11 ALTITOY TERNUA 3-4/3/2018
Pels voltants de Nadal, no trobava parella per fer curses d'esquí de muntanya de llarga distància per la temporada vigent i en Josep Maria Serrainat, em va posar en contacte amb en Xavier Espinal, company que viu a França tocant Suïssa i amb qui havia participat l'any 2017 a l'Adamello Ski Raid (Itàlia), amb qui ens vam conèixer al final d'aquesta prova i quasi no havia parlat. Des de llavors, va començar una espècie de festeig a distància que ha durat un parell de mesos, fins que aquest cap de setmana ens hem conegut, per participar conjuntament amb el nom de "Skiadors Radikals" a la 11a edició de l'Altitoy Ternua, que aquest any forma part del circuit de La Grande Course.
Per mi era la meva sisena participació a la prova sempre a l'itinerari A, pel Xavi la primera, i li ha suposat un gran esforç conduir quasi 1.800 kilòmetres en solitari entre anar i tornar, però ja sabem que la passió per un esport mou muntanyes i si es tracta d'esquí - alpinisme i d'un entorn per descobrir... Així doncs, divendres tarda marxem cap a Luz Saint Sauveur, on ens retrobem també amb en Marc Reniu i en David Salamó amb qui compartirem estada i riures en un mòbil home situat en un càmping a 3Km de Luz. En Xavi, ha arribat una hora abans que nosaltres i ja ha recollit els dorsals i la bossa d'obsequi, una jaqueta Ternua feta amb materials reciclats. Aquesta vegada he encertat amb la mida, ja que habitualment tendeixen a fer un patró més petit del normal.
Després de sopar marxem tots a dormir, ja que cal matinar molt, excepte la Beth i la Gemma que no tenen cap mena de pressa... A les 4h de la matinada, estem de nou asseguts a taula intentant empassar-nos una tassa de llet i cereals o quelcom que aporti energia per tot el que ens ve a sobre. La meteorologia pel cap de setmana sembla que serà de cara i creu. Per avui bon temps amb temperatures altes i per demà pinten bastos, amb pronòstic de pluges a cotes altes... Veurem! A les 5h15' ja estem a Luz Saint Sauveur pujant a un dels autocars que posa la organització, per anar cap a la zona de Bareges - Grand Tourmalet.
El menú per avui dissabte consta d'un entrant, 5 plats forts amb els seus encenalls i els respectius digestius... En resum, es tracta d'un itinerari de 5 pujades i baixades i 4 trams a peu, dels quals un és amb grampons, per fer un total de 23Km i 2.600m+. La sortida de la cursa és un parell de corbes més amunt del sector de Tournaboup, que és on ens deixa l'autocar. Per escalfar, va bé fer l'aproximació caminant i després lliscar uns metres amb les pells de foca.
A les 7h en punt des de la cota 1.500, es dóna el tret de sortida sota la idíl·lica estampa de la lluna plena just a trenc d'alba. La primera pujada es fa per sobre la mítica carretera que puja al coll del Tourmalet, fins un punt on girem cap a la dreta. Com sempre gas a fons i mica en mica tothom es va posicionant, abans que tracem les primeres conversions. Són les primeres passes que fem junts en cursa o d'entrenament, de fet mai hem fet cap activitat però la comunicació és molt fluïda. Estem molt pendents l'un de l'altre i es respira un feeling fresc i engrescador.
Tots dos ja tenim una edat, i compartim la mateixa filosofia del que és competir en una cursa de l'estil. No tenim res a perdre i molt a guanyar, amb la ment oberta a gaudir de moments únics. Després d'una primera pujada de 430m+ a la zona de Cabouere i d'un descens per pista fins al peu del Teleski de Toue, on posem pells per segona vegada, ara toca fer un ascens de 510m+ fins el llac d'Oncet per una zona i una vall que no havia pogut veure en altres edicions per les pèssimes condicions meteorològiques i mala visibilitat.
El paisatge és nu de vegetació, té encant ja que anem guanyant metres per un hàbitat "desangelat" i prou vast per sentir-se petit envoltat d'altes muntanyes. El silenci matiner, es trencat pel brunzir de les pells de foca i pel clavar dels pals amb que ens impulsem una filera nombrosa de fanàtics. A mitja pujada, el traçat s'encaixona i ens descalcem els esquís per fer una curta i estreta canal a peu en fila india.
Tot seguit, tornem a posar-nos els esquís als peus en direcció al Lac d'Oncet (2.250m.), continuant cara amunt amb les pells i observant els primers raigs solars, que il·luminen els cims més alts del voltant com el Pic Cremat i l'imponent Pene Blanque (2.743m.). A baix a les fondalades encara estem a la obaga. Són instants màgics, que tenim el privilegi de viure en primera persona. Al darrer tram de la pujada enllacem diverses conversions que estèticament donen molt joc visual.
És en moments com aquest quan personalment frueixo de poder estar "in situ" formant part d'aquest col·lectiu. El segon descens fins a Montaqueou de 620m- tot i ser camp a través no presenta cap complicació remarcable, no hi ha banyeres ni trampes i mica en mica ens anem compenetrant també en baixada. La bona sintonia com a equip, s'ha copsat des dels primers instants, i aviat s'esvaeixen els pocs dubtes. L'entesa és total, tant pujant com baixant, i ens anem donant ànims mútuament.
A continuació, afrontem la pujada més dura de la jornada amb 880m+ que ens portarà al Pic de Bedera (2.513m.) Després d'un primer tram de lliscar suau, toca un tram de múltiples conversions fins la base d'un bonic couloir, que cal fer a peu i amb els esquís a la motxilla. Gaudim de valent, malgrat no té gaire dificultat, però el ritme que portem és contant i ens serveix per guanyar algunes posicions. Posteriorment, seguim a peu per la carena fins el cim, amb el Pic de Midi de Bigorre (2.877m.) al l'horitzó més proper, que aquest any tampoc aconseguiré rodejar amb esquís per culpa de l'elevat risc d'allaus...
El dia és radiant, però el vent es deixa sentir a les parts altes. Lo més dur ja està fet, ara tenim un ràpid descens i una curta pujada al Pic de Barbe (2.468m.) amb un petit tram amb grampons. Des de dalt hi ha molt bones panoràmiques de tota la zona de Bareges, i de cims de més 3.000 metres com el Pic de Neouvielle (3.091m.) però no tenim temps per assaborir-ho. Totes les imatges passen per la retina a gran velocitat i es fa difícil assimilar el recorregut. És el handicap de la competició. Et permet conèixer nous racons, però no retenir-los en ment.
Per això sóc dels pocs romàntics que encara vaig enquadrant amb la càmera de fotos, per reconstruir per on hem passat o que hem vist quan les pulsacions ho permeten... Encarem el penúltim descens de 680m.- amb vistes al gelat Lac Bleu, xalant de valent, i negociant amb cura el darrer tram on hi ha neu crosta, que dificulta la progressió i exigeix el màxim de concentració.
A la darrera pujada de 480m.+ cap al Turon de la Lahude (2.240m.), físicament perdo gas als trams de traça directe, mentre que recupero terreny quan cal fer voltes maries. En Xavi, en canvi li passa al revés, per tant ens complementem bé. Durant força estona avancem per una especie de llom o carena, el que garanteix espectacle visual a banda i banda. El darrer tram per no perdre la costum torna a ser amb els esquís a la motxilla.
Contents, per com hem gestionat tota la carrera, iniciem l'últim descens cap a la línia d'arribada, que creuem després de 4h04'35", en el nostre debut com a equip. Ens rep micròfon en mà en Borja Valdés, el simpàtic speaker navarrès dels darrers anys. Després de la foto de rigor ens abriguem, saludem alguns coneguts i prenem quelcom a les carpes de meta, abans de dirigir-nos cap al autocar, junt amb en Marc i en David, que han fet "molt mal" acabant en un temps de 3h51'... Està clar que juguen a una altre lliga!
Un cop de nou a Luz Saint Sauveur, comença el nostre "aprés-ski" particular. Passem pel supermercat i ens proveïm de queviures i cervesa per degustar a la terrassa del mobilhome, abans de la reconfortant dutxa. Dinar de germanor, migdiada de rigor i per la tarda ens apropem al Fòrum de Luz, on fan una petita fira de material tècnic i posteriorment anem al briefing.
El recorregut per diumenge és pels voltants de la estació de Luz Ardiden amb 20Km i 2.200m+. L'endemà ens toca matinar un xic més, ja que els autocars surten a les 4h45'. L'itinerari consta de 6 pujades i baixades sense trams a peu, o sigui menys tècnic. A causa de la previsió de noves nevades i de l'elevat risc d'allaus, les tres primeres pujades es desenvolupen per dins l'estació, cosa que li treu al·licient, al no haver quasi conversions, però cal preservar la seguretat dels corredors, i més quan hi ha hagut diverses víctimes el dia anterior i a poca distància.
No és el tipus de traçat que ens atrau ni el que tampoc li agrada dissenyar a la organització, però és el que cal triar quan hi ha circumstàncies de força major. Així doncs sortim un xic més amunt del parking de Bederet a les 7h encara fosc i negre, i sota una lleu nevada. Sortim amb la inèrcia del grup, el que comporta altes pulsacions d'entrada, que es mantindran disparades ja que tot es traça directe.
La primera pujada són 175m+ fins la pista Belle Bleue que serveixen per estirar els equips. Es baixa de nou fins la mateixa cota, i posem pells per afrontar l'ascensió més llarga per dins l'estació. Son 645m+ fins dalt del Telecadira Caperette (2.395m.). Durant aquest tram, en Xavi porta un millor ritme de cursa i es va allunyant, però m'anima des de la distancia. El cansament de la setmana anterior a la Skimo 10, m'està passant factura i poso una marxa menys per no petar.
Un cop a dalt, fem un ràpid descens per pista d'uns 470m-, fins un punt on calcem pells per iniciar la darrera pujada per neus tractades. La tònica és la mateixa, gas i amunt sense cap conversió fins el cim de Soum des Aulheres (2.168m.). Han estat tres verticals, amb les seves respectives baixades per pista. A partir d'aquí fem un descens cap a la vessant que mira a la Vall de Cauterets fins un punt anomenat Arrégieuo deixant a mà dreta el Col de Riou.
Es tracta d'un traçat tècnic i molt dret amb força banyeres, i on cal dosificar-se per no deixar fosos els quàdriceps abans d'hora... Un cop a la transició ens hidratem i mengem quelcom sobre la marxa, gel o barreta doncs estem a meitat de la cursa, i cal afrontar una llarga pujada amb moltes ziga-zagues primer per guanyar desnivell ràpidament, per després continuar per uns lloms fins a prop del Pic de Viscós. En aquest punt s'han ajuntat un nombrós grup de públic que han animat de valent a tots els participants tant del itinerari A com el B, ja que aquí coincidíem els dos recorreguts fins al final de la cursa.
Per aquest motiu les següents baixades han sigut una mica més delicades, ja que la cadència de girs i la velocitat de creuer d'uns i altres era molt diferent, i ha calgut anar en compte en aquest aspecte per no tenir un ensurt en forma d'accident. En la cinquena i sisena pujada, amb una meteorologia canviant a pitjor, pluja o neu depenent de la cota i amb tant volum de corredors, en els que uns anaven a un ritme i els altres intentàvem doblar-los, crec que s'ha desvirtuat un pèl el traçat a seguir, tirant tothom pel dret, diluint-se la imatge dels que ens agrada veure un exèrcit de formiguetes avançant metre a metre en un entorn inhòspit. Així és com transcorren els darrers instants d'aquesta edició, que finalitza tornant al punt d'inici després de 3h13'03". En total el temps emprat en el còmput dels dos dies és de 7h17'38" aconseguint una 74ª posició absoluta elit i un 16è lloc de Veterans. Pas mal com diuen per aquí...! Com sempre, la carrera i la organització no ha decebut, malgrat que aquesta edició no ha estat tant tècnica com altres anys.CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA - A - ELIT
VIDEO OFICIAL
FRANCE 3 OCCITANE
Lluís Planagumà Grífol
