ESQUI DE MUNTANYA I RAQUETES AL PIC DE PEDRONS

CRÓNICA SORTIDA OFICIAL 16/01/05 AL PIC DE PEDRONS (2.715M) AMB ESQUIS DE MUNTANYA I RAQUETES

Tot i que la sortida estava programada al Pic de Puigpedrós, es va cambiar de zona per falta de neu. El Pic de Pedrons és garantia d’èxit en períodes escasos de neu.

La seva orientació a nord fa que disposi de bones condicions per esquiar fins molt entrada la temporada. El cim es troba a la linea fronterera Andorra-França, just al costat de l’estació d’esquí del Pas de la Casa. És un pic ideal per sortides d’iniciació, o per fer una matinal.

Finalment, decidim fer “un puja-baixa” d’un dia. Per tant, sortim de Meridiana/Fabra i Puig a les 6h del matí. El grup està format pel Paco Almendros, l’Angel del Hoyo i la Sara, en Xavi Fargas, la Coral, en Gusmà i jo (amb esquís) i l’Elena (dona d’en Paco) i la Isabel Cararch (amb raquetes), i l’Estel (la gossa alpinista).

Ens retrobem per esmorzar a Puigcerdà. La temperatura és molt baixa -8ºC. Allí s’uneixen al grup en Rafa, el Jordi i l’Oscar amics de l’Àngel .
La duana que hi havia al Pas de la Casa, l’han traslladat al Pont del Baladrar des d’on abans s’iniciava l’excursió al cim. Ara, el punt de sortida és a uns 100 metres més amunt on hi ha 2 petits parkings per uns 15 cotxes a banda i banda de la carretera.

L’anticicló que fa més de 15 dies que dura ha desfet gran part de la neu. El dia s’ha llevat amb una fina capa de núvols prims que enterboleixen la llum del sol, i no deixem que escalfi tot el que voldriem. Vent en calma.

A les 10h30’ del matí ens posem en marxa. El pendent és suau i molt ample. El recorregut habitual transita per la vall, però per causes de força major, l’itinerari ara discorre per més amunt i a la dreta, per la línia de carena, divisoria de dos valls.

El ritme és bo i constant, amb petites parades per recollir el grup. Hi ha alguna clapa sense neu, que hem salvat fent un flanqueig a mà dreta. En arribar sota la petita cresta , ens hem tret els esquís, per fer el tram final entre roques i gel, però sense necessitat dels grampons.

Amb 2h30’-2h45’ hem anat fent cim tot el grup. Des de dalt hem vist davant nostre el Roc Melé, el Pic Negre d’Envalira, el Pic de la Mina, o la Pala de La Serrera entre d’altres. Tranquilament hem dinat amb aperitiu inclós (olives, patates i cervesa ben fresca).

La baixada pels que esquiàvem no ha estat massa agradable, ja que la neu crosta, feia perillós el descens. Calia anar amb compte! La neu feixuga, no suportava el pes de la persona, i quan aquesta es trencava i s’enfonsava, t’obligava a fer molt d’esforç perque els esquís tornessin a flotar, amb el perill de quedar-se clavat en qualsevol moment.

Tot i això no va haver cap mena d’incidència. A les 14h45’ mentre esperàvem a l’Elena i l’Isabel en un replà molt aprop dels cotxes, vam fer una pràctica de recerca de victimes d’allaus amb l’Arva. L’experiència va resultar molt profitosa, tant per en Xavi Fargas que l’estrenava avui, com per la Coral que va decidir compra-ne en breu un!.

Lluís Planagumà i Grífol