I TRAIL DELS TORRONS 24/12/11

I TRAIL DELS TORRONS 24/12/11

D’una manera improvisada a una setmana vista, decideixo crear un esdeveniment al facebook batejat com el Trail dels Turrons. Es tracta d’una sortida matinal d'uns 15-20Km aproximadament, per corriols técnics i evitant al màxim la pista, per començar amb bon peu el Nadal i poder fer moltes malifetes gastronómiques sense tenir remordiments de consciència...! El recorregut amb un desnivell de 1.000 metres positius o 2.000 acumulats no era apte per a “urbanites” amb tot el respecte. Per tant vaig intentar reunir a un grup lo més homogeni possible per no fer patir més del compte a uns o avorrir els altres. Mica en mica es van afegint companys de diferents àmbits fins a reunir la xifra màgica de 10 integrants. Alguns amics haguessin volgut venir però ja tenien altres compromisos (Bici de carretera, btt, esqui…). D’altres pitjor, com en Jordi Martí o en Xavi Màrquez, que han de fer repós a causa de diferents lesions. Per tant, tot feia presagiar una sortida divertida i amb molt bona companyia.

Aquest matí haviem quedat a les 8h del matí al parking de terra al costat del Velódrom d’Horta. A les 7h45’, en Jordi Rami ja estava a lloc i a través de sms comenta que no pot accedir on haviem quedat. En aquell moment tot just acabava de sortir de casa i esperava en Toni Jofre que encara no havia anat a dormir… però que no volia deixar escapar una altre trobada de trail running. Com que anàvem un xic endarrerits, li he comentat al Jordi que s’encarreguès de la logística de presentacions, etc… de la resta del grup que comencava a arribar al punt de trobada. Minuts més tard recollim en Carles Mestres, també veí de Sant Andreu i arribem uns 10’ tard, quasi al mateix temps que en Monti i l’Albert que venen de Sant Feliu de Llobregat. Al final a linia de sortida som en Jordi Martinez Rami, Jordi Florensa, Dionís Hidalgo, Enric Martin i Oscar de Miguel, Albert Gil, Juan Luis Montilla, Toni Jofre, Carles Mestres i Lluís Planagumà. Després de les salutacions i de la foto inicial de grup, arrenquem cara amunt passant pel costat del Parc del Laberint. Són les 8h15’ i el suau vent que s’ha girat és el que més molesta, ja que incrementa la sensació de fred.

Com aperitiu per atemperar el cos tenim 2Km de pujada directe salvant un desnivell de 270 metres, per trialera seguint el GR-6, i empalmant més amunt amb la pista encimentada que porta al Turó de Valldaura (419 m. s.n.m.). Els primers esbufecs ja s’han sentit de valent. No és fácil córrer amb aquest perfil sense escalfar motors… Primer parcial 17’33”. Un cop a dalt la torre de guaita ja sobra més d’un paravent! Continuem per corriol carener fins la cruilla que porta al Turó de la Magarola que deixem a ma esquerra. Nosaltres anem per sender seguint de nou el GR-6, que abandonarem al baixar per la trialera de “Sant Medir”. Una vegada a la Font del Miracle ens reagrupem i carreguem aigua. A continuació fem una petita incursió d’anada i tornada fins la Font de Sant Medir. Un racó amagat i amb molt d’encant, on en Monti posa de cara a la càmara fotogràfica.

A partir d’aquí trotem per la pista que porta a Can Borrell durant 1 Km aprox. fins un trencall a ma dreta, on guanyarem 100 metres d’alçada corrent per trialera. En Rami i en Toni ja ho coneixen i van enganxats darrera. La resta van seguint sense problemes uns segons més enrere. En un punt intermig prenem un llarg corriol d’uns 2 Km., básicament de baixada i amb petits fals plans. Mentre estem esperant algun company que va una mica més lent, el grup aprofita per intercanviar experiencies - batalletes i es respira un gran ambient entre tots. Els més actius i sorpresos són en Monti i en Jordi Florensa, que estan descobrint la Collserola més profunda i salvatge.

Com que anem tots força compactes sense grans diferències de ritmes, decideixo anar direcció Can Coll on arribem en poca estona. Sortint de l’area d’esbarjo tornem a remuntar un nou viarany (3ª pujada del dia) d’uns 100 metres + fins al Puig de La Guardia (199 m.) just a sobre de Cerdanyola del Vallés (1h11’ aprox). Aquí més d’un es menja una barreta. L’Oscar de 18 anys, futura promesa, està evaluant el kilómetres que portem. No gosa preguntar, però crec que s’ha quedat amb la distancia curta que anunciava l’entremanent (15 Km). Tot seguit baixada passant prop de Can Codina on fem un puja-baixa per un sender primer i una especie de tallafocs després que posen a prova l’equilibri de més d’un. Més tard enfilem camí de tornada tot passant per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes, i el torrent del mateix nom amb trams molt humits i relliscosos. La fatiga ja es comença a notar a les cames de tots i en les últimes rampes més d’un puja caminant. Cansats però contents; Això és el que reflexen les cares de tots. 

Un cop a dalt sortim a una pista ampla que ve del Coll de la Ventosa. Nosaltres girem a la dreta pujant pel “Matamatxos” fins arribar al Forat del Vent. A aquestes alçades, més d’un haguès demanat l’hora, sort que lo pitjor ja està fet. Només queda tirar avall per un nou sender passant per la Font de la Marquesa o Senyora, i desfer el tram inicial del camí que hem repetit en una jornada de running-trail més que de trail-running…! Al acabar, en Rami comenta que hem creat un precedent, i que caldrà conservar el Trail dels Turrons com una tradició. I la veritat és que ben pensat les dates són excel·lents per fer-ho. Caldrà consolidar-ho l’any vinent…! En total han sortit 20,5Km i 1.015 mtres positius a una mitja de 9,5Kmh.
Després de desitjar-nos mutuament un Bon Nadal, cada ovella al seu corral.


FOTOS


Lluís Planagumà Grifol