TRAVESSA EN BTT PELS PORTS I EL BAIX MAESTRAT – CASTELLÓ (31/10/11 - 2/11/11)

TRAVESSA EN BTT PELS PORTS I EL BAIX MAESTRAT – CASTELLÓ (31/10/11 - 2/11/11)

ETAPA 1 POBLA DE BENIFASSA – SORITA DEL MAESTRAT 56KM 1.500M+

Encara que la sortida oficial la vàrem desestimar per una altre millor ocasió per falta de quórum, la Beth i jo decidim portar a terme els plans prevists, amb l’excepció de la primera etapa de la ruta. Així doncs, dissabte 30 d’octubre ens dirigim amb cotxe fins la petita localitat de la Pobla de Benifassà, ja dins la provincia de Castelló a tant sols 18 Km de La Sénia. Un cop allà ens allotjem a Casa Manolita, on la Sra. Manuela ens deleita amb un sopar contundent, (Escudella i carn d’olla; Conill a la cassola per llepar-se els dits; Un parell de panellets i fruita), pensant que arribariem amb molta gana després d’una dura jornada de mountain bike. La sorpresa seva va ser quan ens va veure vestits de carrer i sense despentinar-nos… Pel que respecte a nosaltres, cal dir que vàrem fer un bon paper i no vàrem deixar ni les engrunes…!

L’endemà al matí, després d’haver dormit una hora més a causa del canvi horari, ens despertem a les 7h per acabar de preparar les alforges. A les 8h anem a casa de la Sra. per fer un esmorzar de pagés amb embotit i pa amb tomàquet; El vi negre el descartem optant per una cervesa sense alcohol per tirar avall tot el que estem endrapant… A hores d’ara, tenim la sensació que no hem parat de menjar des de que hem arribat. Hores més tard ens adonarem que sort que hem carregat les piles, ja que la dificultat del terreny i els desnivells ens faran patir fins el límit. A les 9h30’ iniciem la ruta un pél tard des del poble a 670 metres d’altitud, envoltats d’un entorn aïllat entre muntanyes, on es respira una tranquilitat d’una altre època. Sembla que aquí, no hagin arribat els temps moderns.

Sortint del poble per l’oest hi ha dues alternatives; Un camí més planer en general, però més lent i un altre encimentat, més directe i més exigen, els primers quilómetres. Després d’omplir els bidons a la Font Lluny, prenem aquesta última opció. De seguida la pista s’enfila vertiginosament sense descans durant 4 Km: Guanyem 400 metres de desnivell positiu, per tant es tracta d’un 10% de mitja amb trams que són autèntics murs de formigó. La Beth comença a maleir la travessa i amenaça a tornar enrere a buscar el cotxe. Està clar que fa temps que no toca la bicicleta i això es nota sobretot a les primeres de canvi; Li falta forma física i cadencia de pedalada. Jo també noto la fatiga degut al nul entrenament darrerament en bicicleta.

Des de dalt del Coll de les Eres on finalitza aquest tram s’observa al fons de la vall, la Pobla de Benifassà i es dibuixen les zigazagues que hem remuntat enmig de la vegetació. Per carretera local pedalem fins l’entrada del poble de El Boixar (Km 6) a 1.065 m. s.n.m. sota un ambient fresc i força núvol. Malgrat que la ruta prevista era per pista fins a Castell de Cabres passant pel Cerro del Àguila, rebutgem aquest deixant a ma esquerra una especie de tallafocs i continuem per asfalt, en força mal estat durant 8 Km per un entorn amb cases en runes i cabanes de pastors. El rigurós clima a aquesta alçada dificulta molt l’agricultura i actualment només queda la ramaderia com a única font d’explotació de la terra. El paisatge està esquitxat de murs de códols que separen les propietats o camps de pastura. Destaca també la multitud de xavagons per evitar esllevissades del ferm.

Arribem a Castell de Cabres a 1.130 metres s.n.m. després de 15 Km i parem per prendre un tallat i fer un tomb pel poble. Ens sorprén el nom de dues cases el nº6 i el nº10, Cal Coño i Cal Coñet respectivament. No sabem la historia que hi ha al darrere però no ens deixa indiferents. A partir d’aquí enllacem de nou el track i deixem la carretera per agafar un camí que va pujant progresivament i que ens dóna una imatge de postal del poble i els seus turons, si girem la mirada enrere. Al coll, ens trobem amb una cadena que impedeix el pas de qualsevol vehicle. Com que estem en una zona on hi ha força bestiar, principalment boví, no serà la darrera tanca amb la que ens toparem. Una vegada salvat l’obstacle, continúem per una pista solitaria en bon estat fins a un mas mig destartalat. A partir d’aquí el camí s’endinsa en una pineda, pedalant sempre en lleu descens fins que el paisatge es torna a obrir.

Ens trobem en plena Serra dels Canals, un racó perdut i salvatge, dominat per la Masia Godés. Ara el sol llueix i sembla que els núvols s’evaeixen definitivament. De cop la pista pedregosa baixa dreta fins arribar a l’alçada de La Rambleta, un torrrent sec ple de códols, que seguim fins a una zona de pollancres daurats i grocs, colors inequívocs d’una tardor avançada. En aquest punt sortim a la carretera (Km 27), molt aprop del poble de Herbes, que deixem a la dreta i iniciem la pujada al Port de Torre Miró durant més de 4,5 Km. Les forces ja estan justes i les rampes s’ens atravessen un xic. Sort que la temperatura és ideal per anar en bicicleta, per que en una altre època podria haver estat un infern. Portem acumulats més de 1.000 metres en tan sols 30Km i les alforges pesen lo seu…! A la cota 1.150, uns 100 metres abans de coronar el port ens desvíem per una pista que es transformarà en un corriol, on el seu pendent ens obligarà a caminar durant 15-20’.

Superats aquests entrebancs, en ple descens punxo i un cop arreglada la roda parem una estona per menjar-nos l’entrepà. A les 17h, arribem a l’area de lleure de Les Pereroles (Km 37,5). És tard i la Beth que ja està força cansada, vol fer canvi de plans i anar a dormir a Morella, a tans sols 10Km de distancia. Finalment, accedeix a continuar tot i que s’ens faci fosc, per no trencar el pla de ruta previst. Així doncs després de baixar per la carretera N232 durant un parell de kilómetres, agafem un camí que surt al costat de la Venta de Farinetes. La pista sempre en descens no presenta massa dificultats apart de la propies característiques del ferm, però la foscor i la nit ens sorprendran al Km 42 tenint que continuar a un ritme més lent durant dues hores pel Barranc de San Marcos, amb l’única ajuda del gps i la llum del frontal, abans d’arribar a Zorita del Maestrat a les 20hores (Km 56), després de 5h49’ de temps real pedalant i 1.500 metres de desnivell positiu. Un cop instal•lats a Casa Baltasar, el bar-fonda del poble, sopem un plat combinat que ens deixa més que satisfets. Poca estona després marxem a dormir, doncs demà cal continuar i el itinerari és força exigent.

ETAPA 2 SORITA DEL MAESTRAT – MORELLA 40KM 875M+

L’endemà al matí aprofitem per descansar bé ja que no obren el bar fins les 8h30’. Esmorzem un immens entrepà de truita amb formatge/pernil acompanyat d’unes olives negres d’Aragó que ens deixen l’estómac a gust per unes quantes hores. El poble de Sorita està situat dalt d’un turó i ofereix unes boniques vistes dels voltants. Al fons s’aprecien uns cingles on s’amaga el Santuari de la Balma, punt cap on ens dirigirem. Com que al final s’ha fet tard, ja són les 10h passades, anem fins aquest punt per carretera (Km 3) per guanyar temps, desaprofitant l’agradable passeig que va fins la balma per la llera del riu Bergantes, totalment sec.

Un cop allí descartem la visita, si no volem que s’ens faci de nit un altre cop, i agafem una pista que puja pel Barranc de Coves Longues. Literalment estem transitant pel cabal d’una riera amb grans blocs de roca que formen amagatalls naturals. El silenci és absolut, i l’unic que ho trenca és el redolar d’alguna pedra, que ha provocat el pas d’alguna cabra ibérica espantada pel nostre pedalar. En un punt determinat el track deixa la pista i s’enfila per un corriol, on cal arrastrar la bicicleta. Després de repassar la cartografia del gps, decidim seguir per la pista principal i no seguir el track marcat. És una aposta personal, que pot sortir bé o malament, però aquí està l’emoció…! El camí ésta en bon estat però les rampes són molt dretes, fins el punt de tenir de baixar de la bicicleta. Arribats a un lloc concret seguim les restes d’un corriol en direcció Cabezo Millan 949m. s.n.m. Sense que ningú ens ho demani ens tocarà patir de valent per superar 150 metres de desnivell i empalmar amb el track original a dalt de la Sierra Manadella. El sender molt dret i dolent ens obliga a caminar i a apretar el fre a cada pasa per no recular enmig de la pendent. La suor i la sed s’apoderen de nosaltres durant força estona.

Finalment tornem al bon camí. Es tracta d’una pista que va per la carena, molt panoràmica i que és frontera natural entre la Comunitat Valenciana i Aragó, dividint les provincies de Castelló i Terol. En els dos dies que portem, encara no ens hem creuat en cap més ciclista, tot i que estem en un pont de quatre dies…! Les vistes són molt amples i quasi no es veuen pobles; La veritat és que la zona està fortament desahibatada, amb molts pobles de menys de 100 habitants, El bosc de pins és el que predomina en aquestes contrades, així com les extranyes formacions rocoses. Mica en mica anem fent via per un camí que puja i baixa suaument fins arribar a la Cumbre del Infierno a 1.000 d’altitud i Peña Cortada. Es tracta d’un pas literalment obert per l’especie humana des d’on s’aprecien una serie d’espadats i barrancs espectaculars. En poca estona sortim a una carretera, sota un parc eólic, que ens portarà en un ràpid descens fins a Villores (Km 25).

En principi voliem parar al poble per menjar un entrepà i beure algun refresc, però com que de cop i volta s’ha girat un vent de tempesta i de lluny s’aprecia una tormenta amb aparell eléctric, decidim omplir els bidons a una font i fer continuar la ruta. A l’alçada de nou del riu Bergantes, surt un camí bastant dolent cap al poble de Forcall que renunciem a seguir a causa de l’empitjorament de la meteorologia. Sembla que avui ens mullarem, però això no és el problema. El que si que ens neguiteja són els llamps i trons que cada cop estan més aprop. Vist el panorama, decidim enfilar cap a Morella de la manera més fácil i directe, o sigui per la carretera nacional CV14, on el trànsit de camions és una constant. Deu haver alguna cantera, o alguna cosa per l’estil, ja que la majoria són de la mateixa empresa. Mica en mica comencen a caure les primeres espurnes de pluja. Deixem el trencall per anar al poble de Forcall a la dreta, així com el camí que teníem previst agafar durant uns 7 Km paralel al riu, fins l’antiga Fàbrica Giner.

Amb les presses no hem consultat el desnivell i resulta que el traçat per carretera és més cansat que pel camí. A falta de 3 Km per Morella arribem al complexe que hi ha al voltant de la Fàbrica Giner, on hi ha un alberg de joventut i el centre de Btt dels Ports. D’aquí es on surten la majoria de rutes que es fan per la comarca. Ara són les 16h i aprofitem per relaxar-nos i menjar un entrepà. Ja només queda remuntar uns 200 metres de desnivell fins arribar a les conegudes muralles que envolten la ciutat de Morella (1.000 m. s.n.m.), on arribem a les 17h30’. Aprofitem les darreres llums del dia per fer una volta per tot el contorn de muralles que encerclen la vila, abans d’anar a l’hotel La Muralla, on ens allotjarem aquesta nit. En total hem fet 40Km i 875 m.+ en 3h46’ de temps real pedalant.

Després de la dutxa pertinent sortim a passejar pel carrer principal on hi ha la majoria de comerços i restaurants, així com l’Ajuntament, on estan fent una campanya per recollir firmes per declarar Morella, com a ciutat, Patrimoni de la Unesco. A les 20h30’ ja estem entaulats per calmar la fam que portem dins. Cigrons amb de primer, i Manetes de porc a la brasa de segon. En acabar de sopar amb el cos relaxat, com sempre que fem travessa, ens venç la son d’una forma fulminant. A les 22h ja estem somiant…!

ETAPA 3 MORELLA - POBLA DE BENIFASSÀ 76KM 1.400M+

Ens despertem a les 8h i a les 8h30 anem a la cafeteria de l’hotel on fem un esmorzar tipus continental. Un cop tot recollit arranquem a les 9h30’ de Morella disfrutant de les vistes amb la llum del sol. L’entorn és molt àrid i la vegetació és escassa. Sortim per l’antiga carretera nacional fins creuar un antic aqueducte anomenat els Arcs de la Pedrera. Passat aquest punt entrem a la N232 que seguirem durant 2 Km fins la Font de Vinatxos, on ens desviarem per una pista asfaltada que ens portarà, després d’una divertida baixada, fins la Masia de la Carcellera (Km 10). A partir d’aquí el paisatge torna a ser més verd amb grans extensions de pins entre les roques. Durant 15 Km pedalarem en total sol•litud fins arribar de nou a la civilització.Transitem per uns racons inhóspits, deixats de la ma de Deu, i quasi oblidats per l’especie humana. Només queda algún casalot mig abandonat i vaques que campen al seu aire pel mig de la muntanya.

La ruta transcorre entre els 1.000 i els 700 metres d’altitud en sentit descendent. La complicada orografia, fa que el camí salvi un parell de barrancs que suposa un esforç adicional per les nostres cames ja que ho fa, de forma molt sobtada, amb rampes superiors al 20%. A uns 5 Km de Vallibona, ens afegim a una pista en millor estat, que uneix aquesta població amb Castell de Cabres, dins del Parc Natural de la Tinensa de Benifassà. Des d’aquesta cruilla s’inicia una forta baixada amb trams de formigó, en els punts de major pendent, per preservar l’estat de la pista en época de pluges. De cop entre els espadats de roca que configuren el panorama divisem Vallibona, com si fos una imatge de postal, un poble aïllat per les muntanyes al bell mig d’un congost, Es tracte, d’un petit nucli que està situat a la capcelera de la Vall del riu Cérvol, l’únic riu del Comunitat Valenciana que no ha estat malmès per l’home.

Entrem per la part alta del poble; Són les dues del migdia i només hem fet 25 Km. Avui s’ens ha obert la gan més aviat i aprofitem per descansar i menjar un entrepà calent i un refresc a l’Hostal la Carbonera, per no perdre gaire temps, doncs tornem a anar contra el rellotge. Pel carrer es repira un ambient de dia festiu (Tot Sants), amb alguns turistes que van a dinar, així com els caçadors de senglars que ja toquen retirada. A les 14h45’ reprenem la ruta cap a Rossell, el proper poble que ens trobarem 24 Km més enllà per carretera poc transitada i amb unes vistes impressionants sobre el riu Cérvol que anem seguint. El llit del riu està totalment sec, però com que el lloc és molt perdut tampoc li resta encant. L’itinerari és un continu trencacames, però bastant cómode ja que el ferm no revesteix cap dificultat técnica, baixant fins el riu en alguns moments per tornar agafar alçada més tard. Una vegada creuem el poble de Rossell (Km 50), seguim direcció La Senia, entre camps d’oliveres molt ben cuidades, tot i que serà un trajecte que no disfrutem gaire per culpa dels caçadors que estan atrinxerats pels voltants.

Després de 58 Km arribem a La Senia (Tarragona), on el riu del mateix nom és la frontera natural amb la provincia de Castelló. Són les 17h30’ i aviat serà fosc. Encara ens falten 18Km fins a la Pobla de Benifassà per tancar el cercle. La Beth no té gaires ganes de pedalar més de nit i anem a la Policia Local, per veure si hi ha, algun taxi disponible. L’alt preu i l’espera fa que desistim. Per tant no hi ha més remei que continuar.

Tres kilómetres més enllà (Km 61) parem davant del Restaurant la Font de Sant Pere, per veure si algúna ànima caritativa em puja fent dit. Després de 10’ només ha passat un cotxe en la direcció desitjada. El cap de setmana llarg està a punt d’acabar i nomès hi ha trànsit en el sentit contrari, per tant optem per la darrera alternativa. La Beth es quedarà aquí i jo pujaré els 350 metres de desnivell i els 15 Km sense alforges ni pes de cap tipus, per passar-la a recollir més tard amb el cotxe. Per carretera i amb el frontal en marxa surto a les 18h15’ per acabar el nostre periple per terres dels Ports resumits en 3 dies de ruta, 173 Kilómetres i 3.800 metres de desnivell positiu, arribant a la Pobla de Benifassà 50’ més tard.

1ª ETAPA LA POBLA DE BENIFASSA - SORITA DEL MAESTRAT


2ª ETAPA SORITA DEL MAESTRAT - MORELLA


3ª ETAPA MORELLA - LA POBLA DE BENIFASSA

Lluís Planagumà i Grífol.