26 de desembre 2010

PEDALS DE LAVA - LANZAROTE

PEDALS DE LAVA – LANZAROTE 29-11/04-12/2010



Pedals de Lava, és una ruta en bicicleta de muntanya creada l’any 2007 que recorre 247 kilómetres al voltant de l’illa de Lanzarote (Canaries) i que consta d’uns 3.500 metres de desnivell positiu. L’illa, està declarada Reserva de la Bioesfera.
Segons l’organització es recomana fer la travessa en 5 etapes, per poder disfrutar també dels diferents punts d’interés turístics per la qual passa, el que representa una mitjana de 50 kilómetres diaris.




L’itinerari recorre gran part del litoral de l’illa de Lanzarote amb l’excepció del Parc Nacional de Timanfaya que ens obliga a vorejar-la cap a l’interior, i la petita illa de La Graciosa. La cota màxima és de 620 metres a las Peñas del Chache. L’arxipèlag Chinijo, Lanzarote i Fuerteventura, per aquest ordre són les illes més orientals de Les Canaries, el que comporta una vegatació semidesértica, degut a la proximitat del Sàhara i a que l’influencia dels vents alisis no tenen tant recorregut marítim, el que provoca una menor pluviometria.




La travessa destaca per la seva diversitat de paisatges, que fa que cada etapa tingui un atractiu especial. Una ruta excepcional pel seus grans constrastos cromàtics, passant dels negres dels camps de lava als blancs de la sorra o la sal de les salines, del vermell de les muntanyes de foc del Parc Nacional de Timanfaya als ocres de la “Montaña Amarilla”, o del verd de les tabaibes (flora autóctona) al blau intens de l’oceà Atlàntic.En Màxim Biela i en Chema són els responsables de la ruta.




Amb ells via e-mail vàrem reservar les dates d’una nova aventura, així com el lloguer de les bicicletes. També existeix l’opció de fer la travessa sense tenir que carregar l’equipatge, però vàrem preferir no renunciar a la nostra filosofia cicloturista. El pack compren 6 nits (3 en règim de mitja pensió i 3 només d’allotjament) i 5 dies de ruta. Així doncs, el dilluns 29 de novembre, en plena onada de fred i temporal de pluja, neu i vent a tota la Península, prenem al matí vol directe a Arrecife (Lanzarote).




Les Illes Canaries estan en alerta taronja; S’han anulat les clases escolars per culpa de la meteorología adversa, i el transit aeri i marítim ha estat cancelat en les illes més occidentals. Per sort, Lanzarote escapa de l’intesitat del temporal, i el comandant de l’avió comenta que viatjarem a només 700 km/h per evitar problemes amb les turbulencies i el fort vent en contra. Un cop a l’Aeroport de Guacimeta (Arrecife), un microbús ens recull i ens dirigim a Puerto del Carmen a uns 5 Km de distancia, on passarem la primera nit.




Estem allotjats a l’Aparthotel Costa Mar, un complexe d’apartaments a tocar de la Platja de los Pocillos. La temperatura és bona i plou tímidament, però recorda als típics dies de tormenta de finals d’agost. Més tard, ens trobem amb en Chema i en Màxim, que ens faciliten tota la documentació necesaria (Un mapa, el roadbook, amb controls de pas obligatoris i el seu suport per la bicicleta); Així com unes ulleres de sol, uns mitjons i uns maniguets afelpats.





Ens proporcionen les bicicletes tal i com vàrem quedar: Amb portapaquets, i una amb pedals automàtics i l’altre amb convecionals. Les BTT són de la marca Ghost, molt noves, amb suspensió davantera i frens de disc, però un pel pesades pel meu gust…! Després del sopar i de l’espectacle de fútbol (5-0), marxem a dormir amb una mar molt alterada i amb ràfegues de vent molt fort.



ETAPA 1 PUERTO DEL CARMEN – ORZOLA – LA GRACIOSA 65Km; 375m +; 4h38’ Reals; 14.0Kmh; (ETAPA CONTRARELLOTGE)


De matinada la tempesta de pluja i vent, ens fa pensar que patirem… A les 7h ens llevem i ens adonem que el dia s’aixeca millor de l’esperat, gris però sense pluja i poc vent. Esmorzar de buffet lliure. Muntem les alforjes i el suport del roadbook. He oblidat a casa el suport pel gps, i he de fer un petit nyap amb cinta americana. A les 9h30’ fem via cap a la Plaça de les Nacions, punt d’inici de la ruta. Després de les fotos de rigor iniciem la travessa seguint el passeig marítim fins a Matagorda i d’aquí fins a l’Aeroport de Guacimeta.




Observem els primers efectes de la pluja amb petites platjes de sorra anegades d’aigua. La Beth, no es troba del tot cómode amb els pedals. Està acostumada a ciclar amb puntera de plàstic. A Arrecife (Km 10) anem a la botiga Ciclomania, molt aprop del Gran Hotel, l’edifici més alt de la ciutat, on solucionem el petit problema. Són les 11h del matí i reprenem la ruta de nou, encara que constantment, anem parant a fer fotos aquí i allà. A la dreta tenim el Castillo de San Gabriel, a l’esquerra el Charco de San Ginés, una llacuna marítima. Un xic més endavant passem pel costat del Castillo de San José.



Tot seguit baixem a la zona industrial del port, per un passeig peatonal, per veure de primera mà una imatge poc habitual: un vaixell de grans dimensions embarrancat en una platja dels voltants. Al cap de poca estona (Km 18) entrem al municipi de Costa Teguise que creuarem per la seva façana litoral. És tracta d’un nucli amb molta diversitat d’allotjaments turístics, i de tot tipus de serveis, però conservant una armonía arquitectònica. Després, ens adonarem que han seguit la mateixa política en tota l’illa.





La Playa de las Cucharas és un dels punts més céntrics de la localitat. Ens consta avançar, sembla que no podem assimilar tot el que anem descobrint, i no acabem d’arrencar…! A partir del Km 23, l’itinerari transcorre per pista ampla i en pujada fins el petit poblet de Los Ancones. Per corriol pedregós iniciem el nostre via crucis particular. Estem al Km 25 i la dificultat del terreny ens farà alentir molt el ritme. Durant els propers kilómetres l’itinerari combina corriols técnics, amb algun sender de sorra i trams amb multitud de trencalls i pistes.



Si es fa la ruta només amb el roadbook, és un dels punts on és fàcil perdre’s. Cal ciclar concentrat i molt atent al llibre de ruta, ja que a vegades no es segueix el camí més lógic. Si es porta gps serà de gran ajuda per saber si anem pel bon camí i no malgastarem tant temps en l’orientació. Passades unes salines abandonades (Km 34) i una caleta amb un espigó entrem al poble de Los Cocoteros. Ens resten 30 Km per finalitzar l’etapa i ens comencem a neguitejar… A les 18 hores surt el darrer vaixell des d’Orzola per anar a la veina illa de La Graciosa.





Està clar, que no hem fet la previsió horaria que calia, per una etapa d’aquestes característiques, després de la ressaca post Barça-Madrid. Per uns instants ens endinsem cap a terres de l’interior. Passada una dura pujada de sauló a l’alçada d’una cantera, que fa pesat el pedalar, arribem a Guatiza (Km 37), on parem per reposar forces. Són les 15h, ens hidratem bé i sortim esperitats, el temps s’ens tira a sobre…! Sortint del poble passem pel costat del Jardin de Cactus, una de les moltes obres de César Manrique. L’estat de nervis va en augment i l’angoixa ja serà una constant fins al final.




De tant en tant maleim les voltes que fa la ruta, quan seria millor seguir una linia recta, però tampoc volem començar a retallar el que no toca! Per carretera local i després per divertida pista en baixada fem via cap a l’urbanització nudista del Charco del Palo (Km 42). A partir d’aquí tornem a patir, ja que cal caminar petits trossos a causa de la sorra de platja que fan impossible mantenir l’equilibri damunt la bicicleta. I el que faltava, comença a ploure amb ràfegues de vent en contra!






Truquem al Chema, per comunicar-li que anem més tard del compte. Segons el llibre de ruta, recomanen no sortir del poble d’Arrieta més tard de les 15h30’. Encara no hem arribat a aquesta localitat, primer punt de control de l’etapa, tot i que la divisem des de fa estona a la llunyania. Calculem que ho farem a les 16h30’ en el pitjor dels casos. Ens comenta que millor que seguim per carretera des d’Arrieta si no volem que s’ens escapi el vaixell…!





El nivell de crisis, augmenta quan en un moment determinat no hi ha més remei que creuar una gran explanada plena de fang, que ens comporta una pérdua de temps extra, al tenir que netejar la bicicleta, els frens de disc, desviador, etc… per poder continuar. No ens podem permetre cap averia mecànica a aquestes alçades, ja que podria ser de conseqüencies fatals! Un petit error de navegació de 100 metres, ha fet que haguéssim de caminar per un terreny volcànic molt agrest, on he destrossat la part davantera d’una de les sabatilles.





Els problemes es van acumulant, i aixó que avui és una etapa de poc desnivell…! Finalment a les 16h30’ passem pel control del Xiringuito de platja d’Arrieta (Km 49). Per causes de força major decidim agafar carretera direcció Orzola i ens desviem de la ruta prevista, sense passar per Punta Mujeres ni els Jameos del Agua (Km 54), auténtica joia natural de voltes i coves volcàniques. En total seran 6 Km, els que no farem de la ruta original, ja que a partir d’aquest punt, els darrers 9 kilómetres fins a Orzola es fan tots per carretera.




El paisatge en el tram final del dia està envoltat de lava i roques volcàniques plenes de liquens i de petits matolls espinosos a banda i banda de la carretera. El vent segueix molestant i sembla que no s’arribarà mai al final. Ens presentem al port d’Orzola, el punt més septentrional de Lanzarote (Km 64) quant només falten 15’ per l’última sortida del dia. Ja alleujats dels nervis del tot el dia, pujem al catamarà i disfrutem del trajecte fins a Caleta de Sebo (La Graciosa), amb llum crepuscular.





La mar a la sortida del port d’Orzola i a la Punta Fariones està molt alterada, es veu que és habitual, i fa que el capità del vaixell tingui que afluixar el ritme. Un cop a Caleta de Sebo, únic poble permanentment habitat de La Graciosa ens dirigim a la Pensión Enriqueta on ens allotjarem dues nits. Sopem a la mateixa pensió, degustant peix local (Vieja, Bocinegro) i papas arrugas amb les salses mojo picón i verde. Cansats marxem a dormir aviat.





La primera etapa, per defecte sempre és un dia d’adaptació, per molta experiencia que es tingui. Ciclar amb pes, amb una bicicleta nova i per un terreny desconegut fa que no acabis d’agafar el ritme. Si aixó li sumem, trams de tolls d’aigua que cal esquivar, una zona de fang, vent en contra, voler emportar-se part dels paisatges a base d’instantanies, el menor nombre d’hores de llum diurna, i a sobre pedalar a expenses d’un horari d’hivern del vaixell per fer nit a l’illa de La Graciosa, provoca ansietat i malestar. Mirar el rellotge ha estat el malson del dia.



Fotos Etapa 1:
PUERTO DEL CARMEN - ORZOLA - LA GRACIOSA


ETAPA 2 CIRCULAR PER LA GRACIOSA 36,5Km; 300m +; 3H25’ Reals; 10.7Kmh



Junt amb la Graciosa, els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i el del Oeste formen part del Parc Natural de Los Islotes, i és una reserva marina. El primer que ens ha xocat a La Graciosa, és que no hi ha res asfaltat, ni tan sols els carrers del poble. És el paradís dels Land Rovers. La majoria de vehicles són 4X4 i una llarga cua atravessa mig poble. Estan esperant per passar la revisió de l’ITV, que es fa només un dia a l’any.






Avui ha calgut netejar bé la bicicleta i engrasar-la doncs en un primer moment no funciona el desviador a causa del fang d’ahir. La segona etapa transcorre integrament per l’illa. Es tracta d’un dia per relaxar-se i visitar les diferents platjes i racons solitaris que hi ha per descobrir. El paisatge és erm i sense cap arbre, com passa en tot Lanzarote. Només sobreviuen les argelagues i destaquen petits turons en forma de volcà que no superen els 260 metres d’altitud.




Iniciem la ruta per pista ampla fins el petit nucli de Pedro Barba (Km 7), lloc d’estiueig o cap de setmana. Es tracta d’un racó idíl•lic on destaquen les casetes amb jardins molt ben cuidats i amb una cala que convida al bany. Molt bones vistes a banda i banda de la Punta Fariones tant dels cingles de Famara com del poble d’Orzola. Avui el dia s’aixecat espléndid i fa una temperatura ideal per pedalar. La ruta segueix en sentit antihorari, per una pista secundaria menys transitada i molt més sorrenca en direcció a la Playa Lambra (Km 10), on observem de front l’illa d’Alegranza.





A la sorra s’aprecien multitud de petits cargols de mar. Tot i que el ferm és més costós no ha calgut caminar en cap moment. Les onades i l’escuma són una constant. Passat aquest punt rodejem la Montaña Bermeja d’est a oest, per arribar-nos fins la famosa Playa de las Conchas (Km 14), on parem a fer un dinar de picnic. La soletat és quasi total. Només hi ha una parella en tota la platja. Des de la sorra, observem l’illot de la Montaña Clara i el Roque del Oeste. Fa un dia perfecte per prendre un bany, però el mar està un xic esberat, i no fa xafogor.



Proseguim l’etapa paralels en la major part a la linia de mar. Sempre ens quedarà a la dreta, fins arribar a la Montaña Amarilla (Km 22), el punt més meridional de l’illa. Com el seu nom indica, es tracte d’una inmensa paret de sofre, que mor a la Playa de la Cocina. De tornada desfem el camí fins una intersecció per on hem passat pel matí i tanquem el bucle camí a Caleta de Sebo (Km 30) on finalitza l’etapa d’avui. El canal de mar que separa l’illa de La Graciosa de Lanzarote, rep el nom de Rio.





Un cop al Caleta de Sebo aprofitem, per visitar amb la bicicleta tots i cada un dels racons. Passem l’estona encuriosits amb petits detalls de la decoració de les cases o jardins. També aprofitem per comprar queviures per la següent etapa, la més exigent en quant a desnivell. Tot i els vehicles que circulen pel poble, la tranquilitat és la nota predominant. Aquí el rellotge funciona a un altre ritme. Per sopar degustem les lapes negres, que encara no haviem tastat i que tant ens havia recomanat entre d’altres coses en Ramon Martí!




Fotos Etapa 2:


ETAPA 3 LA GRACIOSA – ORZOLA – CALETA DE FAMARA 53Km; 1.250m +; 4H53’ Reals; 11.0Kmh


Partim de La Graciosa a les 8h amb el primer catamarà, tal com toca per la dificultat de l’etapa. És l’anomenada “etapa alpina” de Pedals de Lava i en la seva majoria transita seguint els penyasegats de Famara. Un cop a Órzola esmorzem en una cafeteria del costat del port. A les 9h del matí, iniciem per asfalt la ruta propiament dita en direcció al Mirador del Rio, el punt amb millors vistes aeries a tota l’illa de La Graciosa i l’arxipélag Xinijo.




Una vegada deixem la població agafem una pista que ens porta fins a uns camps on conrean plantes d’aloe vera. De seguida el camí es fa estret i guanyem ràpidament metres de desnivell, fent ziga-zagues. Més amunt ens toca baixar de la bicicleta, ja que el sender està força tupid de vegetació autóctona, bàsicament tabaibes i argelagues. Passat aixó (Km 3,5) agafem un curt tram de carretera fins un trencall que surt a ma dreta. La vista frontal de l’impressionant cràter de La Corona ens deixa bocabadats!



Per pista ample i amb rampes de fins el 23%, envoltem el volcà i arribem al poble de Ye (Km 7), on entrem per arreglar la puntera de plàstic del pedal de la Beth. Un cop sol.lucionat l’entrebanc, seguim per carretera i després ens desviem per una nova pista fins les antenes de comunicació, just a dalt de tot dels espadats, on també hi ha diversos bunkers. Estem a una alçada de 470m s.n.m. a escasos 300 m, al costat del Mirador del Rio (Km 10). El panorama i l’ambient des d’aquí treuen la respiració sobretot perque una caiguda seria mortal.




Tenim el privilegi de veure tota la dimensió de l’illa de La Graciosa amb els nostres propis ulls, i lluny de les aglomeracions del propi Mirador en sí, on està més adequat per tot tipus de visitants. La ruta segueix de baixada per una carretera local paralela als acantilats fins una nova entrada al poble de Ye (Km 12), que passem de resquitllada. A partir d’aquí ens toca arrastrar i carregar a coll la bicicleta durant uns 5’, ja que el corriol puja molt directe i a part hi ha esglaons de roca natural.





Més tard la pista torna a ser ciclable i de seguida guaitarem el poble i la vall de Guinate. Per arribar-hi (Km 16) cal fer el primer descens técnic del dia. En aquest cas serà sobre sorra volcànica, deixant derrapar la roda davantera. La veritat és que ha resultat molt divertit. Als voltants de Guinate, hi ha camps de conreu, on tenen plantat julivert i moniatos entre d’altres. Tot seguit afrontem la segona pujada del dia. La pista en bon estat s’enfila de mala manera amb trams del 20%, fins a la Meseta del Gallo 530 m s.n.m. (Km 19).





A continuació, baixem per una carretera en mal estat i després en desviem per un corriol técnic fins a Maguez (Km 21). Una nova trialera de sorra ens portarà a Haria (Km 24), on cal segellar un nou control de pas al Restaurante 2 Hermanos. Son les 14h30’ i estem morts de gana. Parem 30’ per dinar. A les 15h reprenem la marxa. Encara ens resten per fer la meitat de kilómetres de l’etapa i uns 500 metres de desnivell i tan sol queden 3 hores de llum solar. Això si, avui tenim la tranquilitat que no cal arribar a una hora determinada…




Només sortir d’Haria comença la tercera pujada de la jornada. Primer per una bona pista i després per asfalt durant 3Km, que ens portarà fins el punt més alt (620m s.n.m.), de tota la Pedals de Lava, on hi ha un radar meteorológic. Una mica més enllà ja s’entreveu l’Ermita de las Nieves (Km 34). Passat aquest punt, deixem la pista principal i prenem una altre secundaria més pedregosa, on cal posar atenció per no patir cap relliscada, sobretot en una trialera ample que baixa de forma molt pronunciada cap a la vall Vega de San José.




Al fons es divisa el castell i el poble de Teguise. Estem a les darreres estribacions dels cingles de Famara, però la ruta encara ens depararà alguna sorpresa d’última hora. Ens tocarà carenar un parell o tres de turons, que ens faran posar el peu a terra a causa del pendent i del terreny descompost. Es fa tard i observem la posta de sol amb vistes a Caleta de Famara. De seguida arribem a Teguise (Km 42), i ens afanyem per segellar el segon punt de control al Bar Cejas.




El poble, val molt la pena visitar-lo amb calma, però són les 17h45’ i aviat serà de nit. Ho deixem per un altre ocasió. El darrer tram fins al final d’etapa, és de baixada per pista ample i amb el molest “risaero” d’acompanyant. Quan s’ens fa de nit, optem per ciclar sense llum ja que la vista s’ens ha acostumat a la foscor i el camí no presenta cap dificultat técnica. Al arribar a Platja de Famara (Km 51) agafem els frontals ja que tenim que pedalar per carretera els últims kilómetres.




A les 18h30’ entrem a Caleta de Famara (Km 53) i anem fins la botiga de surf Famara Power, per tal que ens estampin un nou segell. Allà coneixem un dels socis del negoci, en Nacho, amb qui passem parlant una estona molt entretinguda. Ens comenta que viuen en un entorn privilegiat per la pràctica del surf, doncs les onades són sempre presents. Un cop instalats en un apartament a la sortida del poble, comprem provisions per l’etapa següent. Sopem a Casa Ramon, on ens deleitem amb les especialitats de la zona com la sopa de peix, el cherne i un bienmesabe de postres.



Fotos Etapa 3:
LA GRACIOSA - ORZOLA- CALETA DE FAMARA


ETAPA 4 CALETA DE FAMARA – PLAYA BLANCA 70Km; 735m +; 6h03’ Reals; 11,7Kmh


L’etapa d’avui és la més llarga de tota la travessa, per aquest motiu, decidim matinar més del compte. La ruta segueix en la primera part la costa nord de Lanzarote, per endinsar-se seguidament a la zona periférica del Parc Nacional de Timanfaya, i acabar a la zona més meridional de l’illa. Per tant a les 8h del matí, ja esmorzats, comencem a pedalar per pista planera cap a l’interior, per tornar més tard a seguir el litoral.




Al cap de poca estona passem per Caleta de Caballo (Km 6) i més tard arribem al complexe i club esportiu La Santa (Km 12), on rodejem un llac artificial. Són el club que organitza l’Ironman de Lanzarote, tot i que la seu on hi ha tot el muntatge és a Puerto del Carmen. Al poble de La Santa (Km 15), parem per hidratar-nos i comprar més aigua, ja que tenim per endevant 27 Km sense cap punt de refrigeri. El dia és assoleiat i la temperatura és perfecte per fer bicicleta de muntanya. Fa calor per anar amb maniga curta, però res de xafogor.



Poc després de sortir del poble, agafem una pista forestal que ens portarà a un volcà que està en primera linia de mar. Ens atansem a un mirador per contemplar com el mar ha anat erosionant el cràter. El camí, es transforma amb un sender molt espectacular que transita molt aprop dels acantilats durant escasos 500 metres. Amb posterioritat tornem per pista bcap a terres d’interior passant per petites zones agrícoles fins que ens apropem a la zona d’influencia del Parc Nacional de Timanfaya.




L’entrada natural al parc (Km 24) ens dona la benvinguda amb un pista apta per vehicles a motor, amb grans camps de lava a banda i banda. Tot el que veiem al voltant és un mar de lava, on les seves aglomeracions prenen formes diverses, que recorden objectes o animals. A partir de Km 29 el terreny és més dolent amb molta pedra solta i en pujada durant uns 3Km. Estem bordejant el Parc Nacional. Els cons volcànics que observem prenen unes tonalitats que van des del groc, al negre, passant pel vermell.




Més endavant sortim a la carretera, a l’alçada de l’entrada oficial del P.N. de Timanfaya (Km 35) on hi ha la barrera amb les taquilles d’accés al parc. La nostra ruta es desvia i seguim per la carretera que puja a un coll. Un cop passada una atracció turística de camells, tornem a pedalar per pista. En aquest tram cal vigilar, per que és possible que ens trobem alguna d’aquestes caravanes de camells, que tenen preferencia de pas. Just aquí, parem a causa de la primera i única punxada en tota la travessa.




En poca estona arribem a Yaiza (Km 42), on cal segellar un nou control de pas. Són les 15h i aprofitem per descansar i dinar. Mitja hora més tard, tornem als pedals. Ens queden 27km però tot i que no hi ha quasi desnivell, el terreny és de molt mal fer en diverses ocasions. La sortida de Yaiza és molt panoràmica, ja que podem observar el poble i tot els seus voltants des d’un pista que va un pel aixecada. Al fons tenim les muntanyes de foc del P.N. que acabem d’atravessar.




Fins el Km 50 on hi ha el Mirador de Les Salines de Janubio, ciclem per un terreny àrid amb petits trams on quasi no s’aprecia el camí, i on cal estar atents a la navegació. Un cop perdem de vista les salines, la ruta combina trams de sender técnic, amb pistes molt pedregoses o incómodes a causa de la pluja dels dies anteriors, que ens obliga a pedalar per dins les roderes de fang sec, i que ens fa reduir la velocitat de creuer. El litoral costaner en aquesta zona, destaca per la multitud de piscines naturals que s’hi amaguen.




Des del Km 54 divisem un edifici abandonat a primera linia de costa. Es tracta d’un hotel ruinós, que li dona un aire fantasmagóric…! Estem al Km 60 i ja són les 18h. El tema és delicat, ja que mirem les possibilitats que tenim per retallar la ruta i fer una via més directa fins a Playa Blanca. Finalment decidim seguir per on ens indica el track, ja que desconeixem el tipus de dificultats que ens podem trobar. Per tant, amb l’ajuda dels frontals, el gps i el Far de Pechiguera pedalarem durant força estona enmig de la foscor, amb la tranquilitat que ens dona el track.





Un cop passem el far (Km 64), seguim per l’avinguda marítima, enmig de zones residencials i complexes hotelers amb tota mena de luxes i platges artificials. Arribem al final d’etapa, Bungalows Playa Limones (Km 70) a les 19h30’ en el precís moment en que en Chema, ens truca per saber per on parem. Està clar que avui, hem batut el récord, com els ciclistes més tardaners! Com que és tant tard, tenim que dutxar-nos a la carrera, per poder gaudir del buffet per sopar. Fan horari europeu…, i ens va pels péls!



Fotos Etapa 4:
CALETA DE FAMARA - PLAYA BLANCA


ETAPA 5 PLAYA BLANCA – PUERTO DEL CARMEN 36Km; 735m +; 4h01’ Reals; 9,3Kmh



Avui, és la darrera etapa, però encara que el kilometratge sigui curt , tampoc serà un passeig. Cal salvar un desnivell de més de 700 metres en un entorn de solitud absoluta, ja que travessem una de les zones més salvatges, inhóspites i deshabitades de l’illa. Cal portar aigua de reserva, ja que no hi ha cap tipus de servei. Los Ajaches, és un parc natural que s’extén de sud a nord, on el principal tret característic és la formació de barrancs a causa de l’erosió, la pluja, el vent…





Sortim a les 9h15’ de Playa Limones. El traçat circula pel passeig marítim, seguint l’infinitat d’establiments turístics i amb vegetació exótica de primera linia de mar fins a la Playa Grande de Papagayo (Km 7), de sorra blanca, i una de les més maques de Lanzarote. Poc a poc ens anem introduint en una nova dimensió i desapareixen els luxes. Entrem a Los Ajaches, per pistes sense cap entrebanc. Posteriorment, a partir de Punta Gorda (Km 14), el terreny guanya en dificultat técnica, tant a les pujades amb fortes rampes, com a les baixades amb molts de códols.





El ferm en el llit de cada barranc està format per sauló; És el típic terra sorrenc de les rieres seques, que exigeix un major esforç alhora de pedalar, ja que les rodes s’arrapen més del compte. El paisatge ens recorda a llocs com Els Monegros, o el oueds del Marroc, però amb el mar de companyia. A l’alçada del Km 20 ens desviem uns metres de la ruta cap a una platja curiosa on destaca un jardí amb plantes autóctones de l’illa i una cova amb multitud d’objectes penjant com si fossin movils, que la gent que sovinteja la cala va deixant de record.





Aprofitem per picar alguna cosa per menjar. Tot seguit baixem a la Playa del Pozo, que serà el darrer gran barranc a salvar. Els últims kilómetres de Los Ajaches, els transitem per corriols paralels al mar, amb vistes a una piscifactoria dins l’oceà i als vols rasants dels parapents que fan pràctiques de vol. Una vegada arribem a la civilització, parem al control de pas que hi ha a Playa Quemada (Km 23) al Restaurant 7 Islas, on fem unes tapes.





Després creuem Puerto Calero (Km 25), i ja només ens resten 11 Km per completar el tour sencer, encara que ens han reservat una darrera sorpresa, el barranc de Quiquere (Km 30), que cal remuntar a peu per les escales. Aquest serà el darrer obstacle a superar, abans d’arribar a Puerto del Carmen, i pedalar fins la Plaça de les Nacions (Km 36), on fa 5 dies que vàrem començar. Com és habitual hem apurat la llum solar, disfrutant d’una nova jornada de bicicleta tot terreny.




Després de deixar les bicicletes al taller, i de la dutxa pertinent, ens retrobem amb en Chema i en Màxim amb qui comentem les anécdotes de la travessa. Ens fan entrega del maillot conmemoratiu del repte i després de la foto de record, ens despedim fins la propera aventura. L’endemà retornem cap a Barcelona, just al mateix temps que desconvocaven la vaga de controladors aeris. Hem estat afortunats de nou! Ja en tenim una més al sac, representant els colors de l’Agrupació Excursionista Muntanya (Sant Andreu de Palomar- Barcelona) i del Club Natació Molins de Rei (Secció Triatló).



Fotos Etapa 5:



Beth Porcar i Lluís Planagumà i Grífol

Publica un comentari a l'entrada