BASSIERO 5216 20/03/16
Diumenge 20 de març hem participat amb l'Enric Martin a la 52a edició de la UEC Bassiero, amb moltes cares conegudes. Aquest cop a part de ser una de les proves de la Copa FEEC Millet, era el Campionat de Catalunya per Equips. Dissabte però, hem matinat per pujar amb la furgo d'en Jaume Otero i fer part del reconeixement de la primera pujada enmig de la boira.
En total amb la tonteria han sortit 750m+. Després de dinar, a la tarda hem baixat a Esterri d'Àneu a recollir el dorsal i assistir al briefing. Tot seguit hem tornat al parking de La Peülla per sopar i recuperar hores de son doncs a les 21h ja dormim. La organització amb bon criteri ha endarrerit l'inici de la cursa 1h per que el traçadors puguin refer de matinada tot l'itinerari ja que la previsió és de neu fins a mig matí. 
Diumenge ens llevem a les 7h amb dos dits de neu nova. El dia s'aixeca molt tapat. El traçat final serà de 19Km i 2.100m+ amb 4 pujades (950, 650, 350, 150m.), 4 baixades i 2 trams a peu, un dels quals amb grampons. A les 9h15', 140 participants sortim de la Peülla, sota una boira espessa, cap a la Vall de Gerber, un dels racons del nostre Pirineu més idíl·lics a l'hivern. 
Després d'un primer tram suau, on es flanqueja tota la pala que baixa cap al Refugi de la Mare de Deu d'Ares, l'itinerari agafa més pendent sota un paisatge de postal, ja que els arbres mostren tota la seva màgia amb els flocs de neu acabats de caure, sobre les branques que en breu començaran a fondre. El ritme és bo, i anem a la par amb en Jaume Otero, en Marc López i en Willy Gabas que avui fan equip de tres. 
Passat l'Estany de Gerber que creuem pel mig, hi ha un tram estret amb força conversions on en Willy trenca la puntera i ha d'abandonar. Una llàstima no poder seguir, però el material a vegades ens fa males passades... A l'alçada del Refugi Mataró, el dia s'obre i deixa entreveure un paisatge de somni que voldria gravar a la retina i que ens acompanyarà la resta de la jornada. Poc ens pensàvem que el temps donaria un gir tant brusc en poca estona. 
Al mateix temps, comença el meu "Via Crucis" particular de Setmana Santa... Estem a la meitat de la primera pujada, i el motor perd gas de forma alarmant. No sé què em passa, però la realitat és que cada cop vaig a menys i l'Enric ja fa estona que m'espera. La sensació és de buidor total. Un "pajaron" en tota regla. Alguns companys com l'Israel i l'Ignasi m'ofereixen ajuda, però la rebutjo. No sé, que és, el que he fet malament...! 
Potser estic a les portes d'un procés gripal, però no tinc forces per avançar i a sobre les pulsacions no són proporcionals a l'esforç que crec estar fent. A l'alçada de Coll de l'Estany Glaçat, l'Enric em proposa deixar-ho, però l'únic que encara conservo és l'esperança de revertir la situació i poder acabar la cursa. Menjo i bec confiant en que a la baixada pugui recuperar-me, malgrat que encara em queda un tram llarg de pujada, fins el Coll de Saboredo que se'm fa etern. 
Un cop superada la primera pujada, sembla que les forces tornen durant el descens, recuperant un parell o tres de posicions. El mantell està en perfecte estat, gràcies a la precipitació de neu que ha caigut durant la nit. Rodegem l'estany i el Refugi d'Amitges per l'esquerre, encarant el darrer tram de baixada fins la Coma d'Abeller amb magnífiques vistes dels Encantats.
A la transició, coincidim amb l'Israel Carrasco i l'Ignasi Vidal, així com el triplet que lidera en Ferran Bofill. Després d'un canvi ràpid, on deixem enrere aquests companys, iniciem la segona pujada del dia d'uns 650m i comencem a recuperar posicions. Prenc la davantera amb una millora progressiva de les sensacions, augmentant el ritme per recuperar el terreny perdut.
A mitja pujada amb les Agulles d'Amitges a la nostre esquena, avancem a una parella femenina, on destaca la Imma Mascort, una clàssica de fa una dècada, la qual feia anys que no veia en cursa, però que segueix igual de combativa com abans. A l'alçada de la canal que ens condueix fins el port de Sant Maurici, contactem amb en Jaume i en Marc, just on es troba en Vicenç Sànchez, que fa de control i ens indica que cal posar esquís a la motxilla.
Sembla que tots hem tingut sort, doncs el dia ara és radiant i fa una temperatura ideal. Una vegada a dalt la canal, coincidim amb en Xavi González que ens informa que cal baixar un xic a peu i enllaçar varies conversions per fer el Bassiero (2.904m.). Tot seguit, vibrem amb un espectacular descens per la Vall de Cabanes, gaudint de la sol.litud del paratge encara que sigui de resquitllada, doncs premem l'accelerador per enxampar en Jaume i en Marc. 
La neu sense transformar i amb un gruix considerable, no amaga trampes, i permet traçar amb total llibertat. Just abans d'arribar a l'Estany de Cabanes, nova transició. Posem pells i girem per la vall de l'esquerra per pujar fins el Coll de Xemeneies. El pendent és suau però el sol que cau de ple, ens dóna una sensació de major fatiga i ens fa alentir el pas. Les forces ja estan molt justes i les distancies envers els nostres "amics rivals" s'han mantingut.
Després d'enllaçar unes quantes voltes maries per guanyar un pendent més pronunciat, cal descalçar esquís per remuntar el coll, que han equipat amb corda fixa al tractar-se d'un terreny molt descompost, així com per baixar per l'altre cantó. Just en aquest punt és on hem avançat a en Jaume i en Marc que avui també està patint.
Uns metres més avall, posem esquís en una petita plataforma de neu que ens ha preparat un control i comença el festival... Xalem de valent durant el revirat descens que ens ha marcat i preparat en Pere Bonet i que ens porta directe fins l'entrada de la vall de Gerber, sense haver creuar cap dels estanys on haguéssim hagut de remar fort.
La veritat és que la baixada ens ha deixat els quàdriceps ben tous, ja que calia fer girs curts per un terreny amb força arbres i amb constants canvis de rasant fins arribar a la pala que desemboca al Refugi de la Mare de Deu d'Ares. Ja només resten 100m+ per tornar al punt de partida. En aquest tram avancem un altre equip abans d'entrar a meta en 4h01'53" com a 7ens classificats de Veterans.
Cal destacar que les noies fèiem un itinerari de 1.900m+, baixant per la Canal de Bassiero després d'haver fet aquest cim, i després desfeien tota la Vall de Gerber, que havíem fet en la primera ascensió. Després del dinar a Esterri d'Àneu, torno cap a Bcn amb el cotxe d'en Vicenç i en Xavi Gonzàlez, ja que l'Enric aprofita per empalmar amb les vacances de Setmana Santa.
Lluís Planagumà Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada