Des de feia temps que es parlava de fer una travessa en Bicicleta Tot Terreny pel Marroc pels nostres medis, sense cap tipus d'assistencia i poder gaudir i sentir-nos aventurers per uns dies. Arrel d'una proposta d'en Vicens Sánchez i la Cristina Aparicio, que són qui van iniciar el projecte, ens vam afegir un reduït grup de components, ja que la logística en sí no permetia un nombre més gran, en un país que encara es troba molt endarrerit, i que en molts casos practica una economia de subsistencia i/o supervivencia.
El Marroc es tracta d'un país eminentment agrícola, i on el nombre d'ases i mules supera de molt el nombre de vehicles motoritzats. En alguns aspectes em porta el record, dels meus anys d'infancia a Piera. Hem pedalat durant 7 dies (1 de trasllat+connexió i 6 íntegrament), per fer un total de 490 kilòmetres per carreteres i pistes, algunes en molt mal estat. Per sort no hem patit cap avaria tècnica important a part de diverses punxades. La meteorologia ens ha respectat durant tot el trajecte.
Ha calgut filar prim pel que fa a l’orientació en més d’un punt i posar tots els nostres sentits a causa del constant assetjament per part de la quitxalla al entrar als petits pobles. Però podem dir ben alt que la travessa no té res a envejar a altres, com l’anomenada Titan Desert, ni pel que fa a la duresa, ni pel paisatge, ni per les condicions d’autonomia, ni per l’esperit d’aventura.03/04/09 BCN-MARRAKECH
Amb tots els deures fets el divendres 3 d'abril ens trobem a l'aeroport del Prat (El Vicens, La Cristina, El Carles Valls, La Sara Sanz, l'Isabel Cararach, la Beth Porcar i un servidor), direcció Marrakech en un vol de Air Atlas a les 23h30'. La durada del vol és de 2 hores. En arribar a destí, cal endarrerir el rellotge 2 hores i de seguida primer contratemps. La bicicleta de l'Isabel no ha arribat; Cal fer una reclamació i esperar al primer vol de l'endemà creuant els dits.
En sortir de l'aeroport, segon imprevist. No hi ha cap taxi de grans dimensions per carregar les 6 caixes amb les bicicletes. A part de discutir el preu 200 Dirhams per taxi, vivim en directe la 1ª aventura del viatge. Com portar 3 bicicletes fent equilibris? No calen paraules...! L'Hotel Afriquia està al costat de la famosa Plaça Djema el Fna, però el taxi no pot arribar. Total que cal portar les caixes a pols. Cap problema!
Ràpidament tenim assistència tècnica de la mà d'un sense sostre que s'ofereix a canvi d'uns dirhams. Son les 3h de la matinada, les 5h a Barcelona, i al arribar a l'hotel, un nou impediment! Tot i haver fet la reserva, estem sense habitació! Cal buscar-se la vida! Cansats del viatge, iniciem una recerca d'hotels pel voltant. Ara sí, a pols anem fins el Grand Hotel Tazi, just davant d'on ens havia deixat el taxi! A les 3h30' ens posem al llit!04/04/09 MARRAKECH-TIZI TICHKA (2.260M) -TELOUET (1.810M) 24km; 1h16'; 19,1km/h; 265m +
Mentre fem temps per trucar a l'aeroport per saber si ha arribat la bicicleta faltant, aprofitem per muntar les nostres i repassar tot el que cal portar per fer la travessa prevista durant 6 dies i escaig. A les 12h ens confirmen que ha arribat la bicicleta! Com que hem perdut ja mig dia, tenim que llogar un minibús, per quadrar el timming. Abans però he fet uns llargs a la piscina de l'hotel, per cert, de reduïdes dimensions (10m). En Carles pateix el primer contratemps seriós del viatge. Li han robat unes sabatilles de muntanya Salomon blaves. Algú les ha vist...?
Al cap d'uns 6km ens desviem per una via més local que ens portarà a Telouet. Rodem uns 45' en plena foscor guiats per la lluna. Els nois que porten l'alberg on dormirem, preocupats han sortit a buscar-nos. Gaudim durant força estona de l'ajut del seu cotxe amb una il·luminació de primera! Arribada a Telouet a les 20h. Per sopar amanida marroquí, tagine, i whisky berber de molt bona qualitat! Alberg molt recomanable!FOTOS ETAPA: http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT091ETAPATIZINTICHKATELOUET#
05/04/04 TELOUET (1.810M)-OUARZAZATE (1.140M) 80km; 4h48'; 16,5km/h 735m+.
Des de la terrassa, s'aprecia l'amplitud de la vall, i destaquen diversos cims encara nevats. Esmorzar de luxe! Tot seguit visitem l'antiga kasbah du Glaoui, el Pacha de Marrakech. Diuen que hi vivien al voltant d'unes 1.000 persones. Encara es pot apreciar en part, l'esplendor d'una altre època...! A les 10h del matí arrenquem! La ruta transcorre per asfalt poc transitat durant 10km fins arribar a un petit coll (1.927m), punt més alt del dia.
Tot seguit iniciem descens progressiu per pista dura fins el poble de Animiter. A partir d'aquí, seguim el curs del riu Ounila i la seva vall, amb continus repetjons. En la seva primera part el riu forma un canó amb vistes espectaculars! Els contrasts cromàtics són increïbles! Cel blau nítid, terra roja, i verd exuberant dels conreus. I nosaltres formant part de tot l'entorn a un ritme ideal, per impregnar-se de tot aquest ambient!
A l'alçada de Touracine km 16, ja he destrossat una brida metàl·lica del porta paquets! La Sara també ha trencat una corretja de l'alforja que ha calgut reforçar amb cinta americana i un pop. L'ombra maleïda està present. Caldrà reservar-se i conservar la mecànica, perquè el terreny que ens espera serà dur per tots.
Abans d'arribar al poble de Tizguinbarda (1.507m) a les 14h30', hem fet un descens molt dolent compartint pista amb els 4X4, que basculaven d'un cantó a l'altre. Nosaltres anàvem força més ràpids i sense marejar-nos! Un cop al poble km 28 parada obligada per hidratar-nos i picar alguna barreta, ja que la calor és sufocant. Després ens remullem un parell de cops creuant el riu.
Sobre el km 35 la pista millora molt i augmentem la velocitat mitja. A l'alçada de Tamdakh km 41 tornem a pedalar per asfalt fins Aït Benhaddou km 48, on fem la visita al conjunt de kasbahs més famós del Marroc. La Beth i jo preferim menjar quelcom, ja que l'haviem visitat en un altre viatge.
A les 17h45' reprenem el camí de baixada cap a Tazantoute km 57, amb velocitats mitges de 35km/h. Ara toca circular per carretera amb més trànsit direcció a Ouarzazate, on arribem a les 19h15', a punt de fer-se fosc! Ens allotgem a l'hotel Amlal. Molt bé relació qualitat-preu.FOTOTS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT092ETAPATELOUETOUARZAZATE#
06/04/04 OUARZAZATE (1.140M)-EL KELAA M’GOUNA (1.450M) 104km; 5h02'; 20,6km/h; 900m + Etapa íntegra d'asfalt i de tràmit cap a terres més vistoses.
Després de les tasques diàries, sortim a les 9h25' per la carretera N-10 direcció Skoura. El paisatge és molt àrid, amb força oueds (rieres seques), i només s'aprecien petits matolls. El camí transcorre per llarguíssimes rectes i amb continus altiplans. El grup porta molt bon ritme i anem parant cada 10km per hidratar-nos, ja que el sol pica de valent de bon matí. Al cap de 2h20' arribem a Skoura km 42.
Ens trobem a les portes de la Vall del Dades i la ciutat representa un oasis on destaquen les primeres palmeres del dia. Visitem el mercat del poble ple de colors i olors i aprofitem per picar unes magdalenes. Cap a l'una del migdia reprenem la marxa direcció El Kelaa M'Gouna. El paisatge és monòton i avorrit. Al cap d'una hora a Issamine, km 68 parem en un restaurant de carretera, on gaudim d'unes excel·lents tagines i unes coca-coles. El desnivell és molt suau i progressiu.
Sobre les 15h escalfem motors de nou i formant una filera prosseguim el camí. En Vicens pateix una punxada i aprofitem una benzinera que hi ha a Aït Ridi km 84 per canviar la càmera i inflar més la resta de bicicletes per prevenció. A partir d'aquí l'entorn dona un gir radical. Tot és molt verd i en poca estona creuem el riu M'Goun. Hi ha molt cultiu de regadiu. A les 17h30' arribem a El Kelaa M'Gouna. Com que es força aviat intentem buscar un lloc amb encant per dormir.
Pugem fins Mirna, on hi ha la Kasbah Itran, però està plena. Llàstima! Encara que l'esforç ha compensat, perquè hem pogut observar unes vistes bestials sobre la vall des Roses i el riu M'Goun. La Beth s'ha perdut una estona, mentre busquem un altre hotel. Sembla que la lògica s'ha imposat, ja que hem coincidit en el punt que esperàvem trobar-nos! A les 19h ens instal·lem a l'Hotel Aflafal, senzill, però força nou i net. Sopem a les 21h en un restaurant del costat del mercat.FOTOS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT093ETAPAOUARZAZATEELKELAAMGOUNA#
07/04/04 EL KELAA M’GOUNA (1.450M)-TIZI TAZAZERT (2.300M) 74km; 4h35'; 16,1km/h; 1.355m+.
Després d'esmorzar, sortim a les 9h per carretera fins a Boumalne Dades. Abans al km 13 trobem al cosí de la Cris que estan fent un tour durant la Setmana Santa per pistes de Marroc amb un Toyota 4x4 full equip! A les 10h arribem a Boumalne Dades (1.548m) km 22. Aprofitem per beure quelcom i comprar queviures per la jornada, ja que tocarà fer picnic! Avui ens endinsem dins el Massís del Jebel Saghro! A les 11h reiniciem la marxa per carretera direcció Tinerhir.
Quan portem 32km deixem carretera principal i agafem una pista asfaltada que va a Iknioun. Fins aquí hem pedalat a 30-35km/h amb vent a favor. Ara el tenim de cara i en prou feines circulem a 15-20km/h. El terreny va pujant mica en mica, i l'estat del vial no és massa bo. Res de trànsit! Al km 39 agafem un trencall que surt a l'esquerra i seguim per asfalt fins que parem per reagrupar-nos.
En aquest moment, un noi que va en moto para, i resulta que ha treballat a Vilafranca del Penedes. Just al costat hi ha una casa, de la que surten diversos nens. Estem una bona estona xerrant. Finalment ens inviten a prendre un té amb menta i després a menjar pa amb oli, signe inequívoc de l'hospitalitat de la gent d’aquest país. A les 15h tornem a la feina. La calor ha afluixat i ens hem refet amb el descans a l'ombra!
En poca estona veiem que l’Isabel es queda molt despenjada. Sobre el km 55 ens adonem que té un poro, que fa que li costi més pedalar. Un cop arreglat, la carretera s'enfila fins un primer coll a 2.000m. Lleu baixada i després d'uns plans divisem la part més septentrional del Jebel Saghro. Al km 63 trobem desvio a Nkob, per pista de terra. Fem una paradeta per contemplar el paisatge i fem un mos.
L’Isabel té problemes estomacals i ho està passant malament en aquesta darrera part del dia. Finalment després d’un fals coll arribem al Coll de Tazazert a 2.300m s.n.m. a les 18h30’ on hi ha la gite on passarem la nit. Avui tocarà dormir a terra amb un aïllant tèrmic que ens han proporcionat i unes quantes mantes. En poca estona estem tots canviats, però sense dutxa.
Es tracta d’una gite d’alta muntanya, molt rústica, però a la vegada entranyable degut a la sol·litud que l’envolta de qualsevol racó habitat. A les 21h30’ ens serveixen un couscous excel·lent que han elaborat durant més de 2 hores. Durant aquest temps hem pres té amb farigola tapats amb mantes, ja que la temperatura ha baixat en picat un cop s’ha amagat el sol. El cel és ras i la lluna quasi plena! Aquesta nit dormirem tots a la mateixa habitació per combatre el fred. Dormim vestits!.FOTOS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT094ETAPAELKELAAMGOUNATIZITAZAZERT#
08/04/04 TIZI TAZAZERT (2.300M) – KASBAH RIAD DU SUD (920M) 56km; 4h44'; 11,8km/h; 330m+.
A les 6h30’ comencem a moure’ns, ja que fa fred i a les 7h aixequem el campament base. Esmorzar a base de pites i melmelada. A les 8h45’ sortim per iniciar un llarg descens. Només agafem un bidó ple, ja que hi ha un poble a mig camí, error de principiant que després patirem de primera ma. Al cap de quasi 3 hores i 14km acabem la part del descens amb el desnivell més fort. Es tracta d’una baixada espectacular, amb molta pedra però força ciclable pel bell mig del Jebel Saghro.
Hem conviscut amb motos, 4X4, i quads el darrer tram. Sort que hem sortit aviat! A partir d’aquí deixem la pista que va a Nkob i girem a l’esquerra per anar a Im’N Site. Entrem de ple a un canó i durant 17km pedalem entre el fesh-fesh, el sable i les pistes de pedra dura i volcànica! A les 14h a mig canó parem per descansar i un senyor que cuida un hortet ens invita a prendre un té. Treu l’aigua d’un pou i en un moment ens el prepara. Ens relaxem sota l’ombra de la barraca.
Al cap de mitja hora reprenem la marxa. Hem estat afortunats de poder-nos hidratar, ja que quan hem arribar al teòric poble d’Im N’Site on podríem reposar líquids, ha resultat que no hi havia res embotellat. Comencem a racionar l’aigua. De menjar només hem picat una barreta. Sort que l’esmorzar ha estat força abundant.
A l’alçada d’aquest poble deixem el oued sec i salvem ràpidament un desnivell de 150 metres fent ziga-zagues. Un cop a dalt, de cop rebenta el neumàtic de l’Isabel. Sort que estava parada, perquè en un altre moment hagués pogut prendre mal, a causa de la virulència de l’esclat. Seguidament, baixada boníssima de pista amb vistes molt amples. Al final del descens arribem a un poble, i per error hi entrem.
Desfem el camí fins aquest punt. La majoria de nens s’han amagat i camino tot sol cap a la mesquita. No veig res i començo a pensar que me l’han pres. Ni rastre del gps. La majoria de canalla estan amb la resta del grup on arreglen la punxada. Em ve al cap la idea de premiar amb diners a qui el trobi. Per tant, agafo l’altre gps i un bitllet de 50Dh i els hi dic que qui el trobi rebrà els diners. El poble es mobilitza i tota la quitxalla comença a còrrer. Nosaltres també; Els seguim i ens dividim per tot el poble.
Al cap d’uns 5-10’ en Vicens torna amb el gps. Resulta que el mateix nen que m’havia donat l’aigua, me’l havia pres. Al veure que hi havia tal rebombori, va sortir per preguntar que passava i algú li va dir si havia trobat una càmera de fotos o alguna cosa semblant. El noi accedeix i ens dona el gps. En poc temps, ja ha tocat les piles de lloc. Tot seguit, marxem del poble i iniciem un via crucis de pedres i sorra. Veiem les primeres acacies. Estem a les darreres estribacions del Jebel Saghro.
Paisatge pla i desértic i sobretot ple de codols. Multiples pistes i en molt mal estat. El gps ens salvarà d’arribar a lloc. Després de patir sed i gana tot el dia, els nervis estan a flor de pell. La deshidratació i desnutrició es fa palesa i s’arriba a una situació límit. Finalment sortim a la carretera a l’alçada de Mellal. Al cap de 4 km cap a l’est arribem a la Kasbah Riad du Sud quasi de nit. Està ple però ens allotjen en una kasbah en construcció.
FOTOS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT095ETAPATIZITAZAZERTKASBAHRIADDUSUD#
09/04/04 KASBAH RIAD DU SUD (920M) – TAFETCHNA (1.048M) 55Km; 4h16’; 12,8km/h; 380m+
Ens despertem abans de les 7h. Per esmorxar hi ha ous durs i melmelada amb xapati. Ens acomiadem d’en Sajid i el seu germà Mohamed i sortim molt tard, a les 9h45’. Enfilem per carretera els primers 6-8km direcció Tazzarine. Després agafem pista a ma dreta. Mica en mica ens anem apropant de nou per l’interior a la Kasbah on hem dormit. Podríem haver fet un recte i estalviar-nos donar la volta. Són coses del directe i de no portar cap track carregat al Gps.
El paisatge és totalment pla i les muntanyes són lluny. Les pistes són amples, però força pedregoses, tot i ser vies principals de connexió entre pobles. De tant en tant ens passen alguns jeeps pel costat, a tota castanya per dins d’alguns nuclis habitats, sense cap mena de respecte ni per la gent local ni per nosaltres, deixant-nos plens de pols. A les 12h creuem el poble de Tanoumrite, on patim un assetjament constant dels nens. Parem i comprem 4 paquets de galetes en un petit establiment. No tenen aigua embotellada ni refrescs.
Alguns ens han obert les alforges i cal dedicar-se a fons per controlar una munió de 50-60 nens que no paren d’escridassar-nos. Estem passant moments crítics i cal posar-se en forma de batalló; 2 noies davant i un noi darrera, mirant i controlant les distancies (1 metro per banda). Ha calgut sortir del poble a la desesperada, prement l’accelerador i sense tenir clar la pista que calia agafar, amb l’únic objectiu de fugir i esperant que la cosa no anés a més!
Un cop ens hem alliberat de l’ofec constant parem a respirar. Comença a escassejar l’aigua de nou. La Beth cau sense conseqüencies. En poca estona parem per fer un mos sota l’ombra d’una barraca. Surt un noi i ens invita a prendre el té a casa el seu pare. Tenim aprop el nostre Àngel de la guarda. Són les 13h30’ i el sol que cau és de justícia. La sort està del nostre costat, ja que el grup comença a estar grogui i cal una mica de calma!
Després de la cerimònia amb molt de respecte per part del “pater familias” envers el nostre “cap” en Vicens, ens hidratem i relaxem a base de té amb menta. Tot seguit ens rentem les mans amb una especie de tetera que porta un recollidor d’aigues grises, que posteriorment aprofiten per regar l’hort. Ara toca el dinar, a base d’un plat d’oli acompanyat d’un pa casolà per sucar. I per acabar més “whisky bereber” i unes galetes artesanes.
Tot i la seva hospitalitat, hem cregut adient deixar un detall econòmic ja que no disposem de roba o objectes per intercanviar. Abans de marxar hem visitat l’hort i la bomba que tenen per extreure aigua d’un pou. Durant la represa, tenim uns moments en que dubtem de la nostra trajectòria. Ens guiem a través d’un mapa força general i també tirem de gps i brúixola, per deduir l’orientació.
Pedalant per una pista solitària ens passa un jeep i parem a demanar-li ajuda. Estem deshidratats i ens omple els bidons, ja que porta una especie de dipòsit. Més tard ens el tornem a trobar i repetim l’operació. La veritat és que sembla que ens hagi caigut del cel. I sense saber que ens trobarem per davant arribem a un petit coll, on divisem una vall magnífica amb grans parets a un dels cantons.
En breu iniciem un descens fins arribar a un trencall enmig d’un oued que porta a l’esquerra a Zagora i a la dreta a Tafetchna, on tornem a patir assetjaments infantils. Aquest cop la Beth ha estat la més perjudicada, ja que li han pres un frontal i unes ulleres de sol. Localitzem un alberg i decidim quedar-nos a dormir aquí, ja que només ens resta una hora de claror. Avui toca dormir per 3ª nit consecutiva al terra. Després d’una dutxa reconfortant i fer unes voltes per la casa on estem allotjats, sopem couscous i anem a dormir.
FOTOS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT096ETAPAKASBAHRIADDUSUDTAFTECHNA#
10/04/04 TAFETCHNA (1.048M) – ZAGORA (737M) 102km; 5H44’; 17,7km/h; 640m+
Sortim a les 8h15’ per asfalt amb vent en contra bastant molest. Fins el km 11 el terreny fa pujada molt suau. A les 10h arribem a la carretera que va a N’Kob (km 15). Girem a l’esquerra en direcció a la vall del Draa. Sobre el km 29 deixem l’asfalt i agafem una pista que seguirem sempre per l’esquerra de la Vall del Draa. Paisatge impressionant. A la dreta l’oasis de palmeres i horts amb el riu Draa. A l’esquerra un cingle muntanyós imponent i molt llarg, a l’estil de la Serra del Cadi.
Els primers kilòmetres son per pista bona, però mica en mica tornem a creuar rieres seques plenes de codols que castiguen continuament les nostres maltractades bicicletes. Caldrà fe’ls-hi un altar per tot el que han aguantat. A les 13h30’ parem a menjar una barreta. El sol torna a matxacar. En nomes 5’ s’apropen més nens. Es impossible passar desapercebut. Sembla que t’olorin a distancia. Al nostre pas surten nens de sota les pedres. Això es increïble.
L’únic lloc on podem estar tranquils es quan estem a casa d’algu prenent un te, o si entrem a una gite, hotel, etc... Sempre cal estar atent, perquè dels molts nens que demanen, n’hi ha d’altres que es dediquen a robar el que sigui sense saber ni perquè serveix. I segons com s’et pot complicar molt el viatge. Desprès de fer el mos continuem sota un sol abrasador, amb els nens perseguint-nos. El problema s’agreuja quan el terreny fa pujada, ja que no te’ls pots treure del damunt. Es molt agobiant i fatigós haver de suportar-los.
Sobre el km 55, el camí s’endinsa molt cap a la muntanya i s’allunya del riu i la vegetació. La pista cada cop es mes impracticable. Decidim girar cua, ja que la carretera es troba nomes a 2 km. Creuem el riu i toquem retirada. Encara ens quedaven uns 50km de pistes desconegudes, l’estat d’elles pinta malament i no volem patir ni mes sed ni mes gana. Ho deixem estar unànimement.
Un cop a la carretera, pedalem amb forca i aviat al km 63 parem a dinar a Tinsouline en un restaurant de carretera. Mengem tagine i brochetes de carn a la brasa. Te i coca-cola per hidratar-nos. A les 16’30h continuem la marxa. A 7km per Zagora mirem una kasbah per dormir però el problema es l’autobus per l’endema. A les 18h30’ arribem a Zagora després de fer 100km. La ciutat esta rodejada per un palmeral immens.
A l’estacio d’autobusos ens confirmen que el país es troba immers en una vaga general de transports públics de 3 dies, per tant haurem de llogar un taxi privat. Ens instalem a l’hotel Des Amis. Habitació per persona 40Dh. Es senzill pero prou raonable. El sopar molt be (Amanida Marroquí, espagueti bolonyesa, coca-cola i te amb menta). I a descansar, que ben merescut ho tenim!
FOTOS ETAPA:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT097ETAPATAFTECHNAZAGORA#
11/04/04 ZAGORA (737M) – MARRAKECH
Un cop esmorzats, que per cert ha estat de luxe, comença el ball de preus per trobar un taxi gran. 3.000 Dh primer, finalment ho tanquem en 2.100 Dh amb l’empresa Caravana du Sud. Diuen que fins les 16h no vindran a recollir-nos. Fem les primeres compres, dàtils de Zagora. A les 17h anem a veure que passa. En Vicens al mati, ja ha fet la paga i senyal. Un cop a l’agencia ens diuen que fins les 19h no arribara el taxi.
Un cop arriba la furgoneta, comencem a carregar les bicicletes a dalt la vaca, però veiem que basculant molt i que les podem perdre pel camí. Son 360km de trajecte, i decidim posar-les dins, costi el que costi. Quan estem a punt per marxar apareix un altre minibus. De fet es el que hem fet la reserva. La cosa es complica, perquè aquest es de dimensions mes petites. Durant tot el dia hem conviscut amb la presencia de 2 o 3 comercials fent el borinot, dient-nos que el taxi vindria de Marrakech i que encara estava a Ouarzazate.
Mes tard un d’aquests ens ha comentat que no, que venia de M’Hamid. Total que mai saps a quina sortiràs ni amb qui. Finalment arrenquem i suposem que ambdues companyies s’hauran repartit part del pastis que els hi hem deixat els guiris com nosaltres. A les 20h sortim de Zagora. A les 23h30’ parem a Taddert, em recorda a La Panadella, punt de parada obligada per reposar forces. A les 2h de la matinada arribem a Marrakech.
12-13/04/04 MARRAKECH – BARCELONA
Dies de compres i visita a la ciutat. Vol de retorn a casa sense incidències.
Lluís Planagumà i Grífol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada