ESPAI MULTIAVENTURA: MARATÓ DEL MONTSENY 06/11/11

MARATÓ DEL MONTSENY 06/11/11

El 6 de novembre del 2011 s’ha cel•lebrat la I edició de la Marató del Montseny amb tots els ets i uts possibles per una prova d’aquestes caraterístiques. A part del desnivell de per sí considerable 5.200 metres acumulats 2.600 +/-, no ha faltat ningú a la cita. La pluja persistent en tot el recorregut; El vent i el fred a les cotes altes i el sol a la linia d’arribada, encara que fos, un instant per la foto final. Cursa molt patida però amb molt bona recompensa. Finalment 22-26è amb 5h13’50” entrant a meta 5 corredors junts, entre ells en Xesc Terés amb qui he compartit gran part de la cursa.

De matinada, havia quedat amb en Jordi Martinez Rami, per anar plegats cap a St. Esteve de Palautordera. Arribem molt aviat sobre les 6h30’ mentre encara estan ultimant els preparatius per l’entrega de dorsals. El número assignat va per ordre alfabétic i els capricis de la vida fa que em toqui un número rodó el 300 d’uns 400 atletes inscrits. Un bon presagi…! Aprofito per saludar a l’Assumpta i en Francesc Boada, que també han estat molt matiners i anem a recollir la bossa del corredor. Al pavelló enllesteixo la indumentaria escollida (Tèrmica de màniga llarga i mono del Triatló Molins, impermeable plegat, guants i un parell de Buffs) així com les bambes que m’han portat una mica de mal de cap; Finalment m’he decidit per les Speedcross 2 de Salomon, que no havia testejat amb distancia marató, però que funcionen molt bé en terrenys humits.

Mica en mica va arribant tothom i vaig saludant companys que fa temps que no veig com en Jordi Martí alias “Jabuguito”, en Jordi Cols “Coliflores” i en Jordi Garcia “Yakman”. També he pogut conèixer companys agregats a les xarxes socials com en Dani Roig, o en Sergi Cots, a tall d’exemple. A falta de pocs minuts per la sortida, tots els atletes ens trobem sota les carpes que ha muntat l’organització, per evitar mullar-nos abans de començar. A les 8 hores sortim de Sant Esteve de P. a 233 metres s.n.m. sota la pluja que no deixarà d'acompanyar-nos en tot el recorregut. De seguida ja tenim la primera sorpresa; Cal creuar el riu Tordera que baixa d'ample a ample amb aigua per sobre el turmell. Però no cal dubtar després de la primera remullada de peus, ja podem córrer en total llibertat per on convingui...

Els primers kilómetres surto un pel ràpid per agafar una posició còmode i evitar tràfic, però la veritat és que el traçat per pìsta, ja ha servit per que la carrera s’estirés de forma natural. M’emparello amb en Jordi Martí, però aviat marxa cap endavant. Al pas pel Km 4 Mosqueroles (461 m.) marco 24’39” i comença un corriol de pujada que es deixa córrer. L’aigua baixa per tot arreu i només tinc al cap si he fet bé escollint les voladores de muntanya, però segons diuen els entesos són ideals per córrer sobre mullat, fang o herba, o sigui que les hi hauré de donar un vot de confiança; Ara ja no hi ha marxa enrere...!

A Fontmartina Km 8 (785 m.) arribo amb un temps de 56’12”. Aquí tenim el primer avituallament sòlid i líquid, i aprofito per omplir un bidonet i menjar plàtan i taronja. A partir d’aquí hi ha un tram de baixada, alternant pista i corriol on ens trobem grans lloses de pedra que fan molt perillós el descens, tenint que regular bé el ritme i mirar on fiquem els peus doncs les soles de les bambes fan literalment aquaplanning, amb una adherència zero. Tant fa el model de sola triat; La pedra mullada llisca per excel•lència...!

Com que no conec el recorregut, només faig que pensar en la darrera baixada de 12Km; Potser un infern en aquestes condicions d’inestabilitat! La cursa passa per sota de molta massa forestal, ja sigui fageda, castanyer, etc…, que evita que la pluja impacti tant directament sobre nosaltres i atempera la sensació de fred mentre ens trobem a l’abric del bosc. Raja aigua per tot arreu, i els torrents s’obren pas entre la vegetació sense cap mena de mira. Natura salvatge en estat pur.

Al pas pel Km 14 entro al Camping Les Illes (814 m.) en 1h35’26 on està ubicat un nou avituallament. Una bona claca a redós de la pluja anima als corredors. Com que he vist al Jordi Martí uns metres més endavant apreto per posar-me a la seva alçada, i així arribar plegats al verd i preciós racó de Sant Bernat (845 m.) Km 16 (1h45’46”) on carreguem piles ja que en els propers 5km ens tocarà pujar 750 metres de desnivell, per arribar al Coll de l’Home Mort, just a sota el cim del Matagalls. Durant la meitat d’aquest tram vaig en companyia d’en Jordi i en Lluis (Patidors.net) i anem comentant anécdotes. En aquest tram pugem caminant, ja que el terreny és técnic i costerut i cal negociar el passos entre les relliscoses roques.

A mida que anem agafant alçada el vent comença a intensificar-se, i el fred cada cop és més latent. Porto el impermeable dins d’una funda de plàstic però de moment la sensació de fred encara es pot aguantar… Sense forçar massa el ritme em vaig allunyant d’en Jordi i decideixo seguir cap endavant. Un cop arribem quasi a dalt de tot, el bosc desapareix i es converteix en un prat, on pateixo realment molt fred, a causa de la ventisca que s’ha girat.

La visibilitat es redueix per instants, però finalment arribem al Coll de l’Home Mort (1606 m.) Km 21 amb un crono de 2h40’23” on hi ha un control dins d’una tenda de campanya per soportar millor el temporal. Tot seguit, sense perdre temps perque el cos no es refredi em llanço camí de Sant Marçal, passant primer pel Coll Pregon i després pel sender clàssic fins a peu de carretera. Es tracta d’un descens de 500 metres de desnivell, on després de deixar enrere en Dani Roig, vaig seguint les passes d’en Xesc Terés, observant la seva manera de baixar. Veig que tenim un ritme molt semblant, àgil i lleuger però sense arriscar ni forçar i decideixo baixar a roda. Encara queda una pujada forta i no ens podem encigalar… Altres opten per baixar més fort, però amb el perill d’esgotar les reserves abans d’hora.

Una vegada arribo a Sant Marçal Km 25 (1106 m.) en 3h04’38”, en trobem amb un nou avituallament, on faig un mos per agafar forces de cara a la darrera pujada forta del dia, 650 metres positius en 3 kilómetres per dins una fageda plena de fulles caigudes, i a cobert del vent. Des d’aquest punt els controls ens avisem que dalt del Turó de l’Home, la sensació térmica és de 10ºC sota zero a causa del fort vent que bufa a ràfegues per sobre dels 100Kmh. Encara porto el paravent dins una funda de plàstic i de moment prefereixo patir una mica de fred a tenir que parar per desfer l’invent. Ara, ens trobem en aquell punt crític d’una marató, on si no s’ha regulat bé pots pagar tot l’esforç previ. La meva premisa que normalment sempre funciona, és que si es pot seguir trotant o corrent quan el camí fa una lleu pujada amunt, sense símptomes de rampes o problemes musculars, anem pel bon camí. No es pot cantar victoria fins el final, però les sensacions són les correctes.

Així doncs, m'emparello de nou amb en Xesc amb qui anem petant la xerrada sobretot en els trams més durs que fem caminant. Una vegada al Coll de les Agudes a 1.645 m. s.n.m. ens trobem a un control que ens dóna ànims per seguir endavant. Com que el traçat trasncorre per un corriol carener força pla, imprimeixo una marxa més en el meu ritme, per combatre la sensació de fred i acabar quant abans aquest infern. Aquí, el vent és insuportable, però anem avançant tot i les bufetades d'aigua que rebem a causa dels irregulars cops d'aire. Em tapo amb els dos buffs (Cap, coll i cara), ja que la pedra petita o aigua neu que cau em pica als ulls i a la cara.

Al final del sender just al Km 30, arribem al Coll del Turó de l’Home on passo en 4h06’43”. Com que la gent de l’organització va molt tapada no reconec l’Avi Mena que ens esperona dient-nos que ja està tot fet i que només ens queda la baixada. De seguida arribem a l’avituallament dels Koala’s, ubicat dins d’una autocaravana, on hi ha l’Àngela entre d’altres, que servirà per refugiar-nos del vent per uns moments. Sense més espera marxo amb en Xesc cap avall el més ràpid possible per perdre alçada i escapolir-nos entre el bosc on millora la temperatura i la sensació térmica. El temut descens, no serà tant dur com el pintaven…

Durant els primers metres trotem pel mig d’una zona de matolls que es nota que els organitzadors s’han encarregat de netejar els dies previs, i que facilita un ritme alt de cursa. Un xic més avall el corriol es converteix en un camí per on l’aigua de pluja segueix el seu curs natural, tenint que negociar cada pas de la millor manera. El terreny ens va mostrant, un ferm molt irregular amb gran quantitat de pedres disperses però sense gaires roques llises, que són les veritablement traidores, per tant les pors inicials s’esvaeixen, ja que a mida que anem baixant disminueix progresivament el pendent.

En poc més de mitja hora fem un parcial de 5 quilómetres passant pel Km 35 a Fontmartina (890 m.) amb 4h37’34”. Hi hagut instants segons el Gps d’en Xesc que rodàvem a 4’15- 4’20”/Km, i on hem aprofitat per avançar un parell o tres d’atletes. Tot seguit empalmem de nou amb l’itinerari per on hem pujat al matí. Ara ens toca córrer per un tram de sender més estret on pateixo una rebrincada al tendó d’Aquiles que em fa parar uns segons.

A un ritme més suau continem fins al Km 38 Mosqueroles (461 m.) amb un temps de 4h53’12”. Durant els últims kilómetres ens agafen en Cristobal Colón i l’Ignasi Vila, conegut d’en Xesc i amb qui decidim compartir els darrers instants de la marató. Encara però, ens toca creuar de nou el riu Tordera, que ara porta molt més cabdal. Sort que l’organització ha muntat una corda fixe, per poder creuar el riu ja que l’empenta que du és força superior a les nostres forces, després del desgast de la cursa.

Abans d’entrar a meta s’uneix al grup un cinqué component, es tracta d’un atleta danés en Dan Olesen, a qui li comentem que farem una arribada conjunta. L’entrada a meta amb les mans en alt per part de tot el quintet, resulta molt emotiva i demostra l’alt grau de companyonia que es respira dins del món de les curses de muntanya. Finalment acabo la prova amb un temps total de 5h13’50” entrant en la posición 22ª ex aequo amb els quatre companys, en que representa anar a una mitjana de 8,03Km/h.

A l’arribada m’espero una estona per veure entrar en Jordi, però la mullena i la fredor fa que vagi cap a la dutxa més ràpid de lo habitual. Després hi ha temps de sobra per comentar la jugada amb els diferents amics i companys que ens anem trobant… Pel que fa a la cursa cal dir que el guanyador absolut ha estat en Xavier Valldeoriola amb un temps de 4h24’38” seguit de l’Eduard Barceló en 4h31’05” i d’en Pau Zamora que ha entrat a escasos 30” del segon classificat. En fémines la primera classificada ha estat la Sara Novell amb un temps de 6h38’22”, segona Beatrice Maitre amb 6h39’00” i tercera la Marta Montero amb 6h52’59”. Cal destacar el gran esforç de l’organització que en aquesta primera edició tot i les inclemencies meteorológiques han sabut sobreposar-se als problemes d’última hora, posant el llistó molt alt. El recorregut no té res a envejar a altres maratons de major tradició tant sigui pel nivell técnic, com per la bellesa de l’entorn. Fins l’any vinent!