18 de març 2016

ALTITOY TERNUA'16

ALTITOY TERNUA'16




Aquest cap de setmana, hem tornat al Pays Toy, i ja van 4 edicions completades de l'Altitoy Ternua amb l' Enric Martin. Com la majoria de vegades degut al llarg desplaçament, hem dormit escasses hores la vigília del primer dia de cursa, però com diuen "Sarna con gusto, no pica"...!

A les 4h30' sona el despertador, ja que cal esmorzar i tot seguit anar a agafar l'autobus al costat del Fòrum de Luz St Sauveur perquè ens pugi fins a la sortida. Està plovent, però la gent està animada i amb ganes. A dalt ja neva fa estona i sort en tenim d'en Feliu Izard i la Imma que ens han donat la bossa amb els dorsals 20' abans de l'inici de la cursa, just abans d'entrar a la zona del control d'Arva.










Hem tingut el temps just pels últims detall d'indumentària a portar i posar-nos al final de la cua de corredors, per començar una nova aventura. Aquest any, la prova és la primera cita del Calendari de la Grande Course'16 (Copa de Món de Llarga Distància d'Esquí de Muntanya). De les 4 proves que es disputen, tenim confirmada plaça juntament amb aquesta al Tour de Rutor (Italia) i a la Patrulla des Glaciers (Suïssa), amb la participació dels esportistes d'elit més importants de l'actualitat.











La predicció de mal temps, ha fet variar totalment els recorreguts previstos per la organització, deslluint tot el potencial de la cursa, tant a nivell d'itineraris tècnics i atractius, com d'imatges aèries. La constant nevada i la nul.la visibilitat han marcat la jornada de dissabte. El traçat s'ha desenvolupat al voltant de l'estació de Bareges i el famós Coll del Tourmalet, i ha constat de 5 pujades, 5 baixades i 3 trams a peu.










Així doncs, hem sortit a les 7h del matí, amb les primeres llums del dia, per fer les dues primeres pujades per les pistes de l'estació d'esquí per després tornar fins quasi el punt d'inici de la cursa. A continuació ja ens hem endinsat per muntanya, posant esquís a la motxilla per remuntar un tram a peu, sense grampons, on malgrat les pèssimes condicions del temps s'ha apropat força públic i familiars per animar el pas dels corredors.











A dalt, del repetjó hem posat pells per anar progressant per una pista forestal que guanyava alçada molt suaument, i on el lliscar bé i fer el pas llarg és fonamental per avançar altres parelles. Però ha estat aquí on s'ha torçat la cursa, i ha començat el meu malson particular amb les pells. L'encerat de les soles, n'ha tingut part de culpa, però sembla que avui, no he sigut l'únic a tenir entrebancs d'aquest tipus.








A meitat de la tercera pujada, ens hem trobat al Francesc Solé i en Nil Bacardit parats a un costat amb problemes d'adherència. Els hem ofert un joc de pells, però l'han rebutjat per que el panorama no era fàcil per ningú. Tot una premonició, perquè al final vaig haver de canviar-les fins a 6 cops quan no tocava, fet que ens va fer perdre temps, ritme de cursa i sobretot posicions.












A destacar al darrer ascens, una canal que hem fet amb els esquís a l'esquena. La nul·la visibilitat i la intensa nevada, han dificultat molt tots els descensos, ja que les ulleres s'entelaven de gotetes de glaç per dins, i havia de baixar sense elles. Amb un ull obert i l'altre tancat, els flocs de neu impactaven de forma desagradable a la cara...! Per tant, les baixades han estat més un suplici que una altre cosa. 












Abans de l'arribada a meta, hem posat esquís a la motxilla, entrant al trot després de 3h43' per fer 21Km i 2.100m+ en la posició 84ª. La sensació final ha sigut agredolça, doncs m'he sentit amb forces per recuperar el terreny perdut, però amb un desgast extra que demà es pot pagar. Es pot dir que he anat fent la goma tot el dia, amb multitud d'obstacles.











Per tornar a l'apartament, hem hagut de patir una nova odissea, com ja va passar fa 3 anys, per pujar a empentes a un dels autobusos que ens havia de baixar a Luz, després d'estar una hora a la intempèrie sota la nevada, quan altres corredors havien arribat molt més tard. Un fet que cal que millori la organització, doncs no és la primera vegada que passa. Ja a lloc, dutxa recuperadora, dinar i migdiada de luxe abans d'anar al briefing.









Un cop allà, fem una ullada a la fira de material i compartim xerrada amb en Jacob Salvadó i companyia, mentre passen imatges de la cursa. Amb una hora d'endarreriment tenim la reunió informativa de cara al traçat de diumenge. La cara del director de cursa i ajudants ho diuen tot. Aquesta segona edició, primera  "oficial" de l'Altitoy dins la Copa del Món, no serà la més lluïda, ja que a part de la meteorologia amb qui no es pot lluitar, cal disposar de la col·laboració en aquests casos de les zones d'influencia de les estacions d'esquí.










Acord que sembla que no ha arribat a bon terme, per part d'aquests últims en cedir part de la seva àrea esquiable, per garantir la seguretat de participants, a causa de l'elevat risc d'allaus. Aquest fet, ha marcat el tarannà del recorregut, que ha perdut tot l'interés ja que s'ha reduït a repetir les tres darreres pujades i baixades del dissabte. Vaja un nyap! I veurem si això no afecta les pretensions de cara a la renovació de l'acord amb la Grande Course de cara a l'edició 2018.











El diumenge, s'ha fet un itinerari per sortir del pas, a causa de la previsió de més nevades i vent violent a cotes altes, que no invitava a posar en dificultats ni a controls ni a participants.



Sense el recolzament per part de l'estació d'esquí, la cursa s'ha convertit ha transcorregut pel mateix terreny que el dia anterior,però amb una millor visibilitat, fet que ha permès gaudir més de les baixades, amb un gruix considerable de neu nova que han fet les nostres delícies.













A la darrera pujada, hem coincidit al tram de la canal a peu amb la Uxue Fraile i la seva parella, amb qui sempre hem anat a la par, les altres vegades que hem participat en aquesta cursa. A títol particular, la carrera ha estat de nou accidentada, amb 3 canvis més de pells i la pèrdua d'un bidó i les ulleres en una arrebossada important en el quart descens.












Aquesta vegada, però ja no hi havia benzina al dipòsit per recuperar les posicions perdudes, a causa dels entrebancs a les pujades i ha estat en el darrer descens on hem avançat a un grapat d'equips. En total han estat 15Km i 1.300m+ arribant a meta en 2h33'36', perdent tres posicions respecte el dia anterior, i finalitzant en el 87è lloc en la Classificació Absoluta i el 23è equip en Categoria Veterà, amb un total de 6h14'21" invertits.










Agrair com sempre el suport de la Montse i la Beth Porcar, que han estat al peu del canó malgrat les inclemències meteorológiques, i que ens han regalat algunes fotografies. A destacar com sempre el gran ambient i la rivalitat sana que es respira entre els companys que compartim la mateixa passió, abans, durant i després de les curses.












Una gran ocasió per retrobar i conèixer nous amics i saludar altres equips amb més o menys sort durant el cap de setmana com l'Eli Bertran, la Roser Ortés, en Jep Serrainat, Quim Xifré, David Salamó, Jordi Godayol, Ivan Julià, Marc López, Willy Gabas, Sergi Rubio, Laurent Bonneau i altres de qui hem comentat alguna que altre peripecia a la crónica.
Publica un comentari a l'entrada