El passat 5 d’agost a la localitat francesa de Vernet-les-Bains es va cel.lebrar una clàsica pel que fa a les curses de muntanya, el Championnat du Canigó.
Aquesta cursa té els seus inicis l’any 1905 per homenatjar els habitants de Vernet que portejaven blocs de glaç de quasi 80 kilos de pes, extrets de la glaçera del Canigó fins al poble per refrescar els visitants de les estacions termals de la regió.
El Club Alpí Francés de Perpinyà organitzà una cursa a peu amb una càrrega de 8 kg a la motxila, tradició que a dia d’avui encara es conserva.
Els participants poden optar a córrer sense pes o a la modalitat anteriorment citada.
Quant arribem al poble, dissabte a la tarda, podem veure el cim del Canigó a 2.784 metres des de Vernet-les-Bains a 650 m s.n.m. La volta que es dona i el desnivell ja posa nerviós a més d'un. Recollim els dorsals i ens prenem una birra per hidratar la musculatura...
La cursa és de llarga distancia: 33 Kilómetres i es tracta d’un recorregut circular. Consta de 2134 m de desnivell positiu fins el cim del Canigó i del mateix desnivell de baixada. És una pujada directa i una baixada eterna...
Abans de donar la sortida es respira un ambient impressionant!!. 800 participants es concentren en el punt d’inici. A les 7h es dóna el tret de sortida. Abans de començar en Toni Jofre i jo ens hem retrovat amb el seu amic en Xavi Vicente.
Els primers kilómetres de pujada fins al Coll de Jou a 1.125 m (Km 4.5) tenim problemes de tràfic, degut a que hem sortit força enrera, tenint que avançar altres corredors pels marges amb el perill de tortes de peu i algun que altre massatge urticari. A partir d’aquí tenim una pista ample fins al Refugi de Marialles a 1.718 m (Km 8.7); És un pal si la fas caminant i un via crucis fer-la corrent, però un no es pot relaxar i apretem les dents... Gran espectacle de públic i animació a l’alçada del refugi.
De seguida fem el tram fins el Coll Verd, un corriol que m'ha divertit molt. Després més amunt a la Cabana Aragó a 2.183 m (Km 14.2) també hi havia xerinola amb tantes tendes de campanya plantades i gent aplaudint.
Ja, només quedava el tram final, amb vistes al magnífic circ que forma el Canigó, i la grimpada per la xemeneia que du fins al cim a 2.784 m (Km 17.4), que coronem en Toni i jo juntament amb un temps de 3h05'
Sense parar-nos a contemplar les vistes iniciem el descens. El primers 600 m de desnivell de baixada fins al Refugi de Cortalets a 2.150 m (Km 21) a ritme molt fort. Després he vist que calia reduir la intesitat si no volia topar-me amb les ditxoses rampes. Tants metres de desnivell seguits de baixada eren una incógnita i calia reservar forces.
Al Km 23 caiguda sense consequencies i alguna que altre torta de peu. En Toni marxa uns metres per davant. Coincidim en els diferents controls de pas i avituallaments.
El via crucis va per dins, avui he patit més que a la Marató de Berga. La calor també n'ha tingut part de culpa en aquests darrers kilometres. No m'he tallat tant al baixar, i això ha provocat un nivell de patiment més alt. Finalment els últims controls servien per donar un respir inclosa una dutxa amb manguera al Km 29 que ha resultat providencial.
A les 11h50' entro a meta junt amb en Toni content pel poc entreno que portava (93Km) el mes de juliol i satisfet amb el temps emprat 4h50’36 arribant a meta el 210 i 211 de la classificació final.
Un 10 per la cursa, la organització i el públic que li ha donat molt de caliu. L’any vinent esperem tornar-hi si estem en forma...
