25 de març 2015

XIII OPEN VALL FOSCA

XIII OPEN VALL FOSCA


El passat 28 de febrer s'ha cel.lebrat la XIII edició de l'Open Vall Fosca d'Esqui - Alpinisme,  després de dos intents fallits per falta de neu l'any 2012 i per vent huracanat i possible hipotèrmia de controls i participants l'any 2013. Aquest cop, la quantitat de neu caiguda en els dies previs, el vent i l'elevat risc d'allaus, tampoc ho ha posat gens fàcil a la organització, però gràcies al gran equip que són ho han pogut tirar endavant amb solvència.









Divendres cap al tard recollim els dorsals a la carpa instal·lada a la Plana de Montros, on ens informen del recorregut previst, uns 1.600m+ en 16Km i del material obligatori. Tot seguit reculem cap a la Pobleta de Bellveí, per sopar i dormir a Casa Arturo, un lloc molt recomanable per gaudir de la gastronomia pallaresa. L'endemà, després d'esmorzar enfilem la carretera amb cotxe fins el Pla de Tuberies, més amunt del poble de Cabdella. 









Allà és on es troba la línia de sortida i arribada. Mica en mica ens anem trobant a coneguts. Alguns d'ells només fan aquesta cursa en tota la temporada i si toca, ja que és bianual; Són uns addictes de l'Open Vall Fosca. La prova de reconegut prestigi, sempre s'ha caracteritzat per dissenyar uns traçats tècnics i alpins, que tant agraden als habituals d'aquest món. 









La sortida programada per les 10h del matí, serveix per que els traçadors acabin la feina que no han pogut desenvolupar amb normalitat els dies anteriors. Tot i així, l'itinerari és un pel més curt, ja que no hem fet el cim ni de la Coma d'Espós ni el del Montorroio, a causa del fort vent que bufava a cotes altes. Abans de sortir, les nostres animadores Montse i Beth, ens han fet un parell de fotos de rigor.










Així doncs, la cursa comença per una pista ample que aviat es queda petita, vista l'empenta amb que sortim, tots els equips. Com sempre és agònica, i no vull imaginar-me com serà a la Pierra Menta... Aquí tothom tira amb força endavant i les pulsacions es disparen ràpidament 150, 160, 170... L'Enric en el darrer tram, prop de la Presa de Sallente, m'ha fet el relleu quan ja perdia gas i ha començat a avançar companys, per encarar el tram de zigues-zagues i la posterior canal amb millor posició.









Abans de la transició, on posem esquís a la motxilla, ens trobem en Josep Aubesa que ha petat la puntera de la fixació i torna cap avall caminant. Mala llet! Com a mal menor li dic que millor que passi aquí, que no d'aquí a 10 dies. En Xavi Ros ha continuat en cursa, però sense company d'equip, ja no és el mateix. Un altre parella que també va a la Pierra Menta són en Ferran Bofill i l'Alex Clarasó, a qui seguim els passos de prop. 







Després de calçar grampons i posar esquís a la motxilla, encarem la Canal dels "Hàmsters Go Home" d'uns 300m+. Es tracta d'un corredor estètic on es forma una única filera de "formigues humanes", malgrat haver-hi dues traces. Segurament, de forma natural hem anat escollint el traçat més còmode, evitant esglaons massa alts o separats. El darrer tram que és més dret està assegurat amb dues cordes fixes fins la sortida de la mateixa. 







Una vegada a dalt, continuem cap amunt amb els esquís als peus, per terreny suau i ample per la Coma d'Espós. Aquest tram és força lliscador i avancem a bon ritme, a uns 4 o 5 equips durant la llarga pujada. El final d'aquesta està situada, un xic abans de coronar la Collada de la Coma d'Espós. Coronem els primers 1.200 metres en 1h33'30". Sense perdre temps, en llancem quasi recte fins la següent transició. Es tracta d'un curt descens amb molt bona qualitat de neu.






Ja només en resta fer un darrer ascens de 250 metres de desnivell. Ens trobem en perfectes facultats, anant de menys a més, retallant terreny a companys que han anat tota la cursa per davant. És el cas de l'equip d'en Jacob Salvadó i en Marc Balañà o d'en Jordi Illamola i el seu company d'equip. Arribem amb ells, pràcticament junts dalt de la Coma Plana, on puc saludar en David Carrasco Bellmunt que ens fa algunes fotos mentre treiem pells.






El descens final de quasi 1.100 metres, és molt directe i amb parts força tècniques. El primer tram és obert i permet fer girs fàcils, fins que arribem a un tub on cal posar els cinc sentits per no perdre l'equilibri. La neu, a mida que perdem alçada perd qualitat i a la Canal del Pigolo trobem trams de neu crosta, que cal negociar amb compte per no patir cap lesió fatídica...







El darrer tram de baixada que ens porta fins la Presa de Sallente, és un bon test "Pierramentero" pels nostres quàdriceps, fent un camp a través per entre matolls, roques i arbres. Ja només resta fer braços i pas patinador per creuar l'embassament nevat i continuar carretera avall fins l'arribada.  Després de 17Km i 1.450m+, entrem a la línia de meta, amb un temps de 2h17'45" en 29è lloc absolut de 150 equips i en 5a posició de Veterans, just per darrera d'en Ferran Bofill i l'Alex Clarasó que han entrat un parell de minuts abans.





Molts satisfets per com s'ha desenvolupat la cursa i amb bones sensacions de cara al futur "proper". Mirant de reüll, el crono dels guanyadors - 1h38' dels germans Albós, per veure on som, i veure si portem els deures fets pel nostre gran repte de l'esqui-alpinisme, la Pierra Menta on participarem en deu dies. Agraïr al CEPS i a tots els col.laboradors de la cursa, per fer-nos gaudir com sempre d'una cursa amb caràcter.





A l'arribada, recuperem forces mentre aprofitem per saludar companys amb qui fa temps que no coincidim. És el cas d'en Joan Morral i sobretot d'en Xim Pérez. Tot seguit ens desplacem gradualment cap a la carpa instal.·lada a la Plana de Montros per dinar i comentar la jugada. Compartim taula amb l'Israel Carrasco i l'Ignasi Vidal, tot parlant de la manera com encaren els entrenaments i de la dificultat de viure lluny del Pirineu.






Un cop acabada l'entrega de premis, aprofitem la claror de la tarda per fer un tranquil passeig amb la Beth pels voltants de la Pobleta de Bellveí, gaudint sense fer res d'especial. El diumenge, seguint amb la preparació específica per la Pierra, repetim el mateix itinerari de la cursa, malgrat que les condicions del mantell nival han empitjorat (Neu molt humida), a causa d'una sobtada pujada de temperatures. Per acabar de rematar la feina, el dilluns m'he agafat un dia de festa, per fer encadenar tres dies consecutius fent pells. Aquest cop he escollit anar a les pistes de La Masella i fer 3 Tosses d'Alp per tancar el cicle i acumular 2.550 metres més al sarró.


CLASSIFICACIÓ FINAL

VIDEO AVENTURA'T

VIDEO SPORTVICIOUS

Lluís Planagumà i Grífol




Publica un comentari a l'entrada