05 de juliol 2006

CARROS DE FOC OPEN'06




CARROS DE FOC’06 OPEN (3 DIES)
TRAVESSA DELS REFUGIS DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

Durant el primer cap de setmana de juliol, sis companys, tot i que en principi havíem de ser deu, hem realitzat el trekking conegut com “Carros de Foc” i que recorre el Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici. L’itinerari travessa 4 comarques (Vall d’Aràn, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà). Es tracta d’un circuit que passa per 9 refugis guardats i on cal segellar una espècie de credencial que t’otorga el pas per cada punt de control. Es permet començar la ruta des de qualsevol refugi i en qualsevol sentit horari.
La nostra modalitat “Open” és fa en 3 dies, i representa una mitja aproximada de 10 hores diàries de marxa efectiva. Els components d’aquesta aventura som l’Alba i Pere Llorente, en Gusmà Porcar, en Jesús Tor, en Jeroni Murillo i en Lluís Planagumà.
El dijous 29 de Juny dormim a l’alberg de La Torre de Cabdella (Vall Fosca). Per davant tenim un repte prou important! Hi ha molts aspectes que poden ser clau en l’èxit d’una travessa d’aquestes característiques (ritme del grup, dosificar l’esforç, la tècnica, la meteo, la capacitat de patiment, l’orientació, les lesions, el pes de la motxila, el calçat ...)


ETAPA 1 (PRESA DE SALLENTE – COLOMINA - J M BLANC – ERNEST MALLAFRÉ – AMITGES) Distancia 30 Km. Desnivell Positiu (1.650 m) i Desnivell Negatiu (1.006 m)
Temps Total 10h33’; Temps Efectiu Total 8h49’;

El divendres 30 de Juny sortim a les 7h15’ del matí des de la Presa de Sallente a 1.772 m d’altitud s.n.m. Pugem per corriol fresat la canal de Pigolo amb l’únic brugit dels pals de tresc marcant un ritme viu. Després seguim durant una estona una via de tren abandonada que ens porta a l’Estany Gento (2.150 m) en 1h.
Des d’aquí prenem un antic camí, molt més dret que enllaçarà més amunt amb el GR-11 i amb l’actual ruta d’accés al Refugi de Colomina (2.410 m) on hem arribat amb 1h43’. Des d’aquest punt iniciem els Carros de Foc. L’Enric Lucas, el guarda, ens dóna el forfait i un llençol lleuger per dormir. Aprofitem per esmorzar.
A les 9h30‘ sortim i de seguida deixem a la nostra dreta l’Estany de la Colomina i el de Mar, per superar el Pas de l’Os amb l’ajuda d’un esglaons. Ara ens dirigim a la collada de Saburó (2.689 m) a través d’un caos de grans blocs de pedra que ens farà exigir destresa i tècnica de progressió. Durant l’ascensió al coll veiem a l’esquerra la imponent forma piramidal del Pic de Peguera (2.984 m) i el Pic de Mar i Pic dels Vidals. A les 11h40 arribem al coll, hem trigat 1h10’.
A la nostra dreta queda el Pic de Mainera i la cresta de l’Avió. Iniciem descens suau i prenem camí que voreja l’Estany del Cap de Port per l’esquerra. Tot seguit passem per l’Estany de la Llastra, i ens retrobem de nou amb el GR i disfrutem de la vista de l’Estany Negre de Peguera. Des de lluny contemplem l’idíl·lica estampa del Refugi Josep Maria Blanc (2.350 m) enmig de l’Estany Tort de Peguera.
A les 12h23’ hem acabat el primer tram del dia. Fem una parada llarga (38‘) per menjar-nos una coca de recapte i un refresc que porti sucre. La calor es comença a notar.
Es veu que un grup de francesos ha perdut un del seus components des de les 8h del matí. La gent està preocupada i l’helicòpter només fa que vols rasants per intentar localitzar-lo. Ens despedim desitjant-los que tinguin sort... A les 13h sortim en direcció al Refugi Ernest Mallafré per pista forestal. Es tracta d’una variant amb 8 km més de distància, però que no presenta gaires desnivells. És ideal per fer la de nit en cas d’optar per la modalitat Skyrunner.
Els ànims del grup no poden ser millors. El primer parcial l’hem millorat en 29‘. La pista presenta 2 inconvenients: 2 túnels que cal superar pel marge dret, ja que és inviable travessar-los per dins. En tots dos cal perdre desnivell per un petit corriol i tornar a remuntar fins la pista. Seguint el track en aquests desviaments hem corregut el risc d’estimbar-nos, sort que hem reculat a temps i hem descobert entre la vegetació un petit pas.
Tot i el ràpid avanç a ritme de 6km/hora en alguns trams, cal comentar que el desconeixement alhora de salvar aquest parell d’obstacles en ha fet perdre un temps molt valuós. A les 16h02’ arribem al Refugi Ernest Mallafré (1.950 m).
Fem una parada de 30’ i aprofitem per dinar. Ens sentim una mica decaiguts. Ja fa moltes hores que voltem i necessitem combustible per poder cremar. Un cop recuperats, i amb una tormenta de trons i llamps amenaçant, marxem cap a Amitges a les 16h32’. Aviat haurem de treure els xubasqueros, capelina... i aguantar el xàfec.
A l’Estany de Sant Maurici, hi ha un nombrós grup de gent amagada al porxo de l’oficina d’informació del Parc Nacional. Nosaltres fem via a bon ritme amb el desig de relaxar-nos i descansar. El camí és una pista, i passa pel costat de l’Estany de Ratera i l’Estany de Cabana. A les 17h46’ ens presentem al Refugi d’Amitges (2.380 m).
Ho cel.lebrem aplaudint pel nostre primer dia d’èxit. Ara ens toca una sessió d’estiraments a consciencia... Després de la recomfortant dutxa d’aigua calenta, tot es veu d’un altre color, sobretot des de l´’escalfor de dins el refugi. Sopar bó i abundant que ens deixa més que satisfets. A les 22h es fa silenci...

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51667

ETAPA 2 (AMITGES-SABOREDO-COLOMERS-RESTANCA-VENTOSA I CALVELL) Distancia 25,7 Km. Desnivell Positiu (1.612 m) i Desnivell Negatiu (1.769 m)
Temps Total 10h31’; Temps Efectiu Total 9h05’

Un cop esmorzats a les 7h45’ sortim amb temperatura fresca cap al Port de Ratera. Sant Tornem-hi!! Fa mandra, però ho fem per gust. Mica en mica anem agafant el ritme. Les nostres articulacions, es van posant a tó a mida que transcorre el temps. Ens aturem a mitja pujada per contemplar un nombrós grup d’isards. El sender és progressiu i fàcil tant en el tram de pujada fins el Port de Ratera (2.595 m) com en el de baixada fins el següent refugi. Amb un pas tranquil i sense desgastar glucogen ens topem amb el petit Refugi de Saboredo (2.310 m) al cap d’1h52’. És un dels refugis menys visitats del parc.
Després d’una aturada de 17’ iniciem el 2on tram del dia. Sortim en direcció nord-oest sense perdre massa alçada, i flanquegem per una zona curta de blocs. A partir d’aquí girem cap l’esquerra per encarar de forma bastant directe una pala fins el coll del Tuc Gran de Sendrosa (2.451 m). Des de dalt s’observa la presa i el Refugi de Colomers al fons, així com el Port de Caldes que també caldrà remuntar posteriorment.
El sender de baixada s’ens fa força pesat. Els quàdriceps s’ens ressenten una mica. En un punt determinat el track del gps ens marca un camí menys clar que marxa cap a l’esquerra. Decidim continuar pel de la dreta més marcat i fent un “camp a través” tornem a coincidir amb el camí correcte en una esplanada plena de grava. Després d’uns quants giravolts per diferents llacs arribem a la presa del Llac Major de Colomers, on ens permetem fer un esprint per millorar el temps parcial. En total hem trigat 1h59’ fins el Refugi de Colomers (2.130 m).

Ara són les 12h del matí i la calor és forta. El cel s’està carregant de núvols d’evolució diürna i aviat començarà el festival. Hem carregat les reserves de sucre per continuar el nostre repte. També hem aprofitat per descalçar-nos i relaxar els peus. Al cap de 36’ de descans, sortim seguint el GR11.18. S’agafa alçada progressivament. Arribats al peu del fals coll del Port de Caldes, el corriol comença a fer zigues-zagues amb un desnivell pronunciat. Un cop a dalt veiem el veritable Port de Caldes (2.535 m).

La pujada es fa dura, ja que les cames ja noten el “tute” de la jornada. Ha començat a ploure tímidament. Des del coll s’observa l’impressionant Pic del Montardo (2.833 m). Ha refrescat i no ens parem. Ara cal baixar fins l’Estany del Port de Caldes i remuntar un altre fals coll. Des d’aquí per terreny més aviat planer arribem al Coll de Crestada (2.475 m).
En aquest punt haurem de tornar un cop haguem segellat el pas pel Refugi de Restanca. Decidim portar tot l’equipatge i no deixar cap motxilla amagada entre les roques. Anem dins l’horari previst. A l’alçada de l’Estany de Cap de Port aprofitem per fer un bany de peus i alleugerir el dolor de les llagues... L’últim tram fins l’Estany de Restanca és bastant dret i obligat. En total hem trigat 3h01’ fins el Refugi de Restanca (2.010 m).

En Jesús s’ha avançat uns minuts per encomanar un quants entrepans per dinar. A la dreta es pot veure el Tossau de Mar (2.772 m). La tempesta cada cop és més aprop. A les 16h10’ marxem esperitats en direcció al Coll de Crestada de nou. Cal dir que durant aquesta estona hem conviscut amb les inclemències del temps i fins i tot hem suportat grans de calamarsa, però sense posar en perill la nostra integritat física.
Un cop ens hem reagrupat al coll, la boira ens resta part de visibilitat. Sort que amb el Gps, tenim una garantia per trobar el destí final. Ja només ens resta que baixar suaument fins el Refugi de Ventosa i Calvell. Passem pel costat de l’Estany de Monges i l’Estany de Travessany, seguint sempre unes estaques grogues. Les ganes de plegar, fan que el camí sembli més llarg del compte.
De sobte ens trobem al Refugi Ventosa i Calvell (2.220 m). Són les 18h16’ i està ple de gom a gom.
Ja hem fet 2/3 de la nostra aventura, sense cap problema físic, el que vol dir que som un grup molt compacte, i de gran resistència mental. Dutxa freda per motius de força major. A les 20h sopem, i abans d’anar a dormir repassem l’etapa d’avui i el que ens toca fer l’endemà. A les 22h zzzzzzzzzz.............!!!

ETAPA 3 (VENTOSA I CALVELL – LLONG – COLOMINA - PRESA DE SALLENTE) Distancia 24,6 Km. Desnivell Positiu (1.472 m) i Desnivell Negatiu (1.971 m)
Temps Total 11h24’; Temps Efectiu Total 10h17’

Ens despertem tenint la sensació de que avui és l’etapa més dura a nivell tècnic, i més tard es veurà reflectit en part. A les 6h30’ esmorzem tot i que hem hagut d’esperar a que els guardes condicionéssim les taules ja que eren plenes d’excursionistes dormint amb sacs. Les vistes des del refugi són espectaculars, ja que ens trobem envoltats de pics de 3.000 metres, com els Besiberris Nord i Sud, o el Punta Alta.
A les 7h15’ enfilem la Vall de Colieto amunt en direcció al Collet de Contraix (2.750 m), el punt més alt i emblemàtic pel que passa la ruta dels Carros de Foc. Una vegada superat l’Estany Gran de Colieto i deixar a mà esquerra el camí que porta al Port i la Creu de Colomers (2.896 m), ens endinsem per un mar de blocs de roca més grans que nosaltres, gatejant com nadons per un espigó de mar posat en vertical que cal salvar amb l’ajuda de mans, i fent posicions acrobàtiques per no perdre l’equilibri. És el famós via crucis camí del Coll de Contraix.

En Jeroni, és qui té més problemes degut al calçat que llisca més del compte, a part de patir de vertigen i el fa estar en constant tensió. Mica en mica tots els components del grup arribem fins l’estret collet amb un temps de 2h40’.

A partir d’aquest moment s’inicia un descens de 900 metres de desnivell, fins el Refugi de l’Estany Llong (1.985 m). El primer tram fins l’Estany de Contraix és molt dret. Després fem més que rialles i algun que altre cop de cul travessant una llengua de neu que encara resta per desfer. La neu resulta un medi més còmode per avançar que anar sortejant pedres.
Tot seguit encara haurem de fer més malabarismes en un nou camp de roques. Al final de l’Estany de Contraix deixem el riu a mà dreta i flanquegem fins a trobar les fites que de sobte havíem perdut. Aviat ens adonem que hagués estat impossible seguir el curs del riu, ja que hi ha un mur infranquejable.

La baixada és molt directe per terreny herbós. És un descens que castiga de valent les articulacions. Sobre els 2.350 m iniciem un dels trams més bucòlics de la ruta.

Es tracta d’un replà ple d’arbres i herba quasi pentinada, per on discorre el riu plàcidament formant petits bassals naturals. Ara el ferm del terra és bó i fàcil i ens permet relaxar-nos i gaudir de les vistes que ens envolten. L’últim tram de descens s’anomena els Baixants de Contraix i el camí torna a ser més dret.

Creuem el riu per 2 ponts de fusta i en poca estona arribem al Refugi d’Estany Llong (1.985 m) a través d’un corriol i posteriorment seguint una pista. Aquest és l’únic refugi pel que passarem avui abans de completar tot el circuit. Ara són les 12h33’ i decidim fer una parada per dinar i refrescar-nos al riu.
A les 13h40’ animats perquè l‘objectiu és proper, comencem una pujada llarga i constant que ens portarà a la Collada de Dellui (2.577 m). Són quasi 800 metres de desnivell que són de molt bon fer.
El sender permet observar la vall de Sant Nicolau i la zona d’Aigüestortes abans d’entrar a la vall de Dellui. Aquesta vall també és força desconeguda, però la seva sol.litud ens atrau de forma especial. En el darrer sospir abans de coronar el coll, en Jeroni pateix una espècie de mareig i afluixem el ritme. Són les 15h30’ i fa un sol de justícia.
A partir d’aquí tenim baixada empinada fins els Estanys d’Eixerola i Cubieso. Després el pendent és més suau. El camí sorteja l’Estany de Mariolo per l’esquerra i l’Estany Tort per la dreta, el qual el seguim en paral·lel fins al final. Ara caminem per sobre d’una antiga via de vagonetes, fins la cruïlla amb el GR-11, que ve de l’Estany Gento.
Les vistes de la Vall Fosca, el Montsent de Pallars o el Montorroio, ens recorden que estem a punt de celebrar l’èxit. En poc més de 15’ aconseguim completar la nostra 1ª Carros de Foc en 3 dies. A les 17h27’ retornem al Refugi de Colomina (2.410 m), on ens donen la samarreta i ens estampen el darrer segell.

Fem un brindis amb cava, cortesia d’en Jeroni i les fotos de rigor...
Durant la travessa més d’un assegura que no farà la modalitat Skyrunner que consisteix en fer tota la travessa en menys de 24 hores.
Ara que ja han passat 3 setmanes, només fem que parlar des de quin refugi i a quina hora iniciarem la bogeria de fer 71 Km i 9.200 metres de desnivell acumulat en 1 dia.

Els protagonistes: Pere Llorente, Alba Llorente, Gusmà Porcar, Jesús Tor, Jeroni Murillo i Lluís Planagumà.




Publica un comentari a l'entrada