LA POCA TRAÇA 25/03/12 CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS

LA POCA TRAÇA 25/03/12 CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS 

Dissabte després de dinar enfilem amb cotxe cap a Queralbs per anar a sopar i a dormir a casa de la Montse i l’Enric (la meva parella de cursa), amb qui faré la Poca Traça que organitza el Centre Excursionista d’Olot. Després de fer un agradable passeig pel poble, s’afageix a la festa en Nacho, un amic d’ells, per sopar. En acabar anem a dormir aviat, ja que amb canvi d’hora ens retallen una hora de son… Matinem més del compte per esmorzar i preparar la motxilla. 






Amb la calma anem caminant cap a l’estació del cremallera, on l’organització ens dóna un tiquet per pujar a Núria. Esquiadors i acompanyants agafem el primer cremallera poc abans de les 8 del matí. Un cop al Santuari, recollim els dorsals i anem a una sala d’actes on fan el briefing per conèixer l’itinerari previst, així com el material obligatori que cal portar. A les 9h30 es donava el tret de sortida. Mentre 20.000 atletes corrien pels carrers de la ciutat comtal, gaudint de la Marató de Barcelona... unes 50 parelles d'esquiadors-alpinistes disputàvem el Campionat de Catalunya per Equips a Núria, en un entorn solitari i verge.




Amb els peus lliscant per damunt la flonja neu acabada de caure, però amb el cap sobre el dur asfalt empenyent a companys i amics presents en l'esdeveniment esportiu del dia. L'itinerari sortia del Santuari de Núria, remuntant els primers 820 metres de desnivell per la Vall de Noucreus fins al peu de la pala final, on l’Enric ha marcat un ritme d’entrada força viu i jo darrera mirant de controlar la respiració per no passar-me de revolucions.

Després calia girar cap a l’esquerra i pujar per una canal, uns 100 metres de desnivell positiu amb els esquís a la motxilla, però sense grampons, per tornar a posar-nos les fustes fins quasi a tocar el Pic de Noufonts de 2.861m., just a la frontera natural (1h15’50”). El primer descens era curt però la sensació de benestar, flotant literalment dins un gruix de mig metre de neu nova, és impossible de descriure. La mantell no es trencava ni s’esberlava en blocs, sinó que es deixava esquiar sense cap mena d’oposició o impediment, i amb la mateixa uniformitat en tot aquest tram. Vaja, un luxe!

Un cop abaix, tocava posar pells, ja que el recorregut ens feia guanyar 250 metres passant pel Pic d’Anyeller i el Coll Bernat, carenant amb esquís per primer cop el Pic de Noucreus (2798 m.). Durant l’ascens l’itinerari molt panoràmic, permetia visualitzar a un cantó la primera baixada que acabàvem de fer i a l’altre el segon descens que ens esperava.  Una vegada al Pic del Noucreus, els equips que feien l’itinerari B (Curt), ja baixaven cap a meta, mentre que la resta iniciàvem la següent baixada, de nou cap a França, fins l’Estany de les Truites al Circ de Carançà. 




A la primera part, la neu tornava a estar intacte, obrint traça a través d’una neu sense transformar espectacular. Després d’un llarg flanqueig, entràvem a una segona  i tercera pala on predominava la neu primavera, i on calia esprémer al màxim els quàdriceps que cremaven de valent per mantenir la traçada. A l’alçada del Estany de les Truites, tenia lloc una nova transició per encarar la tercera i darrera pujada de la jornada, de 450 metres de desnivell, fins el Pic de Noucreus per segon cop.





El sol i el calor comença a apretar i m’acabo el bidó d’aigua que he anat dosificant, ja que no hi ha cap tipus d’avituallament en cursa. Aviat es comencen a formar pans de neu sota les pells de foca; Sort que abans d’iniciar la carrera hem posat cera, que ha servit per endarrerir aquests efectes tant molests… Les vistes són esplèndides sobretot quan passem per davant de la cara nord del Pic de l'Infern. Després de 2h35’09” coronem el Pic de Noucreus per segon cop i fem la darrera transició. 




Ja només ens resta baixar fins a meta. En aquest descens cal vigilar doncs la neu és molt canviant. Durant quasi tot el descens prenc la davantera, traçant per fora de les trajectòries dels altres competidors que han passat abans. Malgrat que alguna vegada no baixo tot lo directe que podria, esquiar fent diagonals més llargues del compte, queda compensat per la major velocitat creuer que dóna la tranquilitat de no trobar una neu tant traïdora com la neu crosta que ha aparegut en alguns punts, i que dificulta i fa alentir molt el ritme de cursa. 






En el darrer tram de la baixada, que era era molt estret i irregular, a causa dels excusionistes que havien passat amb raquetes, la neu estava força gelada i calia esquiar amb molta precaució, doncs era fàcil patir una caiguda. Finalment entrem amb l’Enric a meta després de completar 16Km i 1.600 metres + amb un temps de 2h48’24” en 19ª posició de la general de 50 equips. 








Malgrat que quasi bé feia 2 mesos que no em posava els esquís, les sensacions han estat molt gratificants, on he xalat amb la millor neu de l'any en algunes baixades. A les pujades he regulat bé, arribant prou sencer a meta, mentre que a les transicions, l'Enric ha fet tasques d'equip per retallar temps al cronòmetre.

FOTOS DE LA CURSA


CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA




Lluís Planagumà i Grífol.