Tot i que les previsions d’aquest cap de setmana eren un cop més dolentes, les ganes de sortir a la muntanya, van poguer més.
De fet ja feia un mes que s’havia acabat el curset d’esquí de muntanya, i el grup volia tenir una continuïtat, per anar assimilant tot allò que havia après.
Tot i l’escassa neu d’aquesta temporada en segons quins llocs, vem optar per Andorra. Després de Setmana Santa és un bon moment per conèixer els racons que s’hi amaguen sense tenir que patir cues de trànsit..
El dissabte 2 d’Abril quedem al Santuari de Meritxell, on la gran majoria han passat la nit. Apart de la Bea Abad, en Josep Mª Vera, el Ramon Borràs, el Jepton, la Gloria i el seu fill Oriol, i el Julio, també s’hi ha afegit el Rafa i la Gloria que són els qui porten la “Borda de Meritxell”.
La Vall de Ransol, es un indret solitari i sense explotar comercialment. Tot i que arrel de la construcció d’un alberg a peu de carretera, ara fan sortides en raquetes i motos de neu i amb el temps si l’activitat es descontrola perdrà l’encant que tenia fins ara.
El dia comença clar, però a mida que passen les hores es va tapant de núvols més espessos. A les 9h30 comencem la travessa cap un pic desconegut, després del protocol del control d’Arva.
L’itinerari transcorre per la part dreta del riu Meners per fortes pales. Es posa a prova l’experiència de fer voltes maries. La neu és humida però en perfecte estat per fer una bona baixada, ja que el cel entaraninyat la manté a una temperatura constant. Hi ha un parell de trams de pocs metres que hem tingut que descalçar-nos els esquís.
A peu del coll observem que el vent ha despullat de neu la part superior d’aquest. Decidim pujar tots fins un replà a 2.500 m. L’última pala és un autèntic recital de ziga-zagues curtes i simétriques, ja que la placa que ha format el vent ens obliga a pujar pel lateral d’aquesta i observar el seu comportament de cara al descens. Les ganivetes fan acte de presencia.
Un cop al replà fem un mos i ens separem en dos grups, ja que tot i que el temps cada cop és més amenaçador encara tenim corda per estona. Cal destacar que l’Oriol Valls amb només 14 anys ha completat 600 metres de desnivell el dia de la seva estrena, adaptant-se amb molta facilitat al nou material. Tot un “crack”.
Gran part del grup capdavanter té que desestimar l’intent de pujar al coll al no portar grampons. Des del coll a 2.685 m es divisa el Pic Alt del Cubil, molt ventat, fet que ens fa anular aquest cim per l’endemà. Tot just arribem al cotxe 15h15 comença a nevar amb força. El nivell tècnic tant de pujada com de baixada ha estat molt bó així com la capacitat de patiment.
Abans de la dutxa hem anat a l’Espunyes a comprar motxilles d’atac Dynastar per només 25 Euros. Des de mitja tarda que no ha parat de ploure. Sopem al Palau de Gel de Canillo.
L’endemà no plou, però hi ha boira baixa i núvols de retenció que impedeixen la visibilitat a partir d’una determinada cota. La sol.litud i l’entorn de la Vall de Ransol han agradat molt i decidim, vist el temps fer una altre incursió però per l’esquerra del riu Meners en direcció al Refugi dels Coms de Jan 2.220 metres.
Avui s’han afegit a l’excursió l’Oscar Gómez i el Gusmà. La travessa discorre per un bosc espès on hem hagut de traçar una mica al “tun-tun” fins que ens hem topat amb el bon camí. Un cop al refugi, hem fet un àpat i com que el temps no millorava hem fet unes recerques individuals amb Arva, que sembla que han resultat profitoses.
El descens encara que curt, ja que només haviem acumulat 300 metres de desnivell, ha sigut excitant, entre molts arbres i amb fort pendent.
Lluís Planagumà Grífol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada