29 de maig 2007

IV MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 20/05/07







IV MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 20/05/2007


El 20 de maig del 2007 era una data important en el meu calendari personal dins del món de la competició. Es celebra la IV Marató de Muntanya de Berga, que aquest any per primera vegada i com a prova inaugural forma part del circuit més prestigiós de curses de muntanya, que engloba 7 proves de la Copa de Mon 2007. Són les conegudes Buff-Skyrunner World Series que promociona la FSA (Federation for Sport at Altitude).

Els entrenaments previs per aquest tipus de cursa els he realitzat a Collserola i sobretot a Montserrat, lloc ideal per acumular forts desnivells i a poca distancia de casa. Sóc una mica anàrquic, pel que fa a un pla d’entrenament estricte, i prefereixo combinar diferents esports per preparar una marató a part de correr (btt, trekking, patins en linia o esquí de muntanya).

La Marató de Muntanya de Berga és una cursa de gran duresa, amb un desnivell acumulat de 5.920 metres repartits en 2.960 m positius i negatius, en la distancia de marató clàsica 42Km i 195 metres.

Cada prova d’aquest calendari té les seves peculiaritats, amb kilometratges i desnivells diferents, i es du a terme en diversos paisos (Catalunya, Suissa, Italia, Andorra, Japó Malaisia i País Basc), per ordre cronológic. És una modalitat perfecte si t’agrada la llarga distancia i fer-ho a través d’uns paratges naturals espectaculars. Per això, ja feia temps que volia fer aquesta cursa on acabar, ja és prou important.

L’itinerari trasncorre en un 65% per corriols, un 30% per pista i un 5% per asfalt. El punt més baix és la ciutat de Berga a 700 m s.n.m. i el punt culminant el Pic de la Gallina Pelada a 2.327 m s.n.m. La organització ha donat 8 hores per fer el recorregut sencer, per tant hi haurà talls horaris. Aquest any han escurçat en 1 hora el temps màxim, respecte l’edició de l’any passat.

El dissabte durant la recollida de dorsals hi havia una gran expectació. El briefing o reunió informativa ens va dónar una idea del que ens esperava l’endemà tant dels punts més crítics o exigents de pujada com dels trams més técnics i ràpids del descens.

A l’alberg de Berga va continuar el bon ambient ja que hi havia allotjats un grup nombrós de participants, i a més vam gaudir de la presencia dels components de la selecció basca i catalana durant el sopar. A les 22 hores ja erem cap a “retiro”. El son va ser molt superficial. El subconscient ja estava fent la marató pel seu compte........

Diumenge 20: A les 5h a terra. Esmorzar i tot xino xano cap a la sortida. Fotos de rigor, estiraments i barraca!! A les 7 hores surten les noies. Nosaltres ho fem a les 7h15’.

Sortida en bloc a un ritme força alt fins el Km 1. A partir d’aquí trobem les primeres rampes combinant el trot i el pas ràpid, per pista ample. Passat el Km 2,6 on hi ha el primer avituallament, el camí s’enfila i es fa més estret, fet que provoca que l’aglomeració d’atletes es vagi estirant formant una llarga fila india, on uns pocs agoserats avancen sortint de la traçada. Els ànims es van calman i es mantenen bastant les posicions inicials. A l’esquerra ens queda el Santuari de Queralt i la carretera que porta al Rasos de Peguera. Les vistes són magnífiques.

Al Cim de La Figuerassa (1.486 m) Km 4,5 passo amb un temps de 52' (Pujada per corriol espés molt agradable que s'ha de fer un dia per disfrutar-ho amb tranquilitat).
La curta baixada pel mig del bosc direcció al Santuari de Corbera (1.397 m) és d'insomni. (Llàstima que no ens podem parar avui per descobrir aquests racons).
A partir d’aquí s’inicia una nova pujada fins els Rasos de Baix (2.051 m) Les vistes abans d'arribar als Rasos són espectaculars amb tota la conca del Llobregat als peus.

Al Km 10,4 a Rasos de Baix (2.050 m) 1H45'. Breu parada per hidratar-se i menjar quelcom després d’haver pujat 1.450 m de desnivell. Ara toca baixada a través de les pistes d’esquí de Rasos de Peguera. No vull forçar, queden molts kilómetres i prefereixo fer una cursa conservadora. Últimament tinc molesties al turmell sobretot baixant i no vull correr riscos tant aviat. Per tant baixo suau tot i que el terreny és molt bó. Alguns companys de cursa m’avancen, però en aquest tipus de prova tant llarga cadascú lluita contra un mateix, i en consequencia no m’estresso gaire...

Arribats al Coll de Salamó Km 14,2 - 2H13’ m’emparello amb en Guillem Segura, per tal d’unir forces per la 3ª pujada del dia de 650 m de desnivell que ens portarà a dalt del Cim de la Gallina Pelada (2.327 m). Al Km 17,2 - 2H38’ en un punt d’avituallament ens reben amb escallots inclosos. Faig el comentari de que amb "aquests ànims i força que transmeten ja no ens calen ni les begudes isotóniques". Això motiva. L'entorn és engrescador, la paret de roca que fa ombra ens vigila de prop, fent-nos sentir "uns vailets" al seu costat.

El ritme de pujada cal dosificar-lo. A partir del Km 18 hi ha més grimpadeta, el que dóna a la cursa un ambient més alpí. Els darrers metres abans de la cresta els fem fent "voltes maria" o ziga-zagues per salvar millor el desnivell i no carregar tant els bessons. Un cop dalt la Gallina Pelada Km 19 - 3H24' es veu el Pedraforca en primer terme, i el Pirineu esquitxat de neu que encara resta als cims més alts.

Al Refugi de la Serra d'Ensija Km 20 - 3H31’ parem uns 4' per atipar-nos de platans i fer uns estiraments. En Quico Soler i la resta de gent ens saluda i dona empenta per seguir. Mes endavant uns excursionistes ens han esperitat cridant-nos pel nom i cognom amb una start-list que portaven de tots els dorsals.

A la meitat de cursa hi ha un dels trams més técnics i durs per la musculatura i els turmells. La canal de baixada, és de les que pots desfondar-te si baixes massa fort. M'he contingut, ja que encara manca la pitjor part del recorregut, la pujada a Rasos de Dalt (2.078 m). A la font de Cal Coix Km 24,3 - 4H11' m'han reomplert part del camelback, que he preferit agafar per prudencia. Però la veritat és que hi ha molts punts líquids i sólids, i es pot fer sense tenir que carregar res.

Des del poble de Peguera s’inicia un tram de 500 m de desnivell duríssims per corriol directe, ple de borrim, gens técnic però molt constant. El cansanci i els metres acumulats ho han acussat els meus quadriceps, ja que a partir del Km 27,3 - 5H03', fins al final he patit rampes. A base de reflex que m’han donat a diferents controls de pas, el dolor s'ha pogut assumir.

Al Km 28 – 5H17’ l’itinerari s’ajuntava amb el de la Mitja Marató i només quedava una petita pujada de 150 m. Restaven 12 Km de fort descens. Tot i que m'agrada baixar, avui tal i com tenia les cames de pesades, he optat per seguir el mateix ritme de creuer que portava sense castigar massa les articulacions. A partir de Km 30 junt amb en Guillem hem fet tota la pista d’uns 5 km combinada amb algun corriol al "trote cochinero", sense desistir ni tenir cap crisis, tot i que la calor es notava més a mida que baixàvem de cota.

Finalment un cop al Km 36 - 6H15' ens han dit que si apretàvem arribariem per sota les 7 hores. Tot i que l'asfalt s'ha deixat fer i que la pujada al Santuari de Queralt ha estat més fluixa del que pensava hem mantigut la calma, passant del cronómetre i conservant la mecànica, prou tocada ja a aquestes alçades. Al Km 38 el meu company de cursa en Guillem ha parat a fer uns estiraments degut a una forta estrevada.
Jo he continuat al mateix ritme, fins al Santuari de Queralt Km 39,3 - 6h40'.

El descens fins a Berga s'ha fet llarg, però el troç d'asfalt fins a meta s'ha fet etern...
A la linia d’arribada sembla que tots els mals desapareixen. Temps final 7H12’18”.

Mentalment he estat fresc durant tota la cursa, en gran part perque tenia marge, per entrar dins del temps màxim establert. Només em tenia amb el neguit al cor, les ditxoses rampes que en un esforç per sobre de les meves possibilitats em deixés a la cuneta tirat, sense poder acomplir aquest nou repte.

A la recta a meta un company m'ha donat una pancarta del meu club "Agrupació Excursionista Muntanya" entrant al més pur estil "Agusti Roc". Era la meva particular victoria, igual que la dels restants finishers

Felicitats a tothom que ha participat i disfrutat d'aquest dia d'autentic trail!!
Als organitzadors, al públic i als corredors que som l'ànima que ho mou tot!! Em refereixo als corredors "populars", o els que lluitem contra nosaltres mateixos, vaja!!
Als màquines també, sobretot alhora de batre records. L'organització preveia un temps de 4h43' pel primer corredor i ja heu vist quin resultat final 4h18’ !!


Salut i kilómetres i fins la propera.
Si vols veure'm al video de la cursa: Minut 1,


Lluís Planagumà i Grífol.
Publica un comentari a l'entrada