CRONOESCALADA VERTICAL PALLARS - ESPOT 20/02/16
Després d'estar 15 dies sense pujar a entrenar amb neu, l'Enric em proposa fer una doble sessió per agafar una mica més de volum i ritme de cursa. Així doncs, dissabte matinem per estar a la línia de sortida de la Crono-Espot Vertical Pallars on coincidim amb els locals Josep Albesa, Anna Figuera, i Xavier Sebastià entre d'altres.No sóc gaire amant d'aquest tipus de competició, però se que van bé per agafar xispa i posar el cos al límit encara que sigui com un 10.000m atlèticament parlant per intensitat i durada de la prova.
El traçat de 750m+ es va fer íntegrament per pistes des de pràcticament la cota mínima d'Espot fins al darrer remuntador de l'estació a la cota màxima. El club organitzador, el CEPS, va combinant anualment aquesta prova jove amb la famosa Open Vall Fosca. La cursa en sí no va tenir massa historia.
La sortida agònica com sempre, amb un mur en el primer kilòmetre, que va servir per estirar a tots els participants. Durant aquest tram, em vaig emparellar amb l'Enric, seguint-lo a roda, però mica en mica la distancia es va anar obrint i vaig perdre la seva estela entre altres corredors.
Malgrat que després hi havia un tram més planer on vaig recuperar terreny aprofitant la tècnica de lliscar que he millorat amb la pràctica dels rollerskis, ens restava una última pala directa que es va fer molt llarga, i on vaig perdre una posició
Abans d'encarar l'arribada, calia superar quatre conversions que eren el preludi d'entrada a meta. En total 41' anaeròbics entrant com 5è Veterà just per darrera de l'Enric que va fer 4rt de la categoria. En acabar per estirar les cames i fer temps fins l'entrega de premis, l'Anna, en Josep i en Xavier ens van fer de guies fins la Creu d'Eixols ja que es tracta del seu terreny d'entrenament i ens van invitar a una birra a la terrassa del bar principal de l'estació.
Felicitar a l'Anna Figuera per la seva victòria a la classificació femenina i al Josep Albesa pel seu 3er lloc en la masculina. Per arrodonir el dia, tal com ens va aconsellar en Xavier Sebastià vam dinar al Restaurant La Llúpia (Espot), un lloc molt recomanable.
XXVI TROFEU SERGI ESCALERA. ALT PALLARS - CERTASCAN 21/02/16
Després del dinar a Espot, a la tarda ens dirigim cap a Tavascan, ja que demà toca la primera cursa per equips de la temporada. Durant el briefing s'entreveu que la organització ha fet un traçat atractiu i alhora segur pel que fa al risc d'allaus. En aquest ocasió a part de fer equip amb l'Enric Martin, l'hem ampliat a un "trio" de forma improvisada, per que el company Xavier Juanola s'ha quedat sense parella a última hora, al no estar permès participar individualment, cosa que per nosaltres no ha estat cap obstacle. 
Diumenge vam xalar de valent a l'Alt Pallars -Certascan, 1a Prova de la Copa FEEC-Millet d'Esquí de Muntanya per Equips. Des d'aquí, "Felicitar en Majúscules", a l'Agrupació Científico-Excursionista Mataró i a l'estació d'Alta Muntanya de Tavascan, per l'espectacular traçat que ens van preparar. Esquí de muntanya en estat pur. 98% del recorregut camp a través. 16 Km i 2.000m+, amb 5 pujades i baixades, tres trams a peu i dues canals. 
Així doncs, a les 9h15' uns 35-40 equips sèniors masculins i mixtes sortim lliscant des del Refugi de la Pleta del Prat (1.720m.) per pista durant uns 300 metres, per endinsar-nos tot seguit a la vegetació del marge esquerre d'un torrent, en direcció al Pic de la Coma del Forn. D'entrada tocava fer 750m+ fins la Cota 2.475m.
Els primers instants són com sempre plens de nervis, fins que tothom es va recol·locant on li pertoca de forma natural.
A partir d'aquí, anem intercanviant posicions amb els equips de l'Israel Carrasco i l'Ignasi Vidal i el del Marc López i en Willy Gabas fins dalt de la primera pujada, on arribem quasi junts, prop del Pic de la Coma del Forn. Treiem pells i iniciem el descens fins la cota 2.000, al principi per una canal amb moltes purgues de neu que cal negociar bé per no caure i després per un tram més obert on pateixo una arrebossada sense conseqüències i on em cau la càmera que porto al casc.
A partir d'aquí, anem intercanviant posicions amb els equips de l'Israel Carrasco i l'Ignasi Vidal i el del Marc López i en Willy Gabas fins dalt de la primera pujada, on arribem quasi junts, prop del Pic de la Coma del Forn. Treiem pells i iniciem el descens fins la cota 2.000, al principi per una canal amb moltes purgues de neu que cal negociar bé per no caure i després per un tram més obert on pateixo una arrebossada sense conseqüències i on em cau la càmera que porto al casc.
Per sort, l'Enric la recupera a l'instant. Tot seguit remuntem amb pells cap al Pic de Campirme (2.633m.), que se'm fa més llarg del compte, ja que començo a perdre gas a partir de l'Estany de Mascarida (2.460m.). Acabo d'entrar en reserva abans d'hora. Potser té a veure la cursa d'ahir, i en Marc i Willy aprofiten per obrir força distància. Cal seguir a un ritme més suau i recuperar durant el descens. 
El dia és immillorable i aprofito per gaudir de les vistes i oblidar-me per uns instants de la resta de competidors. Un cop a dalt fem un curt descens fins el Coll de la Cima (2.365m.), i a continuació l'Enric em posa el ganxo per no perdre cadència amb les pells, mentre el Xavier ens segueix sense mostrar indicis de cansament. Sort que circulem per un llom fins el Tuc de la Cima (2.435m.) i el tram té molt poc desnivell...!
A dalt em trobo en Jordi Ferrer, que està de control i ens fa algunes fotografies i ens dóna ànims. Arribo un pèl ofegat, però ara amb la baixada, les pulsacions tornen a minvar i recupero l'alè. El descens és molt directe, i cal esmerçar-se per buscar la millor traçada, doncs està força trillat. A la base de la pala, ens assenyalen on comença la quarta pujada del dia. 
La primera part, és un tram força dret de conversions per després arribar a una plataforma on posem esquís a la motxilla i encarem un divertit corredor sense grampons. Una vegada a dalt, ens llancem cara avall per una estreta canal, on cal fer girs curts i seguits que ens obliguen a derrapar en algun moment. Passat això seguim el descens fins la Pleta de Gavàs (2.000m.), on coincidim amb la Pilar i l'Eli Beltran (Els equips femenins s'han estalviat una pujada). 
En aquest punt cal tornar a posar esquís a la motxilla, per afrontar el darrer ascens que té tres parts diferenciades. Un primer tram a peu per una nova canal, un segon que cal fer amb pells de foca i un tercer de nou a peu, per remuntar un turó amb vistes de primera mà de l'anterior baixada. A partir d'aquí, ja només resta el descens final primer per espais oberts i després per trams de bosc que ens fan emprar a fons, a molt bon ritme i finalitzant amb bones sensacions a les cames.
Després de 3h17'22" entrem a meta en 19ª posició, tot just darrera d'en Marc i en Willy que fa un parell de minuts que han arribat. Pel que fa a la categoria Sènior Màster 40, hauríem acabat 5ens, però aquesta vegada no hem pogut puntuar ja que en Xavier, el company que avui hem adoptat és més jove. La jornada s'ha conclòs amb un pica a pica a l'exterior, aprofitant el sol i la bona temperatura, xerrant amb companys i amics de curses. Agraïr també a la organització per la cessió de fotografies.VIDEO SPORTVICIOUS Vídeo dels companys de fatigues Alex Clarasó Ferran Bofill, que reflexa en gran part, el que va ser la Certascan'16, una cursa 100% "cross country"...!
VIDEO OFICIAL Vídeo de Tavascan.net
Lluís Planagumà Grifol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada