El passat diumenge 11 de maig del 2008 va tenir lloc la marató de Berga, cita anual ineludible, pel que fa al món de les Maratons de Muntanya al nostre país i prova inaugural per segon any consecutiu de les Buff Skyrunner World Series, o sigui de la Copa del Món.
El dissabte va estar plovent tot el dia i la nit de divendres va nevar força, fet que va impedir pujar a la Gallina Pelada, el sostre de la cursa i que va deslluir la carrera per motius de força major, en no correr la distancia de marató en la seva totalitat.
Durant el briefing em vaig retrobar amb companys d’entrenament com en Nacho Sasselli, en Xavier Forner i en Toni Jofre anomenats “Los Piltrafillas” vista la seva massa muscular. Tampoc va faltar la penya de “Los Jabuguitos” entre els que destacava en David Tomas, en Jordi Reñé i un servidor. També vaig tenir ocasió de saludar els germans Majós, en Xavi Vicente, en Jaume Barriach i en Luigi dels Corredors.cat.
Durant la nit, va costar molt conciliar el son. Un son superficial, que va donar símptomes de poc descans, com passa sempre que estàs davant d’un repte.
Fins el mateix matí, no vaig decidir quina roba portaria. Finalment vist que el dia s’aixecava radiant però amb vent a cotes altes, vaig preferir agafar una samarreta térmica de màniga llarga i pantaló curt.
L’itinerari definitiu va quedar en 37 kilómetres. La sortida es va donar a les 8h per les fémines i a les 8h15’ pels homes. Era obligatori l’us de paravent, ja que a dalt dels Rasos de Peguera la sensació térmica era de -10ºC.
El desenvolupament de la prova em tenia preocupat ja que des del 22 d’abril que no entrenava. Va ser a Collserola fent una tirada llarga, que em vaig notar una punxada al bíceps femoral. La fisio em va recomanar que em poses gel i fes descans durant tota la setmana.
Pel pont de l’1 de maig, vaig fer una travessa en btt de 4 dies per Les Bàrdenas i la darrera setmana només vaig sortir el divendres a trotar 45’. Per tant tenia les meves pors, de com reaccionaria el cos.
Vaig sortir al meu ritme. La primera pujada forta fins La Figuerassa la vaig passar amb 51’30 (Km 4,5) i els Rasos amb 1h47’ (km 10). Curt avituallament, perque el vent era força desagradable i a lliscar per les pistes d’esquí per cert, plenes de neu…
Allí vaig coincidir amb en Luigi i vem poder compartir i xerrar un bon grapat de kilómetres fins els Rasos de Dalt (Km 28 de la marató original). Em va trencar els esquemes quant em va comentar que la setmana passada havia fet la Marató d’Empuries, i d’aquí a 15 dies feia la Marató Zegama-Aizkorri. Ja veig que el cos humà té límits insospitats!.
Un altre tema de conversa, va ser el fet de no correr la distancia de marató. Tot i que la meteorologia mana, i sense desmereixer en res a l’organització, crec que s’hagués pogut preparar un recorregut alternatiu de 42 km, pels plans del coll de Salomó, ja que molta gent que venia a fer la cursa potser va quedar una mica decepcionada.
A destacar els 2 kilos de fang a cada peu que vem soportar passat el coll de Salomó
(Km 14). El sorollós avituallament que es trobava altres anys al Km 17, va fer sentir els seus escallots com sempre!
La pujada des de la Font de Cal Coix va semblar “una mica aigualida”, pel fet de portar menys desgast a les cames, però en el seu tram final en voler correr i va haver un avís de rampa.
A l’avituallament als Rasos de Dalt en Toni em va enxampar i vem fer el descens fins el camping de Font Freda junts.
Suposo que el fet de fer menys desnivell, va ajudar a mantenir el ritme fins el final i no tenir que patir per les ditxoses rampes.
Al final 4h53’01, el 89è de la general i content per no haver defallit en cap moment! L’any vinent ens tornarem a veure a Berga!
Pel que fa als companys, cal dir que hem quedat durant l’hivern en diverses ocasions per entrenar tant al “Territori Forner-Tomas”, com a “l’Espai Planagumà”. No tots hem coincidit plegats, però estàvem informats de les evolucions de cada un. De fet en cursa la majoria, no hem corregut junts, ja que cadascú ha anat al seu ritme. Encara que el més important és que tots hem estat finishers…
A destacar especialment en Nacho Sasselli, que ha fet els darrers 13 kilómetres lesionat i coix però que ha completat la marató, tot i arribar fora de control.
El dinar ha servit per comentar la cursa i parlar de noves aventures… I els dies posteriors han servit perque cadascú digués la seva.
Aquí teniu una breu descripció del dream-team’08 segons en Xavi F.
En primer lloc reconèixer l´esforç de tots ja que el patiment va ser "de campeonato", som uns tios COLLONUTS !!!! :
Lluis P. també anomenat l´extraterrestre xerràire ( una vegada va callar quant el pulsòmetre anava a 250 p/m desprès de 83 qms. i 15.427 m. de desnivell positiu ).
Jordi R. "cuàdriceps de ferro" from Balaguer city ( que menjes nen per tenir aquestos "jabugos" )
David T. que com va trobar la prova una mica fluixa va decidir fer 20 qms. amb ràmpes a les dues "cametes" amb dos troncs de pí a les mans ( que no saps que estava prohibit ajudar-se amb pals !!!!! ). Va estrenar un nou estil de carrera on destaca la tècnica de correr fent saltets laterals ( molt interessant, abstenir-se els principiants ). Sàpigues que la NASA va vigilar-te des d´un satèl.lit i està estudiant-ho a fons.
Toni J. quant vas arrivar, amb la cara pagàves. Jo penso que les VASQUE que calces encara poden còrrer 10-12 maratons de Berga més ja que estan gairebé per estrenar. El teu secret rau en els mitjons de "Bion Borj" collita "mundial de futbol naranjito Octubre 1982 " top tecnics amb totes les últimes novetats del mercat. Ets un "friki".
Nacho S. m´han confirmat que s´ha trobat una ròtula de genoll dret que és del homínid del pitrall nº 71, estava amagada en un avenc aprop de la font de Cal Coix. És rumoreja que oposites a català de l´any 2008 i potser el Montilla t´imposa la creu de Sant Jordi, seràs el segon català, desprès de Ferran Adrià en sortir en THE TIMES a la portada. Els organitzadors de SABLES t´han reservat el pitrall nº1 per la propera edició. Amb dos collons !!!.
L´amic dels cabells blancs llargs que no recordo el nom (Xavi V.), va esgotar el rèflex i el voltaren a tota la comarca del Berguedà abans d´arribar, Déu n´hi dó.
Hem de repetir- ho i trobar-nos en més ocasions.
Salut i qms.......
Xavi " el cametes"
Classificacions a:
http://www.mountainrunners.tandemesports.com/web_marato/web_marato_castella/class_2008/marato_final_homes.xls
Video de la cursa:
http://www.engarrista.com/content/view/86/28/
Lluís Planagumà i Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada