira cap a l'esquerra i podem apreciar la típica estampa del poblet enclavat en un turó amb el perfil del cim del Cadinell davant mateix. Quan arribem a l'avituallament de Josa, (Km 94), veiem un noi que ha patit una caiguda i està a l'espera de l'ambulància; Malgrat l'abandonament sembla que la cosa només quedarà en múltiples contusions.

Després de menjar quelcom i omplir bidons, seguim baixant fins el trencall que ens porta a Tuixén. Aquí iniciem la quarta ascensió del dia, el Coll de Port de 1a Categoria que guanya 537m+ en 10Km i que suposa un 5.4%% de desnivell mig. L'asfalt de la carretera està bastant degradat i cal buscar la millor traçada per evitar un major desgast. A aquestes alçades, les forces ja comencen a notar l'esforç acumulat.

En Xavi a les primeres rampes ens pren una avantatge que ja no recuperarem. La resta anem pujant a ritme i arribem junts a dalt, on ens reunim de nou amb ell a l'avituallament. El Coll de Port està a 1.663m. d'altitud i és el Km 110 de cursa. Per davant ens resten un curt descens de 4Km, fins una cruïlla, on hi ha dos trencalls, un que va cap a la Coma i la Pedra i l'altre que va cap a l'estació d'esquí de Port del Compte.






El traçat que seguim puja cap al centre hivernal. El ferm de la calçada és ple de grava ja que estan fent tasques de pavimentació, que dificulta l'ascensió. Per sort són només 2Km durs i aviat passem per la urbanització a la cota 1.680, que hi ha a peu de pistes. En Xavi passa primer, després jo, i en Sergi i en Dionís un pèl més tard.

A partir d'aquí, pedalem per un tram planer fins el Coll de Jou, amb espectaculars vistes al poble de Sant Llorenç de Morunys i el Pantà de La Llosa del Cavall. Em paro a fer un parell de fotos i m'atrapa en Sergi. Cauen quatre gotes i tots dos iniciem el descens fins a Sant Llorenç de Morunys, esperant que la cosa no vagi a més. A la sortida del poble, hi ha el darrer avituallament abans de la meta. 

Tots junts encarem l'ultim escull, el Port de la Mina, de 2a Cat. 7.5Km de distància , un 4.6% de desnivell i un guany de 375m+. Particularment, és on més he patit de cames. Les forces estan al límit i una vegada passat un túnel, només ens queda una divertida baixada cap a Berga, sota la mirada d'uns núvols amenaçadors que no tardaran gaire a descarregar amb força després de la dutxa. 

Després de 8h18'19" tanquem el cercle i entrem tots junts a meta contents d'haver gaudit d'una jornada cicloturista per recordar. En definitiva una ruta molt recomanable, per la seva bellesa paisatjística, per la duresa, i que en pocs anys es convertirà en un referent. Les vistes panoràmiques als Cingles de Vallcebre, al Pedraforca o el Cadinell; L'esclat de colors dels paratges del Catllaras, la Serra d'Ensija i la Serra del Verd;






Els seus pobles aïllats, enmarcats en racons de postal, com Sant Jaume de Frontanyà, o Josa de Cadí, i la historia i desenvolupament d'aquests nuclis que donen nom a la ruta, són l'altre vessant menys lúdica, però que també ens van omplir de goig.

CLASSIFICACIONS

Lluís Planagumà i Grífol