El passat 18 de març sortint de treballar en Nacho Sasselli i jo vem anar a entrenar a Montserrat de cara a preparar la Marató de Muntanya de Berga del proper 11 de maig. Vem començar a peu de carretera, a l’aeri, i vem remuntar fins a Sant Jeroni, passant pel Camí de l’aigua i després del monestir vem pujar pel Pas dels Francesos i el Pla dels Ocells. Allí vem coincidir amb en Xavier Forner i en David Tomàs que també s’estan entrenant per la mateixa prova, i vem fer el descens pel Pla de les Tarantules fins a Collbató tots plegats.
Després per la nit vaig apropar-me a l’A.E.Muntanya. A secretaria, havia arribat un díptic d’una nova marató de muntanya al País Basc. Només veure el prospecte vaig pensar que podia ser interessant visitar Vitoria i el seu entorn durant un cap de setmana llarg.
Amb el consentiment de la Beth, vaig fer l’inscripció l’endemà. Restaven pocs dies per tancar les places així que em vaig afanyar. Tot i que la preparació era molt curta 50 Km (Gener), 42 Km (Febrer) i 103 Km fins el 18 de Març van poder més les ganes que l’entrenament…
Ara només calia fer un test per veure si estava preparat. El dilluns de Pascua vaig aprofitar per fer la tirada llarga per Collserola, de nou amb en Nacho, que aquest any ha fet la seva 1ª Marató, a Barcelona. Cal dir que com a preparació ha entrenat per muntanya, li ha agradat i no ha esperat gens a introduir-se en el món del trail, perque també disputarà la Marató de Berga d’enguany, que ja són “paraules majors”. Així doncs, en total van sortir 34 Km i 1.200 metres positius. Les sensacions van ser bones, per tant només calia acumular més kilómetres fins la darrera setmana.
El passat divendres 4 d’abril vem fer via cap a Gasteiz i de pas retrobar-me amb en Roberto i la Josune companys que vaig coneixer fa 10 anys al Camí de Santiago, i que no haviem tingut oportunitat de visitar.
Per la tarda amb la Beth i la Pruna vem caminar unes 3 hores pel Parc Natural de Gorbea, molt aprop d’on estavem allotjats en una casa de turisme rural idíl.lica a Murua. Allí vem disfrutar de la companyia de les dos families que porten el negoci.
Al migdia vem quedara Gopegi amb en Roberto, per després del partit del futbol del seu fill Eneko anar a dinar a casa seva, a Olano, un petit nucli de 15 habitants, Tot dins un entorn molt rural a només 15’ de Vitoria.
Dissabte per la tarda, vaig anar a recollir el dorsal a l’estadi de futbol de Mendizorroza on juga el Deportivo Alavés. La veritat és que la zona és ideal per poder aparcar el cotxe el dia de la cursa.
Diumenge a les 9h30’ en un ambient fred, 5º C i sota la boira matinal es va donar el tret de sortida de la marató. Cal dir que la cursa era Campionat d’Euskadi de curses de muntanya. El nombre d’inscrits segons l’organització va ser de 241 atletes. Abans a les 8h s’havia inciat la Marxa de Fons prova de caire més popular que seguia el mateix recorregut.
La prova va constar de 42 Km i 1.875 metres positius i negatius. La meva intenció era fer-la sense obsesionar-me amb el temps. Em serviria d’entrenament! Calculava fer al voltant de les 5 hores, però bàsicament volia disfrutar d’un recorregut inédit, ja que era la 1ª edició, i apart veure quines sensacions tenia després de quasi 4 mesos d’inactivitat competitiva en el món de les curses de muntanya.
La sortida va transcorrer per un passeig fins quasi el nucli d’Armentia, on vem deixar l’asfalt per endinsar-nos en un parc, molt cuidat on hi ha petites rutes de senderisme marcades. El desnivell anava augmentant progresivament. Al pas pel Km 5, on hi havia el 1er avituallament, portava 29’15”.
Ara, el terreny era força desagradable ja que es tractava d’una pista de fang dur i sec, en molt nal estat, a causa de les roderes, petjades de cavalls, etc que feien el pis molt irregular. Seguidament es remuntava un corriol pedregós fins a Eskibel (Km 6) a 815 metres s.n.m, un petit turó des d’on es podia veure una bonica panoràmica de Gasteiz i els seus voltants. Vem continuar fent un tram baixada per un revurat corriol, el meu territori preferit!
El dia s’havia aixecat i lluïa el sol. Tenia certa preocupació perque havia sortit amb malles llarguesi tenia por de patir calor. Ja se sap, quan fas una cursa de llarga durada, qualsevol petit entrebanc pot degenerar en un problema.
Sortosament, la temperatura no va pujar gaire, gràcies a una suau brisa de vent del nord.
A l’alçada del Km 8 s’iniciava una pujada d’uns 250 metres per una fajeda molt humida. Hi havia rierols a dojo, i circulavem paralels a un d’ells però en sentit invers. Paisatge d’exepcional bellesa tot i ser mitja muntanya! Un cop a dalt, cota 900 m (Km 10) vaig passar amb 1H06’30”, on enllaçavem una llarga baixada fins el Km 14,5 dins el terme municipal de Subijana on passo amb 1H29’24”.
A partir del Km 15, anem avançant participants de la marxa de fons que havien sortit 1h30’ abans. El ritme que porto és força constant, sense apretar massa a les baixades per mantenir una bona cadencia alhora de correr per pistes amb continus desnivells positius. Tot i que l’itinerari és bastant trencacames no hi ha cap pujada ni baixada gaire técnica.
Durant el tram central de la cursa, que va transcorrer per la Serra de Vitoria i que fa de frontera natural entre el País Basc i Castella i Lleó, podem contemplar espectaculars vistes del Comtat de Treviño, dins la provincia de Burgos. La sensació, com molt bé va descriure en Jordi Marimón (àrbit FEDME), era com observar un inmens camp de golf.
Ja fa estona que marxem un grupet de 6-7 atletes que ens anem intercanviant posicions en funció de si el recorregut és més propici als uns o als altres. Un cop dalt de la carena passem pels cims de Sant Miguel (946 m), Busto (978 m) i Zaldiaran (978 m), aquests 2 últims amb repetidors o antenes. El pas per Zaldiaran (Km 21.8) vaig fer-lo amb 2H23’ i vaig aprofitar per deixar una samarreta térmica a la Beth que m’estava esperant. Més o menys hi havia una trentena de persones animant! Molt pobre, per la reputació i com es viu l’esport al Pais Basc. Era un ambient força desangelat! Res a veure amb Zegama o la Behovia-Donosti. Suposo que la falta d’informació va tenir molt a veure. Segur que l’any vinent serà diferent!
A partir d’aquí hi havia un descens de més de 300 metres de desnivell fins a Berrosteguieta (Km 25.2), que vaig aprofitar per desempallegar-me del grupet que feia estona que marxavem junts. Els corriols revirats i els flaquejos inclinats plens de fulles i fang em van servir per agafar una distancia, que ja no em recuperarien.
Al poble de Berrosteguieta hi havia el primer avituallament sólid, i vaig carregar piles!
Tot seguit, un fals pla per pista de 2 kilometres, que més d’un, feia caminant. A poc a poc, però al trote, vaig començar a recuperar posicions fins que el camí es va transformar en un fort corriol. Ara el pes de la cursa era present.
En poca estona vem tornar a sortir a la carena, per fer el cim de l’Arrieta de 1.006 m, sostre de la cursa en el Km 29.4, on hi destacava un vértex geodésic.
El Km 30 vaig marcar 3H18’. Tot i que era un tram de baixada, vaig notar que estava en el punt crític de la cursa, però per sort no va durar gaire estona a nivell mental. Pel que fa a l’aspecte físic no vaig notar en excés l’esforç. Aviat vaig arribar al Km 32 amb un temps de 3H37’06 on hi havia un nou punt per menjar i veure quelcom (Beguda isotónica, aigua, i platans i taronges bàsicament). Em vaig refrescar el cap!
Només restaven 10 kilómetres, tots de baixada, del quals els darrers 5km repetiem l’itinerari inicial. Entre el Km 32 i el 37 la pista d’un metre i mig d’amplada es transformava en un estret corriol de més de 2 km fins arribar de nou al poble de Berrosteguieta (Km 37.4) amb 4H10’.
Des d’aquí fins a meta, només em va avançar un corredor podent mantenir la meva posició. Al final entrava a meta amb un crono de 4H40’10”, millor de l’esperat!
Al acabar vaig comprobar que estava prou sencer, sense haver patit cap molestia muscular en cursa. Un bona dutxa i un massatge van posar fi a una nova aventura.
Pel que fa a la cursa, cal destacar la victoria de Ionut Zinca amb un temps de 3H13’53”, per davant de Fernando Echegaray 3H14’03” i Jose Felipe Larrazábal 3H14’46” tots arribats en menys d’un minut de diferencia. Tots ells formen part de la selecció vasca i són corredors d’alt nivell mundial.
Pel que fa a les fémines, la participació va ser escassa. La guanyadora fou Nerea Amilibia amb 3H56’37”, seguida de Oihana Azkorbebeitia amb 3H57’53” i de Iratxe Etxebarria amb 4H58’59”.
Classificacions a:
I MARATÓ DE MUNTANYA VITORIA-GASTEIZ
Les fotos a:
I MARATO DE MUNTANYA VITORIA-GASTEIZ
Lluís Planagumà i Grífol
