OPEN ALTITOY TERNUA'14
Per tercer any consecutiu hem participat en la millor cursa d'esquí - alpinisme del Pirineu. El cap de setmana del 8-9 de febrer, tots els corredors hem rendit homenatge a l'Andoni Areizaga director de la cursa i la resta de companys, morts en accident de trànsit, amb la nostra participació. És la primera vegada que hem arribat a Luz de Saint Sauveur a una hora decent, per recollir els dorsals i sopar al mateix CEVEO, on estem allotjats un gran nombre de persones relacionats amb la prova. 
L'itinerari previst per dissabte ha estat modificat a última hora per risc d'allaus, per tant ens quedem un any més sense pujar al famós Pic del Midi de Bigorre que presideix els voltants de l'estació d'esquí Gran Tourmalet, a banda i banda del conegut port de muntanya del Tour. Dissabte ens encaminem amb cotxe fins el Pàrquing de Tournaboup a 1.450m des d'on un xic més amunt es dóna la sortida. 
És negre nit, la temperatura és càlida per aquestes latituds i la previsió amenaça pluja fins a cotes altes. Per sort de moment aguanta... Abans de la sortida, es viu un dels moments més emotius d'aquesta edició. Es fa un minut de silenci en record de l'Andoni, alma mater de la cursa, i la resta de companys també relacionats amb la organització. El millor homenatge que es podia fer ha estat la participació massiva de tots els corredors.
A les 7h30' es dóna la sortida. Ho fem des del darrera pràcticament, ja que hem arribat un pel justs de temps. La primera pujada la fem per pista en direcció al Port del Tourmalet- Mica en mica, el reguitzell d'atletes es va estirant paulatinament, cobrint els primers 465m. de desnivell. Durant el descens cap a Tournaboup a l'Enric li salta un esquí i se'ns ve el món a sobre... Per sort, l'esquí s'ha parat i el podem recuperar després d'una petita excursió muntanya avall.
Això ha provocat que ens hagin avançat tots els equips que teníem a prop i ens hem quedat pràcticament en terra de ningú. Durant el descens hem pogut saludar a les nostres fans, Montse i Beth que esperaven el nostre pas. Una vegada al segon punt de la transició, tornem a estar "en cursa" i el nombre d'efectius augmenta... La segona pujada transcorre camp a través per una pala força dreta cosida de "voltes maries".
La panoràmica visió que produeix una multitud d'esquiadors-alpinistes avançant metre a metre, és un dels emblemes de l'esquí de muntanya. Sempre és una estampa magnífica i l'Altitoy ha destacat per cuidar aquests detalls tant fotogènics. El ritme de pujada com és habitual, el marca l'Enric i jo vaig seguint la seva estela amb més o menys fluïdesa. La grip que m'ha afectat fa un parell de setmanes, es deixa sentir pel que respecte sobretot a la capacitat pulmonar i no em permet anar més ràpid.
Malgrat això la il·lusió per descobrir nous indrets d'aquest paradís segueixen intactes i faig el possible per mantenir la concentració. Un cop a dalt, tornem a baixar per pistes, un detall que no m'agrada, però que cal acatar, doncs és molt complicat fer un itinerari 100% atractiu, mantenint la seguretat dels corredors. El dia està núvol i sembla que cau alguna espurna de neu, però per sort la pluja no fa acte de presència.
Abans de finalitzar el descens, cal córrer uns 50 metres de desnivell avall, per un sender, amb els esquís a la motxilla, just fins a tocar el poble de Bareges. I després, empalmar amb un altre corriol de 80 metres cap amunt, fins trobar la neu suficient dins l'espessa fageda per posar-nos de nou els esquís. Aquest tram s'ha fet bastant monòton doncs no tenim cap visió panoràmica diferent.
L'únic objectiu és avançar metres per dins el bosc fins la cota 1.946 de le Stele Ayré. El posterior descens és "Un salvese quien pueda" entre les banyeres, el bosc tupif d'arbres i els continus encreuaments amb els altres participants. Per sort, tot acaba bé i ens disposem a fer el quart ascens fins la Gare Funiculaire d'Ayré a 2.076m. Com sempre, l'Enric marxa massa endavant, pel meu gust i jo cada cop vaig perdent gas.
Fins aquí hem anat emparellats amb l'equip femení format per l'Uxue Fraile i la Maddi Arrazola, però el fet d'haver esgotat el bidó d'aigua i no voler parar per agafar l'altre que està dins la motxilla, per no perdre més temps, m'ha enfonsat a nivell físic. El ritme cada cop s'ha fet més lent i "la pájara" ha anat a més. A empentes i rodolons he arribat al final d'aquest petit calvari mig marejat, on l'Enric m'ha assistit i ajudat en la transició.
El descens és tècnic i ple de banyeres, havent de negociar els girs per no caure. Mica en mica vaig recuperant les bones sensacions. El darrer tram és molt ràpid, ja que transitem per les pistes d'esquí. En poca estona encarem els darrers 150 metres de desnivell cap amunt, aquest cop amb la goma posada per no desenganxar-me de l'Enric, entrant a meta després de 3h48'47" i 24Km i 2.315m+ a les cames.
Tot seguit baixem cap al parking de Tournaboup on tenim el cotxe. Ens retrobem amb la Montse i la Beth i enfilem cap al Ceveo a dinar. Al costat de l'habitació està la sala de massatges. La llista d'espera és llarga, però finalment hem estat afortunats i els fisioterapeutes ens han posat una mica, tot a lloc, abans d'acudir al briefing de la segona etapa.
Diumenge, toca matinar de nou ja que la sortida és a les 7h30' des del parking de l'estació d'esquí de Luz Ardiden, una altre mític final d'etapa del Tour de França. La cursa d'avui té un desnivell de 2.430m+ i una distància de 21Km. Arrenquem de nou fosc i negre per pistes direcció a les cotes altes de l'estació. A mida que anem agafant alçada, es va aixecant el dia, i des de la llunyania s'aprecia amb claredat, cap al sud est, el Pic du Midi.
El ritme de pujada que portem avui, és més fort que el d'ahir. Les sensacions són bones i sembla que el massatge d'ahir a la tarda, ha provocat un efecte recuperador. Un cop al Col de la Caperete (2.365m,) després de superar els primers 625m+, treiem pells i baixem ràpid un curt tram, per tornar a fer un nou canvi. Només són 55m. de desnivell, però lo just per que uns equips perdin posicions i altres en guanyin, en funció de la destresa en les transicions. 
El segon descens és molt ràpid, ja que es fa íntegrament per pistes. La neu compactada permet no tenir que pensar en possibles canvis de neu, com passa habitualment quan baixem camp a través. El tercer tram de pujada de 233m.+, ens porta al Coll de Riou (1.973m.) on hi ha força expectació. Passat aquest punt, saltem a la Vall de Cauterets, per una inclinada canal, que ens exigirà concentració màxima fins el final de la transició. La neu fonda, ens deixarà els quàdriceps literalment cremant...
Finalitzada la baixada, tornem a remuntar per la mateixa vall pujant cap a l'esquerra 450m+. En aquest tram, hem fet un bon reguitzell de voltes maries fins coronar un coll d'Escalabor a (2.048m.). El posterior descens de nou amb vistes a la Vall de Luz St Sauveur ha estat increïble, sobretot el tram final per dins un bosc caducifoli, on només quedaven els troncs i les branques despullades, i que ha calgut sortejar amb perícia i calma a la vegada, pel volum d'equips en aquell moment. 
Les forces ja comencen a defallir. Tan sols queden dues pujades, però la fatiga fa acte de presència. En la quarta pujada, coincidim amb l'equip femení d'ahir Uxue i Maddi que finalment entraran a meta en segon lloc de la general. Són 500 metres positius molt panoràmics, amb vistes al fons de la Vall de Luz cap a l'esquerra i amb l'estètic i piramidal Pic de Viscos a la dreta. A mida que agafem alçada, el bosc és més esclarissat fins a desaparèixer del tot a cotes altes. Arribem a la transició després de 3h07'05" de cursa.
El darrer ascens de 340m+ va seguint literalment la carena amb un parell de baixades amb pells, una de les quals d'uns 75 metres de pendent que serveix per que se'm surti una de les pells perdent un parell de posicions mentre busco i poso una pell nova. Passat aquest punt, tornem al Coll de Riou on entre la claca, hi han les nostres animadores Montse i Beth que han pujat amb raquetes a veure la cursa in situ.
Això ens esperona a fer el mur fins a meta. Apretem les dents però no n'hi ha prou per agafar als companys que tenim davant. Entrem en 4h00'40" a 1h04' dels guanyadors. En la Classificació general dels dos dies fem 62ens amb 7h48'52" en total.
Dissabte:
50'52" 1 Pujada; 44'54" (1h35'47") 2 Pujada; 55'40" (2h31'27") 3 Pujada; 56'20" (3h27'48) 4 Pujada; 20'55" (3h48'47") Meta.
50'52" 1 Pujada; 44'54" (1h35'47") 2 Pujada; 55'40" (2h31'27") 3 Pujada; 56'20" (3h27'48) 4 Pujada; 20'55" (3h48'47") Meta.
Diumenge:
53'35" 1 Pujada; 8'21" (1h01'56) 2 Pujada; 25'37" (1h27'33") 3 Pujada; 51'58" (2h19'32) 4 Pujada; 47'32" (3h07'05") 5 Pujada; 53'37" (4h00'40") Meta.
53'35" 1 Pujada; 8'21" (1h01'56) 2 Pujada; 25'37" (1h27'33") 3 Pujada; 51'58" (2h19'32) 4 Pujada; 47'32" (3h07'05") 5 Pujada; 53'37" (4h00'40") Meta.
Lluís Planagumà i Grífol
