D’una manera improvisada a una setmana vista, decideixo crear un
esdeveniment al facebook batejat com el Trail dels Turrons. Es tracta d’una sortida
matinal d'uns 15-20Km aproximadament, per corriols técnics i evitant al màxim
la pista, per començar amb bon peu el Nadal i poder fer moltes malifetes gastronómiques
sense tenir remordiments de consciència...! El recorregut amb un desnivell de 1.000 metres positius
o 2.000 acumulats no era apte per a “urbanites” amb tot el respecte. Per tant
vaig intentar reunir a un grup lo més homogeni possible per no fer patir més
del compte a uns o avorrir els altres. Mica en mica es van afegint companys de
diferents àmbits fins a reunir la xifra màgica de 10 integrants. Alguns amics
haguessin volgut venir però ja tenien altres compromisos (Bici de carretera,
btt, esqui…). D’altres pitjor, com en Jordi Martí o en Xavi Màrquez, que han de
fer repós a causa de diferents lesions. Per tant, tot feia presagiar una
sortida divertida i amb molt bona companyia.
Aquest matí haviem quedat a les 8h del matí al parking de terra al costat
del Velódrom d’Horta. A les 7h45’, en Jordi Rami ja estava a lloc i a través de
sms comenta que no pot accedir on haviem quedat. En aquell moment tot just
acabava de sortir de casa i esperava en Toni Jofre que encara no havia anat a
dormir… però que no volia deixar escapar una altre trobada de trail running.
Com que anàvem un xic endarrerits, li he comentat al Jordi que s’encarreguès de
la logística de presentacions, etc… de la resta del grup que comencava a
arribar al punt de trobada. Minuts més tard recollim en Carles Mestres, també
veí de Sant Andreu i arribem uns 10’
tard, quasi al mateix temps que en Monti i l’Albert que venen de Sant Feliu de
Llobregat. Al final a linia de sortida som en Jordi Martinez Rami, Jordi
Florensa, Dionís Hidalgo, Enric Martin i Oscar de Miguel, Albert Gil, Juan Luis
Montilla, Toni Jofre, Carles Mestres i Lluís Planagumà. Després de les
salutacions i de la foto inicial de grup, arrenquem cara amunt passant pel
costat del Parc del Laberint. Són les 8h15’ i el suau vent que s’ha girat és el
que més molesta, ja que incrementa la sensació de fred.
Com aperitiu per atemperar el cos tenim 2Km de pujada directe salvant un
desnivell de 270 metres ,
per trialera seguint el GR-6, i empalmant més amunt amb la pista encimentada
que porta al Turó de Valldaura (419
m . s.n.m.). Els primers esbufecs ja s’han sentit de
valent. No és fácil córrer amb aquest perfil sense escalfar motors… Primer
parcial 17’33”. Un cop a dalt la torre de guaita ja sobra més d’un paravent!
Continuem per corriol carener fins la cruilla que porta al Turó de la Magarola que deixem a ma
esquerra. Nosaltres anem per sender seguint de nou el GR-6, que abandonarem al
baixar per la trialera de “Sant Medir”. Una vegada a la Font del Miracle ens
reagrupem i carreguem aigua. A continuació fem una petita incursió d’anada i
tornada fins la Font
de Sant Medir. Un racó amagat i amb molt d’encant, on en Monti posa de cara a
la càmara fotogràfica.
A partir d’aquí trotem per la pista que porta a Can Borrell durant 1 Km aprox. fins un trencall a
ma dreta, on guanyarem 100
metres d’alçada corrent per trialera. En Rami i en Toni
ja ho coneixen i van enganxats darrera. La resta van seguint sense problemes uns
segons més enrere. En un punt intermig prenem un llarg corriol d’uns 2 Km ., básicament de baixada i
amb petits fals plans. Mentre estem esperant algun company que va una mica més
lent, el grup aprofita per intercanviar experiencies - batalletes i es respira
un gran ambient entre tots. Els més actius i sorpresos són en Monti i en Jordi
Florensa, que estan descobrint la
Collserola més profunda i salvatge.
Com que anem tots força compactes sense grans diferències de ritmes,
decideixo anar direcció Can Coll on arribem en poca estona. Sortint de l’area
d’esbarjo tornem a remuntar un nou viarany (3ª pujada del dia) d’uns 100 metres + fins al Puig
de La Guardia
(199 m .)
just a sobre de Cerdanyola del Vallés (1h11’ aprox). Aquí més d’un es menja una
barreta. L’Oscar de 18 anys, futura promesa, està evaluant el kilómetres que
portem. No gosa preguntar, però crec que s’ha quedat amb la distancia curta que
anunciava l’entremanent (15 Km ).
Tot seguit baixada passant prop de Can Codina on fem un puja-baixa per un sender
primer i una especie de tallafocs després que posen a prova l’equilibri de més
d’un. Més tard enfilem camí de tornada tot passant per l’ermita de Sant Iscle
de les Feixes, i el torrent del mateix nom amb trams molt humits i relliscosos.
La fatiga ja es comença a notar a les cames de tots i en les últimes rampes més
d’un puja caminant. Cansats però contents; Això és el que reflexen les cares de
tots.
Un cop a dalt sortim a una pista ampla que ve del Coll de la Ventosa. Nosaltres
girem a la dreta pujant pel “Matamatxos” fins arribar al Forat del Vent. A
aquestes alçades, més d’un haguès demanat l’hora, sort que lo pitjor ja està
fet. Només queda tirar avall per un nou sender passant per la Font de la Marquesa o Senyora, i
desfer el tram inicial del camí que hem repetit en una jornada de running-trail
més que de trail-running…! Al acabar, en Rami comenta que hem creat un precedent, i que caldrà
conservar el Trail dels Turrons com una tradició. I la veritat és que ben
pensat les dates són excel·lents per fer-ho. Caldrà consolidar-ho l’any
vinent…! En total han sortit 20,5Km i 1.015 mtres positius a una mitja de
9,5Kmh.
Després de desitjar-nos mutuament un Bon Nadal, cada ovella al seu corral.
FOTOS
Lluís Planagumà Grifol
Després de desitjar-nos mutuament un Bon Nadal, cada ovella al seu corral.
FOTOS
Lluís Planagumà Grifol
1 comentari:
Ei ! Quin trail més original! jo també el vaig fer en solitari, 14km de muntanya per Pallejà i voltants. On son les noies ? a veure si l'any feu un grup més mitx !!. Bon any i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada