24 de desembre 2014

III TRAIL DELS TORRONS 21/12/14

III TRAIL DEL TORRONS 21/12/14


Aquest diumenge, hem cel·lebrat entre companys i amics la tradicional sortida per Collserola en aquestes dates, per encarar les festes de Nadal sense remordiments culinaris. Sí, el III Trail dels Torrons ha servit per consolidar una trobada que cada edició va a més, tot i ser un sortida en petit comitè. En aquesta ocasió, ens hem reunit 19 atletes, disposats a gaudir i patir dels racons més salvatges i feréstecs de la Serra de Collserola.




Un indret a tocar de la gran ciutat, que amaga petits tresors i que en aquesta època de l'any, li donen un caire més místic. Malgrat les baixes d'última hora, per diferents motius personals, d'en Cesc Sensada, l'Albert López Valero, en Fran Martínez i en Marc Navarro, al final ens hem aplegat quasi una vintena de participants. En Dionís Hidalgo és l'únic que ha fet les 3 edicions oficials.







En Jordi Martínez Rami, molt bon coneixedor del Parc i company de fatigues, l'ha fet 2 cops de forma oficial i una anterior que va suposar la llavor del Trail. Ell, és qui em va proposar la idea de convertir-ho en una espècie de sortida pirata, arrel d'un entrenament de qualitat que vaig organitzar amb alguns amics, ara "emblemes" del món ultra de casa nostra, com en Toni Jofre (Tor de Geants, Petit Trot a Leon...), Jordi Martí Olivella (Enhumilak, UT Sierra de Bandoleros...), i en Jordi Garcia - Yak (Ronda dels Cims, Gran Raid dels Pirineus...). 






La Sílvia Givogre, en Juan Luis Montilla, en Carles Espierriz, en Jordi Florensa, i l'Eduard Gonzàlez no han faltat a la cita i amb 2 participacions, ja són addictes als "Torrons". Alguns com en David Palos i en Joan Morral, no coneixien res de la zona i els ha sorprès gratament. Altres com en Nacho Sasselli, l'Albert Casas, en Pep Zamora i en Dani Agustín, són més assidus tant a córrer com a fer btt, per la variada geografia del Parc;






La resta dels components eren en Luisjo Sànchez, en Juanjo Lagarto, en Xavier Grau, en Xavi Màrquez i en Frank Mercader, i han descobert que tenim un autèntic trenca-cames al pati casa, si es busca un itinerari adequat. El recorregut de 26Km i 1.200m+ es podria dividir en tres parts. Uns primers quilòmetres on hem fet gran part del desnivell, gaudint de grans vistes panoràmiques. Un segon tram més rodador amb pocs desnivells, però molt frondós de vegetació. I un tercer, amb un major desnivell que l'anterior i on la fatiga ha començat a fer acte de presencia.






Així doncs, sortim des del Velòdrom d'Horta després de les presentacions i pugem pel GR-6 fins el Turó de Valldaura (+275m.), per escalfar motors. El matí s'ha llevat fred, però el dia és radiant. Tot seguit enllacem el camí de carena, fins el Pas del Rei, i baixem pel mateix GR fins a Can Gener, Font de Sant Medir, on fem la foto de família. Després d'una curta parada a l'Ermita de Sant Medir, pugem dues trialeres, per arribar al Turó de la Magarola.






Una d'elles batejada fa temps com a "La Zegamera", requereix de potencia i resistència per poder fer-la tota al trot. Si això li sumem la segona rampa que t'acaba de deixar sense alè, podem considerar els que superen el repte, com doctorats en Zegama sense tenir en compte el fang, un element clau... A dalt, trobem un excel·lent mirador natural de la ciutat i de totes les muntanyes del voltant, com Montserrat, Sant Llorenç del Munt, El Montseny, i fins i tot es divisa la neu del Pirineu.






A continuació, desfem el sender, creuant de nou el Pas de Rei, i tornem a la torre de guaita del Turó de Valldaura, on prenem la trialera, per anar a veure el "Jardí Zen". Tot just passat una torre d'alta tensió, s'intueix a mà esquerra, entre els arbusts, una espècie de túnel entre la vegetació, que ens porta fins un punt on s'obre als nostres ulls, un jardí espaiós, que algú de forma altruista, cuida i mima i que recorda un jardí zen. Es tracta d'un espai de recolliment i pau en ple cor de Collserola. 






Desfem part del sender que hem hagut de fer acotats, i baixem per un corriol humit i relliscós, fins el Forat del Vent, on agafem primer una pista que més enllà es transforma en un sender, que ens portarà directe a la Font dels Caçadors o d'en Güell. A partir d'aquí, cal fer un tram de pista costerut, direcció Can Valldaura, fins un trencall a mà dreta, on agafem pista i tot seguit un sender poc transitat, que ens portarà fins a la llera del Torrent de Valldaura. Ens trobem en un dels llocs més perduts del Parc.





De fet, la part superior d'aquest corriol que ara iniciem ha quedat engolit pels esbarzers i és impracticable. La part inferior que va fins a Can Cerdà, es deixa fer malgrat patim algunes esgarrinxades... Un cop a Can Cerdà, seguim la pista que baixa cap a Can Coll, fins un punt, on ens desviem a mà esquerre, creuant el Torrent de Can Cerdà, com si haguéssim d'anar a Can Borrell. Aquí, ens trobem un gran bassal d'aigua i fang que no dubtem en tastar-lo, excepte alguns "urbanites" que prefreixen tornar a casa més nets que una patena...






A l'alçada de la carretera, seguim un sender que va paral·lel a l'asfalt, fins el recinte de la Flor de Maig. En aquest punt, la Sílvia, en Monti, en Xavi i en Juanjo decideixen tornar per la via més directa possible, ja que se'ls tira el temps a sobre. Tot seguit, fem una incursió express a la Font de Sant Pau, que aquest cop desprèn una mala olor que no invita a quedar-se, i dibuixem una espècie d'arc, pels revirats corriols de la zona de Can Castellbò, creuant-nos amb alguns ciclistes que venen de cara.






Amb Cerdanyola quasi a tocar, arribem a Can Coll, on hi ha un gran ambient. Fa olor a carn a la brasa i decidim "in situ" que l'any vinent, serà el nostre campament base, per iniciar la sortida. A partir d'aquí, comencem el camí de retorn després de 17Km de marxa, passant per la falda del Puig de la Guàrdia, fins a trobar la pista que porta a Can Codina. Diversos senders curts, de pujada i baixada ens serveixen per anar desplaçant-nos fins a Can Catà i l'Ermita de Sant Iscle de les Feixes.





Passem per la Font de Can Lloses, quasi sense posar atenció, ja que es fa tard, i encarem el Torrent de Sant Iscle, un racó sempre agradable i misteriós, pensant que sols ens resta aquest obstacle abans de tornar a la civilització. Fins aquí el grup ha estat molt homogeni, malgrat en la darrera pujada del dia, en Frank Mercadé, ha pagat un xic la "novatada", però es mereix tot el respecte, ja que ha aguantat com un campió tota la ruta! Superat el darrer entrebanc, baixem per la Muntanya del Notari, seguint el curs d'un sender molt panoràmic, que ens porta directes a la rotonda del Tanatori de la Ronda de Dalt. Només ens cal continuar fins el Velòdrom, punt i final de la ruta i acabar desitjant-nos un Bon Nadal!


TRACK DEL III TRAIL TORRONS


VIDEO III TRAIL DELS TORRONS BY RAMI



Lluís Planagumà i Grífol