02 de juliol 2011

IRONMAN DE NIÇA 26/06/2011

IRONMAN DE NIÇA 26/06/11


Després de viure un cap de setmana per recordar a la Cote d'Azur, participar diumenge a l'Ironman de Niça i ser Finisher per 2º cop, dilluns a la tarda-nit vàrem asisitir a la Heroes Night, (Festa final on es fa l'entrega de premis). Allà, amb els companys de Corredors.cat, vàrem compartir taula i vàremaprofitar per acabar de comentar anecdotes de la prova. De matinada vam fer via cap a BCN.

Després d'haver-me recuperat de l'esforç, només volia agrair-vos les infinites mostres de suport, i en especial el seguiment on-line que heu fet. Llegint els vostres comentaris, es veu que també vàreu compartir emocions des de l'altre cantó de l'ordinador.

Tots els que hem participat, portavem dins nostre un objectiu "Ser Finishers", però també voliem no defraudar els amics, familiars, i companys de claca, que estàven pendents de la nostra evolució i que en més d'un cop ens ha servit per no defallir i seguir concentrats per poder aconseguir-ho.

Finalment, tot ha acabat bé, i tots hem completat el nostre repte amb més o menys sort, però feliços perque el més important és acabar, i no morir en l'intent!


RESUM MINI CRÓNICA:

El sol i la forta calor van ser els protagonistes del dia. A l'aigua bona temperatura i mar en calma. Al sector de natació, cops, patates etc, com és habitual. A la darrera recta d'uns 700 metres em va agafar una especie de flato lateral que m'impedia respirar amb normalitat. Temps final 1h19'02". Només sortir de l'aigua vaig notar un fort dolor a dos dits del peu esquerra, estaven tots amoratats...!

A la bicicleta, sobre el Km 20 hi havia una rampa de 500 metres d'un 10% de desnivell amb un punt màxim d'un 15%. La cosa és posava seria, i el dolor del peu i del tors no afluixaven. Fins el Km 60, es pot dir que va ser el meu calvari personal. Quedava tot un mon i els dolors ja eren molts presents després de nomès 4 hores d'esforç. Els darrers 10Km del Port de l'Ecre (20Km de port), la cosa va millorar i vaig començar a animar-me. A partir d'aquí el sector de bicicleta transitava per un plateau entre els 800 i el 1000 metres d'altitud sota un paisatge rocós i amb vegetació mediterrania. Passat el Km 125 el perfil marcava un fort descens, on vaig aprofitar per incrementar la mitja arribant a Niça després de 6h28'33".

A la transició vaig començar caminant coix, ja que el dolor del peu seguia sent intens i em cremava tota la planta dels peus. Abans de sortir a fer la Marató vaig demanar pel servei de la Creu Roja. Em van dir on era, però vaig decidir provar de correr i parar més tard. Eren les 14h30' i portavem 8 hores de tute. El calvari s'ens venia a sobre, i la canícula estava en el seu màxim esplendor. Vaig sortir conservador a veure que tal em sentia, tenia sensació d'orinar i ... Quan vaig localitzar el WC, em vaig quedar més tranquil, però finalment tampoc vaig parar. L'ambient increible, amb molts catalans cridant pel nom, i donant suport  en tot moment.

La clau per poder completar per primera vegada tota la marató corrent en un IM, i només caminant als avituallaments a partir del Km 20, va ser que no van apareixer les famoses rampes ni els dolors musculars. Vaig ser molt regular durant tota la cursa a un ritme aproximat de 5'50/km. El temps parcial de la cursa a peu 4h06'16" i el temps final 12h07'40", quedant en la posició 870/2500 participants. Tot i que el temps final és 6' per sobre el de fa 2 anys a Frankfurt, cal destacar que proporcionalment és millor marca ja que el desnivell positiu al sector de bicicleta a Niça és de 2.200metres quan a Frankfurt només era de 1.000 metres. Segons diuen els experts a Niça representa uns 30' extres en el temps final.


VIDEO RESUM IRONMAN FRANCE NIÇA 2011


Lluís Planagumà i Grífol
Publica un comentari a l'entrada