El Tour du Lord ha viscut aquesta primavera/estiu 2022, la seva tercera edició. Es tracta d'una iniciativa lúdico-esportiva sorgida arrel de la pandemia, per impulsar econòmicament el comerç local i de proximitat i donar a conéixer o potenciar la comarca del Solsonés i els seus voltants a cop de pedal amb bicicleta de carretera o de muntanya. El seu campament base es sitúa a Sant Llorenç de Morunys des d'on parteixen i finalitzen una part de les etapes.
La idea inicial era fer una prova esportiva de tres dies durant un cap de setmana, però les maleïdes onades de Covid de l'estiu del 2020 i els seus perills de propagació a la zona d'influència, van fer modificar els plans prevists, reconvertint la essència de la mateixa. Així doncs, es descarta la primera opció, i es passa a un format molt més obert amb un marge de 4 mesos per completar el recorregut de les etapes, entre el 15 de Maig i el 15 de Setembre, sense horaris de sortida i arribada, i a fer com, quan i amb qui vulguis.
En el meu cas, el 2020 havia estat operat del lligament creuat anterior i del menisc i no era conèixedor de la existència del Tour du Lord. El 2021 encara en el tram final de la meva recuperació no vaig voler forçar la màquina abans d'hora, tot i que ja n'era plenament conscient dels perfils i "perills" de les 7 etapes, emulant les épiques etapes de les grans voltes ciclistes com Le Tour de France, etc... El 2022 sí que he estat present i ja sense excuses....
El primer tast va ser el cap de setmana del 9-10 d'abril amb la Pinós - Roubaix "La Prévia o el Pròleg del Tour du Lord", fent un símil a la París - Roubaix, tot coincidint amb l'època que es celebren les carreres clàssiques d'un dia. Un autèntic trencacames de 200Km, 3.800m+ Murs, 13 Sterratos, i 2 Trams de Pavés a fer en una jornada. Una veritable prova de foc, que vaig dividir en dos dies particularment (Versió Pepin), per fer-me una idea i veure com les gasten aquesta gent del Tour de Lord.
STAGE 1 PEPIN: 15/05/2022 LE GRAND DEPART
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ - COLLADA SUBIRANA - COLL DE LA BATALLOLA - EL MORTIROLO - COLL DE MALANYEU - COLL DE PAL
114KM 3.100M+ 7H29'TOTAL
El 15 de maig va ser la data fixada per donar el tret de sortida a les etapes d'enguany del Tour du Lord, amb una performance dels madafakas in person... La Stage 1 o "Le Grand Depart" va tenir lloc al Berguedà i va venir acompanyada d'un bon sarau, amanit amb cervesa artesana, carn a la brasa amb pa amb tomàquet i formatges de cabra al finalitzar l'etapa, just a l'area de pícnic de Gréixer. Els ciclistes vam viure moments de xou mediàtic en un parell de punts, al més pur estil de final d'etapa de muntanya dels Alps o Pirineus amb aficionats embogits al pas de "La Grand Boucle".
Així doncs tot "Madafaka Amateur, Pro o Super Pro" teníem una cita al Bar Cadí de Guardiola de Berguedà on vàrem pagar 20 euros per recollir Le Passeport, un llibretó on hi han detallades les 7 etapes de Bicicleta de Carretera (Easy o Pepin) i les 2 etapes de Bicicleta de Muntanya o Gravel - Sauvage (Easy o Pepin). Allí mateix també vam poder adquirir si es volia una gorreta a conjunt amb el maillot, que ja havia encomanat feia un parell de mesos.
.JPG)
Malgrat no haver-hi una hora determinada de sortida, una munió de ciclistes a partir de les 7h -7h30 del matí va anar desfilant pels carrers del poble en direcció al bar on la cua va anar en augment. Després d'un bon esmorzar i amb la indumèntaria oficial ja vaig posar fil a l'agulla.... A les 8h15 surto del poble per encarar les primeres rampes de la Collada Subirana, que em van treure la son de cop. Un xic abans de Sant Julià de Cerdanyola la carretera es torna més amable i un cop passat el nucli torna a picar fort cap amunt fins el mateix Coll.
.JPG)
Com que sóc dels que es va parant a fer algunes fotografies, em van avançant companys amb qui aniré coincidint al llarg del trajecte. Un d'ells és en Carles L'Hevedher a qui l'enganxo amb el Pedraforca de fons. Ciclem junts la resta de l'ascens, mentre anem compartint batalletes. Abans de coronar ens rep un guàrdia civil amb un caliquenyu a cops de pitu i porra, entre altres que animen el cotarro. Ens deixen clar que avui serà un dia especial...
.JPG)
Un cop al petit municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Km 27) aprofito per menjar quelcom i reomplir el bidó. El dia és radiant i cal hidratar-se a consciència. Per endavant es presenta un fals pla amb tendència descendent on coincideixo amb un nombrós grup de ciclistes de Torà, un parell dels quals conec de la Pinós-Roubaix. Tot seguit, creuem les poblacions de Borredà i Vilada abans d'encarar el famós "Mortirolo" català, el primer obstacle seriós malgrat la seva curta distancia i que guanya alçada per una carretera veïnal d'un carril d'amplada.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
STAGE 4 PEPIN: 29/05/2022 LA FAR WEST
SOLSONA - COTE DE TORREGASSA - SANT CLIMENÇ - SANAÜJA - PONTS - ALT DE RIALB - PANTÀ DE RIALB - OLIANA - COL DE SERRA-SECA - PONT DEL CLOP - COTE DU CIRERA - SOLSONA
131KM 2.700M+ 6H25'X 20.4KMH 8H35'TOTAL
Dos caps de setmana més tard torno a territori Tour du Lord, de nou en solitari, ja que ningú ha donat crèdit a les meves súpliques... Així és com el 29 de maig m'apropo fins a Solsona amb cotxe per començar a pedalar a les 8h del matí. Seguint els consells del briefing del dijous em decideixo a realitzar la Stage 4, ja que es donen les condicions meteorològiques ideals per pedalar per aquest tipus de terreny, totalment desaconsellable de fer en época canicular.
Tal com surto de Solsona, cal remuntar la Côte de Torregassa, uns 5Km de pendent còmode però sostinguda, per després continuar recte i en clar descens cap a Sant Climenç (Km 12). Pedalo per un tram de la Pinós-Roubaix, la clàssica que vaig fer als voltants de Setmana Santa, però en sentit contrari, passant pel Venqué i fent un sifó abans d'entrar a la comarca de la Segarra i el seu primer nucli habitat, Castell de Lloberola (Km 25) dins el terme municipal de Biosca, amb la seva imponent Torre.
.JPG)
Mentre estic entretingut fent-me una fotografia en aquest indret, passa un Madafaka amb maillot oficial del Tour du Lord, sense pena ni glòria ni per saludar. És el primer company que veig avui seguint la ruta, després de la multitudinària Stage 1 el dia del Grand Depart. El traçat solitari i feréstec, presenta un perfil de baixada marcat amb un descens ràpid i divertit cap a Sanaüja (Km 31). M'afanyo per intentar agafar-lo, i fer un tram plegats per comentar quelcom, però tot just quan l'enxampo entrem al poble, i veig que es para a la plaça i jo continuo fent el meu camí...
.JPG)
Ara toca pedalar en contra del vent, per una carretera principal que va cap a ponent. Al cap de poca estona noto per darrere la presència d'un ciclista. Ara és ell, qui va retallant-me metres, i quan arriba a la meva alçada, no tarda en avançar-me sense creuar ni una paraula, ni una mirada. El jove apàtic, sembla abduït per no sé què! Apreto les dents per no perdre la seva estela i poder descansar un xic darrere seu, sense dónar massa pedals i captar alguna imatge sobre la marxa, camí de Ponts.
.JPG)
Al cap d'una estona, trec forces per ser jo qui ara doni relleus i ell vagi més cómode darrere, tot sense dir-nos ni mu, però a vegades la comunicació funciona "sense cablejat pel mig". Així és com fem cap a la vila de Ponts (Km 45), i un cop creuem la població ens desviem cap a l'esquerre en direcció a Gualter. A partir d'aquí la carretera pica amunt, i aquesta aviat dicta sentència de forma natural. El xicot passa davant sense dir ni ase ni bèstia, i prossegueix el seu periple triunfal tot sól...
.JPG)
A aquestes alçades el sol ja escalfa i cal menjar i hidratar-se convenientment, ja que fins ara la etapa acumula poc desnivell positiu, i lo dur encara està per veure... L'Alt de Rialb enllaça unes corbes amples, però no sé perque se'm fa força feixuc. Per sort paro un parell de cops per observar les boniques panoràmiques que ens regala el Pantà de Rialb, a mida que anem agafant alçada i perpectiva. El blau turquesa destaca i dóna personalitat a l'entorn que l'envolta.
.jpg)
Els camps de cereals, alguns encara verds i altres de colors més torrats, junt amb els pipiripis vermells, posen la nota de color al paisatge rural aquests dies de primavera avançada. Un cop a l'Alt de Rialb, cal girar a la dreta per una via local on hi ha una senyal de trànsit que denota que ens endinsem per territori inhóspit, ja que indica CHE Km 0. Em paro fins i tot a fer una foto, mentre em saluda un grup de ciclistes al crit d'Allez Madafaka. Van tots amb el maillot de Biking Point, i fan molta patxoca.
Mentre em deixo caure pendent avall per la revirada carretera, em venen al cap aquestes sigles... Dedueixo que volen dir "Cuenca Hidrográfica de España". En breu creuaré el pantà per un pont, on hi ha un parell de pescadors i alguna barca. El nivell és acceptable tota i la sequera que arrastrem, però si no plou en breu caldrà fer restriccions i estem a finals de maig... Passat aquest punt coincideixo amb dos companys que estan fent la mateixa etapa i sembla que porten un ritme semblant al meu. Comencem a xerrar i tenim una amistat compartida. Són en Carles Gamisans i l'Andreu Bartuí.
L'antic poble de Tiurana està sota les aigües de l'embassament i només s'albira el nou poble dalt d'un turó a l'altre vorera del pantà, just davant nostre. Mentre gaudeixo de les vistes, els companys de fatigues fan camí pel seu compte. El traçat que ens han preparat, segueix de punta a punta tota la vessant occidental del pantà i m'ha permès conèixer uns indrets que difícilment hauria vist mai, sinó fos per l'estima al territori que etapa rere etapa professen els ideòlegs del Tour du Lord, i que els seus feligresos seguim amb devoció.
.JPG)
La ruta molt panoràmica, inclou la vista d'un parell de meandres que forma el riu Segre, de gran bellesa sota un silenci absolut, ja que durant uns 40Km pedalem per un carretera amb nul trànsit rodat. Passat el petit nucli de Vilaplana (Km 72), amb el seu mini parc infantil, i sense cap punt d'aigua en molts kilòmetres enfilem el tram final del pantà que ens portarà a Oliana que es divisa a la llunyania. Les aigües aquí són tèrboles ja que estem en zona d'aiguabarreig degut a la confluència de les aigües de la Ribera Salada, el Segre i el Rialb.
A Nuncarga (Km 85) em trobo al grup de ciclistes del Biking Point que estan inflant la roda d'un dels companys que ha punxat. Tot seguit arribo a Tragó (Km 87) i creuem el riu Segre per un bonic pont penjat, abans d'entrar a Oliana. El track no passa pel poble però després de 90Km cal carregar piles i hidratar-se molt bé, perque ara arriba el plat fort de la jornada... Al primer bar que trobo, coincideixo de nou amb en Carles i l'Andreu. Faig un entrepà de truita i un beure mentre rebaixo la temperatura corporal sota la ombra d'un para-sol.
Omplo el bidó, poso el cap sota l'aixeta i remullo la gorra Madafaka abans de reemprendre la marxa junt amb els dos companys que ja no deixaré fins el final d'etapa. Sortim d'Oliana (450m. s.n.m) a la 13h30 sota un sol radiant. A la primera cruïlla ens desviem cap a la dreta en direcció a la Valldan, per una carretera estreta que finalitza al fons de la vall, just on hi ha la població del mateix nom. Just a l'entrada d'aquesta ens desviem de nou cap a la dreta i comença el Sterrato de la Valldan de 3 ☆☆☆ d'uns 3Km de longitud i bon ferm però amb molta pendent, sobretot a la segona part que em deixa sense alè.
Aquí, cadascú dels tres anem al nostre ritme, i jo vaig fent un estira-arronsa amb l'Andreu, ja que aprofito per captar alguna imatge de l'entorn, mentre en Carles que està més fort, va un pèl endavant. Quan acaba el tram de terra, continuem amunt per la vessant inèdita del famós Col de Serra-Seca. Un veritable infern que ens ha deixat ben tous i a punt de posar el peu a terra ja que es tracta d'un mur interminable sense respir, i on demano clemència a la Verge de Lourdes. Només faig vaig mirant el Gps per saber l'altitud a la que em trobo i conèixer els metres que em resten per coronar el port.
.JPG)
Un autèntic os dur de rossegar... Ara entenc perque aquesta etapa 4 junt amb la 7 no són aptes de fer en temps de canícula. Primer el llarg tram de 40Km seguint el pantà de Rialb sense quasi nuclis habitats i després aquest segon tram amb molta pendent, orientat al sud i sense punts d'aigua durant uns altres 40Km més... Una vegada dalt del Coll de Serra-Seca (1.229m.), punt de pas del Tour de France l'any 2009 en l'etapa Barcelona - Ordino de 224Km, fem les fotos de rigor i iniciem un descens pronunciat amb bon asfalt, on obrim gas a fons.
.JPG)
La baixada passa per Montpol (Km 107) dins el terme municipal de Lladurs, on fem una parada d'emergencia per demanar aigua de l'aixeta a una casa de colònies, ja que estem molt assedegats des de fa estona. Més calmats ens atansem fins al Pont del Clop (613m.), punt de bany clàssic d'aquestes contrades, on un xic més amunt conflueixen les aigues del riu Fred i de la riera de Canalda, formant la Ribera Salada. El temps de relax, o sigui el temps que hem estat sense dónar pedals, uns 10Km, ha arribat a la seva fi, que és el que dura el descens des del Coll de Serra-Seca.
.JPG)
Tocarà suar la carnsalada de nou ja que tenim que superar la Cote du Cirera, un altre mur amagat enmig d'una vegetació frondosa, que serà el darrer obstacle abans d'arribar a Lladurs i Solsona (Km 131), on finalitzarem la jornada. Un cop allà, m'apropo amb els companys d'aventura Carles i Andreu fins l'Hotel Gran Sol, un dels punts oficials on es pot segellar, i et donen la canya de rigor per haver acabat una nova fita. Aquí no regalen res, ja m'enteneu, no...? Per rematar la festa, fem un parell de plats de braves i alguna birra més mentre recordem els moments més crítics.
.JPG)
STAGE 7 PEPIN: 04/06/2022 LA GUILLOTINE
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - COL DE JOU - PASO DI CAMBRILS (LLINARS) - L'ALZINA D'ALINYÀ - PASO DI CAMBRILS (ALINYÀ) - COL DE SERRA-SECA - MUR DE CEURÓ - SOLSONA - MONTE TIMONEDA - COTE DU MT VENTOUX - COL DE JOU - SANT LLORENÇ DE MORUNYS
146KM 3.650M+ 7h29'X 19.5KMH 10H15' TOTAL
Una setmana després torno al Tour du Lord, aprofitant l'excusa de la Fete du Colesterol (Xurros a dojo pels Madafakas amb Passaport), per commemorar el primer aniversari de la xurreria de l'Adolfo a Coll de Jou. Tot un personatge mediàtic que enguany ha donat molt a parlar per diversos motius... Així doncs, a les 8h del matí surto de Sant Llorenç de Morunys en solitari, per afrontar l'etapa reina, la més dura de les tres edicions del TDL que porten fins ara. El nom de la Stage 7 La Guillotine..., ho diu tot! 145Km i 3.650 metres de desnivell positiu. Pas Mal!
El primer port de poc més de 8Km i 500m+ de desnivell és per agafar gana... Les vistes sobre el pantà de la Llosa del Cavall, enguany no són les més idíl.liques a causa de la sequera i el poc volum d'aigua que ronda el 35%. Un cop a Coll de Jou (1.460m.), faig el primer pit-stop per menjar xurros amb xocolata. Cal carregar hidrats i greixos per tot el que m'espera; No sigui que quan torni ja hagin tancat la paradeta. Aprofito per parlar una estona amb la plana major del Tour du Lord (David Ariño, Jordi Vallés i l'Adolfo), ara que encara estan relaxats. Mica en mica anem posant cara als nicknames de la xarxa.
Mentre estic esmorzant em saluda en Carles Gamisans que avui fa la Stage 2 Roc Falcon, etapa que també passa dos cops per aquest mateix punt. Particularment tinc molts dubtes del timming que em portarà completar la jornada d'avui i aviat continuo la marxa en direcció a Cambrils. M'endinso en un paratge totalment desconegut per mi, com molts dels trams que configuren les etapes del Tour du Lord, i que per això m'atrauen tant.
La carretera estreta i excavada a la roca, és molt panoràmica i va resseguint els espadats que cauen del Port del Compte. A l'esquerra es divisa part del Solsonés i multitud de barrancs que esquitxen la orografia d'aquesta zona. Un goig per la vista i pels sentits pedalar per aquest indret, sense trànsit i amb un perfil clarament descendent, malgrat que hi ha trams amb repetxons fins a l'entrada del poble de Cambrils (Km 30).
.JPG)
A partir d'aquí toca fer un traçat d'anada i tornada que ens portarà de nou fins el petit nucli de Cambrils. Així doncs, cal remuntar uns 200 metres de desnivell per superar el Paso di Cambrils (Vessant Llinars), i entrar a la comarca de l'Alt Urgell. El descens fins a Alinyà, transcorre per la vessant obaga i verda, però tot el que es veu cap a l'oest i el vessant sud, és un paradís de roca. Un cúmul de muntanyes i serres dominades per l'escassa vegetació; Vaja un secarral en tota regla. Etapa prohibitiva de realitzar en el pic de l'estiu, si es vol conservar la integritat física...
.JPG)
Just a l'entrada d`Alinyà (Km 40) hi ha una font on omplo el bidó, em refresco i menjo quelcom per afrontar 8Km i uns 400m+ de pujada fins l'Alzina de l'Alinyà. Estem a l'únic sector Strava que qualifica per la Grand Final als 10 millors parcials tant d'homes com de dones. Jo em dedico a gaudir de les vistes, ja que no tinc la més remota possibilitat d'accedir als llocs d'honor, tot pujant cap a un cul de sac que s'enlaira fins els 1.405 metres d'altitud.
.JPG)
L'Alzina d'Alinyà (Km 48), és un bonic racó perdut del Prepirineu, que no hagués conegut si no fos pels ideòlegs d'aquesta bogeria "made in la Vall del Lord". Seguidament toca desfer el camí, per un divertit descens fins Alinyà, per després remuntar el Paso di Cambrils (Vessant Alinyà). Durant aquesta curta ascensió m'he creuat amb en Diego Torete que sabia que avui feia la mateixa etapa amb dos companys més, però anaven massa ràpid i no m'ha reconegut.
Un cop de nou a Cambrils (Km 64) paro a la Fonda Ca l'Agustí, un clàssic de la zona, per descansar un xic, fer un beure i menjar una llesca de llonganissa, just abans que arribin els primers clients a dinar. Tot seguit, toca per visitar de nou el Col de Serra-Seca (Km 68), avui però pel cantó més suau. Nomès 4Km i uns 150m+ em separen de tornar a veure l'escultura del ciclista en record del pas del Tour de França l'any 2009. Avui en solitari, torno a fer la foto de record, abans d'encarar un llarg descens de 14Km fins al terme municipal de Castellar de la Ribera.
.JPG)
Durant un pocs kilómetres, ara pedalo per la C-26 en direcció a Ogern, però una mica abans d'arribar a aquesta població giro a l'esquerra per un carretera local, i travesso per un pont la Ribera Salada (Km 84). Aquí s'inicia el duríssim Mur de Ceuró que ja vaig tastar en primera persona a la Pinós-Roubaix. Aquesta vegada m'ha resultat més assequible que fa quasi un parell de mesos, segurament per un millor estat de forma i perquè ja sabia el que calia fer.
.JPG)
Durant 12 Km el perfil del terreny és ascendent, guanyant uns 500m+ per boscos de pins. El descens fins a Solsona (Km 103) es fa per carretera ampla i a plena solana. Un cop al centre de la ciutat, necessito menjar, beure i fer un bon descans per afrontar amb garanties la gran traca final que m'espera... Fa calor, però qualsevol dia a aquesta hora és el que toca. Només sortir de Solsona, just davant del trencall que porta a Rotgers hi ha una font on aprofito per remullar-me la cara i la gorreta madafaka.
La temperatura és alta, però no exagerada. No és una onada de calor, però el Sol es deixa notar. Aquesta etapa, es pot definir com l'etapa reina del Tour du Lord 2022, tant per quilometratge com per desnivell, però encara em resten per superar quatre obstacles durs de pelar. El primer la Cote du Cirera (Km 114), venint de Lladurs, el faig sense problemes. Tot seguit, maleixo els dissenyadors del traçat, veient com toca perdre més de 200 metres cara avall en 3 Km aproximadament, que després caldrà recuperar...
I així comença el meu via crucis particular cap a Monte Timoneda. A primers de juny aprofitant que és la Segona Pasqua, sembla que la visita de l'Esperit Sant, m'ha donat forces i ha sigut dócil amb una meteorologia ideal per no patir més del compte. Núvols prims i una mica de roina, per suavitzar les dures rampes fins a Santa Eulalia de Timoneda i posteriorment el Cap del Pla (Km 126). Una vegada allí, deixem les carreteres secundàries i em dirigeixo cap al penúltim obstacle, la Cote du Mont Ventoux en referencia a l'Hostal del Vent que existia antigament, camí del Port del Compte.
Aquest tram és realment costós, ja que enllaça llargues rectes per guanyar desnivell sense descans, on s'acusa l'esforç de tot el dia. Són moments on preval la força mental sobre la física, per anar sumant metre a metre, concentrat en petits reptes i així seguir a sobre de la bicicleta. Un cop a la Cote de Mt. Ventoux (Km 130) a 1320 metres d'altitud, cal fer un curt descens amb vistes a la Serra de Busa, i on estiro cames i agafo empenta per pujar de nou al Col de Jou (Vessant Lladurs).
A hores d'ara, exhaust però content, ja sé que aconseguiré el repte. Només queden els últims cops de ronyó. Pujant a mà esquerra dins d'un contrafort de formigó hi ha una font, que pot salvar alguna vida... No és el meu cas, però va bé saber-ho en un moment d'emergència. La senyal postissa de "Xurros a 500 metres" m'indica el patiment que em queda i em dóna moral per fer les darreres pedalades cara amunt. Sobre les 18h20' arribo a dalt del Coll de Jou (Km 137), on paro de nou per berenar, com no xurros amb xocolata calenta...
Ummmmm! Qué bons i cruixents! Ja només resta abrigar-se per baixar fins a a Sant Llorenç de Morunys (Km 146), doncs amenaça tempesta de lluny. Una vegada al poble vaig a segellar el Passaport a la Pizzeria La Plaça, on he de reconèixer que no he tingut bon feeling amb la persona que m'atés ja que m'obre la porta per estampar el segell però no per servir-me la canya que em pertoca perque diu que està tancat... Ho deixo per un altre dia, perque vaig sol i ja hi ha ganes de relaxar-se tranquilament a casa, malgrat encara em queden uns kilómetres amb cotxe.
STAGE 6 PEPIN: 25/06/2022 ESPECIAL TUIXENT
TUIXENT - JOSA DE CADÍ - ALT D'OSSERA - MUR DE CAL PALLER - SOMMET DEL COLLDARNAT - COL DE BANCS - COL DE LA TRAVA - TUIXENT VILLAGE
99KM 2350M+ 5H02'X 19.6KMH
Per fi després de fer 3 etapes del Tour du Lord i la Pinós-Roubaix en solitari, he aconseguit pescar un llobarro, tirant l'ham a tort i a dret, per disposar d'un partenaire que m'acompanyés en alguna etapa del Tour du Lord. El protagonista es diu Jordi Martínez, alias "Rami", que ja havia mostrat interés, però que no s'ho havia pogut compaginar. Així doncs, ens emplacem la tarda del dia de Sant Joan cap a Tuixent - Village, on sopem del que portem.
Abans d'anar a dormir fem la típica passejada per fer la digestió i anem al bar de la plaça per preguntar si és allà on segellen els Passaports. Ens trobem amb l'agradable sorpresa que com que demà fan festa, ja ens posen el segell i ens donen la cervesa abans de fer la feina. Olé!!!! Com a tot arreu, hi ha gent ben parida i "altres" que no tant...! Marxem a dormir aviat, ja que la previsió meteorològica per demà és que hi hauran xàfecs o tempestes a partir del migdia.
Ens llevem amb la claror del dia com les gallines, alguns s'afeiten i tot (Rami), esmorzem i a les 7h30 sortim de Tuixent amb força fresca. Els primers kilómetres són de pujada i ens va bé per agafar ritme i treure'ns el paravent. Segur que si hagués anat sol, hagués pedalat més tranquilament, però l'un per l'altre ens hem escalfat mutuament i hem bufat més de lo normal a les primeres de canvi... La silueta de Josa de Cadí (Km 7) a dalt d'un turó és una de les icones de l'Alt Urgell, un racó perdut del vessant Sud del Cadí, on es respira pau i armonia amb l'entorn.
Al peu de l'església hi ha un Doping Point del TDL per deixar la bicicleta i fer un mos, encara que a aquestes hores està tot tancat. Així doncs desfem el camí fins a Tuixent sense pujar al poble i continuem el descens passant pel càmping Molí de Fórnols i el nucli de Montargull (Km 20). Un xic més endavant, agafem un trencall a mà esquerra i començem la segona ascensió del dia, d'uns 350m+ aproximadament, que ens portarà fins a l'Alt d'Ossera.
Transitem una jornada més per territori salvatge, quasi inhóspit i junt amb en Jordi gaudim de la soledat d'unes carreteres gens explorades. Així és com arribem a l'aïllat poble d'Ossera (Km 28), on finalitza l'asfalt i el track ens fa girar cua. Però mirant un mapa de la zona i els rètols dels camins, observem un que diu l'Alzina d'Alinyà 8Km, i ja em ve el cap un Sterrato Hors Categorie... Ho deixem a l'aire per si els del TDL en volen prendre nota...!
A partir d'aquí toca tornar per la mateixa carretera, fins un trencall que durant la pujada l'hem deixat a mà esquerra. Ara de baixada, el trobem a la dreta i just a la cruïlla coincidim amb tres Madafakas més que fan la mateixa etapa. És l'entrada del Mur de Cal Paller, uns 150m+ en 1.8Km, amb un primer tram asfaltat i tot seguit una sèrie d'esses de ciment, que ens han fet treure "Coses Pudentes, Fora del Ventre", per coronar-lo. Com bé diu en Rami "On hi ha ciment, hi ha pendent", i no s'ha equivocat.Si no aneu vosaltres mateixos a comprovar-ho...
A dalt (Km 34) s'arriba a un petit oasis, un hotel rural amb encant i piscina que avui només hem pogut conèixer per fora, però que en alguna altre ocasió caldrà visitar per dins... A continuació desfem aquesta curta secció fins el trencall abans esmentat, amb compte ja que el ciment és força rugós i no és qüestió de punxar. Allí reprenem el descens amb bon asfalt fins els afores de Montargull, intentant contactar amb el grup de tres companys que han baixat més ràpid.
Aviat passem Sorribes de La Vansa (Km 40), i a l'alçada de la Barceloneta "Aquí no hay Playa, Vaya Vaya..." els exampem fent un mojito a un dels xiringuitos... És broma! Je, je, je...! Sempre és agradable conèixer gent nova, i de seguida hi ha bon feeling. Són la Mireia Martell, en Kenneth i l'Eduard Bullich de Vilanova i la Geltrú. Xerrant, xerrant en Jordi té amics mutus, i xerrant més i explicant batalletes jo també en tinc. Així és com pugem els 7Km i 400m+ del Sommet de Colldarnat, un altre pas natural cap al Pirineu, on s'acaba el paviment asfaltat.
Una ascensió que fa molts anys diria que vam fer amb uns companys al realitzar la Transpirenaica en BTT, per després saltar cap a la Vall de Tost. A dalt (Km 51), foto de família amb dues bicicletes capiculades i un mini trípode que fa meravelles!. Per quarta vegada avui, tornem a baixar per on hem pujat i no serà la última. L'especial Tuixent és com una espècie de Dragon Khan. Un cop de nou a Sorribes parem a omplir bidons i menjar quelcom, ja que encara ens queda feina per fer. El Sol comença a picar de valent i ens amaguem sota un porxo mentre agafem forces.
.jpg)
Hem fet un 60% de la etapa o sigui uns 60Km quan iniciem la pujada més llarga i sostinguda del dia, uns 500m+. Fins al nucli de Sisquer vaig a bon ritme, però la segona part del port pateixo a cua de grup. L'home de mall sembla que ha aparegut i arribo molt just de forces, dalt del Coll de Bancs (Km 70), punt on caldrà tornar per iniciar el descens cap a Tuixent. Però encara no ha arribat aquest moment, per moltes ganes que en tinguem i per molt que ho visualitzem al track...
Ningú va dir que seria fàcil, i així és. Les hamburgueses de Cal Pepitu, surten per un ull de la cara, però som massoques per defecte, sinó ja no ens mouriem per aquests barris. Després d'un curt descens, cal remuntar fins el poble d'Adraen, mentre ens avança una comitiva impressionant de motos. És el primer moment de la jornada on veiem trànsit rodat, i sembla que tots han sortit de cop de sota les pedres... Un pél més cap al Nord coronem el Col de la Trava, però els del TDL encara ens tenen una sorpresa preparada.
.jpg)
Ens fan baixar durant uns metres en direcció a la Seu d'Urgell per observar el Mirador de la Trava (Km 77), on es divisa un magnífic i ampli panorama. No cal dir que l'ensarronada ha valgut la pena malgrat haver de refer per última ocasió tot el trajecte fins al Col de Bancs (1.388m.). Ara sí, que podem relaxar cames de veritat, durant un llarg descens passant pels bonics pobles de Fórnols i Cornellana, gaudint d'un paisatge privilegiat, i fent-la petar amb els nous amics.
Al final del descens, ja només ens resten uns 3Km fins al poble de Tuixent. Just al trencall de sota el nucli (Km 98), ens acomiadem dels companys que no han fet els deures de bon matí i que han de fer un aller-retour fins a Josa de Cadí. Doncs res, "Haber Estudiao" i Santes Pasques! Nosaltres tanquem la jornada amb un dinar al Molí de Fórnols, comentant projectes de futur de cara a les vacances que sempre volten pel cap.
.jpg)
STAGE 3 PEPIN: 15/08/22 L'ATAC DU VAN DER POEL
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
CRONOESCALADA 1KM 6'25" 8.7KMH 100M+
Després d'un mes i mig torno al quarter general de "Napoleó i els 100 soldats", mirant de reüll les aventures pirinenques Le Tour de France i a les de fa poc més d'una setmana pels carrers de Sant Llorenç de Morunys amb motiu de la Festa Major. Ambdós actes plens de llum, color, crits d'ànim i eufòria colectiva. L'altre cara de la moneda, la solitària, i sense públic és la que avui jo he viscut, i la que he triat...
A les 4h30 em sóna el despertador. És dilluns 15 d'agost, Festa Major a mig pais i a l'altre mig és festiu. Molts vilatans encara no han anat a dormir... i jo amb l'objectiu de fer dues etapes del Tour du Lord entre cella i cella... I amb més dubtes que mai per les molesties al genoll que m'han tingut tres setmanes sense fer esport, a l'espera dels resultats de la ressonància magnètica per veure l'abast del vessament articular que vaig tenir... L'Atac du Van der Poel és una Cronoescalada Popular d'un miserable Km a un 10% de mitja.
Quan arribo a Sant Llorenç de Morunys a les 6h45' del matí, no hi ha ni una ànima. Només volta pel carrer el cotxe d'escombraries, que no "el coche escoba"...Al Tour du Lord no en tenen d'això perque ni se'l coneix ni se'l espera. Com que no sé com reaccionarà el meu genoll a l'esforç no li he dit res a ningú, no sigui el cas que hagi de plegar abans d'hora. Per comprovar si a les primeres de canvi el genoll aguanta un fort desnivell en pocs metres, he decidit fer primer la Cronoescalada. Així doncs a les 7h05' desfaig part del recorregut per arribar al punt d'inici que es troba un pél més avall de la depuradora i així fer-me una idea del pa que si dóna...
.JPG)
L'inici del kilòmetre vertical és a la cruïlla entre la carretera de Monegal i el desviament cap a la depuradora. Poso el cronòmetre en marxa i pujo a ritme fins que el ferm es transforma en un ciment molt rugós i desagradable just abans de l'escorxador que em fa minvar la cadència. En breu s'entra pròpiament als carrers antics del poble i passada la placeta, cal girar a mà dreta per enfilar el carrer principal amb forta pujada que et deixa esbufegant a la Plaça de Les Eres, punt i final de la vertical, avui sense cap mena de claca, no com fa uns dies.
STAGE 5 PEPIN: 15/08/22 RASUS CRIST
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - COLL DE LA MINA - SANTUARI DE QUERALT - RASOS DE PEGUERA - PI DE LES TRES BRANQUES - STERRATO DEL MOLÍ DE TERRERS - SANT LLORENÇ DE MORUNYS
83.5KM 2,200M+ 4H40'X 17.8KMH 6H13'TOTAL
Com que el genoll ha respost bé a l'esforç de la Cronoescalada passo pel cotxe per agafar unes barretes i uns platans per fer la etapa 5 que em portarà cap al Berguedà. Són les 7h30 i cal aprofitar les hores de fresca per avançar. Així doncs, després de fer l'Atac du Van Der Poel ara toca fer la Rasus Crist, una circular de 80Km i 2.100m+, que passa per llocs emblemàtics de la geografia catalana. La ruta comença de Sant Llorenç de Morunys baixant fins el Pantà de la Llosa del Cavall que fa pena degut a la escassetat de pluges d'aquesta primavera-estiu.
A continuació s'enllaçen uns kilómetres que van picant amunt fins la cota 1000, uns 200m+ dels que després en perdrem 100, just abans d'entrar a la comarca del Berguedà, que també suposa un canvi de província de Lleida a Barcelona i de qualitat del paviment que fins ara, era correcte. No cal veure cap senyal de trànsit per adonar-se'n. Aquí no arriben els diners del pressupost del Departament de Territori de la Generalitat perquè l'asfalt està molt degradat i rugós, i no és gens agraït pedalar.
Quan arribo al Coll de la Mina (1.215m.) just a la sortida del túnel (Km 20) se'm acut fer-me un autoretrat en marxa. La idea que tenia pensada, no és la reflectida finalment. Però després de diverses temptatives i d'haver de rescatar amb úrgencia la càmera del mig de la via, malgrat l'escàs trànsit, la dóno per bona. Cal seguir amb l'etapa i no puc emprar més temps en petits antulls... El descens transcorre sota els espadats de la Serra de Queralt al cantó de muntanya i les vistes de la vila de Berga i voltants al cantó de mar.
En resum, una carretera de "Ral.li de Catalunya", que mareja fins i tot als conductors dels vehicles, amb un entorn espectacular, però deixada de la mà de Déu. A l'alçada de Berga, cal desviar-se cap a l'esquerra per la carretera que porta als Rasos de Peguera i al Santuari de Queralt. A uns 2Km es troba un nou trencall al que tornarem de nou, per anar als Rasos de Peguera, però primer cal fer un puja baixa al Santuari de Queralt (Km 37) que serveix per deixar-me les cames ben calentes...
Típic "Aller-Retour fabriqué a la maison du Tour du Lord" per sumar metres de desnivell sense moure's de lloc. Un cop de nou al trencall, comença el Port de Categoria Especial o Hors Categorie com diuen al Tour. Cal salvar 1.000m+ en 13Km el que representa una mitja del 7,38%. Els números fan mal de cap, però la pendent fa mal de ronyons i de cames. Cada kilómetre guanyat és una victòria parcial, però això és farà molt llarg.
Quan porto 4Km d'ascens paro a omplir bidons i a refrescar-me al Càmping Font Freda, ja que estic molt assedegat. Menjo quelcom i prossegueixo el meu particular calvari. Em resten 9Km i malgrat que el dia és assolellat, la temperatura ha baixat ostensiblement després de molts dies de canícula. A uns 6Km per coronar, m'agafa un ciclista que està fent turisme actiu per la zona, i que em serveix per oblidar-me relativament dels kilòmetres que falten comentant el que ha fet i el que farà amb bicicleta pels voltants.
La carretera té llargues rectes i és força avorrida, però en els últims kilòmetres es transforma en una sèrie de ziga-zagues que fan més amena, la dura pujada. Passat el Refugi de Rasos de Peguera que avui està tancat, la pendent torna a marcar uns percentatges que fan que arribi a dalt demanant la hora... Després de 53Km arribo a la Croix de Rasus Crist a 1.894 metres d'altitud. L'aire és fresc, no porto paravent, però si "manguitos" que m'aniran de perles pel llarg descens de 8Km fins un trencall a mà dreta que indica Castellar del Riu.
Seguint aquesta pista forestal asfaltada en breu s'arriba al Pi de Les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, PaísValencià i IllesBalears. L'any 2004, aquest enorme pi roig va ser malmès per un desconegut, quan va serrar una de les branques del majestuós arbre. Així és com es pot veure en l'actualitat. Aquest indret també és conegut pel famós Concurs de Boletaires, amb cistells de mides gegantines plens a vessar a vegades i altres no tant.
La ruta segueix per l'explanada de Campllong fins que s'inicia un lleuger descens i de cop i volta finalitza l'asfalt. Comença el desconegut Sterrato del Molí de Terrers o del Pi de Les Tres Branques, una pista de còdols i reguerots que cal negociar amb cura per no punxar. Torno a plantar el treuspeus per immortalitzar el meu pas, envoltat de gran bellesa paisatgística. Un xic més avall trobo dos companys, un dels quals ha patit les conseqüències del sterrato i no tenen cap càmera de recanvi.
Per sort en porto dues, i tal com em va passar a mi, fa uns mesos en un altre lloc, puc tornar el favor que a mi em van fer en el seu moment. Un bizum de 4€ enmig del bosc obra el miracle... Continuo la marxa pel tram més dret resant per no punxar, ja que l'altre càmera no és nova. El darrer troç del sterrato ara està encimentat i desemboca a la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, molt a prop de la Cantina de Llinars. Just a l'entrada/sortida hi ha una senyal que indica a Sant Serni de Terrers (Km 69).
Ja només resten dues petites pujades, per terreny pedalat a primera hora del matí en sentit invers. Mentre em dirigeixo cap a Sant Llorenç em passa un dels dos ciclistes que he ajudat. Es veu que el seu company ha tornat a punxar i va a buscar el cotxe a Sant Llorenç per recollir-lo a peu de carretera. Segurament no ha netejat bé l'interior del pneumàtic, abans de canviar la camara, coses que ens han passat a tots alguna vegada...
A la 13h30 quan ja comença a apretar la calor de valent, finalitzo la penúltima etapa del Tour du Lord del meu compte particular. A la oficina de turisme em segellen dos etapes més finalitzades, ja que la Pizzeria torna a estar tancada. Vacances..?. La veritat és que sóc una mica mala sort, ja que per un motiu o altre no ensopego mai el moment adient per prendre la canya de rigor que et dóna dret el Passaport. Una opció és anar a la piscina de La Coma on també tens opció a bany i a la cervesa, però em fa mandra recular amb el cotxe. No passa res, ja ho compensarem d'una altre manera... Je, je, je...
STAGE 2 PEPIN: 24/08/2022 ROC FALCON
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - COL DE JOU - COTE DU MONT VENTOUX - CAP DEL PLA - MUR I STERRATO DE ROC FALCON - COL DE JOU - PORT DEL COMTE - LA COMA - SOMMET DE LA PEDRA - SANT LLORENÇ DE MORUNYS
71KM 2275M+ 4H33X' 15.6KMH 6H09TOTAL
Els darrers dies de vacances d'agost he aprofitat per tancar el projecte Tour du Lord amb la última etapa Pepin que tenia pendent. El dimecres 24 d'agost era el dia ideal, l'únic de la setmana que les tempestes donaven un respir. Abans però he buscat algun company de viatge que finalment han estat dos. En Pau Ratés, amb qui ja vam comentar de fer-ne alguna plegats i en Toni Marin que també s'ha animat. Ens trobem a les 7h de matí a la capital del TDL, el meu cinqué cop que la visito en el que portem de temporada.
Sembla que estiguem fent el Camí de Sant Jaume en format circular, amb tots els pelegrins suant i patint de valent, amunt i avall per quedar lliures de culpa o pecat. En fi...! El que s'ha de fer per guanyar-se el cel de Cal Pepitu, i entrar al Regne dels Madafakas. Per cada etapa acabada de les set que cal fer, els ciclistes ens lliurem d'un dels set pecats capitals d'aquesta "Divina Comedia"... i en comptes de menjar-te una Hòstia Consagrada per purificar el cos de totes les malifetes, et donen una Hamburguesa Black Angus de Collons...
Així doncs a les 7h25' sortim camí del Col de Jou (1.640m.), primer punt alt de la jornada amb bona temperatura i descobrint que en Pau i en Toni, tenen amistats comunes del món de l'esport, malgrat ells no haver coincidit mai junts abans. I és que quan ens movem en aquest món, tot és un mocador. Entre riures i explicant anècdotes ja som dalt del coll esperant fer un cafè a la xurreria més famosa del país. Però es veu que avui al xurrero se li han enganxat els llençols, i seguim el camí cara avall passant per la Cote du Mt. Ventoux i deixant-nos caure sense esforç.
.JPG)
Quan arribem a Cap del Pla (1.100m.) cal girar a la dreta pel Camí del Torrent de Riard, i a punt estem en Pau i Jo d'anar per terra a causa de la grava que hi ha acumulada a l'entrada del trencall. Indret a tenir en compte per evitar caigudes potencialment perilloses. A partir d'aquí entrem en una especie de pista asfaltada molt estreta en un estat força decadent i amb un descens molt pronunciat que ens fa reduir la velocitat per no patir cap sobresalt.
.jpg)
Mentre anem baixant cap a aquest forat negre desconegut, observem el que ens espera i a quina alçada haurem de pujar... Les gàbies dels falcons és una bona referencia. Finalment arribem al fons del pou la Riera de Canalda (790m.) on fem la foto de record, per deixar constància si morim en l'intent. Aquí prop de Junyent (Km 24) comença el Mur de Roc Falcon que ens exprimirà al màxim. Hem sentit cants de sirenes que parlen d'un 32% però el que sí que hem comprovat és que l'altímetre d'en Pau ha col.lapsat a partir del 20%...
Alguns (Pau i Toni) fan fiasco o posen peu a terra en el tram asfaltat i altres (Lluís) també al terrible Sterrato de 3 ☆☆☆ que caldrà pujar de categoria... tant pel ferm, ple de códols, com pel % de desnivell. De fet és l'únic tram de terra que m'ha fet claudicar tant del Tour du Lord com de la Pinós-Roubaix. Un xic més amunt de les grans instal.lacions on crien falcons, hi ha la Casa Cavallera i unes vinyes que són les més altes de la comarca. El resum de la dura ascensió és de 4,7Km, 463m+ i una mitja del 9,78%.
Passat això arribem a la carretera principal que enllaça Cambrils amb Sant Llorenç de Morunys, on girem a la dreta per tancar el primer bucle del dia que ens portarà de nou al Col de Jou. Un cop allí omplim bidons i ens refresquem gràcies a la font que hi ha. La xurreria segueix tancada. Després de 3 hores de pedalar, ara ens dirigim al Port del Compte recordant aventures hivernals de la zona. El panorama de la Vall de Lord que es divisa des d'aquest punt és sempre hipnòtic.
En poca estona iniciem un ràpid descens (Km 42) sense haver de pujar a l'heliport de l'estació d'esquí de Port del Compte com a la edició del 2021. Gaudim de l'entorn i de la recargolada carretera, camí de La Coma on arribem després de 54 Km. Al mirar el Gps no ens surten els números o no ens els volem creure perque Sant Llorenç està a 4Km escassos i l'etapa té 71Km. Per tant sembla que ens tenen preparada una bona ensarronada com a traca final, i el pitjor és que ens agafa a contrapeu, sense ser conscients del que encara ens queda.
A la sortida de La Coma girem a l'esquerra en direcció a la Pedra, just on s'anuncia també la Font de La Puda. Em sembla que hem subestimat el darrer port que ens queda i que ens farà patir més del que havíem imaginat. Comencem a veure les orelles al llop, sobretot quan deixem el poble de La Pedra a mà dreta i agafem una pista encimentada. Mala senyal...! Ens tocarà apretar les dents i tinc una gran sensació de buidor a l'estómac. Sense parar de pedalar, em menjo el darrer plàtan que porto, abans d'arribar a Argelaguer.
Un cop allí sota l'ombra d'uns arbres ens reagrupem tots tres i recuperem l'alè per uns instants. Portem 3Km i traient la calculadora deuen quedar encara uns altres 3Km més. Així doncs no ens podem relaxar, i tornem a tirar cap amunt. Al Coll de Santa Creu, en Pau vol girar cua però només és un pensament en veu alta. La resta també, tot i que la processó va per dins. Per sort arriba un tram més planer i una baixada envoltada de penya-segats. La raconada és de somni; Un indret perdut i feréstec.
.jpg)
Amb la mirada busquem el punt final, ja que no hi ha temps per mirar el gps amb detall... Tots anem a la recerca de la darrera construcció, d'alguna senyal, collada, etc...De cop en Pau i en Toni acceleren per arribar primer al lloc que han imaginat com el final. Però no, i se'ls ve el món a sobre... Han gastat energies envà i el comentarista de TVE entra en acció: "Llevan puesto el plato pequeño y piñón grande y estan parados. Qué duro es este deporte". Llavors aprofito per avançar-los donant el darrer cop de gràcia per arribar primer, un xic més amunt d'un dipòsit d'aigua on s'acaba el ciment.
Paro, miro el Gps i diu que cal continuar uns 500 metres, però es tracta d'un Pedregato més que d'un Sterrato, per això l'anomenen Sommet de La Pedra... Je, je, je! A més no surt reflexat al Passaport. El track d'en Pau, en canvi s'acaba aquí, per tant ho deixem estar, molt aprop ja de Prat Formiu. En cas contrari, la pàgina d'Instagram del Tour du Lord hauria tret molt de fum... Sort que s'ho van repensar, i que aquesta etapa era de les "planes", però ja sabem que això no és el Tour de Holanda.
.jpg)
La cirereta del pastís hagués estat un bany a la piscina d'aigües turqueses que hi ha on s'acaba la pista encimentada però clar el desgast acumulat ens ha provocat al·lucinacions i hem confós el dipòsit d'aigua per una altre cosa... Ens fa somiar en un bany prohibit i ens venen pensaments d'adolescents al cap, però ho deixem estar i immortalitzem la pujada al Sommet de la Pedra amb unes fotografies. En total han estat 6.1Km que desfem amb prudència per no patir cap contratemps fins a l'entrada de La Coma.
Ja només queden aquells 3-4Km tant anhelats de fa una bona estona. Ara sí que sí estem a la recta final, malgrat que no tot el que queda és baixada, però vist lo vist sembla un descens a tomba oberta. A 13h30, després de 6 hotes en total entrem a Sant Llorenç de Morunys. Com era d'esperar la Pizzeria torna a estar tancada i em quedo sense la canya de cervesa de rigor. A la oficina de turisme em posen l'estampa que em manca i deixo llest el Passaport per anar un parell de dies més tard a Cal Pepitu i recollir les set hamburgueses de premi, amb visita al Castell de Cardona inclosa.
.JPG)
Sense res més a dir s'acomiada un admirador més de tot el que comporta i engloba aquesta idea parida per dos desgraciats de poble, com ells diuen i que se'ls ha escapat de les mans en el bon sentit. Agrair a tots els col·laboradors, aquesta il·lusió que heu transmès per donar a conèixer amb profunditat tant el territori com potenciar el comerç i producte de proximitat amb les vostres bojes mogudes al llarg d'aquests mesos que ha durat l'esdeveniment i que acabarà aquest dissabte 17 de setembre amb la Grand Final i la Closing Party. Salut i Llarga Vida al Tour du Lord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada