16 d’agost 2008

EL TOUR DEL MONTBLANC EN 7 ETAPES

EL TOUR DEL MONTBLANC’08

Durant la primera quinzena d’agost passada vem estar pels Alps fent el famós trekking que passa per 3 paissos (França, Italia i Suissa). Es tracta d'una travessa de muntanya que rodeja el massís del Montblanc i que permet veure'l des de tots els angles, amb el consentiment de la meteorologia.

És el recorregut amb alguna variant, del que es coneix actualment per l'Ultra Trail del Montblanc però en etapes, 7 en concret en el nostre cas. El que significa una mitjana diaria de més de 28 kilometres i uns 1.200 metres + i uns 1.200 m -, per completar una ruta de 200 km i poc més de 8000 m+ i -.

Tot i que sabiem que l'Angels Paneque&Co. començaven el trek dilluns 4 d'agost, no vem poder coincidir tot i que vem sortir des del mateix poble, Les Contamines, amb un dia de retràs.

Va ser excitant veure petits grups de 4-5 btteros fent la mateixa ruta que feiem caminant... Ja podeu pensar el que estava rumiant des del moment en quevaig veure'ls. La travessa només és viable en el sentit invers al que feiem caminant.

Tothom amb bici de doble suspensió, i amb proteccions pel descens!! A segons quins colls de més de 2.500 metres calia agafar la bici a coll. Les baixades per corriols amb vistes a les glaceres. Espectacular... la cara dels bikers també era un drama.Els veia molt demacrats! Feien por! Pot ser un nou repte, però amb mecànic "oficial".

Pel que fa a la travessa cal dir que, com que no vem reservar a temps vem tenir que carregar amb la tenda, aillants i sac per poder disposar d'un allotjament "digne".

Els àpats van consistir amb coses semblants a "les patates guarres" (Pa torrat, fuet, formatge de beaufort, barretes, etc...) Dutxa ràpida al riu amb aigua de desgel, per relaxar muscles, etc... De nit acampavem aprop de refugis per poder "pecar amb un sopar calent".

Després de soportar a més de 2.000 metres una nit de tempesta eléctrica amb la tenda i el desgast acumulat, vem caure en la tentació de dormir en una "gite" i comprovar la recuperació d'un cos portat al limit en una etapa maratoniana de 38 km.

La Beth em volia...! Matar...! Bé tot es va arreglar pactant un dia de descans, però la veritat és que el llit va fer meravelles i l'endemà tornavem a tenir les piles carregades per continuar. O sigui que de relax res de res...!

Calia aprofitar els 2 dies de bon temps que venien. A Chamonix, vem tornar al nostre modus operandi (terra dur). La darrera etapa va estar passada per aigua, però ja era el final i no importava.

La nostra relació d'etapes i ports a pinyó fixe han estat els següents:

Etapa 1 Les Contamines - Refugi Mottets (26.5km) (1.550m+ 900m-)

Col de Bonhome (2.329m), Col de la Croix du Bonhome (2.483m), Col de Fours (2.665m) Vistes al Glacier de Tre-la-Tét i Glaciers des Glaciers.






Etapa 2 Refugi Mottets - Ref Maison Vieille (22km) (1.200m+ 900m-)

Col de la Seigne (2.516m Frontera França-Italia), Col Arp. Vieille Sup. (2.400m),Col de Checroui (1.970m). Vistes a la Cara Sud del Montblanc, Pilar de Freney i Aiguille de Peuterey i al Glacierde la Lee Blanche, i Glacier de Miage.




Etapa 3 Ref. Maison Vieille - Ref. Elena (31km) (1.400m+ 950m-)

Vistes al Dent du Geant i les Grandes Jorasses i al Glacier de la Brenva, Glacier du Pré de Bar,etc...




Etapa 4 Ref. Elena - Champex Lac (38km) (950m+ 1.750m-)

Grand Col Ferret (2.537m Frontera Italia-Suissa) Vistes al Mont Dolent,al Grand Combin i al Glacier du Dolent i Glacier de l'A Neuve.






Etapa 5 Champex Lac - Trient (21.5km) (1.100m+ 1.375m-)

Fenetre d'Arpette (2.665m) Vistes al Grand Combin i al Glacier du Trient.





Etapa 6 Trient - Chamonix (32.5km) ( 1.150m+ 1.300m-)

Col de la Balme (2.191m Frontera Suissa-França) Col des Posettes (1.897m) Vistes de l'Aiguille Verte, Rouge, els Drus, Aiguille de Midi, Montblanc de Tacul, Mont Maudit i Cara Nord del Montblanc i dels Glaciers du Tour, Argentiere, La Mer de Glace, Glacier de Bossons i de Taconnaz.




Etapa 7 Chamonix - Les Contamines (28.5km) (1.050m+ 850m-)

Col de Voza (1.653m) Vistes a l'Aiguille i Glacier de Bionnassay.



Beth Porcar i Lluís Planagumà.
Publica un comentari a l'entrada