Com que a última hora es va anular l'Open Vall
Fosca Esquí Alpinisme, per falta de neu, vaig
decidir inscriurem aquesta darrera setmana, a 
Així doncs a les 8 del matí, hora de sortida, la temperatura
a Campdevànol és de 
Passat aquest punt fem un petit descens fins el Coll de Grats
(1.250 m .
s.n.m) i un curt fals pla fins el Km 9 que ens vindrà bé per refer-nos del
intens esforç que hem fet fins ara (500 metres + en 4Km). Val a dir que ha estat un
inici de cursa molt directe. Calculo que estic dins del grup dels 15-20 primers
atletes i paulatinament ens anem avançant mutuament, en funció del terreny. Però
mirant el perfil, ja veig que es torna a repetir la historia sumant de nou 500 metres + fins el Km
13,5 on hi ha instal·lat el tercer avituallament després d’una baixada amb
força gebre que cal negociar amb compte! Ara em trobo al Coll Pan a 1.750 metres d’altitud
on passo amb un temps de 1h17’19”. Aquí
torno a beure tres gots d’isotónic, doncs m’avisen que el proper punt per
hidratar-se està força lluny.
Camí de la Covil , primer cim del dia, la pendent no dóna
opció a córrer, caminant a més de 170 pulsacions per minut. Per dins vaig
pensant que he sortit molt fort i que caldrà vigilar amb la mecànica, però aquí
ningú afluixa, i si mires enrera veus una filera de corredors, entre ells en
Cesc que van fent la seva cursa. Toca com a mínim mantenir la posició i apretar
les dents. Un cop al Pic de la
Covil a 2.001
metres i Km 15 porto 1h37’29”. A aquesta alçada ja no hi
ha quasi arbres i el terreny està format per prats alpins força resecs per
l’època de l’any a causa de l’escasa pluja dels darrers mesos. Durant 5 Km de distància el traçat
transcorre per la carena de la
Serra del Montgrony que separa les divisories d’aigues dels
rius Rigart i Merdàs, amb vistes al seus
pobles com Nevà, Planoles o Fornells de Muntanya al nord, mentre que al sud
Gombren queda amagat per l’espessa vegetació.
Gaudim amb la presència de cims emblemàtics com el Puigmal a
un cantó o el Pedraforca a l’altre, malgrat que no llueixen en tot el seu esplendor
per falta de neu. El dia és radiant, no bufa vent i s’observen gran
panoràmiques gràcies a l’excelent visibilitat. La veritat és que fa un dia
perfecte per córrer. Una vegada acabat el descens (-125 m .) fins el Coll de
Coma Ermada, toca remuntar (+200
m .) fins el Pic de Costa Pubilla a 2.055 m . (2h10’11”). Encara
queden dos puntes més per conquerir, l’Emperadora a 1.961m. que pujem després
de perdre (-150 m .)
fins el Coll de la Bona
i guanyar (+50 m .),
i el cim de Pedra Picada a 2.006
m . (2h27’44”) amb (-100 m .) de baixada fins el
Coll del Remoló i nou ascens de (+150
m .). Un autèntic tobogan en el punt més alt de la cursa.
Un cop passat el darrer obstacle , estem al Km 20 i portem un desnivell
acumulat a les cames de 1.800
metres +. Ara toca baixar pel bell mig de prats de forma
acusada, tenint compte de no caure de cul en algun punt relliscós. En el
descens em superen dos atletes i vaig fent comptes… Diria que estic situat en
la posició 21ª segons les indicacions del últim control. Prefereixo no forçar a
sac, doncs encara resta molt pel final.
Durant aquest tram ens apropem molt a la carretera que
conecta Castellar de N’hug amb La
Molina , a través del Port de la Creueta i dóna una
perspèctiva clara de les dimensions i extensió de la marató. Ens trobem en el
punt més llunyà de tota la cursa i comencem a recular cap a la linia de meta!
Després de baixar 600
metres en 4Km, arribem al Collet de Meians Km 24
(3h05’11”), on hi ha un nou punt per hidratar-se. Sortint d’aquest punt tenim
una forta pujada d’uns 250 m .
en 2Km, on coincideixo amb en Miquel Morales, durant un parell de kilómetres. Les
sensacions segueixen sent bones, però ara arriben els moments decisius…! El
temps ha canviat una mica i apareixen núvols baixos que tornen a refrescar
l’ambient. Superat el Km 26, un llarg descens fins el Km 35 ens portarà a
descobrir uns racons realment espectaculars, amb trams de rierols gelats que cal
sortejar amb compte per no patir una caiguda fatal…!
La zona val molt la pena,
de visitar una altre dia amb calma. Arribo al Refugi de les Planelles Km 28,5
en (3h36’23”) i tot seguit baixem pels esglaons que hi han a tocar de l’Ermita
de la Mare de
Deu del Montgrony Km 29,5 (3h43’07”), on saludo a l’Assumpta que ha vingut com
sempre a fer un reportatge fotogràfic de primer ordre! A partir d’aquí m’en adono que si les forces m’acompanyen es
factible arribar per sota la barrera de les 5 hores, però encara està molt
lluny per ser una realitat. El que si, que hi poso són ganes, i avanço a un
parell de corredors per uns revirats senders fins que arribo al Km 35
(4h13’57”). Pregunto quin desnivell queda i em diuen que un parell de pujades i
uns 200 metres
+ en total. Una vegada al Km 39 Coll de la Batalla (4h35’06”), ja només queda l’última
baixada, que per cert recorda bastant a l’entrada per pista encimentada de
Zegama, i ja veig clar que ho aconseguiré de sobres… Temps final 4h57’24”
acabant 18è de la general i 5è de veterans, molt content pel resultat, i sense
haver patir cap crisi en tota la cursa. Encara no m’ho crec però amb aquest
crono tindria dorsal directe per la Zegama-Aizkorri , tenint en compte que es tracta
de la mateixa distancia i el mateix desnivell acumulat…! És la meva millor
marca personal en una marató de muntanya, si mirem el temps i el desnivell
acumulat!
Al cap de poc entra també en Cesc Sensada amb 5h08’, que també ha fet
una gran cursa, acabant en 26ª posición de 111 atletes arribats dins el temps
límit de 8 hores. Mentre acabem de comentar la jugada amb l’Assumpta Marimón,
en Cesc Sensada, l’Albert Herrero i l’Olga Mankó, arriba a meta en “Bodi” en 7h02’, que fa un mes escàs que ha
estat operat de la clavícula. Aquest matí quan l’he vist pensava que
venia a animar a la colla pesigolla...! Quin parell de nassos per no dir un
altre cosa que té el paio! Pel que fa a l’organització cal dir que els avituallaments han estat molt correctes, la senyalització
perfecte i el recorregut espectacular. Agraïr als voluntaris i al equip técnic
les hores de dedicació i la feina feta en aquesta 1ª edició,
i molt especialment al Jordi Tubau, que em va deixar canviar un dorsal d’un
amic (Jordi Martí Olivella), que està en fase de recuperació al Tendó
d’Aquiles. Aquests detalls cada cop són menys comuns...! Ens veiem a la Vall del Congost.
CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA
FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 15
FOTOS CEDIDES PER ASSUMPTA MARIMON KM 29
FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 35
FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 15
FOTOS CEDIDES PER ASSUMPTA MARIMON KM 29
FOTOS CEDIDES PER L'ORGANITZACIÓ KM 35
Lluís Planagumà i Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada