04 de setembre 2010

SETAU SAGETH – UN TOMB PER LA VALL D’ARAN

SETAU SAGETH – UN TOMB PER LA VALL D’ARAN

Des de l’any 2006 existeix un nou trekking que enllaça la Vall d’Aran per etapes. Es tracta d’un itinerari de 103 kilómetres i 9.480 metres de desnivell acumulat. Segons l’empresa Camins, organitzadora i creadora de la ruta recomana fer-ho en 5 etapes, encara que hi ha la possibilitat de finalitzar-ho en menys dies.


El punt de partida és a Viella, i els altres quatre finals d’etapa són Bossost, Refugi Era Honeria, Salardú, i Refugi de Conangles. La travessa supera tres ports de muntanya: el Coll de Güerri de 2.320 metres, que separa la Vall de Toran i la Vall de Liat; el Port de Rius de 2.340 m. a camí entre el Valarties i la Vall de Conangles; i el Port de Viella de 2.442 m pas natural entre la Ribagorça i la Vall d’Aran.




Tot i decidir-nos a fer la travessa a última hora, no vàrem tenir cap mena de problema per fer la reserva durant el passat pont de Sant Joan. Eren 4 dies, i vàrem optar per doblar una etapa, per adaptar-ho als dies de vacances. Així doncs, el dia de la revetlla a la tarda fem via cap a la capital aranesa. Allà ens allotjem a l’Hotel Viella, que tenen el detall de deleitar-nos amb una copa de cava i un tros de coca. Serà l’únic rastre de la revetlla..., doncs a mitjanit anem a dormir per que l’endemà toca la primera etapa i la més llarga de totes. Hem cregut, que aquesta és la més adient per escurçar un dia la travessa!


VIELLA - REFUGI ERA HONERIA 44KM; 1.550M+; 9h17’Reals; 4,7Km/h

A les 5h30’ diana! Quina mandra! Dutxa per despertar-nos del malson; Recollim els estris i baixem a recepció on ens donen el picnic d’esmorzar i dinar, per cert molt abundant! A les 6h30’ sortim de l’hotel direcció a la Centrau Eléctrica de Mijaran, on conectem amb el GR-211 que seguirem durant gran part de la ruta. La majoria de l’etapa, segueix el curs del riu Garona fins a Pontaut. El camí transcorre pel marge dret del riu visitant els diferents pobles de la vall. Es tracta d’una etapa de baixa-mitja muntanya.

Els primers pobles per on passem són en pujada. Vilac (Km 3) i Montcorbau (Km 5), són uns autèntics miradors naturals de la cara nord del Pirineu, on destaca per sobre de tot l’imponent Pala Sarrahera, territori quasi inexpugnable! El conjunt de cims que l’envolta no té res a envejar a molts llocs dels Alps. A la sortida de Montcorbau, agafem un camí erroni direcció Vila. Reculem després de 15’. En total 2 kilómetres extres i 30’ perduts! De nou pel bon sender, baixem cap a Betlan i Aubert (Km 7) on parem per esmorzar.

A les 9h45’ continuem cap a Arrós (Km 8,5) i comencem a pujar cap a Begós (Km 11). Ara el sol apreta de valent, i ens desfem de les malles llargues que ja molesten. Tot seguit enfilem per fort corriol cap a Vilamós entre ombres on arribem després de 3h30’ de marxa real i 800 metres de desnivell positius. Parem 15’ per omplir bidons i disfrutar de les excepcionals vistes de l’Aneto.

La ruta ens porta més tard fins Arres Dessus i Arrés Dejus (Km 15,5). A les 13h15’, dinem per accident en un trencall que indica Arro 0,5 Km. La Pruna, de cop i volta ha començat a caminar amb tres potes i sembla que té rampes. Li donem una pastilla màgica i aprofitem per reposar tots forces. El camí es fa feixuc, sobretot quan veiem que podiem haver escurçat de Vilamós cap a Arró. Més tard passem per Era Bordeta i arribem a Bossost a 715 metres s.n.m. (Km 23,5) a les 15h15’. Ens hidratem i relaxem a l’ombra d’una terrassa durant mitja hora.


La calor a aquestes hores castiga molt i fa alentir el pas. Ens preguntem perque hem agafat les botes de muntanya. Són una càrrega per partida doble (pes i poca mobilitat). Una hora més tard entrem a Les (Km 30). Encara són visibles les restes de les brases “Deth Haro”, festa tradicional que consisteix en la crema d’un tronc d’abet de més de 10 metres per la revetlla de Sant Joan. Passat Les, seguim el curs del riu Garona direcció Pontaut. En un racó on l’aigua fa un recés, berenem quelcom i ens fem un bany de peus, per relaxar-los una mica.


A partir d’aquest punt, iniciem una serie de tobogans; És el tram més técnic del dia, amb passos de corriol, literalment penjats sobre el riu Garona, i fins i tot amb una corda fixa instalada, pels menys avesats. Arribem a Pontaut (612 m s.n.m.), punt més baix de tota la travessa, per remuntar 300 metres de desnivell en 2 Km fins a Canejan, per un camí que zigzagueja costa amunt. Una vegada a Canejan (Km 36) seguim, sense parar-nos ja que és tard, cap a Porcineres (Km 40), on arribem una hora més tard (20h15’). Estem rebentats i ens resta el darrer tram per completar la dura etapa.

Finalment decidim fer els darrers 4Km fins el Refugi Honeria, per carretera local, on arribem pràcticament morts. Quina pallisa de kilómetres! La veritat és que hem maleït les botes de muntanya, ja que es tracta d’un terreny molt rodador, on hem notat a faltar la comoditat d’unes bambes, ja que el traçat no presenta cap dificultat técnica. Tot i portar una motxila quasi d’atac, cal destacar la càrrega extra del menjar de la gossa per 4 etapes, cosa que aumenta el pes en més de 2 kilos.


Quan arribem al Refugi Honeria, el guarda, no ens esperava a sopar, ja que era massa tard. Per error, l’organització no havia avisat que avui feiem l’etapa doble i que per tant arribaríem més tard del compte. Per sort, l’Aleix, de tracte molt afable, ens ha donat totes les facilitats i ens ha preparat un plat de sopa de verdures, amanida, i hamburgueses amb patates força abundants. La veritat és que ens ha sentat de perles! La gossa, també ha pogut disfrutar de les comoditats del refugi, ja que li han permés dormir dins, amb catifa inclosa.


REFUGI ERA HONERIA - SALARDÚ 27KM; 1.360M+; 6h21’ Reals; 4,3Km/h


Ens despertem tard, sobre les 8h. Avui toca l’etapa reina segons el llibre (Encara que nosaltres ja la vem fer ahir...). Es tracte de l’etapa més salvatge i desconeguda de tota la volta a la Vall d’Aran. Sortim tard sobre les 9h30’. Just darrera del refugi, surt una pista estreta que després desemboca en una altre de més ampla que ens portarà al peu de la presa de Sant Joan de Toràn. A partir d’aquí l’itinerari transcorre encaixonat per sender remuntant el curs del riu i les gorges d’Ermer. Estem envoltats de cims esbelts i feréstecs.


En primer pla, tenim el Tuc d’Ermer de 2.432 metres. A sota del cim encara s’aprecia una congesta de neu, fruit dels múltiples allaus que s’han anat dipositant durant la llarga temporada hivernal. Un cop dalt del torrent, arribem a un altiplà anomenat Es Grauers. Estem a la cota 1.650 i davant nostre destaca la Cresta de Crabera, que s’allarga de nord a nordest, amb important cims com el Tuc de Crabera, el Tuc de Canejan, i el Tuc Blanc, tots per sobre dels 2.600 metres s.n.m. Anem avançant per un prat paralel a la carena fins el Pont des Grauers, que creuem.


Ara iniciem una llarga pujada d’uns 600 metres de desnivell que ens permet divisar l’espectacular salt d’aigua deth Corrau deth Miei amb vistes tota l’estona al Tuc de Crabes de 2.406 m. Es tracta d’una pujada per corriol estret pel marge esquerre d’un torrent de Guerri, encara enterrat a trams per la neu acumulada. A la part alta, divisem un parell de llacs, amb força gruix de neu per l’època. Una vegada coronem el Cap de Güerri a 2.320 m parem per recuperar forces (Km 11).


La fatiga del dia anterior ens està passant factura, ja que el ritme d’avui és força més lent i encara ens queda més de la meitat del kilometratge. Sort que és de baixada!. La vista ens permet descobrir el Llac de Liat i les seves mines abandonades. El camí segueix per unes estaques grogues fins el Refugi lliure de Liat. Davant s’observa la solitaria silueta del Tuc de Mauberme de 2.880 m. El camí, un cop superat la cabana del Pas Estret, s’obre en una gran explanada verda que travessem per pista. Un suau descens ens porta a una nova planícia, el Plan deth Horn.


Ara som a la Vall de l’Unhola i la pista segueix el curs del “riu vermell” pel seu marge esquerre. Més avall passem per la cabana des Calhaus, on parem per picar quelcom amb vistes a un espléndid salt d’aigua.
El llarg descens sempre per pista ample, es fa un pél pesat, però el paisatge ho compensa sobradament. La verdor intensa dels prats, el brogit constant de l’aigua i la visió frontal del Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici, amb el Montardo en primer terme, ens recorda que estem al vessant nord dels Pirineus.


Al final de la vall, la pista conflueix en una altre que porta cap al Coret de Varradós a la dreta o si seguim recte cap a Bagergue (Km 25). Les forces ja estàn al límit, sobretot les de la Pruna. Per corriol, baixem fins a Unha i Salardú on finalitzem l’etapa després de 27 Kilómetres. Ens allotjem al Xalet Refugi del C.E.C. Com que la gossa, no té ni esma per menjar, i l’endemà presenta molts símptomes de cansanci, decidim abortar la travessa per prudencia, i finalitzar les dues etapes restants durant un altre cap de setmana d’estiu.



SALARDÚ – REFUGI DE CONANGLES 24 KM; 1.200 M+; 6h08’ Reals; 4,2 Kmh


Al finals de juliol reprenem la ruta, per tancar les dues etapes restants de la travessa. Sortim a les 7h30’ per sender direcció Gessa i Arties (Km 3). El dia és fresc i hi ha boira baixa. Passat Arties, cal remuntar el riu Valarties per carretera fins el Pont de Ressec (Km 8). És el pitjor tram de tota la ruta amb diferencia, ja que l’itinerari es fa per asfalt i a sobre hi ha trànsit rodat. De fet no hi ha cap altre camí!. Quan s’acaba la carretera hi ha un parking.


La pista continua però només es permet el pas de vehicles autoritzats o taxis per apropar als turistes al P.N. Aigüestortes Sant Maurici. Ara el camí és de terra i fins el Pont de Rius (Km 10,5) encara és possible trobar algún d’aquests taxis. En aquest punt hi ha un sender a l’esquerra per anar al Refugi de la Restanca i ascendir a cims com el Montardo, Tossal de Mar, etc... o seguir el GR-211 recte i remuntar la Vall de Rius, que és per on nosaltres continuem.


El dia ja s’aixecat, i el sol llueix amb força. Ens canviem de muda i piquem quelcom. Mica en mica anem remuntant la vall, deixant a la dreta les Pales de Rius. Després de 2h25’ de marxa arribem al Llac de Rius. Són les 13h15’ i parem per dinar el picnic a base d’amanida de pasta, fruita i iogurt que ens han preparat els del refugi del CEC.




Posteriorment, ens desviem de la ruta inicial per veure l’Estany Tort de Rius i disfrutar de la panoràmiques vistes al Tuc de Tort, Tuc de Conangles, Tuc dels Estanyets i Tossal del Molar Gran a la dreta, o Tossal de Mar i Montardo a l’esquerra i per ordre de proximitat. Un cop de nou sobre la ruta original rodejem el Llac de Rius per coronar el Port de Rius de 2.344 metres. Són les 15h30’ i des de dalt s’aprecia tota la inmensitat de la Vall de Conangles, així com la Vall del Mulleres, amb la carretera i la Boca Sud del Túnel de Viella com a únics impediments.

Després de 850 metres de desnivell negatiu i uns 3 hores de marxa, arribem al refugi de Conangles a les 18h15’. Abans parem a berenar a prop de l’espectacular salt d’aigua que recull l’aigua de tota la vall de Conangles, quasi a tocar del Refugi de Sant Nicolau. El forfait de la Setau inclou la dutxa sense tenir que fer una despesa extra durant la travessa. La gossa ha fet la ruta sense cap mena de problema físic, i ha passat la nit a recer, a l’entrada del refugi.




REFUGI DE CONANGLES - VIELLA 17 KM; 900 M+; 4h06’ Reals; 4,2 Kmh



Sortim a les 8 hores del matí. El dia és fresc tirant a fred per estar a finals de juliol. Malles llargues, térmica i paravent són necessaris. Un cop passem davant del refugi de Sant Nicolau (30’), ens endinsem cap a la Vall del Mulleres, seguint l’antic camí del Port de Viella, única ruta de pas i a peu per accedir a la Vall d’Aran, abans de ser inaugurat el tunel de Viella l’any 1948. Les obres es van demorar durant 22 anys i gran part de la seva construcció, fou a càrrec de presoners republicans de la guerra civil, en unes condicions infrahumanes...!


El camí fins a Viella, actualment està senyalitzat amb estaques de fusta, amb el kilometratge i la cota de nivell. Uns 10’ més tard, la ruta es desvia per un corriol costerut que agafa alçada molt ràpidament.fins arribar a uns plans. Les vistes del Tuc de Mulleres i del Tuc de la Tallada són excepcionals. A mitja pujada creuem un torrent i el remuntem per la seva dreta fins arribar a una especie de túnels mig perforats, que poden servir d’aixopluc en cas de tempesta.


Més amunt trobem un bunker, que també pot servir de refugi. El dia està enllaguenyat i el vent prop del coll es fa notar amb força. Cal abrigar-se de nou, ja que tot i l’esforç de l’ascens, el cos no entra en calor i a estones cal posar-se guants i gorro. Un cop a dalt del Port de Viella a 2.448 m. després de 3 hores, deixem el Pic del Port de Viella per una altre ocasió. El vent va en augment com més alta la cota de nivell i provoca una sensació térmica un xic desagradable.



El primer tram de descens és molt directe, per una tartera que va fent ziga-zagues. A la dreta, encara consta una important llengua de neu. Més tard, el camí transita per prats verds i sembla una catifa pels nostres peus. Durant la baixada, podem disfrutar de l’esbelta figura de la Pala Sarrahera, el Tuc des Hemnes i el seu entorn. Es tracta d’un marc incomparable i d’una de les més belles estampes del nostre Pirineu.


El descens és ràpid, cómode i agraït. A la cabana del Ponteth (refugi lliure) parem per posar-nos malles curtes. El sol comença a apretar. Són les 13h. A partir d’aquí seguim una pista forestal, que a estones es baixa d’una forma més directa fins un punt on hi ha un mirador. Aquí s’agafa un divertit corriol que penetra dins del bosc i que ens portarà en 15’ fins el pont que creua el riu Nere. Sobre el mateix pont, hi ha com una especie de geyser artificial que ens refresca! 2,5 Km més tard tanquem el cercle de la travessa a Viella.

 Lluis Planagumà i Grífol.
Publica un comentari a l'entrada