27 de juliol 2015

TOLOSALDEKO 3 TONTORRAK 13/06/15

TOLOSALDEKO 3 TONTORRAK 13/06/15



Fa uns mesos, em vaig assabentar a través de les xarxes socials d'una nova marató de muntanya al País Basc. La T3T - Tolosaldeko Hiru Tontorrak o "Els tres cims dels poblets del voltant de Tolosa". D'entrada, em va causar una molt bona impressió la manera de fer i presentar la cursa, apuntant-me sense dubtar tot i que aquesta edició era una "òpera prima", per descobrir...!







Així doncs després d'una parada excessivament llarga, conclosa la temporada d'esquí de muntanya, vaig tornar a la rutina dels entrenaments amb 4 quilos de més, cosa que s'ha traduït en un córrer a estones massa pesat i poc fluid. El curt quilometratge acumulat (21Km/Abril, 194Km/Maig i 37Km/Juny) en un total de 15 dies d'activitat, s'ha compensat amb ofici i experiència en aquest tipus de distància i desnivells.







Les sortides de qualitat per Montserrat, el Garraf (Tesifon Sànchez) i el Cadí (Ashi Running) compartides amb en Xavier Grau bàsicament i altres amics han servit, per sortir amb garanties i motivació. Sempre em passa el mateix; Si no tinc un objectiu marcat, em deixo anar i em dedico a no fer res... La veritat és que amb en "Xavito" hem format un molt bon tàndem, complementant les seves ganes de conèixer nous espais naturals, amb les meves per ensenyar-li.








Així doncs, divendres a la tarda enfilem amb cotxe cap a Beràstegui, el primer poble de Guipúscoa venint per l'Autovia de Leizaran, on ens allotjarem les dues nits a la casa de turisme rural que porta la família Azpiroz. Després de Pamplona, el temps canvia radicalment, passant del sol i la xafogor a un ambient fresc, plujós i emboirat. El paisatge verd i humit dóna fe que ens trobem a la vessant atlàntica, res a veure d'on venim, amb els camps de conreu, segats des de fa setmanes.







Una vegada ubicats a Baztarretxe, sopem de "tupper" i parlem amb en Ion Azpiroz, un dels membres de la organització i recent guanyador de la Marató de la Serra de Guara. Ens explica el recorregut sencer i ens avisa que el segon ascens l'Uzturre, és el més dur. Sense més demora, preparem els estris per demà i marxem a dormir. La casa pairal va ser reformada fa uns anys, combinant el caire rústic de fa segles, amb les comoditats actuals. De fet les bigues de fusta sanejades tenen més de 500 anys.







L'endemà, després d'esmorzar anem cap a Tolosa, a uns 10Km de Beràstegui, per recollir el dorsal, fer un cafetó, algunes fotografies de rigor i estirar un xic les cames abans de començar. Abans de l'inici de la cursa, em trobo i saludo en Ramon Malcorra, que suposo que ha vingut de Zegama per donar un cop de mà si fa falta. Sempre és benvingut tenir algun padrí d'aquest estil... Entre una cosa i l'altre, passem el control d'entrada un pèl tard, el que provoca que haguem de sortir molt endarrerits.







Així doncs a les 9h del mati, sortim per asfalt durant uns 2Km creuant la població de Tolosa fins que enfilem un primer corriol, on els atletes que tenim per davant, es posen a caminar. Es forma un tap, i no podem forçar tot el que voldríem ja que els marges estan plens de "males herbes" i es fa difícil avançar. En Xavi més nerviós, tira cap endavant a la mínima que pot i jo prefereixo reservar forces, ja que la cosa només ha fet que començar.







La primera pujada ens porta fins el cim de l'Ernio, Km 8,9 a (1.078m.), encara que, en els primers 6Km de cursa, es guanya la gran majoria del desnivell positiu (+925m.). El sol, ja s' ha aixecat fa estona i ens fa suar de valent. Durant  un tram,  travessem una zona d'eucaliptus, on hi ha hagut una tala important, accentuant-se la xafogor a causa de l'escassa ombra. Més amunt on el bosc és més frondós, ens envaeix la boira i els núvols baixos per donar un aire més fresc, malgrat que la humitat també fa de les seves.







Pel que respecte en Xavi, ja fa alguns kilòmetres que li he perdut l'estela i em dedico a anar a un ritme més aviat lent. La part de dalt de l'Ernio, presenta un terreny calcari que cal negociar amb tacte, vigilant de no patir cap ensurt amb els turmells. Després de 1h29'51" (Posició 117) arribo a dalt, on ens rep un grup de gent amb crits d'ànim. Posat el peu a la catifa del xip, inicio un descens bastant delicat i tècnic fins a Zelatun (Km 10), on avanço alguns atletes que no tenen el mateix ritme baixant.







Després, el traçat transcorre per uns prats encatifats de gespa verda que amorteixen l'impacte de cada petjada. A continuació la cursa segueix en sentit descendent pel mig d'una espesa fageda que ens aporta frescor i ombra durant força quilòmetres. El terreny molt relliscós, a causa del fang, és el típic que trobem per aquestes contrades, un símbol d'identitat, marca del País Basc. El recorregut, al enllaçar els tres cims que envolten Tolosa, presenta un  perfil de dents de serra molt visible, ja que cada cop cal baixar als pobles corresponents.








Al Km 15, passem per Alkiza, on hi ha força ambient a l'espera dels atletes. Aprofito per hidratar-me bé i menjar taronges i plàtan que és el que millor em senta a l'estomac. D'aquí fins a Irura (Km 21.6), el pendent es suavitza, i es va combinant trams de pista asfaltada, per accedir a cases aïllades, camins i senders. A aquestes alçades de cursa, es corre en petit grups de dos o tres atletes, intentant mantenir la posició, sense arribar a forçar per que tot just estem a meitat de cursa.







Un cop entrem al centre d'Irura després de 2h36'45" (Pos. 105), ens proveïm de noves provisions, doncs només sortir del poble, arriba el plat fort del dia. Abans però, escolto una veu coneguda que em dóna crits d'ànim, es tracta de l'Ainhoa Txurruca (l'actual directora de Zegama), a qui vaig a saludar un instant. Sempre és una sensació molt agradable rebre una empenta anímica. L'Uzturre (733m.) que guanya 700m+ en 3Km, es converteix en una terrorífica pujada a causa d'una lluita agònica contra el fang. El corriol llis i de terra és una pista de patinatge, on lo normal és fer un pas endavant i dos enrere. Caldrà portar gramponets o sabatilles de claus per l'any vinent...!









A dalt del cim de l'Uzturre presidit per una gran creu blanca, com la de l'Ernio, ens rep una important claca que fa pujar els decibels. La olor a xistorra i carn a la brasa, fan ganes de deixar-ho tot... Fins i tot tenim musica tradicional! Passo pel control Km 24,6 després de 3h20'05" (Pos. 96). Només sortir d'aquest punt, enfilem un darrer corriol en pujada on escolto com esperonen als companys que van per davant.








Es tracta d'en Ramon Malcorra... Està clar que els gens de Zegama, es noten quan passo pel seu costat. Crec, que amb el seu timbre de veu "a grito pelado" fa córrer fins i tot a un coix rampa amunt. Carai quin pulmons que gasta...! Els propers quilòmetres és un constant trenca cames, on no acabo d'agafar un ritme còmode a causa de la fatiga acumulada. Psicològicament, són els moments més durs de la cursa, ja que encara queda una eternitat i el pubis sembla que em vol dir quelcom...







Passat l'avituallament d'Ibiñe (Km 28,6) resta una pujada d'uns 150m+ abans d'encarar el descens fins a Elduain. Gran part d'aquesta baixada es fa per camí ample o pista encimentada patint força a la inserció de l'abductor al estirar la gambada. Intento no pensar massa, i seguir les passes d'un o dos corredors amb qui m'he emparellat durant aquest tram. Per sort, aviat fem via i entrem al bonic poble d'Elduain (Km 33,1) després de 4h16'54" (Pos. 84).







Ja només ens resta la darrera ascenció de la cursa, l' Erroizpe (804m.) no tant dura com l'anterior pujada, però amb les forces al límit per tot el desgast acumulat. Es tracta de salvar uns 500 metres de desnivell positiu en 3Km. Durant aquest tram el cel s'ha cobert per noves boires baixes, accentuant el grau d'humitat, i la sensació de sed. Per sort el fet de portar un bidò, m'ha anat de perles entre avituallaments, tant per hidratar-me com per portar un parell de gels, que m'he pres a l'inici de les dues pujades.







Passo per dalt el cim (Km 36.3) en 5h02'41" (Pos. 81). Sembla que ja està tot fet, però el descens torna a ser dels divertits tenint que posar de nou els reflexes en primer pla. Per davant segons alguns resten 6Km mentre el cap ja fa estona que em va recordant per què tant patiment i les cames avancen en format autòmat lluitant per no reduir cap marxa... La benzina s'està acabant. Passat el control de Leaburu Km 39,6 ja tenim Tolosa quasi als nostres peus.








Després de baixar una serie d'escales entrem a l'area urbana, pensant que ja tenim l'arc d'arribada a tocar... La meva cara no pot ser més explícita quan just en aquest punt, en Ion Azpiroz que ens ha vingut a rebre em diu que encara resten 2Km... Vaig fos i això és una sorpresa inesperada, però no és només la meva. La resta d'atletes també han d'esforçar-se durant el passeig que segueix el riu. Aprofito per avançar un parell de corredors entrant a meta en 5h36'37" (Posició 79)
i 19è de Veterans a un ritme mig de 7'58"/Km.







Particularment, he fet una cursa de menys a més avançant sempre atletes a cada parcial, malgrat sortir un pèl massa endarrerit. Pel qye respecte al meu company Xavier Grau, ha fet un sensacional debut en una carrera d'aquestes característiques fent un temps final de 5h29'44", entrant en 63ª Posició  i el 46è de Senior. Un cop feta la cursa, ja puc dir que s'han fet realitat tots els presagis. Té tots els ingredients per convertir-se en una marató de referència si la organització, voluntaris, etc, s'impliquen com aquest any.








L'Ernio (1.078m), L'Uzturre (733m.), i l'Erroizpe (804m.) són els tres cims, per on entrenen un grup d'atletes de la zona de forma independent, fins que finalment qualla la idea d'enllaçar les tres muntanyes en un sol dia. Aquesta és la llavor, que des de fa quasi un any ha anat creixent fins a transformar-se en una realitat. Organitzar la primera marató de la comarca. El tacte dels atletes ha servit, per dissenyar un traçat molt dur, evitant en lo possible, els camins o pistes i fent-nos somiar travessant alguns boscos de fades...










La idea de com va sorgir la prova, és un dels motius pels quals els participants hem detectat que hi ha molta dedicació al darrere i que s'ha traduït en un recorregut molt ben buscat, malgrat no tenir cims tant emblemàtics com el Txindoki o l'Aizkorri, i amb unes alçades més modestes. Sens dubte, una carrera 100X100 recomanable, gaudint de l'entorn, la boira, l'herba, el karst i el fang, com sempre molt habitual., així com del caliu del públic, sobretot als pobles que vam travessar i als punts més alts de la cursa.








A nivell tècnic, cal dir que la prova ha sigut un xic més llarga, amb 43.8Km del compte, cosa que potser s'hauria de polir per homologar la distància marató. Per acabar la festa, la organització ens ha delectat amb una estupenda paella marinera. En acabar, per fer la digestió, ens hem apropat amb cotxe fins la costa cantàbrica per animar i veure a la Mireia Romero i en Dani Agustin, companys del Triatló Molins mentre participaven a Triatló Internacional de Zarautz (Half) sota una pluja persistent. 








I de nit per rematar el dia, hem aprofitat per sopar dos bons "xuletons", com és tradició, en companyia d'en Xabier Etxebarria i la seva dona, que feia molts anys que no veia, rememorant aventures muntanyenques...! L'endemà amb la calma i després d'un esmorzar de nassos on no hi faltava res, especialitat de la casa, iniciem el viatge de retorn cap a casa, Agrair, especialment al Ion Azpiroz i la seva família, per l'acollida i el tracte rebut envoltats d'un paisatge magnífic al poble de Beràstegui. Esperem tornar l'any vinent. Zorionak!!!





CLASSIFICACIÓ FINAL




Lluís Planagumà i Grífol