18 de març 2016

ALTITOY TERNUA'16

ALTITOY TERNUA'16




Aquest cap de setmana, hem tornat al Pays Toy, i ja van 4 edicions completades de l'Altitoy Ternua amb l' Enric Martin. Com la majoria de vegades degut al llarg desplaçament, hem dormit escasses hores la vigília del primer dia de cursa, però com diuen "Sarna con gusto, no pica"...!

A les 4h30' sona el despertador, ja que cal esmorzar i tot seguit anar a agafar l'autobus al costat del Fòrum de Luz St Sauveur perquè ens pugi fins a la sortida. Està plovent, però la gent està animada i amb ganes. A dalt ja neva fa estona i sort en tenim d'en Feliu Izard i la Imma que ens han donat la bossa amb els dorsals 20' abans de l'inici de la cursa, just abans d'entrar a la zona del control d'Arva.










Hem tingut el temps just pels últims detall d'indumentària a portar i posar-nos al final de la cua de corredors, per començar una nova aventura. Aquest any, la prova és la primera cita del Calendari de la Grande Course'16 (Copa de Món de Llarga Distància d'Esquí de Muntanya). De les 4 proves que es disputen, tenim confirmada plaça juntament amb aquesta al Tour de Rutor (Italia) i a la Patrulla des Glaciers (Suïssa), amb la participació dels esportistes d'elit més importants de l'actualitat.











La predicció de mal temps, ha fet variar totalment els recorreguts previstos per la organització, deslluint tot el potencial de la cursa, tant a nivell d'itineraris tècnics i atractius, com d'imatges aèries. La constant nevada i la nul.la visibilitat han marcat la jornada de dissabte. El traçat s'ha desenvolupat al voltant de l'estació de Bareges i el famós Coll del Tourmalet, i ha constat de 5 pujades, 5 baixades i 3 trams a peu.










Així doncs, hem sortit a les 7h del matí, amb les primeres llums del dia, per fer les dues primeres pujades per les pistes de l'estació d'esquí per després tornar fins quasi el punt d'inici de la cursa. A continuació ja ens hem endinsat per muntanya, posant esquís a la motxilla per remuntar un tram a peu, sense grampons, on malgrat les pèssimes condicions del temps s'ha apropat força públic i familiars per animar el pas dels corredors.











A dalt, del repetjó hem posat pells per anar progressant per una pista forestal que guanyava alçada molt suaument, i on el lliscar bé i fer el pas llarg és fonamental per avançar altres parelles. Però ha estat aquí on s'ha torçat la cursa, i ha començat el meu malson particular amb les pells. L'encerat de les soles, n'ha tingut part de culpa, però sembla que avui, no he sigut l'únic a tenir entrebancs d'aquest tipus.








A meitat de la tercera pujada, ens hem trobat al Francesc Solé i en Nil Bacardit parats a un costat amb problemes d'adherència. Els hem ofert un joc de pells, però l'han rebutjat per que el panorama no era fàcil per ningú. Tot una premonició, perquè al final vaig haver de canviar-les fins a 6 cops quan no tocava, fet que ens va fer perdre temps, ritme de cursa i sobretot posicions.












A destacar al darrer ascens, una canal que hem fet amb els esquís a l'esquena. La nul·la visibilitat i la intensa nevada, han dificultat molt tots els descensos, ja que les ulleres s'entelaven de gotetes de glaç per dins, i havia de baixar sense elles. Amb un ull obert i l'altre tancat, els flocs de neu impactaven de forma desagradable a la cara...! Per tant, les baixades han estat més un suplici que una altre cosa. 












Abans de l'arribada a meta, hem posat esquís a la motxilla, entrant al trot després de 3h43' per fer 21Km i 2.100m+ en la posició 84ª. La sensació final ha sigut agredolça, doncs m'he sentit amb forces per recuperar el terreny perdut, però amb un desgast extra que demà es pot pagar. Es pot dir que he anat fent la goma tot el dia, amb multitud d'obstacles.











Per tornar a l'apartament, hem hagut de patir una nova odissea, com ja va passar fa 3 anys, per pujar a empentes a un dels autobusos que ens havia de baixar a Luz, després d'estar una hora a la intempèrie sota la nevada, quan altres corredors havien arribat molt més tard. Un fet que cal que millori la organització, doncs no és la primera vegada que passa. Ja a lloc, dutxa recuperadora, dinar i migdiada de luxe abans d'anar al briefing.









Un cop allà, fem una ullada a la fira de material i compartim xerrada amb en Jacob Salvadó i companyia, mentre passen imatges de la cursa. Amb una hora d'endarreriment tenim la reunió informativa de cara al traçat de diumenge. La cara del director de cursa i ajudants ho diuen tot. Aquesta segona edició, primera  "oficial" de l'Altitoy dins la Copa del Món, no serà la més lluïda, ja que a part de la meteorologia amb qui no es pot lluitar, cal disposar de la col·laboració en aquests casos de les zones d'influencia de les estacions d'esquí.










Acord que sembla que no ha arribat a bon terme, per part d'aquests últims en cedir part de la seva àrea esquiable, per garantir la seguretat de participants, a causa de l'elevat risc d'allaus. Aquest fet, ha marcat el tarannà del recorregut, que ha perdut tot l'interés ja que s'ha reduït a repetir les tres darreres pujades i baixades del dissabte. Vaja un nyap! I veurem si això no afecta les pretensions de cara a la renovació de l'acord amb la Grande Course de cara a l'edició 2018.











El diumenge, s'ha fet un itinerari per sortir del pas, a causa de la previsió de més nevades i vent violent a cotes altes, que no invitava a posar en dificultats ni a controls ni a participants.



Sense el recolzament per part de l'estació d'esquí, la cursa s'ha convertit ha transcorregut pel mateix terreny que el dia anterior,però amb una millor visibilitat, fet que ha permès gaudir més de les baixades, amb un gruix considerable de neu nova que han fet les nostres delícies.













A la darrera pujada, hem coincidit al tram de la canal a peu amb la Uxue Fraile i la seva parella, amb qui sempre hem anat a la par, les altres vegades que hem participat en aquesta cursa. A títol particular, la carrera ha estat de nou accidentada, amb 3 canvis més de pells i la pèrdua d'un bidó i les ulleres en una arrebossada important en el quart descens.












Aquesta vegada, però ja no hi havia benzina al dipòsit per recuperar les posicions perdudes, a causa dels entrebancs a les pujades i ha estat en el darrer descens on hem avançat a un grapat d'equips. En total han estat 15Km i 1.300m+ arribant a meta en 2h33'36', perdent tres posicions respecte el dia anterior, i finalitzant en el 87è lloc en la Classificació Absoluta i el 23è equip en Categoria Veterà, amb un total de 6h14'21" invertits.










Agrair com sempre el suport de la Montse i la Beth Porcar, que han estat al peu del canó malgrat les inclemències meteorológiques, i que ens han regalat algunes fotografies. A destacar com sempre el gran ambient i la rivalitat sana que es respira entre els companys que compartim la mateixa passió, abans, durant i després de les curses.












Una gran ocasió per retrobar i conèixer nous amics i saludar altres equips amb més o menys sort durant el cap de setmana com l'Eli Bertran, la Roser Ortés, en Jep Serrainat, Quim Xifré, David Salamó, Jordi Godayol, Ivan Julià, Marc López, Willy Gabas, Sergi Rubio, Laurent Bonneau i altres de qui hem comentat alguna que altre peripecia a la crónica.

01 de març 2016

CRONOESCALADA VERTICAL PALLARS - ESPOT/CURSA ALT PALLARS -CERTASCAN 21/02/16

CRONOESCALADA VERTICAL PALLARS  - ESPOT 20/02/16



Després d'estar 15 dies sense pujar a entrenar amb neu, l'Enric em proposa fer una doble sessió per agafar una mica més de volum i ritme de cursa. Així doncs, dissabte matinem per estar a la línia de sortida de la Crono-Espot Vertical Pallars on coincidim amb els locals Josep Albesa, Anna Figuera, i Xavier Sebastià entre d'altres.


No sóc gaire amant d'aquest tipus de competició, però se que van bé per agafar xispa i posar el cos al límit encara que sigui com un 10.000m atlèticament parlant per intensitat i durada de la prova. 











El traçat de 750m+ es va fer íntegrament per pistes des de pràcticament la cota mínima d'Espot fins al darrer remuntador de l'estació a la cota màxima. El club organitzador, el CEPS, va combinant anualment aquesta prova jove amb la famosa Open Vall Fosca. La cursa en sí no va tenir massa historia.











La sortida agònica com sempre, amb un mur en el primer kilòmetre, que va servir per estirar a tots els participants. Durant aquest tram, em vaig emparellar amb l'Enric, seguint-lo a roda, però mica en mica la distancia es va anar obrint i vaig perdre la seva estela entre altres corredors.

Malgrat que després hi havia un tram més planer on vaig recuperar terreny aprofitant la tècnica de lliscar que he millorat amb la pràctica dels rollerskis, ens restava una última pala directa que es va fer molt llarga, i on vaig perdre una posició








Abans d'encarar l'arribada, calia superar quatre conversions que eren el preludi d'entrada a meta. En total 41' anaeròbics entrant com 5è Veterà just per darrera de l'Enric que va fer 4rt de la categoria. En acabar per estirar les cames i fer temps fins l'entrega de premis, l'Anna, en Josep i en Xavier ens van fer de guies   fins la Creu d'Eixols ja que es tracta del seu terreny d'entrenament i ens van invitar a una birra a la terrassa del bar principal de l'estació.

Felicitar a l'Anna Figuera per la seva victòria a la classificació femenina i al Josep Albesa pel seu 3er lloc en la masculina. Per arrodonir el dia, tal com ens va aconsellar en Xavier Sebastià vam dinar al Restaurant La Llúpia (Espot), un lloc molt recomanable. 






XXVI TROFEU SERGI ESCALERA. ALT PALLARS - CERTASCAN 21/02/16



Després del dinar a Espot, a la tarda ens dirigim cap a Tavascan, ja que demà toca la primera cursa per equips de la temporada. Durant el briefing s'entreveu que la organització ha fet un traçat atractiu i alhora segur pel que fa al risc d'allaus. En aquest ocasió a part de fer equip amb l'Enric Martin, l'hem ampliat a un "trio" de forma improvisada, per que el company Xavier Juanola s'ha quedat sense parella a última hora, al no estar permès participar individualment, cosa que per nosaltres no ha estat cap obstacle.








Diumenge vam xalar de valent a l'Alt Pallars -Certascan, 1a Prova de la Copa FEEC-Millet d'Esquí de Muntanya per Equips. Des d'aquí, "Felicitar en Majúscules", a l'Agrupació Científico-Excursionista Mataró i a l'estació d'Alta Muntanya de Tavascan, per l'espectacular traçat que ens van preparar. Esquí de muntanya en estat pur. 98% del recorregut camp a través. 16 Km i 2.000m+, amb 5 pujades i baixades, tres trams a peu i dues canals.









Així doncs, a les 9h15' uns 35-40 equips sèniors masculins i mixtes sortim lliscant des del Refugi de la Pleta del Prat (1.720m.) per pista durant uns 300 metres, per endinsar-nos tot seguit a la vegetació del marge esquerre d'un torrent, en direcció al Pic de la Coma del Forn. D'entrada tocava fer 750m+ fins la Cota 2.475m. 
Els primers instants són com sempre plens de nervis, fins que tothom es va recol·locant on li pertoca de forma natural.










A partir d'aquí, anem intercanviant posicions amb els equips de l'Israel Carrasco i l'Ignasi Vidal i el del Marc López i en Willy Gabas fins dalt de la primera pujada, on arribem quasi junts, prop del Pic de la Coma del Forn. Treiem pells i iniciem el descens fins la cota 2.000, al principi per una canal amb moltes purgues de neu que cal negociar bé per no caure i després per un tram més obert on pateixo una arrebossada sense conseqüències i on em cau la càmera que porto al casc.








Per sort, l'Enric la recupera a l'instant. Tot seguit remuntem amb pells cap al Pic de Campirme (2.633m.), que se'm fa més llarg del compte, ja que començo a perdre gas a partir de l'Estany de Mascarida (2.460m.). Acabo d'entrar en reserva abans d'hora. Potser té a veure la cursa d'ahir, i en Marc i Willy aprofiten per obrir força distància. Cal seguir a un ritme més suau i recuperar durant el descens. 










El dia és immillorable i aprofito per gaudir de les vistes i oblidar-me per uns instants de la resta de competidors. Un cop a dalt fem un curt descens fins el Coll de la Cima (2.365m.), i a continuació l'Enric em posa el ganxo per no perdre cadència amb les pells, mentre el Xavier ens segueix sense mostrar indicis de cansament. Sort que circulem per un llom fins el Tuc de la Cima (2.435m.) i el tram té molt poc desnivell...!









A dalt em trobo en Jordi Ferrer, que està de control i ens fa algunes fotografies i ens dóna ànims. Arribo un pèl ofegat, però ara amb la baixada, les pulsacions tornen a minvar i recupero l'alè. El descens és molt directe, i cal esmerçar-se per buscar la millor traçada, doncs està força trillat. A la base de la pala, ens assenyalen on comença la quarta pujada del dia. 









La primera part, és un tram força dret de conversions per després arribar a una plataforma on posem esquís a la motxilla i encarem un divertit corredor sense grampons. Una vegada a dalt, ens llancem cara avall per una estreta canal, on cal fer girs curts i seguits que ens obliguen a derrapar en algun moment. Passat això seguim el descens fins la Pleta de Gavàs  (2.000m.), on coincidim amb la Pilar i l'Eli Beltran (Els equips femenins s'han estalviat una pujada). 










En aquest punt cal tornar a posar esquís a la motxilla, per afrontar el darrer ascens que té tres parts diferenciades. Un primer tram a peu per una nova canal, un segon que cal fer amb pells de foca i un tercer de nou a peu, per remuntar un turó amb vistes de primera mà de l'anterior baixada. A partir d'aquí, ja només resta el descens final primer per espais oberts i després per trams de bosc que ens fan emprar a fons, a molt bon ritme i finalitzant amb bones sensacions a les cames.









Després de 3h17'22" entrem a meta en 19ª posició, tot just darrera d'en Marc i en Willy que fa un parell de minuts que han arribat. Pel que fa a la categoria Sènior Màster 40, hauríem acabat 5ens, però aquesta vegada no hem pogut puntuar ja que en Xavier, el company que avui hem adoptat és més jove. La jornada s'ha conclòs amb un pica a pica a l'exterior, aprofitant el sol i la bona temperatura, xerrant amb companys i amics de curses. Agraïr també a la organització per la cessió de fotografies.





CLASSIFICACIONS


VIDEO SPORTVICIOUS Vídeo dels companys de fatigues Alex Clarasó Ferran Bofill, que reflexa en gran part, el que va ser la Certascan'16, una cursa 100% "cross country"...!

VIDEO OFICIAL  Vídeo de Tavascan.net


Lluís Planagumà Grifol